Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

2 de maig de 2016
0 comentaris

ENGANYAR AMB EL TERRORISME ISLÀMIC

Ja s’han trobat tots els actors dels atemptats terroristes de París i Brusel•les. Es tractava d’un grup d’amics i parents sense gaire infraestructura. Per fer l’atemptat de Brusel•les van agafar un taxi. El que va fugir va tornar a peu des de l’aeroport a la ciutat.

Com és possible que uns individus així fessin tant de mal? La fórmula és senzilla. Un o uns homes armats fins a les dents es posen a disparar i fer esclatar bombes en un lloc amb molta gent desarmada. El mal que es pot fer depèn de la potència de les armes.

Sorprenentment, a l’hora d’explicar-nos el problema es parla molt del fanatisme, les idees polítiques i religioses dels terroristes però molt poc de les armes utilitzades. Com eren? De quin país eren? De quina empresa? Qui els les va donar? Les van comprar? Les van robar? D’on? Aquests són els elements clau per poder fer atemptats d’aquest estil.

Com és possible que empreses i estats que fabriquen aquests estris per matar i mutilar no els mantinguin sota unes normes de custòdia elemental? Els familiars dels ferits o morts en aquests atemptats haurien de demanar responsabilitats a qui ha fabricat les armes utilitzades. Fan aquests instruments de mort i després són incapaços d’evitar que caiguin en mans d’assassins.

Sorprèn que a l’hora d’investigar o prevenir el fenomen del terrorisme sempre es posi tot l’èmfasi en la ideologia i les persones i no es digui res de les armes. A sudamèrica, quan es persegueix els fabricants de cocaïna s’intenta controlar el transport i ús dels dissolvents i productes químics que s’utilitzen per transformar la coca. Per què no es fa el mateix amb les armes?

El Parlament Europeu ens ha regalat una més de les seves disposicions absurdes. Ara caldrà que la policia i els serveis d’intel•ligència tinguin totes les dades personals de qui viatja. Un exemple clar de matar mosques a canonades. O d’aprofitar el problema del terrorisme per limitar els drets dels ciutadans i generar mes “big data”. Llàstima que ja no tinguem el Lluís Carandell, aquell català que va escriure aquella sèrie de llibres titulats “Celtiberia show”, on mostrava les ridiculeses espanyoles del franquisme i postfranquisme. Ara podria recollir les resolucions del Parlament Europeu, tindria força material.

Si el Parlament Europeu està preocupat per aquests temes el què hauria de fer es una resolució per la qual es crea un registre de totes les armes que es fabriquen a Europa. En aquest registre hauria de quedar indicat qui les ven i qui les compra. De manera que el darrer que consti en el registre és qui serà responsable de les morts intencionals o no intencionals que hi haurà amb l’arma registrada. Això si que seria realment útil. De fet, no s’entén que aquesta normativa no existeixi des de fa temps.

Les noves formes de guerra depenen de les armes existents. El potencial de matar i destrossar de les armes actuals és molt més alt que el que hi havia en el passat recent. També la seva versatilitat i maniobrabilitat. Per això ara hi ha exèrcits de nen-soldat. Abans calia força física per utilitzar armes. Ara molta menys. Les armes han canviat la manera de fer la guerra i la manera de fer terrorisme. Per això cal un registre que les controli des que surten de fàbrica.

Toni mig dimoni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!