Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Amb un paisatge post-electoral boirós per a massa persones, tot i ser fàcil d’explicar “ urbi et orbi” que els resultats a les eleccions al Parlament de Catalunya del propassat dia 27 de setembre són matemàticament nítids, el FNM ha de contribuir a esvair boires que ens arriben d’arreu de la Pell de Brau (espatlla dreta inclosa).
Per iniciar el debat començo amb aquesta missiva adreçada a tothom que em vulgui llegir, bé que espero una excel·lent rèplica del nostre bon amic “ Toni Mig Dimoni”.
Quatre dades :
Sí a la independència : En escons 72, en vots 1.957.348
Sí/no no ho sabem… : En escons 11, en vots 469.364
No a la independència: En escons 52 , en vots 1.605.563
Les persones que sense embuts ens considerem d’esquerra nacional hem d’obrir un debat des de la societat política ( prou de civil !) en el qual, segons el meu entendre, hi ha dos tasques fonamentals:
1. Identificar i aïllar democràticament i política el lerrouxisme.
2.Treballar aliances esquerranoses des de sectors de Junts pel Sí i la CUP amb Catalunya Sí que es Pot; amb una premissa : sense obsessions malaltisses amb la figura del President (en funcions) Artur Mas -que les branques no ens tapin el bosc -.
En “Toni Mig Dimoni” ens lliurà un excel·lent article abans del 27S en el qual ens mostrava en la introducció els seus coneixements d’Història amb una descripció magnífica sobre la figura de don Alejandro Lerroux (1864 -1949) i el moment històric en què va viure.
L’article al meu entendre incloïa un equívoc que ja es feia palès al títol.
Situava al bell mig del lerrouxisme a Catalunya Sí que es Pot.
Respecto i entenc que des del seu independentisme actual i de la seva ja llunyana militància al PSU de Catalunya – com la meva- estigui molt ferit amb les persones d’ICV i d’EUA que estan portant allò del “ Partit nacional i de classe” a l’enterrament definitiu.
És evident que en aquestes formacions encara queden persones fermes amb les quals cal establir ponts per , sense sectarismes, treballar per tal d’incrementar el nombre de ciutadans de Catalunya que optin per la Independència.
No tenim massa temps. Els veritables lerrouxistes, que tenen també tics falangistes, són el primer partit de l’oposició al Parlament de Catalunya.
No oblidem que Ciutadans ha fotut una gran mossegada al pastís adobat per les polítiques erràtiques de l’esquerra tradicional a l’abans anomenat “cinturó roig” de Barcelona i d’altres ciutats encara amb un entorn industrial proper.
“Pongamos que hablo de Madrid” diu en Joaquín Sabina en un dels seus magnífics poemes.
A Catalunya parlem de Nou Barris a BCN, de l’Hospitalet de Llobregat, del Prat de Llobregat, de Santa Coloma de Gramenet…
El Llop del Montsant des del Cap i Casal , 5 d’octubre de 2015
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!