Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

27 d'agost de 2015
0 comentaris

Badia dels Alfacs, Ecologia, País….

Dimecres 5 d’agost de 2015, Vinaròs , carrer Blasco Ibáñez, bar d’en Pepe. 17:00.

Quatre homes juguen al dòmino damunt d’ una petita taula ubicada a un raconet sota un vell transistor.

Catalunya Informació : Projecte ambiental a la Badia dels Alfacs. Un projecte que desenvolupa ENDESA instal•larà ’una línea subterrània de mitja tensió (25 kV) entre el municipi de Poble Nou i les instal•lacions de les Salines de la Trinitat on opera la Companyia Espanyola d’investigació i Foment Miner S.A (INFOSA).
Els treballs consistiran en la instal•lació d’un cable elèctric soterrat-subterrani entre les dues ribes de la badia dels Alfacs mitjançant la utilització d’un sistema de succió del fons en una sola operació. El traçat és bàsicament d’unió entre les dues ribes de la badia, en línia recta des del punt de sortida (canal de Sant Pere) i el d’arribada (Salines de la Trinitat) , més de 4 quilòmetres de cablejat. S’eliminarà el traçat actual de l’estesa elèctrica aèria amb postes elèctrics per la barra del Trabucador millorant el subministrament elèctric a INFOSA i eliminant els impactes ambientals i paisatgístics actuals.

L’home més vell diu : -Hòstia quina manipulació-, mentre col•loca el doble sis. És en Ton, pescador de Vinaròs i amant de l’àvia de la Caputxeta Roja.

Els altres personatges resten muts. Els dos científics encara ordenen les seves fitxes, el Llop del Montsant arrufa el morro.

Acabada la partida tots quatre callen una estona .

De la sorpresa passen a la discussió després d’assaborir algunes cerveses.

El consens presideix la conversa, que s’allarga fins a la vesprada i els permet escriure quatre ratlles :

Les salines de la Trinitat són a la Punta de la Banya, dins l’àmbit de l’Espai d’Interès Natural (EIN), Delta de l’Ebre, inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Concretament, la Punta de la Banya fou declarada Reserva Natural Parcial (Decret 332/1986, de 23 d’octubre, sobre declaració del Parc Natural del Delta de l’Ebre i de les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’Illa de Sapinya) formant part del PEIN del Delta de l’Ebre i de l’espai d’aiguamolls litorals dins de la xarxa Natura 2000, aprovada per Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), en aplicació de la Directiva 92/43/CE o Directiva Hàbitats.

Les tasques de soterrament del cable es portaran a terme, a excepció dels dos trams terrestres, íntegrament per l’interior de la badia dels Alfacs. Les particularitats ecològiques i dinàmica característica augmenten considerablement la sensibilitat d’aquesta zona. Concretament, a la badia dels Alfacs, s’hi aboquen les aigües provinents del desguàs dels arrossars les quals conflueixen amb l’aigua marina que entra per la zona connectada amb el mar obert. En conjunt són unes aigües de transició amb un menor hidrodinamisme i una amplitud tèrmica menor que condicionen les característiques fisicoquímiques de l’aigua.

L’estudi d’impacte ambiental (EIA) presentat en relació a aquest Projecte destaca la presència, en bona part dels fons de la badia afectats per la rasa, de dues espècies protegides, la fanerògama marina Cymodocea nodosa i l’espècie de bivalve Pinna nobilis i que aquestes espècies seran totalment eliminades en tot el recorregut de la rasa.

Segons els resultats dels Programa de Seguiment i Control de l’estat de qualitat de les masses d’aigua costaneres i de transició (del període 2007-2012), dut a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua, la qualitat de l’aigua a la badia dels Alfacs mostra signes d’afecció, d’acord amb els indicadors d’estat ecològic i d’estat químic establerts per la Directiva Marc de l’Aigua, com a conseqüència de les aportacions d’aigua dels canals de reg que transporten nutrients i contaminants prioritaris.

Pel que fa a la qualitat dels sediments a la badia dels Alfacs, que és l’aspecte més rellevant en relació a l’impacte ambiental de l’actuació de dragatge del fons de la badia, cal tenir en compte que en els sediments profunds s’han detectat concentracions significatives d’algunes substàncies prioritàries: mercuri i DDTs. La concentracions d’aquestes substàncies superen els valors llindar en relació a possibles efectes sobre els organismes marins (biotoxicitat),. Aquests valors de biotoxicitat tot i que no tenen caràcter normatiu són àmpliament utilitzats com a criteri per determinar la qualitat ambiental dels sediments. En el cas del mercuri, les concentracions mesurades en els sediments profunds de la badia, en la zona prevista d’excavació de la rasa, superen els nivells per a la gestió de sediments dragats d’acord amb MAGRAMA-Ports de l’Estat (2014).

En els cas dels DDTs les concentracions sempre són per sobre del llindar sense efectes i en alguna ocasió es supera també el llindar d’efectes probables.

Conclusions :

El Projecte d’estesa d’un cable elèctric travessant el fons de la badia dels Alfacs suposa un risc evident d’alteració de l’estat de qualitat de la massa d’aigua i de tot l’ecosistema estuari.

S’ha de desenvolupar un pla de vigilància ambiental que ha de incorporar el control de l’estat de qualitat de la massa d’aigua de la badia dels Alfacs d’acord amb els criteris de la Directiva Marc de l’Aigua (Directiva 2000/60/CE).

Per què aquesta actuació i no una altra més respectuosa amb l’entorn i més ajustada a les diverses normatives?

Doncs perquè qui mana de veritat és ENDESA.

L’alternativa de soterrar el cablejat elèctric als sediments de la barra del Trabucador va ser descartada d’antuvi per ENDESA. Arguments sobre els problemes d’estabilitat de la barra del Trabucador front els temporals de llevant, i de deixar part del cablejat elèctric al descobert són tramposos tot i ésser evidents.
La tecnologia actual permet obres complicades efectuades a partir d’estudis rigorosos i utilitzant materials de nova generació.
El problema és al major cost econòmic d’una obra que seria veritablement moderna i respectuosa socialment i ambiental.

Amb la República Catalana independent tindríem més força front les elèctriques, per exemple?
La Història ho dirà; si més no podríem assumir les competències del “Servicio Provincial de Costas del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente” i unificar amb sentit comú les diferents competències que diferents departaments de la Generalitat autonòmica tenen actualment sobre el tema que ens ocupa.

Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte s’ha acabat.

El Llop del Montsant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!