Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

2 de març de 2015
0 comentaris

#CRACKSTRUCTURESDESTAT

Que el títol d’aquest escrit no us porti a confusió. Sota l’aparença d’una etiqueta/hashtag de twitter no penso parlar sobre entitats o persones que són cabdals per a la construcció de l’Estat català lliure, tals com la Colla del Drac del Poblenou, el handbol Bordils, les agrupacions de defensa forestal, l’Agència Tributària, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, en Conrad Son, en Joan Margarit o en Quimi Portet, sinó sobre aquelles entitats o persones que el que fan és dinamitar-lo.
I dinamitar-lo des de dins de la Gran Diputació Provincial de la Plaça de Sant Jaume, el que en termes estatutaris anomenem Generalitat de Catalunya.
Dos fets m’hi han fet reflexionar: l’enèsima demostració de què l’obsessió històrica d’Espanya és l’anihilació de Catalunya, amb la suspensió de tres anys al jutge Santiago Vidal, i l’organització del Segon Congrés d’Eficiència Energètica i Sostenibilitat al sector turístic. Anem a pams.
L’actual situació d’emergència nacional -i que també és social, perquè el colonialisme espanyol espolia els nostres recursos com una sangonera-, ha situat l’independentisme en això que en diuen la centralitat política i ha forçat els partits polítics a posicionar-s’hi. Un dels que més clarament ha apostat per la independència és Convergència Democràtica de Catalunya, el partit que governa la Generalitat en coalició amb Unió. Ens podrem creure més o menys la reconversió sobtada del partit que ha viscut de l’autonomisme durant més de trenta anys, però és inqüestionable que el President Mas n’ha agafat el lideratge. Mal m’està reconèixer-ho, però no ha estat fins que la dreta clàssica catalana s’ha reconvertit a l’independentisme que l’opció de l’estat lliure era una simple utopia. Cert que hi ha ajudat el poble i la seva capacitat d’autoorganització, però el 9N vàrem votar gràcies al President.
En conseqüència, si CDC és qui governa, fóra desitjable que els alts quadres amb responsabilitat dins l’administració autonòmica catalana fossin coherents amb la línia del seu cap de partit i President del govern. Em refereixo, sobretot, a subdirectors, directors generals i secretaris de les conselleries i empreses públiques del país; intentar buscar aquesta coherència en els més de 165.000 funcionaris a càrrec de la Generalitat seria quelcom que atemptaria contra la llibertat de les persones. Sempre, però, que no se’ns encomanés el virus feixista EE (Estat espanyol) –a versemblança del que ha fet el Consell General del Poder Judicial amb el jutge català- i s’optés per suspendre qualsevol funcionari que no combregués amb el procés de transició, de la mateixa manera que en Santi Vidal no combrega amb la Constitució espanyola malgrat l’apliqui magistralment en la seva feina judicial. Si fóssim infectats per aquest virus, ja us avanço que la Generalitat hauria de suspendre de sou i feina durant tres anys un percentatge molt significatiu de la funció pública per “desafecció al règim”. Més ben dit, per “desafecció al procés”, malgrat els funcionaris exercissin òptimament llurs tasques de servei públic que els han estat encomanades.
Sóc dels que penso, però, que el cas dels secretaris, directors generals i subdirectors hauria de tractar-se de manera diferent. En el cas dels dos primers, secretaris i directors, perquè són majoritàriament escollits a dit com a càrrecs de confiança del conseller de torn i, en conseqüència, tenen una forta càrrega política d’obediència al partit. En el cas dels segons, aquesta càrrega política no ve pel fet d’haver estat escollits a dit, ja que la majoria ho són per oposició i carrera en la funció pública, sinó perquè juguen un paper clau en l’aplicació de les polítiques. Els subdirectors palpen el dia a dia del pols del país a tots els nivells i són, sovint, la imatge del govern de la Generalitat al territori. Mentre als dos primers caldria exigir-los, per definició, obediència absoluta al procés i difusió de la bona nova, als segons segurament seria molt més discutible exigir-los aquest dogma de fe. Però, en tot cas, caldria exigir-los que no el boicotessin.
Ve a tomb tota aquesta reflexió arran del segon fet que més amunt esmentava: la celebració del Segon Congrés d’Eficiència Energètica i Sostenibilitat al sector turístic que es fa a Barcelona els dies 10 a 12 de març. Us recomano que visiteu el lloc web (http://www.congresoeest.com/index.php/ca/congres) i cliqueu la versió en català; abans de fer-ho, però, preneu-vos una tisana, no fos cas que us agafés un atac de feridura.
Un segon congrés que ha perdut l’oportunitat de significar-se no només en els continguts, en no fer cap referència al canvi climàtic i el turisme (sort que porta l’adjectiu “Sostenibilitat”), sinó també i sobretot en les formes. De fet, unes formes que voregen la il•legalitat perquè incompleixen la Llei de Normalització Lingüística: tant el programa com el formulari d’inscripció estan exclusivament en espanyol. Allà on apareix el català, hauríem de parlar de catanyol: està clar que el web l’han fet en espanyol i l’han traduït posteriorment amb algun corrector automàtic. A la presentació hi ha unes quantes faltes ortogràfiques monumentals: turistic sense accent, Árees amb accent tancat, Premios per premis, etc. Si aneu a “Esdeveniments paral•lels” podreu llegir el següent:
L’Ajuntament i la Generalitat oferiran en Recinte modernista de Sant Pau una recepció i un còctelamb la presència dels seus representants més alts
A part de la pèssima expressió sintàctica, no hi diu si els representants més alts faran 1.80m o 1.90m, ni si han de portar sabates amb tacons. Però el més sorprenent és que si baixeu el cursor per la pàgina principal arribareu a la part d’organització i veureu, oh sorpresa!! que els dos primers organitzadors són la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Literal, posa:

Organitzen: Generalitat de Catalunya, a través de la Dirección General de Turismo y el Instituto Catalán de Energía; Ajuntament de Barcelona

No han tingut ni la dignitat d’escriure correctament en la llengua oficial i pròpia de la Nació els noms de les dues unitats de l’organització administrativa de la Generalitat: la Direcció General de Turisme i l’Institut Català de l’Energia. És extremadament greu i descoratjador adonar-se, per enèsima vegada, que en molts racons de la Generalitat de Catalunya això de les estructures d’estat és un impossible. Impossible si les estructures són per a l’Estat català lliure; totalment factibles i facilitadores si del que es tracta és de reforçar i fossilitzar les estructures de l’Estat que ens empresona. Perquè és d’una evidència palmària que qui permet que això passi i, a més a més, és incapaç de rectificar-ho immediatament, no mereix asseure’s a la cadira ni un minut més. Puntada de peu al carrer i que se’n vagi a recollir premis al Parlament europeu com a comparsa de la Sociedad Civil Catalana.

Els responsables últims d’aquest congrés per part de la Generalitat de Catalunya són el Secretari d’Empresa i Competitivitat, la Directora General de Turisme, la Subdirectora General de Programació Turística i la Directora de l’ICAEN. Fantàstica la imatge que els assistents al congrés s’emportaran del “prussés”, en fonètica pedralbesiana, gràcies a la incompetència i botifleria d’uns responsables que actuen d’espanyols talment com ho fan els soldats de la Caserna del Bruc o els votants del PSOE. Molt malament ho tenim, els independentistes, si aquests quadres de partit han de dur-nos a les plebiscitàries del 27 de setembre. Us planyo a tots i planyo el President.

Colau del Ros

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!