El 14 d’agost vaig atansar-me fins a l’ermita de Sant Antoni, situada a l’ obaga de la meva estimada serra del Montsant.
Mentre observava les pristines aigües que brollaven de les seves fonts ,i que estaven guarnides amb un rètol – Aigua no recomanada sanitàriament – vaig pensar : “Hòstia no ho entenc , dalt del Montsant no hi ha activitats antròpiques de risc, potser un pastor i quatre bens mal comptats i pas gaire amunt…..”
A la Vall del Silenci ,al peu de la Serra, hi ha algunes granges de pollastres que aporten residus de gallinàcies al medi, però m’amoïna més la sobreexplotació del feble aqüífer causat pel conreu possiblement excessiu de vinya en un ecosistema rural que no gaudeix sovint d’aigua de pluja.
A causa de les lectures nocturnes que faig a la meva bauma il•luminada amb dues torxes semblants a les de l’època del meu amic el Càtar de la Granadella, conec una mica de legislació i de bibliografia de treballs fets per científics nascuts als Països Catalans ( de Ciutat de Mallorca a Menàrguens , de Girona a València).
La legislació comunitària referida a unes coses que ells en diuen substàncies tòxiques i perilloses estableix la necessitat de dur a terme el control als sediments i als peixos de compostos químics que s’ anomenen substàncies tòxiques i perilloses.
Als sediments dels rius de les Conques de Catalunya ( Internes i Intercomunitàries) , per què m’entengui la Caputxeta Roja : el riu Ter i el riu l ‘Ebre respectivament , els científics de la nostra terra troben als sediments d’aquests rius quantitats a tenir en compte de Mercuri, Cadmi etc., anomenats metalls pesants o de PAH ( hidrocarburs aromàtics policíclics) que generem amb qualsevol combustió , també una mica quan mengem costelles de be a l’ermita citada a l’ inici del relat ; aquestos diuen els humans experts que van a l’atmosfera, a l’aigua, als sediments i als peixos.
Ep !! Càtar no t’amoïnis , malgrat les retallades encara hi ha Bons Homes ( i Dones) que encara treballen amb aquestes coses.
Els que viviu a l’entorn del Montsant tranquils, , sobretot si els vostres nets i netas i la Mare Natura us foten un colló , lo riu Teix i lo Riu Montsant no estan contaminats ni els seus sediments ni els seus peixets.
Potser al Toll de l’Ou hi trobaríem traces de PAH – aquestos poden arribar a partir de la circulació atmosfèrica -.
Ho preguntaré a l’amic Joan.
El Llop del Montsant , agost de l’any 2014
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!