Salmond declarà a la BBC que els plans de Londres per reduir l'exèrcit britànic —la nova estratègia de defensa que vol afrontar 38.000 milions de lliures de dèficit pressupostari— coincideixen amb la seva visió sobre com hauria de ser l'exèrcit escocès en l'estat propi (us en fem, de seguit cinc cèntims sobre el particular) (...)
El referèndum més important de la història d’Escòcia, sobre si ens quedem o no a la Unió dominada per la dreta, un estat que va envair l’Iraq, que imposa la presència d’armes al riu Clyde, que va destruir la base industrial d’Escòcia, o si passem a ser una nació independent amb el poder de canviar Escòcia fonamentalment a millor i que reflecteixi la realitat de la base política a l’esquerra en comptes de ser dominada pels Tories del sud-est d’Anglaterra (...)
Compagina la seva tasca a les conselleries esmentades amb la presidència de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC). L'objectiu personal de Dencàs consisteix en dotar la joventut d'uns valors nacionals i d'una disciplina enfocada en la lluita per la independència de Catalunya. Les JEREC s'organitzen en escamots, tal com ho havia fet l'organització subversiva d'EC durant la dictadura (...)
La declaración de cese definitivo de la actividad armada de ETA del 20-10-2011 ha
causado un auténtico terremoto político y social que invita a lecturas de pasado y
presente y a pensar el futuro político inmediato. Las elecciones generales celebradas un mes después, el 20-N, apuntan también a un nuevo escenario institucional (...)
Sabino Cuadra (Amurrio, 1949), diputat electe d’AMAIUR per Nafarroa, és una referència per al sindicalisme a l’esquerra abertzale. Va exercir com a advocat laboralista durant la dictadura i la Transició, fins 1979, quan va començar a treballar al Govern de Nafarroa. Va ser membre de CCOO i, des de 1997, de LAB. La seva trajectòria política també és dilatada. Va pertànyer a LKI, ZUTIK, BATZARRE I EUSKAL HERRITARROK. Ara, arriba al Congrés en nom d’AMAIUR (...)
Albiro un escenari de radicalització i enfrontament clar. Els propers dos anys l’independentisme a Catalunya pujarà, però la qüestió és si tots els partits catalans seran capaços de gestionar aquesta inflació d’independentisme, perquè és necessari: organització lideratge i estratègia (...)
Jaume Compte i Canelles (1897-1934) Polític. Des de molt jove s’interessà per la situació d’opressió colonial que vivia el poble treballador català. Militant d’Estat Català (EC), el 1925 fou un dels fundadors de la suborganització d’EC, Bandera Negra, liderada per Marcel·lí Perelló. La funció d’aquest grup era dur a terme accions armades contra les institucions i col·laboradors de l’Estat espanyol a Catalunya (...)
17 d’octubre de 1961. La Guerra a Algèria continua. A París, els algerians surten al carrer per tal de protestar contra el toc de queda. El Front d’Alliberament Nacional algerià-FLN, llavors l’enemic públic número 1 de l’Estat francès, és el convocant de la manifestació. Els manifestants són perseguits, l’atmosfera es carrega de tensió i una manifestació pacífica esdevé un gran bany de sang (…)
“ETA ha pesado como una losa, política y moralmente, sobre no diré toda, pero sí la gran mayoría de la izquierda que ha tenido como seña de identidad, política y sentimental, desde los tiempos de la lucha contra la dictadura, la solidaridad con el pueblo vasco y el apoyo al derecho a la autodeterminación” (...)
Mai com els darrers anys el sentiment independentista havia penetrat tant en la societat catalana. I també mai com ara s’havia aguditzat, al si de la nostra societat, la sensibilitat social. Es tracta, doncs, d’un entorn que a grans trets és favorable al desplegament i l’arrelament d’una política d’Unitat Popular, d’una política favorable als interessos de les classes populars catalanes. Les darreres eleccions municipals ja han ofert, en aquest sentit, un indici incipient però clar, de connexió de la CUP amb la seva base social (...)
Passat el primer mig any de mandat del govern autonòmic de CiU al Principat encara hem de suportar la cantarella dels mitjans i personatges afins al catalanisme conservador que veuen en Artur Mas i CiU els mesies que han de treure el nostre país de la crisi, millorar les nostres condicions de vida i fer-nos avançar en el camí de la sobirania. Res més lluny de la realitat (...)
Dissabte 3 de setembre va morir Joan Mateu Martínez a l'edat de 66 anys, després d'una llarga malaltia. Va ser un independentista català del barri de Sant Andreu de Palomar, de Barcelona, detingut i processat el 2 de març de 1979 juntament amb l'històric lluitador Jaume Martínez Vendrell, Lluís Montserrat i Sangrà i Teresa Sol i Cifuentes (...)
El 30è aniversari de la gran mobilització de la Crida a la Solidaritat al Camp Nou del Club de Futbol Barcelona ha estat el motiu d’un documental emès per TV3 el passat 24 de juny, en record i reconeixement d’aquesta organització, un material informatiu que ha donat lloc a alguns comentaris al si de l’independentisme. Llibertat.cat en va fer una crítica el 28 de juny proppassat (...)