No hi ha res més fàcil per identificar un sindicat foraster o regionalista que demanar-li que en pensa d’un hipotètic “marc nacional de relacions laborals. Presentada la qüestió hi respondrà, joiós, afirmativament i, de seguit, hi segregarà una corrua de competències – un fotimer, de veres- que l’estat de torn –bé sigui francès o espanyol- trasllada o cedeix –ep! si fem bondat- a les autonomies o departaments. Són tantes les atribucions concedides que l’arbre no deixa veure el bosc: les principals, ja se sap, són reservades a l’exclusiva i veritable sobirania de Madrid o París. Que són, els qui tenen la paella pel mànec, vet-ho aquí (...)
Es tracta de la planta que la multinacional nord-americana té a Roquetes, Baix Ebre. El nombre de treballadores i treballadors afectats és de 520. LEAR es dedica a la fabricació de material per automòbils com ara cablejats (...)
Diguem-ho ben clar i de bon començament: el sindicalisme canari és filla o fill de l’esquerra nacionalista canària, la primera pedra d’aquesta nova esquerra arrelada al país eclosiona a principis dels anys 60, mitjançant el moviment “Canarias Libre”, i posteriorment el moviment per l’autodeterminació i independència de l’arxipèlag canari-MPAIAC, liderat per l’advocat laboralista Antonio Cubillo, molt influenciat per les revolucions algeriana i cubana (...)
La gènesi del sindicalisme gallec és molt vinculada a les vicissituds i èxits d’una força política: la Union do Povo Galego-UPG, formació nacionalista d’esquerres nascuda el 1964, patriòtica i comunista. Aquest partit –fundador del nacionalisme gallec modern- crea el 1972 el seu Front Obrer, bo i agrupant un petit estol de militants (...)
La Coordinadora Obrera Sindical-COS, únic sindicat d’àmbit nacional complet –tot Catalunya, des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó- i independentista, s’ha posicionat, ben clarament, en contra de les directives europees. Ni 65 hores de treball, ni expulsions! Treball digne per a totes i tots = 35 hores + 1200 € Salari Mínim. La crisi que la paguen els rics! (...)
“Els que defensen que la crisi ha de ser solucionada amb polítiques interclassistes en les que totes les parts hi aportin sacrificis, s’estimen més que ningú els hi agiti les aigües, que hi hagi pau social i que no s’alcin propostes alternatives que defensin plantejaments autònoms i desconfiats dels pactes socials” (...)
“Davant d’una agressió tan salvatge, tots i totes les treballadores hem de donar una resposta unitària, ampla, solidària i contundent als PaïsosCatalans i a tota Europa “ (...)
La situació a les petites Antilles, a Guadalupe, a la mar Carib, un departament administratiu de la República Francesa, és socialment, una bomba. Amb tot de conflictes i mobilitzacions, algunes de caire independentista, molt fermes (...)
“Si no queremos que la clase trabajadora se convierta nuevamente en la gran pagana de esta crisis tenemos que obligarles a cambiar sus políticas públicas; ésas que nos han llevado, en gran parte, a la situación actual” (editorial de LANDEIA, febrer 2009) (...)
“ELA-Euskal Langileen Alkartasuna, en desacuerdo total con los mecanismos capitalistas, trabajará por una sociedad de hombres y pueblos libres y responsables (...)
