Entrevista a Cándido González Carnero, sindicalista de C.S.I. en el programa Primera Plana. En Cándido ens parla del desmantellament del sector naval, dels seus responsables polítics, del seu pas per la garjola per manifestar-se, de la situació econòmica i sindical (...)
Una delegació sindical internacional gira visita a Egipte després de la caiguda de Hosni Mubarak. Com a fruit de l’estada, s’emet un informe. El podeu llegir a continuació (...)
El sindicat nacionalista, ha consolidat i fins i tot millorat la seva àmplia majoria a totes les comarques i federacions bo i superant el 40% dels vots a Euskadi: primer sindicat a la Construcció de Bizkaia, 5 punts de creixement a Araba, puja amunt tot i la majoria absoluta a Gipuzkoa (...)
A Euskal Herria la majoria sindical basca té a l'entorn del 65% de representació. LAB, els últims 30 anys és el que més ha crescut. Amb més de 4.400 delegats en els diferents sectors de l'economia, LAB disposa de 50.000 afiliats, ELA, 110.000, i es caracteritza per tenir una cosa clara: la lluita per l'alliberament nacional i social són indissociables (...)
Una volta més, a les eleccions sindicals celebrades a Catalunya en el sector de l’escola pública, l’USTEC-STES ha tornar a revalidar el seu rol hegemònic i de liderat del col·lectiu tot obtenint el 40% dels vots, 140 representants, contra els 105 assolits per CCOO, la segona força (...)
Una de les coses que dificulta la creació d’organitzacions sindicals d’arrelament nacional i independent a cada nació o regió, és la divisió, el minifundisme sindical dels que es veuen com a alternativa, quan ni tan sols tenen capacitat de sumar en el propi camp sindical (...)
“¿Por qué es necesaria la huelga general del 27 de enero?Porque en la sociedad percibimos que hay un gran malestar, porque la clase política, de encargo y conducida como el ganado, está atacando salarios y derechos sociales. La política no va a cambiar si a los políticos no se les fuerza a que tomen otras decisiones. La huelga general tiene una vertiente informativa y de forzar el debate, porque lo ocultan. Estamos realizando un gran esfuerzo militante de llevar la alternativa a los centros de trabajo, a la clase trabajadora y a la sociedad. La huelga general es coherente y proporcional con la dimensión del ataque que se está llevando a cabo contra la sociedad” (…)
No en sap. No en vol saber. Tampoc no en vol aprendre. La seva història, pel que fa al moviment obrer, és la història d’una enorme incompetència. D’un desinterès de dimensions siderals (...)
Si la té com és que no li produeix resultats; no li serveix de res. Si no la té, quina n’és l’explicació? Li cal una política sindical? És pot ser d’esquerres i no tenir política sindical? (...)
És cert que fins ara, a Catalunya, no hem aconseguit de crear cap sindicat nacional amb una implantació prou significativa. Això no treu gens ni mica el mèrit a cada un dels intents, ja que precisament en un context difícil encara sobresurt més l'abnegació d'aquells que han estat al capdavant de cada una de les organitzacions sindicals que han intentat cobrir aquest espai. Però per a superar aquesta mancança, la d'un sindicalisme nacional català, és bo que entre tots intentem reconstruir el "puzzle" del nostre passat immediat per tal de comprendre millor quins errors hem d'evitar i quines deficiències hem d'intentar cobrir (...)
Enguany, 1999, el 25 de setembre més concretament, de puntetes i sense el rebombori d'altres efemèrides, s'ha acomplert el trenta aniversari de la històrica reunió del "Consell Nacional" del Front Nacional que uns mesos més tard donaria pas a la formació del PSAN, punt de partida de l'etapa més recent del moviment independentista català (...)
Sota l'impuls d'en Xavier Casassas, neix, l'any 1958, el primer sindicat nacionalista de la història de la nació catalana. Un petit estol de patriotes, bàsicament empleats i treballadors de coll blanc, alguns d'ells vinculats políticament a UDC com el propi Casassas, prenen com a model el sindicalisme basc moderat representat per ELA, la francesa CFTC, o la CSC belga. És una proposta de catalanisme tebiot i perfils polítics socialcristians (...)
L’any 1958, en unes condicions, no cal dir, ben i ben adverses, un petit aplec de treballadors del sector de l’estalvi, del metall, de la construcció, del tèxtil, principalment, però, de coll blanc, moguts per un intens delit social d’arrel cristiana i per sentiments nacionalistes, decideixen crear el primer sindicat nacional de la nostra història. Era la Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya-SOCC (...)
Xavier Casassas i Miralles (1935-1992) fundador del sindicalisme nacional català, neix un mes d'octubre a la ciutat de Barcelona, fill de Vicenç, un funcionari de la Caixa de Crèdit de la Generalitat de Catalunya, depurat pel franquisme i que més endavant ingressarà al Banc de Bilbao (...)
No hi ha res més fàcil per identificar un sindicat foraster o regionalista que demanar-li que en pensa d’un hipotètic “marc nacional de relacions laborals. Presentada la qüestió hi respondrà, joiós, afirmativament i, de seguit, hi segregarà una corrua de competències – un fotimer, de veres- que l’estat de torn –bé sigui francès o espanyol- trasllada o cedeix –ep! si fem bondat- a les autonomies o departaments. Són tantes les atribucions concedides que l’arbre no deixa veure el bosc: les principals, ja se sap, són reservades a l’exclusiva i veritable sobirania de Madrid o París. Que són, els qui tenen la paella pel mànec, vet-ho aquí (...)