  |  |
No són retallades, són privatitzacions!
|
|
Treball  És gairebé desconegut, el delit de Henry Ford per crear una fàbrica al bell mig de l’Amazònia en 1927 (segons que esmenta David Harvey en el seu recent “The Enigma of Capital”) en una bona mostra d’utopisme industrial capitalista de tall autoritari (...)  “Els sindicats proposen un pacte d’Estat que, més enllà de les pensions, abordi un ampli ventall de reformes econòmiques en matèries com ara energia, indústria, educació... Les contraparts haurien d’acceptar l’envit. És més, Zapatero –si de debò opta per un aplec de bones reformes- no s’hauria de fer el sord; i si Joan Rosell vol ser un subjecte d’utilitat als empresaris hauria de badar bé els ulls i posar-hi fil a l’agulla” (...)  És prou general la preocupació perquè el nou govern de centre dreta nacionalista, pugui reduir, encara més, el nostre poc Estat de benestar. És per això que davant polítiques neoliberals caldrà proposar, des de les CUP, polítiques d’esquerres i mobilitzar-se, moduladament, en dos eixos: fent oposició d’esquerra, i oposant sobiranisme a estat de les autonomies (tothom és sabedor que si algú defensa l’estat de les autonomies, l’estatut i la Constitució, és Convergència i Unió (...)  Alguna cosa no rutlla en la lògica de l’argument demogràfic amb el que banquers, polítics, alts funcionaris, grans patrons i altres falsos endevinaires atents a la veu del seu amo, pronostiquen la fallida de les pensions públiques en el 2040 (...)  Es tracta d’una nova victòria del neoliberalisme, que ha reconvertit el que fa tan sols un any era identificat per tots els actors internacionals com una crisi provocada pel sistema financer internacional, en una crisi provocada per l’alta despesa pública i, en el cas, de l’Estat espanyol, per la seva suposada i mítica rigidesa del seu mercat laboral. Sota aquests paràmetres, el govern espanyol ha mogut peça per acontentar banquers i empresaris, que veuen com els seus privilegis surten enfortits, així com la seva posició de força davant la classe treballadora, que un cop més torna a ser la gran sacrificada. La retallada substancial de la inversió en despesa pública obre la porta a la privatització dels serveis públics i el Decret Llei de reforma laboral representa un atac sense precedents als drets de les treballadores i treballadors (...)  La Montserrat Melero va escriure una carta al diari explicant la precària situació en què viu la seva família a Tordera. L'Anna va llegir la carta. No es coneixen però ara ja les uneix una història de solidaritat (...)  Provocació governamental. Intoxicació de l’opinió pública. Linxament mediàtic i judicial d’un col•lectiu d’assalariats i assalariades. I sota el precedent de la militarització del tràfic aeri, una sorda amenaça contra el conjunt del moviment obrer, les seves llibertats, les seves reivindicacions... Si algú ha de donar una autèntica veu d’alarma, aquests són els sindicats (...)  He seguit amb atenció els articles que el meu admirat amic John Brown ha dedicat a l’espinosa vaga dels controladors aeris i que li han servit per abordar –com és el seu estil- qüestions de molt més gran calat: les noves formes de treball en la societat anomenada “postfordista, la superació mateixa del concepte de “treball”, els nous suports i manifestacions de la lluita de classes i l’organització d’una resistència ajustada al canvi de paradigma (...)  La vaga francesa ens ha mostrat el caire popular i la capacitat de suma, d’agregació que té la revolta, i que pot adquirir davant del govern i les seves polítiques antisocials. A continuació us fem cinc cèntims sobre aprenentatges de la lluita obrera en aquesta hora del capitalisme (...)  Vet aquí de nou els francesos i les franceses: de vaga, blocant el transport, fent la ben grossa pels carrers, i tot, senzillament perquè el govern vol elevar l’edat de jubilació dels 60 als 62 anys. Estan ben sonats! Suposo que aquesta és la manera en què es veu l’actual moviment de masses –o es mostra, almenys, a bona part del món, i sobretot al món anglosaxó (...)  N’hi ha hagut prou amb uns pocs mesos per als assalts propagandístics que presentaven l’abolició de la jubilació als 60 anys com una conseqüència inevitable de l’augment de l’esperança de vida perquè es desmaneguessin, estavellats contra la lucidesa de l’opinió pública (...)  Amb 53 anys, d’una aturada cardíaca, va morir la setmana passada en Simón Rosado, antic líder sindical de l’empresa DERBI, i totpoderós cap de la federació metal·lúrgica de Comissions Obreres de Catalunya. Hi va morir, sense assolir el seu somni: esdevenir secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya-CONC, el primer sindicat a casa nostra (...)  Les organitzacions socials, cíviques i polítiques que promouen la II Marxa, criden als treballadors i treballadores, a la ciutadania solidària a incorporar-se activament en la II Marxa contra l’atur, la precarietat i pels drets socials (...)  ... podria contribuir a unificar la lluita dels treballadores i les treballadores entorn a un dret que beneficia a tothom (...)  “Sembla que existeix un ADN també a les empreses, una mena de codi genètic que les empeny a tornar a ser el que havien estat. Si fos així, el de la FIAT fóra l’ADN més orgànicament repressiu i autoritari, un codi decididament antiobrer” (...) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCOSFERA
DIARIS DIGITALS
ORGANITZACIONS POLÍTIQUES
PUBLICACIONS
WEBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|