“Tantes vegades que ens sembla tocar el nostre destí amb la punta dels dits i veiem com s’esvaeix davant dels ulls... mentre ens recorda, en veu baixa, que allò que semblava el final és un impuls per seguir caminant. L’Anna va iniciar aquest viatge buscant alguna resposta per tal d’habitar de manera diferent un món que se’ns menja, en la seva acumulació de sons, d’imatges, de gestos” (...)
Els crítics li retreuen, davant del seu nou film “Capitalismo, una historia de amor” manca d’equilibri i absència d’objectivitat. També que ha deixat de ser un documentalista polític per passar a fer “comèdies negres” (sic). Fins i tot, se li retreu el seu afany de protagonisme. Les seves intervencions personals, en la meva opinió brillants i d’eficàcia incontestable, les qualifiquen de pallassades (...)
Història extraordinària; del millor agent nazi, Alaric; també la història de Garbo, altrament dit Joan Pujol García; història d’un desertor de la Guerra i la Revolució de 1936-1939; d’un agent doble que mori a Angola; història d’un gran desconegut; segons la intel·ligència britànica: ‘el millor actor de tots els temps’; l’home que va enganyar als nazis sobre el lloc del desembarcament aliat a Normandia, i que, de retruc, salvà al món del senyor Adolf Hitler (...)
Una càmera omniscient i omnicomprensiva, engega i no atura fins que en 90 minuts, sense deixar-nos de petja, discorre des de la Clota fins al cim muntanyenc del barri del Carmel, a Barcelona. I ho fa a través d'un sol i llarg i viu pla seqüència rodat en steadycam; el temps de la pantalla i el de la vida, coincidint del tot (...)
El film és una investigació personal del director gal·lès sobre la conspiració i assassinat que s’amaguen darrere d’un conegut quadre de Rembrandt. Greenaway hi fa, doncs, d’historiador de l’art, de detectiu, de fiscal, de jutge, de narrador, i de realitzador cinematogràfic. Fascinant ! (...)
Josep Maria Pou acaba la representació de "La cabra". Ara, li toca, en acabar-la, una nova representació: "Su seguro servidor Orson Welles". Gira el món i torna al born, doncs. La diferència és que el director d'aquesta segona obra, n'és, en aquest moment, codirector d'un documental major, de gran calat (...)
Juliol de 2006. Israel engega una campanya militar al sud del Líban. Pel que es veu, té intenció d'arrasar, més encara, un cop més, aquella castigada zona. Poc després, i per primera volta, l’actriu Catherine Deneuve visita Beirut per tal d’assistir a una gala benèfica. Sorprenentment, l’actriu decideix que vol conèixer la situació militar i visitar la zona en conflicte. “Je veux voir” –vull veure-, afirma, reiteradament (...)
Un càmera de la TVV-Canal 9 se'n va a cobrir una informació a l'Afganistan i coneix un jove cineasta que fa coneixença d'una colla de treballadors de la Filmoteca d'aquell país, gràcies als quals s'ha salvat part del patrimoni cinematogràfic nacional que va ser a punt de ser destruït pel règim taliban (...)
El cineasta mira de seguir la petja del general Sherman, el qual va arrasar el sud dels EE.UU. en la batejada com la “Gran Marxa”. Mentrestant, es trenca al matrimoni d’en McElwee (...)
Boston. Florida. Anys 60. El coiot. El conill. El brau... Quatre venedors, amb sobrenoms d’animals, de bíblies catòliques es deleixen per “col·locar-ne” el seu producte (...)
La veu en of afirma, per començar, que el genial actor sempre té respostes originals i a contra corrent. En aquesta conversa amb periodistes en tenim la confirmació (...)