NO VOTIS, el 9 de març

(…)
Com a col·lectiu editor d’aquest bloc i responsables d’un primer projecte literari (“La Fàbrica”), voldríem compartir amb tots vosaltres unes breus reflexions sobre el període electoral que tot just s’ha obert. I ho fem dient, clar i català, que no votarem i que, amb modèstia i convicció, farem campanya pel no vot. 

Que a què treu cap tot això?
 

. 1. Primerament, dir que no votar és tan lliure i legítim com votar –bé sigui alguna llista, en blanc, o votar nul-. Prou, doncs, de demagògia institucional que mira de criminalitzar comportaments electorals crítics i més combatius.
 

. 2. L’actual panorama electoral ve marcat, a grans trets, per un fondo desistiment de la política provocat pel debat i la realitat estatutària i per la decepció causada per un govern catalunyès tímid socialment i neoregionalista a nivell nacional. També per la poca lleialtat als seus socis catalans i la migrada voluntat autonòmica de l’executiu neocentralista d’en Zapatero.
 

. 3. No hi veiem, entre les diverses opcions, cap que representi, amb cara i ulls, una proposta d’esquerra pel socialisme, d’esquerra d’esquerres, i que plantegi un nou marc jurídicopolític que avanci cap a la independència.

. 4. Més encara, l’esquerra que hem conegut no exerceix com a tal. Ja no és útil, ni conseqüent, ni reivindicativa. No s’hi pot comptar, doncs. Sols gesticula i xerra. Però no tira endavant polítiques d’esquerra.
 

. 5. Nacionalment, poca diferència hi veiem, fora de les paraules, entre les forces polítiques d’obediència catalana principatines. Ambdues aposten pel marc estatutari i pel sistema autonòmic. Cap d’elles no ha presentat cap proposta d’avenç nacional ni sòlida ni creïble. 

. 6. El nostre és, doncs, queda clar, un no vot clarament d’esquerres i independentista. Hi ha, però, d’altra banda, un altre argument: les forces polítiques actuen a Madrid bé com a sucursals, bé com a grups de pressió que miren d’aconseguir engrunes. Cap d’elles enfoca la seva representació de forma digna, coherent i valenta.
 

. 7. És per tot això que plantegem el no vot com la forma més radical i massiva d’expressar un càstig a les formes de fer i de treballar políticament, especialment durant el darrer període. Un no vot com una eina d’exigir un canvi radical i d’infringir un fort correctiu a uns actors tan genuflexos i incompetents.
 

. 8. Per un país que avanci, netament, a nivell social i nacional, per dignitat, et volem demanar que el proper 9 de març 
 

NO VOTIS

Wu Ming.Cat
 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *