Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
(…)
Com a col·lectiu editor d’aquest bloc i responsables d’un primer projecte literari (“La Fàbrica”), voldríem compartir amb tots vosaltres unes breus reflexions sobre el període electoral que tot just s’ha obert. I ho fem dient, clar i català, que no votarem i que, amb modèstia i convicció, farem campanya pel no vot.
Que a què treu cap tot això?
. 1. Primerament, dir que no votar és tan lliure i legítim com votar –bé sigui alguna llista, en blanc, o votar nul-. Prou, doncs, de demagògia institucional que mira de criminalitzar comportaments electorals crítics i més combatius.
. 2. L’actual panorama electoral ve marcat, a grans trets, per un fondo desistiment de la política provocat pel debat i la realitat estatutària i per la decepció causada per un govern catalunyès tímid socialment i neoregionalista a nivell nacional. També per la poca lleialtat als seus socis catalans i la migrada voluntat autonòmica de l’executiu neocentralista d’en Zapatero.
. 3. No hi veiem, entre les diverses opcions, cap que representi, amb cara i ulls, una proposta d’esquerra pel socialisme, d’esquerra d’esquerres, i que plantegi un nou marc jurídicopolític que avanci cap a la independència.
. 4. Més encara, l’esquerra que hem conegut no exerceix com a tal. Ja no és útil, ni conseqüent, ni reivindicativa. No s’hi pot comptar, doncs. Sols gesticula i xerra. Però no tira endavant polítiques d’esquerra.
. 5. Nacionalment, poca diferència hi veiem, fora de les paraules, entre les forces polítiques d’obediència catalana principatines. Ambdues aposten pel marc estatutari i pel sistema autonòmic. Cap d’elles no ha presentat cap proposta d’avenç nacional ni sòlida ni creïble.
. 6. El nostre és, doncs, queda clar, un no vot clarament d’esquerres i independentista. Hi ha, però, d’altra banda, un altre argument: les forces polítiques actuen a Madrid bé com a sucursals, bé com a grups de pressió que miren d’aconseguir engrunes. Cap d’elles enfoca la seva representació de forma digna, coherent i valenta.
. 7. És per tot això que plantegem el no vot com la forma més radical i massiva d’expressar un càstig a les formes de fer i de treballar políticament, especialment durant el darrer període. Un no vot com una eina d’exigir un canvi radical i d’infringir un fort correctiu a uns actors tan genuflexos i incompetents.
. 8. Per un país que avanci, netament, a nivell social i nacional, per dignitat, et volem demanar que el proper 9 de març
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Comparteixo totalment el vostre escrit, i tenia intenció de no anar a votar en les properes eleccions pels mateixos motius que doneu vosaltres. Però l’altre dia vaig saber del Partit Republicà Català [ http://www.partitrepublicacatala.cat ], on hi tenen un text dirigit explícitament als decebuts com nosaltres [ http://www.partitrepublicacatala.cat/partit/8_crida_catalans_decebuts.php ]. Em sembla l’única alternativa raonable al fet de no votar, però no els conec, i tinc els meus dubtes. Algú en sap res, d’ells?
El 9 de març no votaré i des d’ara faré capanya activa per aconseguir la politització del no votar per al 9-M.
hi ha altres opcions: PCPE
-Treballem per organitzar al moviment progressista i revolucionari dels
Pobles d’Espanya en el procés de lluita per la democràcia directa, el
socialisme i el comunisme.
-sobre la base del
reconeixement de tots els drets de les nacionalitats, inclòs el dret a
l’autodeterminació, i que faci seva la proposta de la construcció d’una
República Confederal fonamentada en el principi leninista d’unió
voluntària de pobles lliures.
els tens aquí comunista i a favor del dret de la autodeterminació PCPE/PCPC
M’he rumiat força les opcions, i jo també he acabat concloent que el millor que podem fer és no votar i dir clarament per què no hi anem.
A part que, molt probablement, serà l’opció guanyadora i encara que no es pot atribuïr l’abstenció a una única causa, si es deixa palès per què i el diferencial és escandalosament alt, el missatge serà clar i contundent.
Les altres opcions, per minoritàries, tindrien l’efecte contrari (nul, blanc). A part que el blanc és donar…carta blanca. I si quelcom no vull fer ja, és això.
Entre PP i ZP (i adlàters catalans), una bona botifarrada i la tele apagada. I l’endemà, a seguir treballant pel país tot el que ells no treballen.
Elements com aquest wuming són els que han emmerdat l’independentisme durant anys. Abstencionistes, utòpics, creguts, personalistes, egoistes…. i després parlen de socialisme hahahaha
Són incapaços de fer cap projecte polític i per això es consolen dient que no cal votar. Però mirem els abertzales bascos com sí presentaran candidatures, i si les il.legalitzen doncs aniran a votar encara que compte com a nul. Però els mals imitadors catalans fan una pena que fa vergonya. La raó per la qual criden a l’abstenció és la seua manca de suport popular i la seua manca d’organització. Ni entre ells es posen d’acord.
Com més lluny els tinguem millor per a l’independentisme. Volen allunyar la gent de la política, per a que sempre ens la facen els espanyols fins que desapareguem com a poble. Són pocs però molt nocius.