A Jordi Querol, en homenatge
El 27S serà el dia de votar a favor de la independència. A la llista unitària de les entitats de la societat civil i de CiU/ERC, entre d’altres, o a la CUP. Com cadascú se senti més a gust amb les seves idees. Al nostre entendre, totes dues opcions són vàlides. Ha costat molt d’aclarir el panorama. Massa. Hi ha hagut un excés de tacticisme i d’interessos partidistes per atènyer l’hegemonia en el procés. Sobretot, de CiU. Potser no calia esperar tant, ni fer tant de “comèdia”. I tampoc no calia posar tantes condicions ni ultimàtums. Però el més important és que les properes eleccions seran plebiscitàries i permetran votar per la independència.
La societat civil i les forces polítiques favorables a la independència ja poden posar-se a treballar de valent, a tota vela, per aconseguir convèncer els indecisos i per animar els decidits perquè hi hagi una mobilització sense precedents. Més encara que les anteriors. És el moment de recuperar l’entusiasme col·lectiu per fer possible un nou país, molt millor del que tenim ara. Hem de demostrar que som una societat madura, organitzada, que, malgrat les dificultats, és capaç de lluitar democràticament per fer realitat els seus objectius i els seus somnis.
El més lamentable seria que ens quedéssim com estem, amb una societat extenuada i una gran majoria social vençuda. No ens ho podem permetre. L’ofensiva centralitzadora de l’Estat espanyol ens acabaria d’anul·lar com a poble. Les nostres institucions d’autogovern –tan empetitides– serien encara més laminades. Ens tornarien a passar el ribot una i altra vegada. Hauríem de continuar, com a mesells, en la inèrcia d’una Espanya oficial que viu ancorada en el postfranquisme i que té una incapacitat patològica per acceptar la diferència, la pluralitat. Ens tocaria remar des de les galeres contra un ofec econòmic que repercuteix cada dia en àmbits clau com l’educació, la sanitat, la cultura o les infraestructures.
És evident que, en termes democràtics, les altres formacions que es presentin a la convocatòria electoral del 27S són –més o menys– mereixedores de respecte, però el fet de votar-les seria triar el continuisme, el manteniment de l’“status quo”, la podridura en què estem immersos. Tots els indicadors (des dels econòmics fins als culturals) demostren que suposaria la pitjor opció per a la societat catalana i, per a més escarni, donaria ales a l’espanyolisme més excloent, disposat a escanyar encara més els catalans.
És el moment, per tant, de jugar a guanyar. Com a ciutadans de Catalunya, com a votants, ens hem d’implicar a fons en aquestes eleccions tan decisives per al futur. Cadascú des del seu espai, hem d’esforçar-nos a fer possible un triomf amplíssim, aclaparador, indiscutible, tant de la llista unitària de la societat civil i d’alguns partits independentistes com de la CUP. Totes dues opcions, insistim-hi, són plenament vàlides en aquest plebiscit sobre el futur de Catalunya. Perquè siguin possible, a les urnes, uns resultats contundents, rotunds, a favor de la independència. Que la bona fortuna ens acompanyi!
Francesc Foguet i Boreu
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!