Veient el documental “La ciutat morta”, escoltes com els acusats foren detinguts, jutjats i condemnats per la seva “pinta”, -manera de vestir, d’anar pentinats, actituds, etc…-. Ha estat el moment de repassar premsa dels anys 70, per veure com es tractava aleshores als “diferents” –els peluts, hippies, gent que anava contracorrent …- i es pot llegir que se’ls titllava de troglodites o vinguessin de la selva, plens de brutícia, delinqüents perillosos, drogoaddictes i que quan es ponia el sol cometien tota mena d’aberracions sexuals… tot plegat, posava en perill la civilització, los Principios Fudamentales del Movimiento, la Dictaura, però també les bones maneres de la societat dels inicis dels 70 del segle passat. Les coses no sembla que hagin canviat massa. Dels okupes de can Vies, he escoltat gairebé els mateixos comentaris que es feien fa 40 anys sobre els anomenats hippies.
Parlant d’okupes, el moviment squatter, va començar acabada la segona guerra mundial, el 1945, quan milers d’anglesos que havien perdut les seves cases durant els bombardejos, ocuparen els edificis que l’exèrcit anava abandonant, i si hostatjaven, fins que el govern britànic, no els donaven cases…; el moviment tornà a revifar el maig del 68 a França i a inicis dels 70 s’estengué com una taca d’ oli, per ciutats franceses, italianes, suïsses, holandeses…
A Catalunya hi va arribar fa uns anys. D’okupes n’hi ha de diferents classes. No fa massa, vaig conèixer a una persona que havia estat okupa. Director comercial d’una empresa, llogà un pis en una població del Pla d’Urgell, arribant a un acord amb el propietari per pintar-lo i fer-hi obres. Passats uns mesos, fou informat que l’edifici amb els seus pisos havien passat a ser propietat d’ un banc, de fet, li explicaren que el contracte que havia firmat amb el propietari no era vàlid, i que no els interessava continuar tenint llogat el pis i li donaren un temps per deixar-lo.
El nostre home, els informà que estava prompte a sortir del pis, ell i la seva família, però, reclamà les despeses per les millores que havia fet al pis i no l’escoltaren. Va considerar que el tracte era injust i decidí rescabalar-se, passant el màxim temps possible al pis, deixant de pagar el lloguer i es convertí en un okupa. Quan li tallaren la llum, la prengué de la via pública i quan li tallaven l’ aigua –no de manera continuada- entrava en un pis buit, on s’hi dutxaven i el dia que considerà que havia recuperat les despeses fetes, va entregar les claus al banc, i en va marxar, per no tornar-hi mai més…
Esteve Mestre
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!