Doctor en Filologia Catalana,i Secretari General de l’IEC durant el llarg periode entre 1942 i 1989, Ramon Aramon i Serra compleix el centenari del seu naixement el mateix any que l’Institut d’Estudis Catalans, com si d’una premonició s’hagués tractat.
Aquesta setmana en què l’Institut d’Estudis Catalans ha complert els seus primers cent anys el dia 18 de juny, l’historiador i membre de l’IEC, Albert Balcells, i el seu president, Salvador Giner, han portat a terme dues conferències, de commemoració i de prospecció, respectivament, que situen l’acadèmia nacional de les ciències i de les humanitats en un futur de creixement, d’espectatives i de concrecions a partir d’un satisfactori balanç de realitzacions, aportacions i fites assolides.
Una de les coses que més em va impressionar de Mercè Rodoreda va ser l’explicació que en un determinat moment de la seva vida es va dedicar a copiar el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. Deia que hi va disfrutar molt. Ho entenc, perquè jo que en tinc una edició entranyable, que és la del 1968 de coberta vermella i lletra daurada i d’homenatge l’any del centenari del mestre, sovint m’hi embadoco llegint-lo. El Fabra (alguns li deien el Pompeu…), publicat per primera vegada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1932, ha estat peça d’artilleria major de moltes taules. Molts el tenim en un altar, i altres en voldrien fer una peça de museu.