vinyet.panyella |
dimecres, 9 d'abril de 2008 | 20:14h
Nova adreça del meu bloc = www.quaderndeterramar.blogspot.com
Bloc de Vinyet Panyella
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBRúIXOLES
COL.LATERALS
D'ALTRI
EINES
SITUACIONS
VA DE VERSOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Un poema per al 8 de març i pels altres 364 dies de l'any
Passeig a la tardor
vinyet.panyella |
divendres, 7 de març de 2008 | 18:59h
A requeriment de l’equip directiu de l’Escola hi he anat acompanyada
del doctor Robert, una de les figures més emblemàtiques de Sitges i una
personalitat de primer rang en la medicina i en la política catalanes
del segle dinou.
Fa tot just vuit dies que el rei Jaume I ha complert vuit-cents anys.
Jaume I (Montpeller, 1208 – València, 1276) és el rei mític per
excel.lència de Catalunya i dels Països Catalans.
 En ple Carnaval, la poeta Montserrat Abelló celebra noranta anys
esplèndids envoltada d’amics, lectors i admiradors de totes les edats i
condicions.
Des del desembre de 2007 fins el febrer d’enguany l’Espai Betúlia presenta l’exposició gràfica i poètica titulada La pell de la pell, produïda per la Fundació Lluís Carulla amb la col.laboració de la Fundació J.V.Foix i l’Associació Joan Ponç, que mostra els aiguaforts de Joan Ponç i el text que J.V. Foix va escriure per a l’artista.
 Darrere el seu posat d’home tranquil, gairebé impassible, Joaquim Budesca viu immers en un neguit silenciós i incessant per treballar i per avançar des d’una trajectòria que, al cap d’unes quantes dècades d’acompliment, ha acumulat ofici, experiència i l’assoliment d’un llenguatge artístic personal i en contínua evolució. L’exposició monogràfica que, des de mitjans del passat octubre de 2007 es mostra al Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú amb el títol genèric d’H2O aigua, posa de manifest la capacitat de l’artista en desenvolupar una successió d’imatges multiformes que porten el títol genèric que dóna el nom a la mostra.
Elegant, polit, impecablement editat, rebo el discus d’ingrés a l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi pronunciat per Daniel Giralt-Miracle el passat més d’octubre de 2007. L’acompanya una carta igualment elegant, polida, impecable i cordial que és un prodigi de composició gràfica. Com si l’amic i autor del llibre volgués reblar la importància del grafisme i el seu valor estètic en relació amb el tema que va triar per al seu discurs, La generació dels grafistes.  - Voldria un trosset de cel… - ¿Amb estrelles o sense? - Amb estrelles, per descomptat! - Quants metres en vol? - Amb un parell de metres ja faig. I després doni’m aquest paper de fer muntanyes que diu que queda molt bé. I una estrella amb cua.  Una de les coses més remarcables d’aquest desembre ha estat la del retrobament amb un paisatge conegut, com és el del Parc de la Ciutadella. Un paisatge barceloní cent per cent, simbòlic pel que fa a la història de la ciutat i la del país, apreciat relativament per la ciutadania i escassament pel consistori del Cap i Casal. Jordi Sarsanedas va confessar públicament que escriure és una manera de viure, i és cert. És l’escriptura que salva del silenci i de l’oblit.
 Doctor en Filologia Catalana, i Secretari General de l’IEC durant el llarg periode entre 1942 i 1989, Ramon Aramon i Serra compleix el centenari del seu naixement el mateix any que l’Institut d’Estudis Catalans, com si d’una premonició s’hagués tractat.
 Dilluns al vespre, carrer de Sant Alonso de Palma de Mallorca. Vora les immediacions el convent de Santa Clara ja ha tancat el portal del carrer. Queden pocs jardins a les cases del carrer de Sant Alonso, perquè l’imperatiu urbanístic acaba escapçant l’ordre antic dels carrers i de les cases. Encara existeix l’espai que a principis del segle vint va ser el jardí de la Casa dels Poetes, al costat de can Joan Alcover.
 Poc abans de l’obertura de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 l’Ada Castells em va enviar un breu qüestionari sobre les expectatives que n’esperava. Vaig fer tard perquè quan li vaig trametre la resposta ja tenia l’espai de l'Avui ple, però em vaig guardar les quatre idees que havia escrit per a una altra ocasió.
No són les Tres sorores de l’Espriu, ni les protagonistes de Fra done sole de Pavese, per bé que són tres, dones i que els agrada trobar temps per reunir-se de tant en tant.
 Una de les escenes que més m’agrada de les pel.lícules de Harry Potter és aquella en què els aprenents de mag travessen una de les grans col.lumnes de totxana d’una estació de Londres.
Tot arriba, de vegades amb preludis. El de l’obertura de la Fira de Frankfurt on la convidada d’enguany és la cultura catalana va tenir un dels preludis més interessants en el monogràfic “Viaje a la cultura catalana” publicat a Babelia , el suplement cultural de El País el passat dissabte. El contingut és atractiu i recomanable, útil per a explicar urbi et orbe què és la cultura catalana, especialment pel que fa a la literatura en llengua catalana. Comença a ser no del tot rar que es dediquin simposis a poetes contemporanis. El 2004 se’n va dedicar un a Joan Vinyoli a Santa Coloma de Farners; aquests dies se n’ha celebrat un altre a Santa Coloma de Gramenet sobre Màrius Sampere. Tots dos esdeveniments tenen en comú la poesia com a objecte, la presència predominant de poetes en tant que subjectes doblement implicats en la lectura de Vinyoli i Sampere, respectivament i en la pròpia escriptura poètica, i la participació del medi acadèmic, habitualment tan refractari a enfrontar-se amb l’obra dels escriptors actuals.  |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |