El doctor Robert a l’Escola d’Adults

A requeriment de l’equip directiu de l’Escola hi he anat acompanyada del doctor Robert, una de les figures més emblemàtiques de Sitges i una personalitat de primer rang en la medicina i en la política catalanes del segle dinou.

 

Fa uns anys que l’Escola d’Adults de Sitges manté un programa que, amb el títol de “Sitges, un món per conèixer” organitza una conferència mensual sobre temes locals. La història de Sitges i els aspectes que es relacionen amb la vila són de tan ampli abast que el programa compta amb un quinqueni sencer i tot sembla indicar que n’hi ha per estona. Com que les conferències s’anuncien públicament al noticiari cultural de L’Eco de Sitges i com que el temari és d’ampli abast el públic està garantit. Ho està, sobretot, perquè la característica més important i comuna de les escoles d’adults són les ganes i la predisposició immensa a l’adquisició de coneixement per part dels alumnes, que són d’un esperit tant jove i fresc que s’encomana. En totes les ocasions que he tingut de frequentar aquestes aules sempre he sortit meravellada del capital cultural que acumulen i de les ganes que tenen de continuar acumulant-ne. La motivació és la raó i la causa de l’èxit, i aquest alumnat tan especial n’és, alhora, causa i motor. L’estona que hi he passat m’ha refermat en la idea que en tinc, i avui, que he jugat a casa per primera vegada, he constatat que el públic de Sitges és de valor afegit.

Com que l’objectiu era situar el doctor Robert en aquest món sitgetà per conèixer, una vegada situat en el marc general de la història de Catalunya, hem resseguit la vida i l’obra del personatge de Sitges estant, tal i com el títol de la conferència i la fitxa pedagògica que s’ha editat amb aquesta ocasió expliciten. Per a aquesta ocasió m’he deixat guiar pel llibre que vaig escriure el 2002 gràcies a l’Ajuntament presidit per Pere Junyent, que el va voler editar amb motiu del centenari de la mort del doctor Robert i que vaig titular amb tota la intenció El sembrador. Biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert (1842-1902). Entre altres utilitats té la d’aplegar els quatre discursos que Robert va pronunciar a la Vila per la Festa Major de 1899 i 1900 i que tenen Sitges com a epicentre, des de la visió que de Sitges tenia el doctor Robert des de les seves vivències d’infant fins el dia del gran homenatge que li va dedicar l’Ajuntament fent-lo Fill Predilecte i pendonista de Sant Bartomeu.

Fill i nét d’emigrats sitgetans a Mèxic i descendent dels Robert de Campdàsens, Bartomeu Robert, nascut a Tampico el 1842 va arribar a Sitges amb quatre anys juntament amb la seva germana. Les criatures van anar a viure amb la tia paterna, Ventura Robert, al número 17 del carrer Nou, on pocs anys després es va reunir de nou tota la família en retornar els pares i el germà xic.

Bartomeu Robert hauria subscrit amb plena convicció la frase del poeta Fernando Pessoa segons el qual la pàtria són la llengua i la infantesa. Els anys viscuts a Sitges fins l’anada a Barcelona per a estudiar medicina van marcar la criatura de per vida. A l’escola del mestre Caballero hi va fer els primers amics – Bartomeu Carbonell i Batlle, Felip Font i Falp…-. Als carrers, a baix a mar, a la platja hi passava hores jugant amb els altres nois i vivint d’espectador els darrers temps del cabotatge i el temps de la descoberta per part dels artistes del Luminisme. Robert se sentí sitgetà des del primer moment, descendent d’una família que comptava amb arrels de tres centúries i així ho evocava en el discurs de 1899 “… qui ha contemplat passar la infantesa en aquesta Vila xamosa, jugant al Baluard, corrent per les Forques i remullant son cos tendre en l’escuma argentada de ses platges!”

Els anys d’infantesa i de joventut de Robert van ser els de la pitjor emigració i el del tocar el fons de la decadència de la Vila. L’emigració consumia tot el creixement vegetiu de la població, cada vegada més depauperada i Robert uní la seva veu a la d’altres que se’n lamentaven en vers i en prosa. Amb tot, a partir de finals dels anys setanta Sitges fa un tomb radical en molt poc temps gràcies a l’arribada del telègraf (1877), la instal.lació de la fàbrica de calçat de Joan Tarrida (1876), les obertures de les carreteres a Vilanova (1879) i a Barcelona per les costes (1880), l’arribada del tren (1881), la il.luminació pública per gas (1881), la portada d’aigües i la isntal.lació de fonts públiques (1882)… La creació de les societats locals del Retiro (1870) i del Prado (1876), juntament amb la fundació del setmanari L’Eco de Sitges (1886) són símptomes d’articulació d’una nova societat civil. En paral.lel, l’eclosió artística dels Luministes i l’arribada de Rusiñol (1891) complementen el quadre de la recuperació material i cultural de la Vila.

L’emigració, la dignificació de la vida pública i el progrés material i cultural de Sitges són els eixos dels discursos sitgetans del doctor Robert. Socialment regeneracionista i progressista, culturalment modernista i políticament catalanista, Bartomeu Robert va fer ofrena material del Saló de Sessions de l’Ajuntament com a símbol de la dignificació de la política local i d’un llegat tan intangible com imprescindible per a l’imaginari col.lectiu de Sitges marcat per la seva actitud cívica, científica, cultural i política. El seu pas per l’Escola d’Adults ha confirmat, una vegada més, la importània i la vigència del seu llegat.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 16.02.2008
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*