J.V.Foix a Betúlia

Des del desembre de 2007 fins el febrer d’enguany l’Espai Betúlia presenta l’exposició gràfica i poètica titulada La pell de la pell, produïda per la Fundació Lluís Carulla amb la col.laboració de la Fundació J.V.Foix i l’Associació Joan Ponç, que mostra els aiguaforts de Joan Ponç i el text que J.V. Foix va escriure per a l’artista.

Betúlia és el títol de la novel.la de Maria Aurèlia Capmany que, escrita arran de la seva experiència en tant que professora a Badalona els anys cinquanta, retrata els clarobscurs de la ciutat “pobra, grisa, industrialitzada de manera salvatge (…) que creix desordenadament i d’esquena al seu centre històric”. El nom de Betúlia procedeix de la Baetulo romana de la que se’n conserva part de llegat arqueològic al museu de la ciutat i que, per a mi, remet directament a la bellesa neta, clara i menuda de l’escultura coneguda amb el nom de Venus de Badalona.

Betúlia és, també, el nom del centre d’activitats culturals situat al bell mig de la ciutat en una ala de l’antiga fàbrica de Can Casacuberta – l’altra part l’ocupa la biblioteca central urbana-, on es recorda el pas per Badalona de la “senyoreta Capmany” i on s’organitzen exposicions, tallers, conferències i tot el conjunt d’activitats que configuren una oferta cultural eclèctica i de primera qualitat. La directora del centre, Bel Granya, és un model de gestió cultural compromesa amb les lletres, les arts i la història cultural de la seva ciutat i del país.

Sol Enjuanes, comissària de l’exposició i experta en l’obra del pintor ha portat a terme un acurat treball per tal d’aconseguir un accés amigable i comunicatiu a les obres exposades.
La pell de la pell , publicada el 1970 en format d’edició de bibliòfil, palesa la voluntat creativa de l’artista i de l’escriptor arran de la investigació del cos humà i de les possibilitats que depassen la seva condició material amb el propòsit d’aproximació a l’essència més enllà dels sentits.

Arran de la presentació del binomi Foix-Ponç s’han programat dues conferències amb la finalitat de perfilar amb més precisió la personalitat de tots dos personatges. Una és a càrrec de Sol Enjuanes i Jordi Carulla-Ruiz, sobre Joan Ponç. Reivindicació d’un pintor. Jo m’he fet càrrec de parlar de J.V. Foix en tant que intel.lectual d’entreguerres. Sobre l’escriptor previ, per tant, a la seva aventura creativa amb Joan Ponç, però carregat del gran bagatge ideològic, estètic i literari que li permet arribar amb plenitud els anys quaranta al nucli de la revista Dau al set, autèntic far d’avantguarda, experimentació i innovació on recalen artistes i poetes.

Quan Foix va suggerir a Joan Ponç el canvi de la “s” del cognom per la “ç” ja posseïa el ric bagatge de l’experiència, el coneixement, l’activisme i la creativitat que l’havien acreditat en tant que un dels personatges clau de la cultura catalana dels anys trenta. Ho va ser en tant que periodista i redactor literari al diari La Publicitat entre 1922 i 1936, i anteriorment a Trossos, La Revista , La Cónsola o Monitor. El prestigi literari i poètic el va consolidar a L’Amic de les Arts entre 1926 i 1929 així com també a Quaderns de Poesia, Revista de Poesia i, finalment, dirigint els cinc números de la Revista de Catalunya de 1934.

Intel.lectual modern en tant que personatge capaç de generar i transmetre idees utilitzant els mitjans destinats al consum de les masses – les revistes i, sobretot, el diari-, J. V. Foix va contribuir a la normalització i l’europeïtzació de la literatura catalana exportant i important textos, tractats, manuals, poemes, notícies i comentaris. El periodisme i l’assaig van ser els dos medis de comunicació i consolidació literària i intel.lectual del personatge, per mitjà dels quals va difondre el seu ideari estètic del nou classicisme, l’ideari polític del nacionalisme futurista, la pròpia teoria literària i la darrera expressió ideològica formulant la teoria de la “Idea Catalana” que preconitzava un catalanisme entès com a ètica de comportament individual i col.lectiu amb una gran dosi de reformisme moral.

Aquest va ser el substrat amb el que J.V.Foix va acarar la guerra civil i la postguerra, la clandestinitat en una circumstància i la discreció en l’altra, en una mena d’exili interior del que va sortir el 1947 amb la publicació de Sol, i de dol un dels llibres més bells de la literatura contemporània. Per aquells dies ja havia trobat Joan Ponç, cadascun d’ells en plena febre creativa compartint terrenys comuns d’investigació poètica i artística. Per això anys deprés J.V.Foix li va escriure el text que aquests dies ha esdevingut lema a l’exposició de Betúlia:

Vós, Joan Ponç us heu adonat com la troballa del meravellós espellussat allibera la ment, aviva els sentits i prova la nostra innocència”.

Publicat a "El Marge Llarg", L’Eco de Sitges, 26 de gener de 2008

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*