Un trosset de cel

Voldria un trosset de cel…
– ¿Amb estrelles o sense?
– Amb estrelles, per descomptat!
– Quants metres en vol?
– Amb un parell de metres ja faig. I després doni’m aquest paper de fer muntanyes que diu que queda molt bé. I una estrella amb cua.

Escolto la conversa en una parada de la Fira de Santa Llúcia. La caseta fa dos metres de llargada, igual que el tros cel que s’emporta la senyora que tenia al davant fa un moment. La venedora és una velleta de conte de fades: amable, un punt sorneguera, el cap blanc i la mirada blava. Té l’aspecte de fer anys i panys que planta la caseta a la Plaça de la Catedral de Barcelona. Asseguda darrere el taulell que li fa d’aparador banda i banda, confia que continuarà fent clients perquè de cel, de muntanyes i d’estrelles platejades amb cua sempre en faran falta mentre la gent faci el Pessebre.

Quan hi arribo ja m’he firat: suro esmicolat per fer el terra i dos grups de casetes també de suro, una d’estil català i una altra del més pur estil oriental, pintada de blanc amb palmeres i tot. Encara haig de tornar a la Fira perquè em falten un pont, els llums per il.luminar el pessebre i un que fa més autèntica la llar de foc on s’escalfen els pastors. I, a més, he vist una munió d’ànecs, xais, oques, porquets, gossos, gats, gallines, pollets i rucs de totes mides que haig de contrastar amb el bestiari que ja tinc, perquè una de les coses que m’agraden més dels Pessebres a més del cel, de l’estrella platejada amb cua, de les figures de fang, dels arbres secs i de la molsa quan encara és humida són la varietat de bestietes que formen part d’aquest univers de representació que és el Pessebre. A la Fira també hi havia figures del Rei Herodes i de soldats romans, però la majoria de romans són de plàstic, i això no és això.

Endur-se un trocet de cel a casa… La metàfora del Pessebre rau en la representació primària i tendra, artística i popular, ingènua i artificiosa del món fixat en un petit univers. Tant se val que les figures siguin de fang de terra catalana, murcianes, mallorquines, provençals. Sigui quina sigui la seva procedència representen la recreació popular i genuïna dels ancestres per construir, any rere any, l’escenari ideal de l’únic moment de pau de què ha gaudit la humanitat, assegura la tradició.

Quan surten de la capsa
l’àngel els fa el senyal:
és hora de posar-s’hi,
Pessebre fa Nadal…

Fer el Pessebre vol dir, també, deixar de banda els maldecaps de cada dia, les feines que no s’acaben mai, l’estrés i les presses per construir amb calma i amb il.lusió l’univers primigeni de la representació del primer Nadal. El trocet de cel de paper l’aixopluga i l’embolcalla…

Publicat a "El Marge Llarg", L’Eco de Sitges, 22.XII.2007
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *