Obrim la segona ampolla de vi blanc i continuem parlant de tendències. Hem après que la tríada del cava -macabeu, xarel·lo i parellada- és una font de bones notícies i de vinyes velles.
Al Penedès la van clavar reiventant-se amb el xarel·lo, de nou una realitat ja tastada, grans vins i millors perspectives, i a més va obrir el camí.
La parellada ja camina sola, Carles Andreu, Molí dels Capellans, la Conca de Barberà es pronuncia ...
I el raïm blanc que amb més empenta s'ha reivindicat el passat 2011 ha estat el Macabeu. Immens Akyles de Vinyes d'Íthaca al Priorat, el Sàtirs Blanc, Saó Blanc, els ja clàssics Missenyora i Agaliu de L'Olivera, molts bons cupatges amb garnatxa blanca o parellada, o aquest mateix Camí de la Font que ens arriba de la ma d'un agitador de vins i cultura com és Oriol Pèrez de Tudela.
Ara caminem cap a la font de la ma del tiet i el macabeu:
Vi: Camí de la Font, Vinyes del Tiet Pere
DO: Vi de Taula sense DO
Raïm:Macabeu 100%
Elaboració: vi blanc de vinyes plantades el 1949 dels marges del riu Gaià a Vilabella, premsat sense desrapar amb fermentació en ínox i criat amb les mares durant 7 mesos.
Grau: 14º
Preu: 11€
Tast: groc palla amb reflexos daurats; nas intens barreja de pera madura, alguna nota més confitada, mantegues i notes més vegetals més fresques, potser fonoll; gras en boca, amb volum i molt persistent; un vi per tornar-hi i tornar-hi.
Glopets: a la prensentació de la Guia en Jordi Castells em va agafar pel braç i em va portar corrents a tastar un vi, quin? el de l'Oriol Perez de Tudela, el del bloc Perquè el vi Torni a la nostra Taula de Cada Dia -no cal afegir res més sobre les intencions de l'autor- dels Bag-in-Box d'ElviApunt -Sine,Qua, Non-, predica amb l'exemple, i el dels Diàlegs de la Felicitat Possible a l'Ars Santa Mònica, també volem anar més enllà,es va trobar amb una vinya familiar la del Tiet Pere molt poc productiva i es llença a fer un macabeu monovarietal, d'aquells de a veure que passa?.
Poda curta-"...que fas, ximple, no colliràs res ..", deien els pagesos veïns, "...aquell noi que poda curt..."-buscant qualitat i no kilos i el resultat a les ampolles que ja han fet el Camí de la Font a la vostre copa. Un cop més la màgia de les vinyes velles, l'encanteri de l'herència, la tradició i la viticultura sensible.
Un regal de l'Oriol. D'ampolles en queden poques, tampoc ni havia gaires, em sembla que menys d'un miler, però del vi en tindrem més, el de la nova anyada. Ja frisso pel 2011, Oriol.
Macabeu, més macabeu i no us perdeu l'Akyles.
Ara claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg, i deliu-vos.
L'altre dia vaig dir que dedicaria els primers apunts del 2012 a parlar una mica de les tendències dels vins catalans l'any passat. No m'han pujat els fums, els vins sí que em pugen, però els fums no.
Soc imperfecte i furtiu. Un trinquis de tap de suro, i poca cosa més.
La pujada de nivell dels vins blancs és un fet clar i tastat. Hores d'ara tenim molta cosa de primeríssima categoria, i és perquè en molts casos, els vins blancs han esdevingut un objectiu de molts cellers: Masia Carreres, Quintà, Orto, Edetària, QX ... Vinyes velles, o no, i millors vinificacions. No som al Loire ni el Roïne, però els tenim més a prop, i el que és millor amb un discurs propi.
La Garnatxa Blanca n'és un dels principals actors, no és novetat, és realitat. Eternes a la Terra Alta, tremendes a les dues DO's de la comarca del Priorat, la setmana que ve tasto les que ens arriben d'Alella, i les de l'Empordà que trepitgen fort.
Vosaltres voleu vins, i a mí m'agrada beure'ls. Prou xerrameca.
Vi: Cartèssius 2010, Celler Arché Pagès, el celler dels Sàtirs i els Bonfills, és en la contradicció que neix la personalitat
DO: Empordà
Raïm: Garnatxa Blanca 100%
Elaboració: vi blanc de vinya jove 6 anys, quin futur!, fermentat i envellit en bóta de roure de torrat suau durant 5 mesos.
Grau: 13.5º
Preu: 10€
Tast: or pàl·lid, lluent, bona llàgrima; nas ple de mantegues, fruita blanca madura i notes minerals més fresques; en boca rodó i potent, amb notes mentolades, làctiques que recorden un Edetària, o em porten molt lluny fins un Milmanda de fa molt d'anys; llarg i molt saborós, no és una garnatxa plena de mel i préssec té una altre opulència.
Glopets: la garnatxa blanca recorre el Principat i ens deixa regals arreu. El millor és que aquests regals tenen caràcters diferenciats. Per tradició li hauria tocat a una de la Terra Alta , és el seu patrimoni, per qualitat podia ser la d'Orto, i per novetat la de Quim Batlle. Però vet aquí que furtiu i Sàtir a Arché Pagès m'inspiro i me n'he cruspit una de l'Empordà.
Empordà present ens els dos primers apunts del bloc de l'any. Terra cooperativa, plena de cellers petits que comencen a caminar per la via de l'excel·lència, quins Olivardots, però que no tots per butxaca pensem seguir. Falta que les cooperatives facin un salt de qualitat i que alguns bojos meravellosos que ens vinifiquin amb sensibilitat les seves vinyes a preus més assequibles perquè aquesta DO ocupi el lloc que per història li pertoca. El Celler Martí Fabra, La vinyeta i Mas Estela ja han començat el relat ...
Voleu dir que farà el salt? Quan?
El temps com sempre ens donarà resposta i ens posarà a tots al nostre lloc.
The answer my friend is in the bottle and the grape The answer is growing in the vines .... and blowing in the winds, of course
Ara mediterrà mestís agafa el teu nas jueu i arab, gens cartesià, bonyegut, i prova de clavar-lo a la copa plena de garnatxa, si la copa és prou gran t'hi cabrà, olora fort, xarrupa llarg, i deleix-te Sàtir...
Elaboració: vi blanc ecològic, en el qual les dues varietats de picapoll es vinifiquen per separat, i el negre es vinifica evidentment en blanc -veremat i premsat-, no porta envelliment en fusta però el treball amb les mares és molt bo.
Grau: 13º
Preu: 8.5€
Tast: nitidesa i lluentor a parts iguals, or pàl·lid magnífic, llàgrima deliciosa; nas molt complert, amb aromes varietals i olors més cremoses, mantegues; molt ampli, envolvent i gras, té un punt cítric rematant un embolcall de primera; el volum aportat per la varietat negre no passa desapercebut, millor per nosaltres.
Glopets: diuen els entesos que al Pla del Bages hi ha bona sintonia entre els enòlegs i elaboradors. Comparteixen objectius i intercanvien informació. Els picapolls que he tastat del 2010 així ho certifiquen. Res a veure amb els que bevíem fa 10 anys. L'Abadal 2010 és mereix un apunt i casi un bloc. Aviat el tindreu a Viníssim.
El picapoll ja no és una varietat autòctona recuperada, és un dels grans raïms blancs de casa nostra. Garnatxa blanca, Xarel·lo, Parellada, Picapoll tots parlen català, totes són nostres i de totes bevem bons vins, a molt bons preus. Encara no som a l'Olimp dels vins blancs, però fa quatre dies que els fem amb cara i ulls. Ja no són els vins d'afegitó dels cellers. Millor.
És ben curiós fa 4 anys no coneixia cap vi blanc vinificat amb raïm negre, i de cop m'apareix el blanc de Carlania amb part de trepat, el Binitord de Menorca amb Merlot, el Quíbia de l'Ànima Negra amb Callet, i evidentment caves amb històries de Pinots ... però aquestes no m'interessen gaire. El meu trist paladar em diu que els blancs amb raïm negre guanyen amb volum, untuositat, però paguen un petit peatge en sabors. Algú hi coincideix?
Diuen a Oller del Mas que els costa de creure que Orto al Montsant se'n surti amb el Picapoll negre i elaborin un tros de vi com és Les Tallades de Cal Nicolau. El Picapoll Negre és l'aposta estratègica del Pla del Bages com a raïm negre autòton. Aquest celler té una vinya experimental i de moment només en tenim notícia en aquest Blanc de Picapolls, preveíem per tant un futur tan incert com interessant.
Tallo que això es fa llarg. Abans d'acabar-me el vi deixeu-me que us recomani el Petit Bernat , Merlot- Sirà amb 3 mesos de fusta amb uns quants vins, el vi base dels Merlots de gama alta del celler. Un dels millors vins a menys de 6€ que he begut aquest any, però amb una de les fruites més madures -gens passada- i goloses, plena d'anissats imperfectes però deliciosos que he tastat enguany.
Hi ara corro foll a beure el Picapoll, blanc o negre, la meva copa només enten de plaer, clavo el nas, oloro fort, pico foll la llengua, xarrupo llarg i em deleixo.
Elaboració: vi blanc de vinya de 30 anys, vinificat per maceració carbònica.El primer blanc carbònic del qual tinc notícia, digue'm despistat.
Grau: 13º
Preu: 9€ Tast: color i limpidesa magnífics, reflexos daurats; al nas la primera sorpresa, d'entrada poc aroma, tinc els maceracions carbòniques per molt perfumats, cal arrodonir el procés, després fruita blanca i passat molt, molt temps notes de pasta fullada molt llaminera, una olor d'aquelles que fan salivera, regalims ...; el pas per boca més soprenent encara, d'entrada la punta carbònica, extremàdament líquid, potser massa, de glop fàcil, i després regust i persistència, ho guarda tot pel final, una barreja de mel amb llimona. Nou, molt nou!
Glopets: quan guanyi volum, serà un gran vi, cal seguir la pista en properes collites. Més mares i més cops de bastó -per no collonar amb el "batonage"- el feran crèixer.
Si agrada, agrada molt. El vam obrir durant un tast de mostres amb clients al Club del Cep i per uns quants va ser el millor blanc. L'ampolla borgonya verda i clara, el caputxó groc i una etiqueta molt encertada fan una presentació impecable.
Els habituals del bloc ja sabeu que Carles Andreu és un dels meus herois. El seu negre de trepat és el far que ha il·luminat la resta de trepats negres, el de la Cooperativa de la Serp inclòs, evidentment.
Ara l'aposta del celler per la parellada ens ajuda a destriar la triada del cava. De Xarel·los gràcies a déu n'anem farcits, i que per molt d'anys; de Macabeu conec i bec amb plaer d'esclau el Missenyora de l'Olivera i també el seu Agaliu, i sé que en corren més pel Penedès. De Parellada no en coneixia cap, ara ja en tinc un.
Tasta'l i fes teu el Parellada 2010 de Carles Andreu. Agafa una Parella-da copes, emplena-les, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Enguany a Menorca he repetit el meu pelegrinatge pel Vinum de Ciutadella i el De vins de Maó. Al primer, m'esperen els meus estimats Binigrau, i al segon hi ha un sortit de vins mallorquins espaterrant: tots el Gelaberts, Toni i Miquel, Miquel Oliver, Binicomprat -quina callet!-, tots el Majorals -Turgents, Galdents, S'Heretat, Butibalausi, Son Blanc- Ànimes, Kilos i Volts, Ribes, Ses Marjades, Mª Antònia Oliver, Antònia Font, jajaaja ....
Bé un univers de golositat i un estol de varietats: mantonegro, fogoneu, callet, giró blanc, i les francesetes habituals, especialment "polides" a Mallorca.
N'he begut forces: Son Caló, Negre de Sa Colònia, OM -més d'una caixa, hi tinc una debilitat forta-, Binigrau Ecològic, Ses Ferritges, Mont Ferrutx, Son Bordils .... a casa i algun restaurant. Feia especialment contents als cambrers quan m'entretenia amb la carta de vins i els en demanava algun de Mallorquí.
N'he deixat alguns a la botiga, per garrepa, ara des d'Arenys me'n dolc, però aquell llindar dels 20€ em costa de travessar. Així tinc excusa per anar a cercar-los l'estiu del 2012. Perquè sé que aquí no els trobaré.
Potser em demanareu perquè compro vins mallorquins a Menorca. A sa península no hi són i alguns tampoc se'els espera. Tret d'algun llampat com jo que els troba a faltar. Sort en tinc de trobar-los a Menorca.
"Cavallejar": córrer pel Camí de Cavalls, i comprar vins mallorquins. Ja us ho deia, ben llampat.
I ara el Golós. Un dels que em va costar més de NO comprar, va ser un Giró Blanc de Toni Gelabert, Ai la butxaca!. Però vaig trobar un vi blanc de l'altre Gelabert, en Miquel, amb aquest raïm blanc. "Golós", deliciós ...
Vi: Golós 2009, Vins Miquel Gelabert.
DO: Pla i Llevant
Raïm: Giró Blanc, Premsal, Riesling %? Elaboració: vi blanc sense bóta, molt ben criat sobre les seves mares.
Grau: 13.5º
Preu: 12.5€
Tast: or, amb un punt daurat; nas dolç, pinya i cítrics amb notes de pastisseria, un avanç de les mantegues i el caramel de sucre del pas per boca, la temperada acidesa del riesling tota pel final, perquè el glop no embafi. Ple de volum i persistent, i així un glop i un altre fins que es va acabar. Extraordinari. Infinita "golositat" finita.
Glopets: el Giró2 de Giró i Ribot i l'altre giró blanc que havia tastat l'experimental de Can Majoral tornaven a la meva copa. Vaig ser molt feliç de retrobar-los. I encara em va doldre més no haver-me endut el monovarietal d'en Toni Gelabert. A part de ser "imperfecte" soc ... a veure si n'aprenc d'una vegada.
De Gargollassa ni una ampolla, però un secret: a Menorca un dels propietaris del De Vins en té 3 hectàrees i l'assessora n'Andreu de Can Majoral. Els cercles de la felicitat o bé es tanquen o són concèntrics, centrifugats! Tindrem sorpreses i bones notícies.
El que té "ceps", per no dir una altre cosa, és que no hagi pogut de trobar a Catalunya els "germans petits" de Pares Baltà -Calcari, Indígena i Mas Helena- i me'ls trobi, feliços, ells i jo, a Menorca. Misèries de la distribució, sort que aquests nois del De Vins en són distribuidors, que si no, només els veig en foto. I més sorprenent que a Can Lito d'Es Mercadal -uns queviures molt senzills, i soc amable- hagi comprat Lanius d'Alta Alella i Rupestris de Pardas, perduts entre Cotos i d'altres desastres.
Ara deixeu-me que sigui "Golós" una altre volta, Giró a la copa, nas clavat, olorant fort, xarrupant llarg i delint-me.
Salut,
* La foto és del Golós Negre, el blanc no surt ni a la web de l'elaborador, som així de sensibles.
No us perdeu la presentació del celler Martí Faixó una delícia enològica i lingüística.
Ara que parli el vi.
Vi: Perafita Picapoll 2009, Celller Martí Faixó
DO: Empordà
Raïm: picapoll 91%, moscatell d'alexandria 9%
Grau: 13º
Preu: 9.85€
Tast: groc palla, amb reflexos verdosos; nas amb fruita d'estiu i notes entre cítriques i iodades; en boca és untuós, i els cítrics matisen molt bé els sabors més dolços, m'agradria dir que la salinitat el diferencia dels Picapolls del Bages. En tot cas el referent que tinc més proper és el Pd'a i són molt diferents.
Glopets: a la cresta que trobes entre Roses i Cadaqués, just on entreveus les badies de Port de la selva i la vil·la daliniana, van apareixer anys enrere una colla de ceps ben arrenglerats emmarcats entre paret seca. El primer cop que els vaig veure em vaig pensar que era un miratge. Any rere any amb els puntuals pereginatges al Cap de Creus i als seus curries, reconeixíem les ampliacions que feien a la vinya. Recuperar "rims" en indrets com aquest és una de les sol·lucions màgiques amb futur pels vins catalans.
Aquí teniu un gravació feta a peu de mateixa vinya, on els responsables del celler us expliquen el com i el perquè.
Tot plegat no seria més que un miratge, bonic però inútil, si els vins elaborats no fossin bons. Els Cadacs i Perafites negres minerals, potents i llaminers, marquen una de les línies a seguir a l'Empordà. Els dolços com sempre una joia per descobrir. I aquest Picapoll, ens agermana amb els picpouls de la Catalunya Nord i ens serveix de pont amb el Bages. Refermant la teoria de les varietats pròpies de l'Arc Mediterrani.
Agafo aquest Perafita Picapoll per la cresta, empleno la copa, li clavo el nas, oloro fort, li clavo el bec i xarrupo llarg, tanco el ulls i els peus s'entrebanquen amb l'esquist del terrer, la tramuntana em fa perdre l'equilibri i em mulla la cara, llavis salats, el vi em neteja la boca i noto com quelcom en mí arrela i em deleixo.
Del Pla del Bages ens arriben notícies: El Picapoll raïm blanc autòcton, ben recuperat i senyera de la DO es reinventa amb un pas per fusta d'acàcia. Un raïm antic de vinyes centenàries que abraça les noves tendències pel que fa l'envelliment en fustes "noves", o potser no tan noves , diguem-ne recuperades com el castanyer o l'acàcia. Això és innovació de la bona i reinterpretar la tradició i la vinya.
Vi: Pd'a 2008, Celler Solegibert
DO: Pla del Bages
Raïm: Picapoll 100%
Elaboració: vi blanc de vinyes centenàries amb un envelliment en bótes d'acàcia de 6 mesos
Graduació: 13º
Preu: 15€
Tast: groc palla pal·lid amb llàgrima mitjana; nas floral amb notes cremoses, fruita blanca i potser un final més cítric, fresc; el pas de boca és curiós, és un gran vi que no passa de la llengua, el que vull dir és que no explosiona al paladar, glicèric, i persistent amb una bona acidesa matisada per una fusta suau que embolcalla el vi sense tapar-lo, no hi ha torrats, potser algun fumet, potser d'acàcia.
Ara cerca aquest picapoll. I abans no et tornis foll, llença la teva PDA, oblidat de la Blackberry i tasta aquesta Whiteberry del Bages, emplena la copa, clava el nas, olora fort i busca l'acàcia, si saps quina olor té potser tindràs sort i la trobaràs, si no faràs com jo i una altre ampolla obriràs, xarrupa llarg i deleix-te.
Raïm:Merlot, amb un petit cupatge de Chardonnay i Macabeu
Elaboració: vi blanc sense bóta, amb la particularitat que el merlot està vinificat en blanc.
Grau: 13º
Preu:7.75€ l'ampolla de 50cl.
Tast: groc palla lluminós; nas amb barreja de cítrics i notes dolces; pas de boca glicèric amb volum, acidesa equilibrada, i final llarg.
Glopets: al darrer apunt parlava dels comentaris d'un vinater menorquí. Aquest Binitord Blanc va ser l'única recomenació que em va fer. I des d'aquí la donem per bona.
És ben curiós que dels tres vins blancs que hem tastat a Viníssim aquest estiu, dos portin raïm negre vinificat en blanc, tant el Quíbia de Falanís amb Callet com aquest Binitord amb Merlot són vins voluptuosos amb més cos del que els presumíem d'entrada. Són experiments feliços, reeixits, que et diuen de sota-veu que al raïm blanc que porten li manca quelcom.
I, encara és més curiós el fet que tinc a casa un tercer vi blanc que vinifica un raïm negre. Els dos primers han estat baleàrics el tercer no ho serà. Parlo d'un vi que ja hem esmentat ha Viníssim, i un raïm que en aquest bloc és de la casa. S'admeten apostes.
Ara pren aquest Merlot passat per la perruqueria, decanta-li les metxes rosses del serrell, emplena't la copa i besa-li els llavis, xarrupa llarg i deleix-te.
Elaboració: els raïms un cop veremats els refrigreren abans del desrapat i el premsat. Fermentació de les diferents varietats per separat a 16 ºC de temperatura. Criança sobre lies durant 3 mesos 10% en bóta i la resta en dipósit.
Grau: 12.6º
Tast:"Tons daurats amb reflexes verds. Aromes a pasteleria, compota, fruites blanques dolces, i exòtiques molt madures com l'aranja, la pinya i el mango, acompanyades per notes cítriques, amb una base de flors i d’herba fresca. Boca cremosa, compensada per l'acidesa que fa que explosionin les fruites. Postgust llarg i intens." Això diu el web, ara us passo el meu tast: el color més palla que daurat, això sí, coincideixo amb els reflexos verds; el nas és dolç i fresc, més compota que cítric, també hi trobo l'herba; el pas de boca és cremós amb un punt de fruita tropical i una bona acidesa, és untuós però no cansa, final llarg. Trobar notes dels raïms una quimera pel meu trist paladar.
Glopets: "La vila del Vilosell, antigament anomenada Vila dels Auzells, deixem que que voli el nostre vi blanc" poc podem afegir davant elaboradors sensibles com Tomas Cusiné, així descriu el seu vi, i així recupera un nom antic. Un vi nou amb arrels, un poble renovat. Una tradició amb futur. 10 varietats de raïm, 10 proves diuen al celler, tota una aventura amb feliç i llarga vida pel davant tot just aquest 2008 n'és la segona anyada. D'aquest celler estavem prendats del seu Vilosell, el Geol encara ens espera. Avui ens hem enamorat del seu blanc.
Ara ja hem parat la xarxa i tenim els ocellets, els auzells a la copa. Cada raïm aporta una ploma de color diferent a les ales, enriquint la paleta de gustos del nostre paladar. Aviat Vilosell, la vila dels Auzells, serà més coneguda com la vila dels Geols, Vilosells, Auzells, i ....
Prendrem l'Auzell 2008 pel coll, el tractarem amb delicadesa, omplirem la copa, clavarem el nas, compte amb les plomes no et facin pessigolles, olorarem fort un raïm rere l'altre, xarruparem llarg, i a volar.
S'altre dia -deixeu-me salar que avui anem a Mallorca- vaig anar a un tast de vins del Celler de l'Àn Negra al Club del Cep d'Arenys de Mar. El tast anava a càrrec de Miquel Àngel copropietari del celler. De la seva xerrada em vaig treure molt de suc, de raïm i d'històries vàries que ell ens contà. Històries de vinyes, de cellers que comencen, de raïms recuperats, de vercoquers i plantes felices, dipòsits de llet de vaca, de Miquel Barceló, de provatures atòmiques i surtidors de coca-cola, de callet, rems robats a la guàrdia civil .....
Llegendes amagades darrera grans vins. Amor per la terra i sinceritat. Quan li vaig demanar perquè s'havien decidit a fer vi fa prop de vint anys mentre anaven de copes, la seva resposta fou: ÉS QUE EN TENÍEM MOLTA DE SET!
Ja fa temps que us vaig dir que jo també tenia l'Ànima Negra, com el carbó, i també en tinc molta de set.
Escric aquest apunt l'endemà de la mort de Baltasar Porcel, que ara, a més d'Olímpic a Mitjanit serà etern. Alçaré la copa a la seva salut i no em vendré els meus morts, perquè un escriptor mallorquí em va ensenyar que si ho feia perdria l'ànima.
Elaboració: vi blanc amb una maceració en fred de 12 hores abans del premsat, fermentat i criat 3 mesos amb les mares -sobre els baixos diuen al celler, m'agrada l'expressió- dins dipòsits d'acer inoxidable.
Grau: 12º
Preu: 8€
Tast: magnific color groc palla, lluminós amb reflexos verdosos; nas intens amb records florals i una mica de dolç pastisser; en boca és glicèric i llarg, gras i fresc.
Glopets: abans comentava que en Miquel Àngel havia estat molt sincer, jutjeu vosaltres mateixos: " .... al Celler mai ens havíem plantejat fer vi blanc, però un pagès ens va dir que per quedar-nos el seu callet havíem de quedar-nos també la vinya de premsal. Després de 5 anys de fracassos, ja no ens quedaven excuses, el vi blanc que fèiem era dolent, havíem provat vàries podes, vinificacions, el most sortint de premsa era bo, però no en sabíem de fer vi blanc ...." d'això jo en dic sinceritat i aleshores arriva el callet -raïm negre, la sol·lució?:"... de la taula de triatge del callet sempre ens sobràven raïms verds, que havíen verolat però que no maduraven bé. Vam decidir juntar-los amb el premsal i hem vist com el vi ha guanyat cos i el callet ha ajudat a fixar els aromes varietals de vi blanc del premsal, que abans es volatilitzaven i els perdíem...." També explicava que ara ja cerquen quines finques els donen un callet més apropiat pel cupatge i que tot són raïms ben madurats.
La història dels 5 anys de fracassos em va agradar molt. També arrodonírem el relat de l'origen del nom: Quíbia. Mart de Garriga ens havia explicat que Llorenç Mostela -profeta felanitxer- n'era l'autor; per ell la humanitat és divideix en Quíbers, habitants autòctons de l'illa de Mallorca, i hongaresos, descendents del que vingueren a treballar a les mines de Pollença parlaven rar i tenien costums estranys, hongaresos esdevinguerem per extensió la resta del planeta. Al celler, que etiqueten en català, estaven cansats de referències insidioses als noms catalans dels vins-"... hi ha molt de fatxes..."- i decidiren posar al nou vi un nom en clau felanitxera: Quíbia, que només els Quíbers entendrien. I així "... no ens tocarien més els collons..."
Hey Quiber! Hey DJ! Here Go! Corre Quíber que t'has empassat l'ham, emplena la copa, calla la calllet, clava el nas,olora fort, xarrupa llarg, clou els llavis, premsa la llengua de premsal i deleix-te.
Tast: groc palla amb reflexos verdosos. Al nas, fruita blanca, cítrics i un fons de torrats quan s'ha ben obert. En boca, és potent, la graduació alcohòlica és força alta per un vi blanc, i tornen els cítrics. Un blanc no apte pels amants dels vins lleugers.
Glopets: un amics francesos ens expliquen que ells compren a "les grands surfaces" a preus baixos i aleshores els deixen envellir a casa seva. Fins i tot, les revistes especialitzades parlen de les ofertes de la setmana a les diferents cadenes de distribució. Potser a França això és possible, però aquí se'ns fa difícil trobar vins que valguin la pena als supermercats, i vins catalans de qualitat, menys encara. Per dir-ho amb claredat, i amb honroses excepcions, la gamma de vins que acostumem a trobar-hi és de molt baixa qualitat. La mala distribució dels vins catalans, amb l'excepció dels Raimats i Torres, o sigui, Codorniu i Freixenet, n'és un motiu. El fet que, erròniament, es considerin "tots" els vins com un producte exclusiu n'és un altre. De vins n'hi ha de molts tipus, aptes per tot tipus de paladars i, encara més, per tot tipus de butxaques. Si els vinaters catalans donen per perduda la seva presència als supermercats, estan renunciant al principal punt de distribució de productes a casa nostra. Potser un cop de mà de les administracions per promoure la presència de vi català de qualitat en aquests establiments fóra oportú.
Tornem al celler que ens ocupa: d'Etims n'havia tastat dos: una garnatxa negra i un syrah, tots amb molt bona relació qualitat-preu. Dos Montsants molt dignes. I ara, ens conviden a tastar aquest "canonet" blanc. Un altre producte interessant. Malauradament, al supermercat no hi he trobat cap dels negres, potser un altre dia tindrem més sort tots plegats, elaboradors i consumidors.
Ara aneu al súper, compreu aquest Etim Garnatxa Blanca 2007, empleneu la copa, claveu-li el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.
d’igual manera que els cossos s'alleugeren amb els esperits.
Tot i que Biel Majoralés un conegut cantautor i activista cultural mallorquí, no és l'autor d'aquests versos, que corresponen a Ydris al-Yamân -poeta àrab-mallorquí- i apareixen a la web del celler, però sí que té una relació amb el vi del qual parlem avui.
Can Majoral és un celler ecològic d'Albaida i elaboren, amb molt criteri, vins de dues marques: els Can Majoral i els Butibalausi.
Si voleu saber la relació entre Biel Majoral i el poema amb el Butibalausí us haureu d'empassar l'apunt fins al final, talment com si xarrupéssiu les darreres gotes de la copa del poema i estiguéssiu a punt de volar amb el seu contingut i el cos i l'esperit alleugerits.
Vi: Son Blanc, Can Majoral
DO: Pla i Llevant
Raïm: chardonnay 100%
Elaboració: conreu de vinya ecològic, amb algunes aplicacions biodinàmiques. Maceració pel·licular abans d'entrar a la premsa i fermentació del most flor i de la primera fracció del premsat dins bótes noves de roure francès del tipus Allier a una temperatura controlada de 18º C. Envelliment de 4 mesos amb les seves pròpies mares i realitzant la tècnica del batonnage.
Grau: 13º
Preu: 11 €
Tast: presenta un color palla, molt lluent amb llàgrima mitjana. El nas és ple de meló i torrats de la fusta. En boca trobem notes cítriques i abrioixades, cremós i llarg.
Glopets: la presentació dels vins de Can Majoral és molt polida: etiquetes originals de pintors reconeguts, anagrama elegant i els noms -Purgatori, Galdent, Turgent, S'Heretat- són dels que ens agraden a Viníssim. Dels negres n'he tastat un parell i són excel·lents, igual que excel·lent és aquest blanc que hem tastat avui i que va merèixer un Gran Bacchus d'Or 2008. Sembla que al Chardonnay de Miquel Gelabert li surten dignes competidors.
La segona línia, els Butibalausi, són vins més senzills i de preus més assequibles. El nom prové de les transcripcions que els diferents escrivans feren del nom original de l'alqueria musulmana, Beneiza Alualenci, que correspongué a un noble de Jaume I, tal com figura al Llibre de Repartiment del Regne de Mallorca. Amb aquests vins volen recuperar el lligam de la finca amb els primers propietaris i l'esperit del poema d'Ydris al-Yamân.
Tots aquest vins no són de Biel Majoral, són del seu germà. Conta la llegenda que per aquestes vinyes van partir peres i raïms i que, per tant, si mai aneu a un recital seu, millor que no mencioneu el tema.
Tant li fa si véns Turgent del Purgatori o si S'Heretat és Galdent, troba un moment per aquest Son Blanc, omple la copa, clava el nas, xarrupa llarg, deleix-te i alleugeix-te amb el seu contingut.
Llegim a l'ideari de Mascaró que el celler vol copsar en les seves ampolles el somni que perseguien els antics alquimistes: "l'eterna joventut".
Per mi, un vi blanc sense fusta és un cos efímer per naturalesa. Un vi blanc és intensitat d'olors i sabors i beu-te'l aviat que és farà malbé.
Un vi blanc és la joventut en una ampolla. La joventut que no es fa malbé i que no és eterna però passa.
Un vi blanc és un resum de l'estiu.
Diuen que hi ha qui compta la seva vida per primaveres, jo sempre l'he comptat per estius. Estius ben plens de: festes, aigua salada, dinars al pati de Can Capdevila, sorra gruixuda, sopars, onades, cançons, mar plana i mar de fons, nits de glòria i dies de platja.
Aquests estius viscuts sovint han tingut vins que els han etiquetat. Cadascun un protagonista diferent: Duart de Sió, Barbadillo, Ferret...
Escric això davant la impossiblitat de fer etern aquest estiu que s'esmuny. Els alquimistes de Mascaró i el seu somni m'hi han portat.
Us convido a tastar aquest Sauvignon Blanc 2006 de Mascaró i tancar els ulls tot repensant aquest estiu i l'eterna joventut. Alceu la copa amb els mateixos dits pels que se'ns escolen el temps i els darrers dies de plenitud abans de la verema. I... Beveu!
Els vins negres de reconeixement internacional no són l'únic tresor del Priorat. A partir d'aquest èxit, els cellers han pogut recuperar i reinterpretar els raïms blancs de la comarca. Vins blancs amb cupatges de garnatxa blanca i macabeu, amb fusta o sense, han esdevingut també sinònims de la DO. Són vins amb cos, potents que canvien la mineralitat de les garnatxes negres i carinyenes per notes més afruitades i dolces, però igualment intenses.
Tornem, doncs, al Priorat per tastar aquest Morlanda 2006.
A Vallbona de les Monges no només hi ha el conegut monestir cistercenc, entre d'altres coses, també hi trobem la Cooperativa l'Olivera http://www.olivera.org/home.html que fa més de 30 anys que hi elabora vins blancs. Aquesta cooperativa dóna feina a persones discapacitades, apostant per un producte de qualitat, amb dissenys espectaculars i reivindicant la tradició vitivinícola en una zona que, quan van obrir el celler, costava molt de situar al mapa.
A Viníssim tenim la sort d'haver gaudit dels seus vins des dels inicis i seguir-ne de prop l'evolució: les primeres ampolles blaves i vermelles, el primer chardonnay, el primer blanc passat per fusta... És per això que avui us convidem a tastar aquest Agaliu 2007 directe de l'Urgell. Ens l'ha portat una monja del monestir amagat sota les faldilles.
Va de blancs una altra volta i aquesta volta tornem a Alella, DO del primer Viníssim. Ara ho fem per tastar un raïm ben conegut: el xarel·lo. Però que normalment no bevem com a vi, sinó com a cava. I encara menys com a monovarietal.
Prenem avui un xarel·lo a la fresca. Tasta'l a Viníssim i xala.
Vi: Roura Xarel·lo 2007
DO: Alella
Raïm: xarel·lo
Elaboració: vi blanc sense bóta
Grau: 12º
Preu: 4,59 €
Tast: presenta un color groc claret amb lleugers reflexos verds. Nas intens i untuós: notes de fruita estiuenca, potser raïm o meló no gaire madurs, barrejades amb notes de gessamí, també suaus. La intensitat d'olors al nas ens regala un pas de boca ple, ampli, on la dolçor dels aromes es combina amb un final més sec i persistent. Per beure'n molt.
Glopets: Roura és un celler que presenta una gran varietat de vins blancs, negres i caves. Tenim aquest xarel·lo, un sauvignon blanc, un chardonnay passat per fusta de Nevers, un blanc de blancs..., un rosat i alguns negres. Darrerament han tret un "3 Ceps" força interessant.
Són tots vins interessants, moderns i, si em permeteu la frivolitat, estan adreçats a un consum ràpid però de qualitat, a uns preus molt "competitius".
No perdis passada si en trobes algun: blanc, negre o amb bombolles. Xarel·lo o no. Fes-lo teu, lleva el tap, omple la copa, clava el nas, xarrupa, "xarel·la" i xala, xala molt!
Fa força temps els meus pares em van portar una ampolla de vi blanc del Llenguadoc, un vinet senzill, afruitat fet d'un raïm anomenat "piquepoule", picapollastres vaig traduïr-m'ho. Al cap de poc temps, em vaig assabentar que el celler Abadal havia recuperat un raïm autòcton del Bages, la Picapoll, vaig confirmar que sóc un traductor pèssim i que els pollastres i els raïms del Bages i del Llenguadoc eren cosins germans.
Tot i que va recuperar aquesta varietat fa força temps no és l'únic elaborador que la treballa al Bages. Una petita recerca ens ha portat a trobar-ne dos exemples més: un elaborat per Vins Grau, a Maians i, un altre, elaborat per Caves Artium, a Artés. I encara un altre elaborat pel Celler Soleribert, també a Artés.
Temps enrera, em vaig comprometre a tastar aquest Picapoll quan arribés l'estiu i avui n'encetarem una ampolla.
Ara bé, si voleu saber quina relació té el Pla del Bages amb begudes com el Cognac i l'Armagnac, on podem trobar vins negres elaborats amb aquesta varietat -cal dir que acabo de dir una petita mentida-, o quin és l'origen del licor "Picacrestes" haureu de continuar llegint després del tast.
Tornem mentrestant a l'ampolla d'Abadal Picapoll 2007 que tot just li hem llevat el tap i ja comença a obrir-se a la copa...
De tots els raïms catalans el moscatell m'atreviria a dir que és el més popular, el que tots hem tastat. Poques adolescències s'han estalviat una gerra o un got de moscatell. La beguda dolça és amiga dels paladars inexperts i la seva graduació alcohòlica és un elixir que desferma les passions més agosarades.
Ara bé, reduïr el moscatell a la condició de vi dolç de granel fóra un disbarat encara més gran que els que s'han fet sota els seus efectes.
Els avenços vitivinícoles arreu dels Països Catalans fan que avui gaudim d'uns moscatells dolços extraordinaris des d'Alacant fins a Ribesaltes i uns blancs secs molt interessants tocats pels aromes i la dolçor d'aquest raïm.
Caldrà dedicar uns quants apunts als nostres vins dolços, però avui l'estuba i la xafogor arran de mar fan que les nostres goles assaboreixin un vi blanc fresc i més sec, aquest Sumarroca Muscat 2007.
De Viníssim a un Biníssim i tiro perquè em toca. El juliol madur i les vacances ens porten aquest Binifadet Chardonnay 2006, directe des de Menorca. Bressol d'uns quants vins, no gaires, i de força platges somniades pels habitants de costes trinxades.
Idò! Beníssim! Tastem a Viníssim aquest vi elaborat entre paret seca, ullastres i aigües nacarades.
Vi: Binifadet Chardonnay 2006.
DO: Vi de la Terra de l'Illa de Menorca.
Raïm: Chardonnay 100%
Elaboració: Vi blanc sense fusta.
Grau: 13,5%
Preu: 12,25 €
Tast: Presenta un color groc pàl·lid lluent. Al nas ens dóna cítrics, llimona, que tornen en aromes més dolços, pinya. En boca és ampli i potent, tornen els cítrics i mostra un final golós i llarg.
Glopets: Un celler jove, en una illa jove pel que fa l'elaboració de vins. De Menorca hi ha vins de quatre cellers al mercat: l'esmentat Binifadet, a Sant Lluís, que elabora vins blancs i negres, secs i dolços; Vinya Sa Cúdia d'Es Grau i la seva malvasia seca, interessant però de petita producció i cara -20€-; Ferrer de Montpalau, celler del restaurant N'Aguedet d'Es Mercadal, on vinifiquen un blanc i un negre al Camí de Tramuntana; i per acabar, enguany he vist unes ampolles d'un vi d'Alaior anomenat "Rubí del Mediterràneo" a 16 € i "olé!"
Encetem el 2012 amb un seguit d'activitats programades fins el més de juny: Tasts a Cegues, Nits de Garnatxes, Tast de la Rosa per Sant Jordi, Volta a Catlunya per DO's, Tast de Vins Italians, Un Tomb per l'Alsàcia i així anar a sumant fins arribar a 16.
De moment ...
Obrim l'any amb novetats, tant en els serveis com a les tarifes. Estrenem el Tast&Biblioteca, un tast de vins entre llibres. I modifiquem les tarifes del Tast&Grup i el Tast&Feina per petició popular i fer-les més entenedores.
En breu també simplificarem el formulari de contacte pel mateix motiu.
De cara a l'estiu tenim dos projectes enllestits que ens fan molta il·lusió: Maridatge de Vins&Gelats i el Tast&Swing, maridatge de Cava&Jazz amb la música en directe de l'Arreu Band.
Us n'anirem informant de tot plegat.
Enguany a Menorca he repetit el meu pelegrinatge pel Vinum de Ciutadella i el De vins de Maó. Al primer, m'esperen els meus estimats Binigrau, i al segon hi ha un sortit de vins mallorquins espaterrant: tots el Gelaberts, Toni i Miquel, Miquel Oliver, Binicomprat -quina callet!-, tots el Majorals -Turgents, Galdents, S'Heretat, Butibalausi, Son Blanc- Ànimes, Kilos i Volts, Ribes, Ses Marjades, Mª Antònia Oliver, Antònia Font, jajaaja .... 
"Es rims fruiten vins elaborats amb molta estima" 
Del Pla del Bages ens arriben notícies: El Picapoll raïm blanc autòcton, ben recuperat i senyera de la DO es reinventa amb un pas per fusta d'acàcia. Un raïm antic de vinyes centenàries que abraça les noves tendències pel que fa l'envelliment en fustes "noves", o potser no tan noves , diguem-ne recuperades com el castanyer o l'acàcia. Això és innovació de la bona i reinterpretar la tradició i la vinya.
Aquest vi te un cop amagat, troba'l!
S'altre dia -deixeu-me salar que avui anem a Mallorca- vaig anar a un tast de vins del Celler de 
Vi: Etim Garnatxa Blanca 2007, Etim 
A Vallbona de les Monges no només hi ha el conegut monestir cistercenc, entre d'altres coses, també hi trobem la Cooperativa l'Olivera 
Va de blancs una altra volta i aquesta volta tornem a Alella, DO del primer Viníssim. Ara ho fem per tastar un raïm ben conegut: el xarel·lo. Però que normalment no bevem com a vi, sinó com a cava. I encara menys com a monovarietal.
Fa força temps els meus pares em van portar una ampolla de vi blanc del Llenguadoc, un vinet senzill, afruitat fet d'un raïm anomenat "piquepoule", picapollastres vaig traduïr-m'ho. Al cap de poc temps, em vaig assabentar que el celler Abadal havia recuperat un raïm autòcton del Bages, la Picapoll, vaig confirmar que sóc un traductor pèssim i que els pollastres i els raïms del Bages i del Llenguadoc eren cosins germans.
De tots els raïms catalans el moscatell m'atreviria a dir que és el més popular, el que tots hem tastat. Poques adolescències s'han estalviat una gerra o un got de moscatell. La beguda dolça és amiga dels paladars inexperts i la seva graduació alcohòlica és un elixir que desferma les passions més agosarades. 
