Tornem a la Terra Alta i al vi de Batea. I més retorns encara, perquè aquest Domus Pensi ens porta altre cop els aromes de la Garnatxa. Tot fent memòria dels vins tastats, la garnatxa, és un raïm que apareix molt sovint, per les DO de Tarragona. Tornem doncs a les olors dolces de pansa, el color fosc granatós, la boca potent i llaminera...
Elaboració: Vi negre de criança criat durant 12 mesos en bóta de roure francès i americà a parts iguals.
Grau: 14%
Preu: 14€
Tast: Color granatós intens, cobert de capa i llàgrima important. El ribet és lleugerament teula. L'entrada al nas és potent i dolça i esdevé torrefacte amb notes balsàmiques. El pas de boca és ampli i untuós; tornem a percebre les notes dolces del nas, que acaben amb tanins fins plens de cafè i xocolata. Llarg, persistent.
Glopets: Un vi ben estructurat, la Cabernet hi deu fer molt, que després es torna molt golós, "garnatxós". Un vi potent i saborós, que ens dóna -multiplicat- el que promet el seu germà petit, el Tempus.
Per les notícies que en tenim, a la Terra Alta li va la canya. Ens n'arriben uns vins molts interessants, que combinen molt bé grau, gust, potència i preus. Els bevedors de vins negres estem de sort.
I al proper apunt tornem a Costers del Segre, més canya.
Mentrestant obriu l'ampolla de Domus Pensi, ompliu la copa, claveu-li el nas, oloreu fort, xarrupeu i deliu-vos.
"Vi negre de raïm ben madur, collit l'any 2004 de vinyes a l'ombria de la Serra Grossa. Celler del Roure, Moixent, València". Cito textualment la contraetiqueta. Immillorable.
Un projecte definit, una declaració de principis, un territori reivindicat, el teu, el seu, el nostre. Un raïm autòcton recuperat: el Mandó. Un somni per compartir. El meu millor vi d'enguany: Maduresa 2004
"Tarragona m'esborrona" i els seus vins em fan patir, afegeixo jo. Estem a punt de tancar el nostre periple per les DO del Principat i és el torn de Tarragona. Ha estat molt difícil de trobar algun vi d'aquesta denominació per tastar. Aquest fet ens diu dues coses: primera, constatem altre cop les misèries de la distribució dels vins a casa nostra. Segona, de totes les DO de la província -Priorat, Montsant, Terra Alta i Conca de Barberà- aquesta, tot i tenir el nom històricament més il·lustre, en podríem dir que és la parenta pobre. Sembla ser que no acaba d'arrencar.
Us aviso que aquest apunt acabarà amb una visita a una altra zona tarragonina, convidats per una bodega que té connexió directa amb el Vaticà. Ara bé, us haureu d'empassar fins a l'últim glopet per tastar-lo.
Tastem doncs aquest Roureda dels Cellers Unió i fem-li un lloc al nostre bloc.
Avui fem nit al Priorat amb un Nita 2006 de Meritxell Pallejà, un vi negre sense bóta, en terres de llicorelles i bótes de fustes cares, caríssimes.
Em sembla que va ser Josep Roca, immens enòleg que ens il·lumina tant pel que explica com pel que calla i tu intueixes que sap, qui digué que una de les nostres assignatures pendents és l'elaboració d'un vi de primera categoria sense criança.
No puc assegurar-vos que sigui aquest Nita, encara no l'he tastat, el que si que us puc assegurar és que parlarem i paladajarem un vi singular. Una singularitat ecològica i biodinàmica en una terra de grans vins que, deixeu-me afegir, per la gran majoria com més bons més desconeguts.
Aquest Nita 2006, però, estem a punt de fer-lo nostre. Vine, no te'l perdis.
Continuem el nostre passeig per les DO del Principat i ho fem amb aquest vi elaborat vora la muntanya de Montserrat, per la DO i per la situació de la bodega no podem trobar un vi més nostrat. Ara bé, al celler Ca N'Estruc hi ha un projecte modern que no dubta a vinificar amb uns cupatges arriscats i selectes. Una aposta arriscada de Quim Vila, un dels noms del vi a casa nostra. Deixa't seduir i tasta l'Idoia Negre 2005 amb Viníssim.
"Lo Vi de Batea/lo vi de Batea/lo Vi": cant d'eufòria i amistat en taules compartides, plenes d'amics i d'ampolles buides. Podeu visualitzar l'escena amb tots els comensals picant la taula amb la mà oberta al ritme del cant. Un mantra eufòric. M'agrada recordar que la cançó ens la va ensenyar un company de Masdenverge, "lo riu és vida" i el vi també, hi afegiríem tots.
El vi de Batea no l'havíem tastat mai, la dictadura de la distribució i el mercat ens ho impedíen. Donem gràcies que els vins de la Terra Alta han arribat a la nostra taula. Bodegues i cooperatives modernes i vins de qualitat, en progressió: Lo Vi de la Terra, lo Vi de la Terra, lo Vi...
El vi que tastem avui té nom de via romana: Via Edetana. No és de Batea, però sí de Gandesa i de la Terra Alta.
Encara veig els meus amics cantant i colpejant la taula, obrint ampolles i buidant-les com els romans buidaven gerres i gots a les tavernes de la Via Edetana, un vi que us farà cantar... com a mínim.
Més de deu anys enrere vaig tenir la sort d'anar a la presentació d'una bodega del Pla del Bages. La primera sorpresa va ser tenir notícia que hi haguessin productors per aquelles contrades.
La segona, que el perfil dels vins trencava amb la monotonia del mercat ple de Riojas i Tempranillos, de Riberas o de Cabernets del Penedès, de Merlots, Chardonnays, Cabernets Francs i, la sorpresa: la varietat Picapoll, raïm blanc autòcton i protagonista d'una recuperació heroica per part d'aquella bodega, en un moment que ningú apostava per les varietats de casa.
Eren uns vins moderns que apostaven perquè el raïm expressés tot el seu potencial i, en aquells moments cal dir, eren vins singulars i amb molta personalitat, molta. No és el primer cop que diem en aquest bloc que els cellers catalans han evolucionat molt i bé.
Els vins actuals d'aquesta bodega en són una prova. I, aquest Abadal 5 Merlot n'és un gran exemple. Som-hi que ja li hem llevat el tap...
Pregunta amb un parany evident. Òbviament tots els vins negres que tenen un temps en bóta poden considerar-se vins "de guarda". "Guarda" seria, doncs, un sinònim de "criança" si no fóra perquè s'usa molt poc.
Succeeix el mateix amb el qualificatiu de vins "tranquils", tots els vins necessiten tranquil·litat i quietud per evolucionar bé.
Llavors en què es diferencia? Potser el vi que tastarem avui ens aclarirà el dubte, o potser no.
Tastem doncs aquest Pere Mata Merlot Vi de Guarda del Penedès...
Els camins pels que un vi t'arriba són diversos: un amic o una amiga, una ressenya a un diari, una guia de vins, una sorpresa a una estanteria, una etiqueta seductora, un nom evocador d'un record o un paisatge, el bon record d'un cupatge o un raïm, la forma rotunda de l'ampolla, la set, algunes DO, el preu, el celler i també el consell d'un vinater.
El vi que tastem avui jo no l'hagués triat si no me l'haguessin recomanat. "És un vi que et sorprendrà. Com més estona el tinguis obert a beure'l, més coses us dirà". Recordo aquestes paraules i les escric abans d'obrir l'ampolla. Aquest serà un tast a "temps real".
Aquesta volta a Viníssim haurem de dir "beníssim", perquè bevem vi de Mallorca. Illa d'una riquesa natural majestuosa, de serralades cales i badies, i de contrastos, guiris i touroperators, que ens porten la seva incomprensió de nou ric i envileixen el nostre servilisme, tant a Mallorca com al Principat.
Illa d'ametllers, oliveres i paret seca, ceps i bodegues, pobles de cases amb persianes i finestrons que a l'hivern escampen pels carrers el perfum de la llenya cremada a les xemenies.
Illa d'amics que et reben amb els braços i les portes obertes, et cuinen menges exquisides, et conten històries seves, de la seva illa i dels seus vins.
Illa d'escriptors i poetes i pintors i cançons, Porcels i Barcelós i Antònia Font i el seu Wa Yé-: Jo cant sa lluna i s'estrella ...........
I enmig d'aquest esclat de Mediterrània trobem aquesta varietat de raïm autòctona, la Callet, menyspreada fins a mitjants dels 90. La reivindicació de la qual a mans del celler Ànima Negra, comportà una revolució en l'apreciació de les varietats locals i un major reconeixement pels vins de l'illa. Aquesta bodega va començar amb litigis i tribunals i d'ella s'expliquen força llegendes, alguna de negra, com la seva ànima.
Si en vols saber més, vine a tastar l'ÀN/2 amb nosaltres i sabràs perquè l'ànima del Sonar i Quim Barceló és negra com la pell del raïm.
De totes les DO del Principat, Costers del Segre és per la que sento una debilitat especial. Bon vins negres madurs, concentrats -vénen de terres seuqes, fredes a l'hivern, caloroses a l'estiu-, i vins blancs molt creatius -l'Olivera-. Bon producte i bons preus, cellers conegudíssims -Raimat, Castell del Remei- i cellers més nous -Celler Cercavins, Vinya de l'Hereu, Tomàs Cusiné, Vinya els Vilars-. La qualitat mitjana dels vins és alta i té un capdavanter com el Cérvoles. Tornarem sovint a aquestes contrades, d'aquí l'(1) de l'encapçalament. Aquest cop tastem un Gotim Bru. Perquè val més del que costa i perquè Castell del Remei és, juntament amb Torres i Raimat, uns dels pocs cellers de Catalunya que estan ben distribuïts, els podem trobar a tot tipus de comerços i a força restaurants. Si us interessa aquest vi, la bodega o la DO Costers del Segre seguiu llegint.
Aquesta setmana a Viníssim -el bini- lloc-bloc dels que ens agrada molt el vi- ens acostem al Montsant per tastar dos vins joves plens de most, ceps i paissatge. Els vins joves són una manera més d'entendre la nostra cultura en forma d'ampolla, i tenim el plaer de fer-ho gaudint-la copa a copa.
Vi: Joan d'Anguera 2006, Celler Joan d'Anguera
Raïm: Syrah 45% Garnatxa 35% Cabernet 20%
Elaboració: Vi negre sense bóta.
DO: Montsant
Tast: Color rubí molt poc cobert. El ribet és tan transparent que sembla aigua i es confon amb el vidre de la copa. Omple el nas amb olors dolces de fruita vermella, el most és més present per la manca de fusta, i l'alcohol li dóna profunditat. En boca és untuós, lleuger i càlid al paladar; notes làctiques amb un regust final de cirera que s'acaba amb un punt d'acidesa propi d'un vi jove. Rodó, és un caramelet.
Preu: 5.75 €
Vi: Solà Fred 2006, Celler del Masroig
Raïm: Carinyena 90% Garnatxa 10%
Elaboració: Vi negre sense bóta.
Tast: Li costa obrir-se. Quan ho fa, presenta olors del most, confitats i cirera. Al final ens ensenya notes torrefactes. La potència de la carinyena i la garnatxa apareix amb cos i uns tanins força marcats, tot i la manca de fusta. Final persistent i agradable.
Preu: 3.65 €
Glopets: El salt qualitatiu que han fet els cellers catalans es fa present en tots els vins de la gamma de les bodegues.
Els vins joves sense criança són una opció diferent i divertida a bons preus, la fusta bona surt cara i l'hem de pagar. Els vins del Montsant han crescut a l'ombra dels Priorats, són menys mediàtics i tenen uns preus més continguts. Això és bo per les nostres butxaques i millor pel nostre paladar.
El Celler Joan d'Anguera i el Celler del Masroig són dues bodegues molt interessants. La primera té en Finca l'Argata un negre amb bóta molt interessant -ja el tastarem- i la segona és una cooperativa que treballa molt la garnatxa i la carinyena. Com a curiositat, el Celler del Masroig també tenen un altre vi jove, LesSorts Jove, amb un cupatge diferent i elaborat amb la maceració carbònica -típica de la Rioja-. Els dos vins són diferents: el Joan d'Anguera és més fresc, llaminer, més vi flor -el que surt sense collar la premsa- i el Solà Fred té més cos, és potent, el raïm sembla més madur i que hagi tingut una maceració més llarga. De ben segur que els diferents cupatatges que presenten hi tenen molt a veure.
Dos vins, diferents qualitats, dos sabors. Dos vins igual a més varietat, major riquesa. Preus diferents per productes interessants. Escolliu el que volgueu.
Claveu-hi el nas, feu un bon xarrup i deliu-vos.
Ep! I si us han agraden espereu que surtin els del 2007, no poden trigar gaire. Els vins joves com més frescos, més expressius i engrescadors.
Viníssim és un joc de paraules, a Menorca diuen "Biníssim" i a Mallorca "Beníssim" quan quelcom va bé o agrada molt. "Bini-" també vol dir lloc, per tant, Viníssim és el lloc dels que ens agrada molt el vi. Beure vi és una molt bona manera d'entendre una cultura i conservar un paisatge. Aquest bloc parla de vins, raïms i ceps; s'hi fan tasts i recomana ampolles. A Viníssim trobareu els vins que ens agraden i "surten bé". Un vi ens captiva per les seves qualitats i pel preu que en paguem. Beure bons vins a preus desorbitats no té cap gràcia
Encetem el 2012 amb un seguit d'activitats programades fins el més de juny: Tasts a Cegues, Nits de Garnatxes, Tast de la Rosa per Sant Jordi, Volta a Catlunya per DO's, Tast de Vins Italians, Un Tomb per l'Alsàcia i així anar a sumant fins arribar a 16.
De moment ...
Obrim l'any amb novetats, tant en els serveis com a les tarifes. Estrenem el Tast&Biblioteca, un tast de vins entre llibres. I modifiquem les tarifes del Tast&Grup i el Tast&Feina per petició popular i fer-les més entenedores.
En breu també simplificarem el formulari de contacte pel mateix motiu.
De cara a l'estiu tenim dos projectes enllestits que ens fan molta il·lusió: Maridatge de Vins&Gelats i el Tast&Swing, maridatge de Cava&Jazz amb la música en directe de l'Arreu Band.
Us n'anirem informant de tot plegat.
Domus Pensi 2003 a Viníssim!
"Vi negre de raïm ben madur, collit l'any 2004 de vinyes a l'ombria de la Serra Grossa. Celler del Roure, Moixent, València". Cito textualment la contraetiqueta. Immillorable.
"Tarragona m'esborrona" i els seus vins em fan patir, afegeixo jo. Estem a punt de tancar el nostre periple per les DO del Principat i és el torn de Tarragona. Ha estat molt difícil de trobar algun vi d'aquesta denominació per tastar. Aquest fet ens diu dues coses: primera, constatem altre cop les misèries de la distribució dels vins a casa nostra. Segona, de totes les DO de la província -Priorat, Montsant, Terra Alta i Conca de Barberà- aquesta, tot i tenir el nom històricament més il·lustre, en podríem dir que és la parenta pobre. Sembla ser que no acaba d'arrencar. 
Avui fem nit al Priorat amb un Nita 2006 de Meritxell Pallejà, un vi negre sense bóta, en terres de llicorelles i bótes de fustes cares, caríssimes.
Continuem el nostre passeig per les DO del Principat i ho fem amb aquest vi elaborat vora la muntanya de Montserrat, per la DO i per la situació de la bodega no podem trobar un vi més nostrat. 
"Lo Vi de Batea/lo vi de Batea/lo Vi": cant d'eufòria i amistat en taules compartides, plenes d'amics i d'ampolles buides. Podeu visualitzar l'escena amb tots els comensals picant la taula amb la mà oberta al ritme del cant. Un mantra eufòric. M'agrada recordar que la cançó ens la va ensenyar un company de Masdenverge, "lo riu és vida" i el vi també, hi afegiríem tots.
Pregunta amb un parany evident. Òbviament tots els vins negres que tenen un temps en bóta poden considerar-se vins "de guarda". "Guarda" seria, doncs, un sinònim de "criança" si no fóra perquè s'usa molt poc.
Aquesta volta a Viníssim haurem de dir "beníssim", perquè bevem vi de Mallorca. Illa d'una riquesa natural majestuosa, de serralades cales i badies, i de contrastos, guiris i touroperators, que ens porten la seva incomprensió de nou ric i envileixen el nostre servilisme, tant a Mallorca com al Principat.
