Vi:Odysseus 2005, Ithaca Vins

DO: Priorat

Raïm:garnatxa, carinyena, una mica de cabernet sauvignon, petit verdot i touriga nacional testimonials.

Elaboració: maceració i fermentació en bótes obertes de 400l amb trontolls constants, i posterior envelliment a les mateixes bótes. No hi ha control de temperatura en el curs del procés de vinificació.

Grau: 14.5º

Preu: 18.25€

Glopets:aquest Odysseus té tot el que li pots demanar a un vi negre. Color viu, lluminós; aromes de torrats, cafè,cacau i una espectacular escalfor de pedres calentes que puja per la copa quan hi claves el nas, espectacular; el pas per boca és ampli, llarg, voluminós i persistent; llèpol, tabac, mineral i ... fusta, molta fusta. Fusta bona, fina elegant, més present que integrada, tal com deia, té tot el que ha de tenir, però massa fusta.

El projecte del celler és preciós: ideari, referències clàssiques, rendiments baixíssims, bótes regenerades pel mateix celler, pare i filla trontollant la pasta- la foto emociona- etc... Però al final hi trobo massa fusta, tant de respecte pel terrer i el raïm, per acabar amb un quercissitat excessiva. Deu ser culpa meva, segurament l'hauríem d'haver decantat, hauríem d'haver deixat que s'obrís més, hauríem de o potser és que em van més uns altres vins. Qui lo sà. 

L'odissea continua, més perdut que Ulisses entre els cants de sirenes, viatjaré cap a Ithaca una altre volta, beuré Odysseus tants cop com faci falta, trobaré sentit  al meu viatge i per déu que sigui llarg, molt llarg. Clavo el nas, oloro fort, xarrupo llarg i em deleixo.

Salut 

En Joan Àngel del Celler Edetària ha contactat amb el bloc, m'ha passat fotos de la nova ampolla i m'ha aclarit alguns dubtes sobre el cupatge  i el disseny del vi. Entenc que per agraïr la seva col·laboració el millor que puc fer és reproduir textualment les seves paraules, amb les que , d'altre banda, i com es pot llegir a l'anterior apunt hi coincideixo plenament:

"... una cosa és el que comuniquem del vi i una altra és la realitat absoluta. Veuràs que tots dos estan composats pel mateix % varietal, de fet cada any canvia en funció de la collita, però jo comunico el percentatge que tinc de les vinyes amb l’edat i característiques per formar part dels vins. Per tant no dic cap mentida, però les variacions un 5% amunt o avall de cada varietat existeixen en funció del comportament de cadascuna en l’anyada... 
 
De tota manera si es cert que volent oferir la màxima autenticitat, i l Edetana negre n’és el màxim exponent, fet tot ell amb vinyes velles de ceps autòctons, i amb tres terres diferents,  buscant un vi mineral, fresc –tot i venir d’un clima mediterrani extrem-, gastronòmic i sense maquillatge. Ara bé, les variacions introduïdes amb la 2007 han estat:

*Treball del raïm en fred per potenciar al màxim la fruita de les garnatxes.
 *Disminuir un xic el costat salvatge de la carinyena.
 *Treballar amb les lies per afinar al màxim les boques.

Amb tot el vi continua oferint la màxima autenticitat, però alhora té més finesa i elegància. D’aquí el canvi a ampolla de borgonya..."

Després de llegir les seves explicacions m'han agafat ganes fortes de tornar a tastar el vi. Corro cap el Club del Cep.

Gràcies Joan Àngel i salut!

On hi ha pel hi ha alegria, tornem a trobar-nos amb dues belles i velles amigues. La garnatxa peluda o grisa, i la Via Edetana.

Vi: Via Edetana 2007, Celler Edetària.

DO: Terra Alta

Raïm: Garnatxa peluda 35%, Garnatxa Negra 35%, Carinyena 35%.

Elaboració: vi negre elaborat amb raïm de vinyes d'entre 20 i 40 anys, les tres varietats es vinifiquen per separat i envelleixen en bótes de roure durant 12 mesos.

Grau: 14º

Preu: 11.95€

Glopets: vaig tastar la collita del 2003 i l'impacte fou gran, la concentració de fruits de bosc, tanins marcats però rodons, les notes làctiques i balsàmiques, una certa mineralitat i un arrodoniment d'aquells que marquen època. Vaig tenir la sensació que ha casa nostra s'elaboraven grans vins a preus molt continguts. Va ser el meu vi de l'any 2005. També és cert que  posteriorment he tastat collites més irregulars. Ara ens arriba la versió del 2007 i hem de parlar d'un vi diferent.

Diferent perquè ho han canviat gairebé tot: preu, ampolla, etiqueta i cupatge. Ara és un vi més mediterrà, allà on hi havia làctics ara hi ha herbes aromàtiques, ha perdut concentració de fruita i ha guanyat llum i persistència, no es vol assemblar a res, vol ser ell mateix, en ell la Terra Alta és molt més present. M'ha sorprès sobretot que aquest nou Via Edetena surti un parell o tres d'euros més barat que el d'abans. El disseny d'abans era molt elegant,ampolla negre, etiqueta esprimatxada allargant elegantment el recipient, ara és molt atractiu, però més cridaner, ampolla de borgonya amb etiqueta blanca i rotja, on el logo del celler la seva T n'és protagonista. Una ampolla per obrir mercat per resituar-se.

Començavem l'apunt parlant de la garantxa peluda, on hi ha pel hi ha alegria. Sembla mentida que amb el mateix cupatge hagin elaborat un vi tant diferent, per tant m'estalviaré comentaris inútils. M'agradaria saber com ho han fet, però segurament si ho sabés no tindria tanta gràcia. Fa temps que vaig descobrir que el coneixement no sempre genera ni més plaer ni més felicitat. Soc hedonista no vull enganyar a ningú, i m'agrada passar-m´ho bé.

Ara no dubtis, agafa la Via Edetana per la directe, emplena la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.

Salut,  

Atansa't, amic, no et decandeixis. I vosaltres també, senyors: heus aquí el xarel·lo, el do de les vinyes àuries de Sinera, tramès, sense reparar en despeses, dels propis prodigiosos cellers de can Nineta. Beveu-ne a TENTIPOTENTI, que ningú no es constrenyi. Beveu a pòtils, si voleu, car no m'acabareu els barralons.  

(Primera història d'Esther, Salvador Espriu)

Seixanta persones (no teníem més copes), set vins, cinc varietats, l'Esperanceta Trinquis sobrevolant el Calisay, paladars sorpresos, llengües agosarades, festa, paraules i raïm a parts iguals. Vins a Tentipotenti!. El trepat de Josep Foraster, trepanejant i competint amb la nostra Sargantana. El Sumoll del Celler Altrebanda de la DO Alella, demostrant que amb un raïm menyspreuat es poden elaborar vins negres potents, elegants, singulars i molt fins. L'ull de llebre d'Albet i Noya enamorant els presents, per la seva golosa joventut i reivindicant pels vins sense bóta de la nostra terra, l'espai que fa temps es mereixen. La carinyena del Montsant, Celler Clos de Noi -una submarca de l'inquiet, dinàmic i esplèndid Celler del Masroig-, fent un tête a tête amb la Finca la Garriga de l'Empordà; un duel d'esgrima, un combat de fins estilistes, encara somnio les guspires espurnejant per la sala. I tota la potència i la intensitat d'una garnatxa de categoria: Cabrida del Celler de Capçanes baixant el teló. Els llums no els vam apagar fins a acabar la darrera gota dels vins, copes buides cap per avall, festa grossa. Tentipotenti!

Raïms de casa, juguem a casa, bevem a casa. Espriu representant la nostra llengua, la llengua amb la que parlem, bevem vi, la dels teus fills, la llengua amb la que la teva família ha mort i ha nascut, ha viscut, la llengua amb la que corres, la llengua amb la que et corres, estima la llengua fes-la servir, corre la llengua, correllengua. Tentipotenti!

Una vetllada sincera, plena de realitats i veritats, ben dites, expressades pels poetes literaris i enològics. Varietats autòctones expressant-se amb plenitud.

Els trinquis de tap de suro, trinquis per bevedors i per l'Esperanceta, i tap de suro pel Calisay bo, prometen tornar l'any que ve. 

Salut i trepat, i sumoll, i mandó, i ull de llebre, i carinyena i garnatxa, i... beveu-ne a tentipotenti, tentipotenti, tentipotenti, tentipoten... 

Ahir vaig sopar amb els meus amics. En Robert, fuster mariner, boletaire i caçador, ens va portar fruits del Montnegre: rossinyols amb botifarra esparracada, ous de reig filatejats amb vinagreta i picada de pinyons, i un civet de cabirol i senglar -caçats per ell- d'aquells que només es couen amb moltes hores, més dies, mil herbes i uns quants litres de vins i licors. Una cocció llarga macerada d'amistat.

Gràcies Robert.

El vi va estar a l'alçada vam obrir un Paradetes 2006, que va justificar amb escreix la seva condició de vi biodinàmic. Més fruit de la terra.

Vi:Paradetes 2006, Celler Escoda Sanahuja

DO: Conca de Barberà

Raïm:Sumoll, Garnatxa i Samsó

Elaboració: vi negre biodinàmic, amb fermentació de llevats naturals i un pas per fusta de 6 mesos. El vi no ha patit cap tipus de filtrat, clarificació ni estabilització.

Grau: 14º

Preu: 18€

Tast:vermell robí amb un punt de sang i d'argila del terrer; nas molt tancat, s'obre lentament, si tens paciència destil·la perfums, no té torrats té fum noble, maduixes confitades amb herbes aromàtiques, un univers molt particular i en constant evolució.

El pas per boca és un festival de finors, notes arrodonides de tanins suaus i madurs, vellut barrejat amb fruita i frescor, terrer -notes metal·liques diuen alguns, d'altres confosos pensen en un punt de carbònic, jo aposto per mineralitat, sal de la terra- i notes més evolucionades de l'envelliment del vi que no de fusta.

La bóta la intueixes com l'embolcall d'un núvol de plaer, de sabors secundaris de fruita que ha estat tractat amb molt de respecte des de la vinya a l'ampolla. Finíssim, boníssim, biníssim.

Glopets:amb les Paradetes m'he reconciliat amb els vins biodinàmics, per la Mercè vaig anar a un tast de vins biodinàmics organitzat per la revista Cupatges, gran publicació ara amb web de primera, i no vaig entendre quina gràcia tenien els vins vins que ens van presentar: un blanc del Penedés sense història, un negre de la Terra Alta que no tenia cap gràcia, i un Priorat que en comptes de donar notes de raïm tenia el gust de la bóta que tenim a la Cooperativa del Rial, que és ben bona, però per donar notes de fusta i prou no necessites cap certificació ni bio, ni dinàmica ni Demeter, ni .... Dos vins sí que van pagar la pena un espumós de Malvasia, dolç, complexe i amb un sorprenent final de cotofluix de fira, i un Empordà del celler Terra Remota un Clos Adrien que va a 36€ la tirada, ja podia ser bo, oi?

Ara que m'he esbrabat, tornem al Paradetes. Del Celler Escoda Sanahuja quan pugui m'ho beuré tot. M'han robat el paladar, però també el cor. Els beuré poc a poc, no em robin també la butxaca. Feia dies que no tastava un vi tan especial i tan aconseguit. El fruit de la vinya, el fruit de la terra.

Ara no  et quedis parat, caça bolets i allò que et vingui de gust, cuino per la família o els amics, omple la copa de Paradetes, sumolleja, omple la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.

Salut

Tinc debilitat pels raïms poc comuns, la garnatxa grisa - una mutació de la garnatxa negra- és típica de la Catalunya Nord i a Banyuls i Cotlliure és present a vins dolços i secs blancs. L'excepció ha estat trobar-ne al Principat i per la meva sorpresa participant del cupatge d'un vi negre. M'hi vaig llançar de cap.

Vi: Somdinou 2006, Celler Somdinou

DO: Terra Alta

Raïm: Garnatxa Grisa 25%, Samsó 35 %, Garnatxa Negra 40 %, a l'etiqueta ens parla de vinyes de 65 anys sense especificar-ne varietats.

Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de roure francès de 14 mesos.

Grau: 13.5º

Preu: 13.5€

Tast: color vermell robí una mica caigut; nas especiat, potent, torrats amb un fons de cacau, però sec; el pas per boca és rodó, amb un punt salat -he llegit per alguna banda que fresc-, poc golós, per moments diries que té una graduació més alta; és el que jo en diria un vi massa cuit,  o li pesa massa la bóta o el raïm li faltava qualitat o maduració, la qual cosa essent de la Terra Alta és poc probable. Segurament el disseny del vi al celler ha fallat. Un vi correcte que no emociona i, pel preu que pagues ... És ben curiós com tot plegat t'ho diu el primer cop que ensumes el vi.

Glopets: la garnatxa grisa no l'hem trobada per enlloc, la recerca continua companys. Gairebé no hem trobat ni la garnatxa negra, el samsó li aportava la personalitat, però estava massa sol. No ens desanimarem, continuarem tastant tants vins com ens cridin l'atenció, sortirem de la grisor. 

L'aposta per aquest vi era clara i havia de ser guanyadora. El Celler Somdinou és la marca de gama alta del Celler Cooperatiu de Gandesa, i ja sabeu  que a Viníssim això són paraules majors, el seu Antic Castell és le nostre vi de l'any, una mica irregular i cal que s'obri bé, i llavors ... -aquest punts suspensius compensen els anteriors-.

Jordi Alcover i Silvia Naranjo deixen pels núvols el Puresa 2008, vi elaborat amb Samsó de vinyes centenàries, a més de trenta euros la tirada. Si mireu la foto surt a l'esquerra. Us haig de confessar que he traït els meus principis, he perdut la meva puresa i aquest cop me'ls he gastat. Tinc una ampolla de Puresa compartint llit amb una de 4kilos, espero que estableixin un diàleg enriquidor, que em faci millor el dia que els tasti. I sabeu que us dic: això de ser impur i pecador per tastar la Puresa li afegeix morbo i farà que el tast tingui un punt més sensual i libidinós.

Ara impur surt de la grisor dels temps i tasta la garnatxa grisa, de la Terra Alta o la Catalunya Nord, cercant la voluptuositat, troba-la  si tens sort, emplena la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.

Ep! I recorda si en comptes de ser dinou sou vint, millor.

Salut  

* un cop tenia escrit l'apunt he descobert a viquipedia que la garnatxa grisa és coneguada també coma garnatxa peluda al principat, potser aquest vi no és tan singular com pensava, sort que el temps i la vida ens van posant al nostre lloc, així no ens passem de xulos. Ara tocarà cercar garnatxes peludes, ja ho sabeu on hi ha pel hi ha alegria.

Vi: Dinarells negre 2009, Cooperativa de Garriguella.

DO: Empordà

Raïm: Garnatxa 50% Cabernet 35% Merlot 15%

Elaboració: vi negre sense bóta amb maceració de 6 a 10 dies segons la varietat, que fermenten i es vinifiquen en inox per separat.

Grau: 13.5º

Preu: 2.5€ a la botiga, 8€ al restaurant.

Tast:color cirera fosc amb tonalitat violàcia; nas intens fruites del bosc -mores, gerds-, i un punt de pebre; tot plegat repetint-se  en boca  amb una mica de regalèssia i un paladar untuós i suau; final de boca molt persistent, més estructurat i rodó del que esperés d'un vi jove ...

Glopets: al restaurant Nou9 al Rial del Bareu d'Arenys de Mar, tenen  aquest Dinarells a 8 € a taula com a vi de la casa. Tot plegat no seria notícia si no fos per la poca presència que habitualment tenen els vins catalans a les cartes dels restaurants, i encara menys com a vins de la casa. Paga la pena publicitar les excepcions quan es donen. A més m'agrada parlar d'aquest dinarells perquè ocupa el lloc que li pertoca amb orgull i dignitat.

Un vi de la casa ha de ser barat per obligació i l'obligació del restaurador és que sigui bo. El vi de la Cooperativa de Garriguella compleix amb escreix ambdues normes. Fet que demostra que la presència dels vins catalans a les cartes dels restaurants és més una qüestió de voluntat que no pas de manca d'oferta.

Dinarells 2009, un vi honest amb la temperatura i la copa adequada és una festa.

Us recomano també la visita a la botiga de la cooperativa a Garriguella, on a part de tastar tots els seus vins i trobar-los a preus immillorables, i mira que ja són barats, us oferiran tot tipus de productes que ben poc tenen a veure amb el vi, la majoria comestibles. És un espectacle entre delirant i alucinatori, el personal que hi corre els caps de setmana també és digne d'un estudi antropològic, entre el qual m'hi afegeixo com a estrella convidada. Encara no m'he recuperat de veure com la gent comprava bag-in-box de 25l.

Conyes a part, la qualitat preu dels productes mereix una i més visites. Pel que fa els vins us recomano a part dels Dinarells, els seus Puntils -porten una mica de fusta-, i el seu criança, ep! I sense excepció tots els seus dolços són un pecat.

Ara pecador no et penedeixes de la teva dèria de cercar vins catalans a les cartes dels restaurant, fes un bon dinar amb ells Dinarells del 2009 o de l'any que vulguis, emplena la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te. 

Salut

Tinc una dèria per correr, i una de les coses que m'agrada més és fer-ho per llocs desconeguts. Fa 10 o 15 anys passava uns dies de final d'estiu al Port de la Selva i corria cada dia per les cales, platges i camins de ronda. Un dia vaig anar terra endins, corria cap a la selva, the call of the wild, vaig correr cap a Selva de Mar. Em vaig trobar enmig d'unes vinyes i em va quedar gravat el nom del mas: Mas Estela

Anys després, amb aquest mini boom de vins catalans i empordanesos, torno a tenir notícia del Mas Estela, arran de l'aleshores recent elaboració de vins. En vaig tastar de secs i dolços, i em van agradar més els dolços. Tinc un problema amb els negres empordanesos, o bé els trobo massa minerals o són poc golosos, un punt secs. Ha passat força estona i fa temps que no corro per la Selva, però els vins d'aquest celler han corregut molt i els ha fet profit.

Vi: Quindals 2006, Celler Mas Estela

DO: Empordà

Varietats: garnatxa 90 %, carinyena 5%, sirà 5%

Elaboració: vi negre biodinàmic, amb maceració refrigerada de la pallofa i 12 mesos d'envelliment en bóta

Grau: 15º

Preu: 9,45€

Tast: per ser una garnatxa color cirera no gaire cobert de capa; tot ell és un canó, nas intens on els 15º es tradueixen en cacau, violeta, torrats; el pas per boca és un festival potent i golós, regalèssia i persistència, més especiat que mineral però molt rodó, sense arestes ni punxes, la qual cosa tenint en compte la potència és un èxit. Això mateix, aquest vi és un èxit.

Glopets: pels que busquem una bona relació qualitat preu, vins com aquest són un regal. Certifico que els vins de Mas Estela han millorat molt les seves marques, els seus récords. M'ha agradat molt trobar un Empordà golós, i que sigui d'un racó tan íntim i preciós com la Selva de Mar, entre el Cap de Creus i Sant Pere de Rodes, tirant riera amunt de la platja del Port de la Selva, això de la riera pels arenyencs és un detall important.
 
Tornant al vi, tot i que té un moment pel consum excel·lent, encara té recorregut i marge de millora en ampolla, el seu alcohol i l'edat així ens ho indiquen; suposo que deu haver-hi una relació directe entre aquestes notes de regalèssia i les graduacions altes, no és el primer vi on ho trobo. Un gran vi d'aquells que no agraden a les mares -"...nen mira que t'agraden els vins forts, aquest és dels teus..."- 

Quan tanques els ulls i olores la copa penses en un vi de la Terra Alta o potser un Montsant. El que més m'agrada del Quindals és que la força i la llaminadura ve del raïm, no de la fusta. I com a crítica deixeu-me dir que amb una maduració del raïm més controlada probablement arrodonirien més el vi.

Ara el Cap de Creus et crida,  corre cap a la Selva, segueix l'estela del mas, i omple la copa, no cal que clavis gaire el nas, el vi ho farà per tu, prepara la boca per la canonada de plaer, xarrupa llarg si t'atreveixes i deleix-te.

Salut

Viníssim, Biníssim, el lloc-bloc dels que ens agrada el vi, estem de festa, arriba als 100 apunts, són dos anys i escaig de vida amb algunes dades sorprenents més de 56.000 visites, més de 100 vins, gairebé el mateix nombre de cellers. Hi ha coses que costen de creure.

És hora de fer balanç. Quan vaig obrir el bloc -22 de gener del 2008- tenia, i encara tinc, la humil intenció de viure el vi d'una manera més propera, anar una mica més enllà, només una mica i, al mateix temps, portar un registre del vins que tasto.

No sabia per on començar, el món del vi és, gràcies a Déu, entre inabastable i infinit. Per acotar terreny vaig decidir centrar-me en els vins catalans. 

Com més temps passa més encertada trobo aquesta decisió. Els vins de casa nostra, són d'una qualitat incontestable: bona relacióqualitat-preu i d'una varietat riquíssima i enriquidora. Hi ha moltíssim on triar. Ara, 100 apunts després, us ho confirmo rotundament. Descobrir-los és un plaer. 

També haig de dir que tenen un gravíssim problema de distribució. Sé el que em costa trobar allò que busco. I la seva presència al mercat no els fa justícia.

Mica en mica, vas prenent conciència del territori, coneixent les DO i tastant i contrastant varietats. Tinc una debilitat forta per tots els vins. Especialment pels raïms poc comuns i per les varietats oblidades, per allò que tenen de recuperar i modernitzar la tradició. Leni Lenape, els últims mohicans. Les meves reines: garnatxes, carinyenes, callet, siràs, tu diràs... 

Crec que és interessant que des del Principat tinguem clara una panoràmica dels vins del Països Catalans perquè és en l'arc mediterrani on millor ens podem reconèixer com a individus i és el marc ideal per entendre el nostre vi i la nostra gastronomia, la nostra cultura. En la mesura que puc, els vins balears i de les terres de València o de la Catalunya Nord són presents al bloc i a la meva taula.

A Viníssim parlem poc de cava, una mica de vins blancs i molt de vins negres, o sigui que no cal que digui gaire més, em veieu venir d'una lluny. El cava és una beguda increïble i els vins blancs al·lucinants, però tinc el temps, la butxaca i el paladar que tinc i no puc arribar a tot arreu.

Em sembla que ara és el moment d'admetre públicament, tot i que era obvi, que soc un tastador limitadíssim, amb un nas poc sensible i una llengua que rara vegada sap traduir en paraules el que li diu el gust. Això sí, us puc dir el que m'agrada i el que no i perquè.

Del bloc, però, m'agrada la selecció dels vins, crec que és coherent i potser és on millor m'ho passo. Escanejant estanteries a les vinacoteques o a internet, relacionant etiquetes i preus amb comentaris i notícies, trobant i tastant vins nous, escoltant consells i recomanacions de celleristes.

Descobrint tresors.

A Viníssim trobem vins i les històries amagades rere cada vi, cada raïm, cada vinater, cada celler que, més enllà d'allò que elabora o ens ven, té una història per contar. Message in a bottle, apunt al bloc.
 

Vins negres com l'ànima amb bóta o sense, amb envelliments curts i llargs, amb dissenys espectaculars i senzills, coneguts i desconeguts... Companys de viatge, de temps i converses, amb parella o família, o el plaer d'obrir una ampolla a la cuina a peu dret, tot sol, el vidre, el suc de raïm, sang de la terra, jo i la il·lusió.

El que més em satisfà és que, arribat en aquests 100 apunts, compto com a mínim cinc ampolles vigilant-me des del boteller per ser tastades i comentades, vull dir que tenim corda per estona, tot i que no totes sortiran al bloc, a voltes les promeses romanen incomplertes.

I ara, roda el món i torna al born. Acabàvem el primer apunt de Viníssim parlant d'una varietat de raïm negre, la Mataró, amb la qual elaboraven vins dolços a Austràlia i especulàvem sobre la seva procedència. Ja teníem tota una teoria embastada on la emparentàvem amb la monestrell-mourvedre, quan ens arriba el llibre dels Vins de l'Arc Mediterrà de Joan C. Martín i ens en fa la panoràmica completa: "... els almogàvers la portaren del Peloponès i es va plantar quasi exclusivament a Alacant. A causa de la seva fama s'estén fins a Sagunt, al Camp de Morvedre. De Sagunt va anar al Rosselló on és coneix per Mourvedre, i també es coneguda com a Mataró perquè aquest vila del Maresme era punt important d'exportació de vins i vares." Ja ho tenim, dels almogàvers a Austràlia en tres copes. Roda el món i torna al born. 

Parlàvem d'aquesta varietat perquè dóna uns vins negres secs i dolços boníssims i perquè Alta Alella elabora un vi negre dolç anomenat així:

Vi: Dolç Mataró 2006

DO: Alella

Raïm: Mataró-Monestrell-Morvedre 100%

Elaboració: maceració de 6 mesos del raïm sobremadurat, veremat just abans de la pansificació; llavors es premsa lleugerament i envelleix dos mesos en bóta de roure francès.

Grau:14,8º

Preu: 18,50€

Tast: avui més que un tast és una festa. Hem obert l'ampolla al pati de l'àvia, taula llarga, sopar d'estiu amb les dones de Can Capdevila i els homes que les estimen. Ha corregut el vi i el cava i, a l'hora de les postres, els comentaris sobre el vi dels rostres de pell bruna, nas gros i veu forta, de la gent que estimo i que m'estima han estat aquests: ...maduixa... a la boca, magrana... pansa... més pruna que pansa... figues amb armanyac... em recorda el Banyuls... això és bo, nen...

Glopets: avui els glopets seran la declaració de principis amb la que iniciàrem el bloc..." Viníssim és un joc de paraules .... 


Ara, almogàver, juga amb nosaltres, emplena la copa, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te a Austràlia i, com diu la cançó ..."Ai Pepet/si vas a França/ passaràs per Mataró..." 

Salut i bon estiu, 

Nani Viníssim

Sargantana és el fruit d'una vinya maltractada
una vinificació gamberra,
un acte d'amor d'una colla d'amics
que estimen la terra i el vi

Avui els de la Cooperativa de la Serp hem tastat el nostre Sargantana, vi negre de Trepat, amb un pensament de Garnatxa, després de 4 mesos de bóta i un repòs en ampolla de dos mesos. Teníem ganes de jugar i ho hem fet tastant-lo a cegues amb dos trepats negres de la Conca de Barberà. Havíem de fer dues coses: puntuar els vins i provar d'identificar-los. Els altres dos vins eren un trepat negre del 2009 que Josep Foraster està a punt de treure al mercat -a 11€- i que havien presentat a la fira del trepat de Barberà de la Conca, i el degà dels trepats negres d'en Carles Andreu del 2007. 

Dissabte 5 de juny a les 19 hores al celler de la cooperativa, decantadors gomets i ganes de gresca, ambient de les grans ocasions. Per primer cop hem envellit el nostre vi en bóta de roure. Volem fer-nos grans, vells ja ho som una mica.  

Abans de començar, copes altes de vidre fi, nassos clavats, xarrups i llengües deleroses, quasi bífides, somriures plens de complicitat i mirades d'aquelles "a mi no em foteràs, el nostre vi el reconec amb els ulls tancats"

Ara faig un salt endavant, el tast s'ha acabat i, abans de fer el recompte i identificar les ampolles, alcem les copes i ens felicitem perquè si el nostre vi, el Sargantana 2009, és un dels tres que hem tastat i ho és. L'hem feta grossa.

Les puntuacions han estat 62 punts pel Carles Andreu 2007 i, pel Sargantana i
el trepat de Josep Foraster, ambdós del 2009, un empat a 74 punts. Ha estat força divertit el debat de si el nostre vi era el segon o el tercer que hem tastat, hi havia qui li havia agradat tant el 2n que no creia que podia ser el nostre i qui no li ha agradat tant el 3r i amb poca fe s'ha pensat que per aquesta raó era el nostre. Com veieu, som uns tastadors d'allò més objectius.

Tres trepats ben diferents, el Carles Andreu més fi i més teula, també més vell, més figa amb regust de llimona, el Foraster un punt de pòlvora al nas i magnífic color cirera fosc amb ribet violaci, un punt làctic i final cítric, complex, i el nostre Sargantana  més pla al nas però amb torradets de la bóta, més fosc encara, però violaci com el Foraster i, en boca, suau, ampli, profund i carnós, amb aquelles notes de llimona. 

Ens ho hem passat pipa, hem xalat, aquesta volta l'hem guanyat, el vi és nostre, nosaltres som el vi i el vi ens farà més nosaltres, més nostres.

I ara us vull contar la història del nom del vi, Sargantana, conta la llegenda arenyenca que a les nits de solstici d'estiu, un rèptil gegant, temut per la seva voracitat ronda el Rial de la Serp cercant preses que perden la vida entre les carícies de la llengua bífida. El rostre de les víctimes sempre mostra un somriure de plaer, extàsic. Un cop passat el solstici d'estiu, la bèstia es transforma en una sargantana comú fins que arribi l'estiu següent. Els primers pobladors de la vila consideraven el cep una planta màgica pels efectes miraculosos del seu néctar i, per per protegir els seus fills i filles, les famílies els feien menjar raïm madur directament del cep. D'aquí ve que a l'Ofici de Sant Zenon la imatge del Sant li pengi un verol de raïm. El nostre vi honora el rèptil libidinós i a tots aquells i aquelles que hem sentit com la llengua esdevenia bífida davant la provocació de la carn a la revetlla de Sant Joan.

Per a tots aquells que vulgueu tastar el plaer de  la Sargantana del Rial de la Serp us anuncio que el cap de setmana del 18, 19 i 20  de juny els de la Cooperativa del Rial de la Serp us oferirem el nostre vi la Fira del Solstici al bell mig de la Riera d'Arenys de Mar, pujant a mà esquerra, entre el Calisay i el Xifré. Deixeu-vos temptar per la Sargantana. 

Salut trepats

28 dies
és una vella història
d'un mas de Bellcaire de l'Empordà,
on neix aquest vi

Varietat 100% mandó

Varietat antiga catalana, cultivada abans de la fil·loxera
i no recuperada per la seva escassa productivitat  

A Viníssim ens agraden els vins amb història aquest Can 28 com a mínim en té dues la del seu raïm i la del seu nom. Dues històries i una pregunta: Penedés o Empordà? Anem per la primera història.

Teníem notícia de la varietat madó pel magnífic vi valencià Maduresa del Celler del Roure, i poca cosa més. Al Principat és una varietat que es dóna entre perduda i oblidada, per recuperar, però més perduda que recuperada, diria jo. També sabem que a la DO Pla del Bages l'han inclòs en el seu pla estratègic de catalanització de les seves varietats i recuperació de vinyes autòctones.

La Guia de Vins Catalans Tastats a Cegues ens posà  sobre la pista d'aquest vi. Amabilitat i contactes sucosos amb el celler, ho dic per la història del nom del vi no us la perdeu. Llavors la vinacoteca on l'havien de tenir no el tenien, però ens el demanen i finalment arriba  a les nostres mans.  

Com veieu no ha estat fàcil de localitzar, però paga la pena. L'embolcall de primera, quan és plena sembla una ampolla normal, però a mesura que es buida, la llum il·lumina el vidre blau, records de cel i mar; etiqueta blava, minsa i elegant, amb les ratlles que he citat a l'inici. La Mandó, monovarietal, 100% protagonista.

Vi: Can 28, Mas Candí 2007

DO:Vi de taula, sense DO, raïm perdut per paladars desheretats, els últims seran i eren els primers.

Raïm: Mandó 100%

Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de roure de 4 mesos

Grau: 13º

Preu: 14.35€

Tast: color morat i brillant d'intensitat mitja- alta; nas molt potent anís i fruita vermella, alguna flor i herbes aromàtiques; en boca innovador, atac intens i equilibrat, estrany equilibri entre un vi de mig cos i una explosió fresca i salada, cítrica i dolça, amb notes finals de criança, molt persistent; una sorpresa gran.

Glopets: tanco els ulls i xarrupo de nou. Tanco els ulls i comença la lletania: Trepat, Pansa Roja,Mandó, Sumoll, Samsó.... la nostra terra era una vinya que es tocava amb l'altre, cada vall, cada riera, cada turó tenia vinya, vins i raïms propis, amb noms i veïns, garrafes que feien viatges diaris als cellers del veinat, cada tres cases dues bótes, vi pobre d'elaboracions justes i suors honestes, paladars assedegats, que entenien de gots plens i Vi-vien al dia. A la foto panoràmica que tinc d'Arenys de Mar de fa un segle, als turons no hi cap arbre tot és vinya. Ara vergonya.
Aquest raïms van marxar, en nom del progrés. Ara lentament tornen, i ho fan amb ganes, buscant qualitat, quelcom havíem de guanyar. El passat perdut ara té un futur i ho dic perquè aquest vins es mereixen moltes collites per evolucionar, per millorar, bones vinificacions per trobar aquell punt que els faci inoblidables. Tenen futur, camí per recórrer.

Mas Candí  un projecte que inclou vinyes recuperades com Torbat, Roigenc, Mònica, Sumoll... de moment dels seus vins n'he tastat un però pels noms Desig, QX (quatre xarel·los de 4 bótes: castanyer, acàcia, roure francès i roure americà), Sol+Sol, Ovella  Negra ens en fan molta de sed.

Primer la resposta:  tot i que la vinya i el vi són al Penedés els empelts de Mandó venen d'un mas de Bellcaire de l'Empordà.

I ara la segona història, el mas de Bellcaire és conegut com Can 28. El mas es diu així perquè fa molts anys el fill d'un marquès va prenyar una minyona que treballava a la casa; per tapar l'escàndol la van casar amb un pastor que feia la trashumància i habitualment passava per allà. A canvi li van donar terres i al cap de 28 dies de casar-se, va néixer la criatura. Nom del mas Can 28.

Endevina quants dies va durar maceració del vi. Mentre ho fas emplenarem 28 copes, clavarem el nas 28 voltes, olorarem fort 28 vegades, xarruparem 28 cops i ens delirem a 28 revolucions per glop.

Salut i MandÓÓÓÓ! 

Avui toca debat linguístico-enològic. Una de les confusions més comunes pel que fa a varietats de raïm i els seus noms gira en torn a la Samsó i la Carinyena-ja us aviso que avui tampoc aclarirem res, no en sé ni gens ni prou per fer-ho,però marejarem la perdiu de la Garriga una estona -aquest punt de la Garriga és l'únic que aclarirem. 

A les etiquetes dels vins catalans trobem indistintament tant els noms de Samsó com de Carinyena, s'escriuen habitualment com a sinònims. Tot depèn del grau de catalanitat de l'elaborador, si li fa ràbia el nom espanyol que fa referència a la DO ídem, escriu Samsó, si tant li fa posa carinyena. 

El diccionari del vi i del beure de J.M. Romaní diu textualment: Samsó, simsó. Raïm negre de gotim petit i compacte, de gra mitja, molt cultivat al Sud de França, que s'utilitza per fer cupatges sobretot amb carinyena, garnatxa i sirà. 

A l'altre banda dels Pirineus trobem molts cupatges que inclouen cinsault-simsó-samsó amb carinyena entre d'altres raïms. Els viticultors de Cotlliure i Banyuls, dit d'altre manera els de la Catalunya Nord, es posicionen clarament amb Romaní i ens conten que el nom de samsó ve de cinsault, fonèticament de cxinsault a simsó i va molt poc. També et descriuen les diferències entre els gotims i grans de raïm de cinsault i carignan, la qual identiquen amb la nostra carinyena.

Després d'una curta recerca bibliogràfica la confusió no s'aclareix o bé parlen de samsó i no mencionen la carinyena, o bé parlen de carinyena sense mencionar la samsó, excepte alguna font que ens diu que són el mateix. És a dir'embolica que fa fort.

A Viníssim ens abelliria que la samsó i la carinyena fossin varietats diferents, com més serem més riurem. I encara ens faria més il·lusió tenir prou paladar per distingir-les.

Com veieu el debat és ben obert i totes les aportacions seran benvingudes.

Ara marejem la perdiu de la Garriga.

Vi:Finca la Garriga 2006, Castell de Perelada

DO: Empordà

Raïm:Samsó 100%, a la contraetiqueta especifiquen samsó com a nom local de la carinyena.

Elaboració: vi negre de vinyes velles amb un envelliment de 16 mesos en bótes de roure americà de gra fi.

Grau: 14º

Preu: 15.50€

Tast:nas ple d'herbes aromàtiques, olors seques potser de garriga, pols de pinassa, notes de fusta de cedre i olivera. En boca presenta un atac àcid i fresc però agradable a la punta de la llengua, records de trepat i sumoll, arrodonit amb pas de boca sorprenent, càlid, tànic i ampli amb un llarg recorregut que acaba amb notes minerals i potser de taronja. Singular i rodó, però molt singular.

Glopets:aquest vi especial d'un celler molt ben distribuït ens ha servit per tastar la samsó i la carinyena, o la samsó o la carinyena? Un cop fet el tast et recomano que si no cerques sensacions noves, beguis aquesta varietat o varietats -encara no ho tenim clar- amb d'altres raïms on la seva aportació arrodoneixi els cupatges.

M'ha recordat molt el Pedradura de Carles Esteva.

Samsó, carinyena, cinsault, simsó, el terrer, el cep al límit, només apte per valents i trinquis de tap de suro.

Ara oblidat de la perdiu, que aquest vi no mareja, la Garriga 2006, et farà més ric i més savi si en lleves el tap, emplena la copa, clava el nas, olora les herbes i l'estiu, xarrupa llarg i xala, deleix-te.  

Salut i Samsó

* Us passo el link d'un apunt del bloc de Vins de Catalunya interessantíssim sobre samsós i carinyenes, ho broda la realitat supera la ficció.

I amb això ja ho hem dit gairebé tot.

La secció de vins del supermercat Bonpreu de Sant Pere Pescador ens va recomenar aquest vi a 3.50€ la tirada. Quina alegria trobar vins com aquest al super. Fora hora que n'aprenguèssim tots plegats compradors, venedors i elaboradors.

Ja coneixia els vins del celler, i m'estimo molt el seu oli de Pau i de la pau. El vi és  un cupatge clàssic català: Garnatxa i Carinyena a parts iguals, arrodonides amb un 20% d'allò més variat. Trobo les garnatxes de l'Empordà un pel seques, o  la fusta és dolenta o en porten massa. En canvi aquest vi només d'inoxidable és rodó, molt saborós, amb notes de gerds i iogurt, i et regala el final punyent i equilibrat de la carinyena. Perfecte per gaudir del sol primaverenc abans els núvols no ens facin la guitza.

Corre emplena la copa, clava el nas, xarrupa llarg, deleix-te i torna a començar amb  el Sinols si no vols que els núvols t'enxampin tant Sinols com si no vols.

Salut

Objectiu democratitzar el vi:

Parlem de la recerca dels vehicles de comunicació i els criteris de producció que ens acostin a la major quantitat de consumidors, àvids i curiosos, però que es puguin sentir exclosos d'un discurs que sembla ser sol per a coneixedors.

Democratitzar el vi és desmitificar-lo i fer-lo pròxim. Per això en Cingles Blaus vam buscar fer vins fàcils de beure, amb aromes netes i sense gustos rars, perquè siguin apreciats en la taula i es gaudeixin sense més; que provoquin repetir i et deixin una mica més que bones sensacions.

El nostre objectiu és que quan es traspassi la nostra porta d'entrada s'accedeixi a més cultura del vi en general, i que d'aquesta manera el consumidor s'asseu més informat i confiï més en el seu judici i en les seves eleccions futures.

Eloi Milà

Nom: Octubre

Collita: 2007

Varietats:carignan, garnatxa i syrah

Vinyes: Les Parellades.terreny d'argila i grava, vinya de garnatxa i carignan situada als peus del Montsant a 575 metres d'alçada. Noguerals.terreny d'argila i grava, vinya de syrah situada al nord est de Cornudella de Montsant a 675 metres d'alçada.

Criança: 6 mesos en bótes de roure europeu

Nota de tast: Color cirera-picota molt brillant. Aromaintens i molt afruitat. En bocaés equilibrat, afruitat i carnós, bon recorregut, convida a beure'n més.
Vi amb personalitat i caràcter.

Grau alcohòlic: 13,5%

Preu: 7€

Amb Octubre, cerco un vi fàcil de beure, net, d'aroma afruitat, llaminer, fi i elegant en boca. El que busco amb Octubre és que quan se'n posi una ampolla a taula, es buidi i se'n vulgui obrir una altra. Que la gent en gaudeixi sense complexes (que si és aspre, o que si fa olor de..., o que em recorda a...) i que en gaudeixin, simplement, amb els sentits. És la democratització del vi. Vull arribar a tanta gent com pugui amb un vi sense complicacions

Fins ara no he dit res, he citat textualment al celler. M'agradaria afegir que en boca notes la suau fiblada de la carinyena, que li dóna aquella intensitat que matisa les notes més dolces. Manen el raïm i el vidre, no la bóta. Li estic trobant la gràcia a la carinyena, tinc un monovarietal de samsó que m'espera. També tinc un apunt preparat per parlar de si la carinyena és samsó, o si el samsó és cinsault. Tenim feina. Ara més Cingles Blaus.

 

Nom: Mas de les Moreres

Collita: 2006

Varietats:cabernet sauvignon, carignan, garnatxa negra, merlot, syrah

Vinyes: principalment de les vinyes de la propietat Mas de les Moreres. Les vinyes estan plantades a la vall del riu Arbolí, un indret privilegiat pel seu microclima i terreny amb unes característiques òptimes per al conreu de la vinya.

Criança: 12 mesos en botes de roure francès i americà

Nota de tast: Color cirera madura, intens i brillant. Aroma potent i penetrant, fruites vermelles, torrefactes, minerals i algunes notes làctiques. Molt elegant. En bocaés molt afruitat, carnós, fresc i persistent.
 

Grau alcohòlic: 14%

Preu: 13.45€

 Del Mas de les Moreres vull dir-te que és tot això que diuen però també vull parlar de l'explosió en boca, la sensació de volum, hedonisme pur. Fes-te un regal.

 Glopets: dos noms, dos vins, un celler, un ideari clar, una història senzilla molt ben explicada.

 Avui hem guanyat, quan trobes ampolles noves noves, cellers nous, també trobes reptes, promeses i esperances. Llavis humits davant l'imminent besada, tot i que sovint acabi amb boca seca i llengua de ressaca.

Avui però hem triomfat. La meva relació amb els vins és un resum de petites victòries, curiositats insatisfetes i allò "... aquesta me l'acabo perquè ja l'he obert, però a mí no me la foten més".

A voltes tenim sort. Tot fos, totes fossin Octubres i Moreres. Tots seríem més feliços. Els nostres vins serien millors. Totes les besades acabarien amb carícies de llengua.

Cingles blaus, cels blaus -que ja ens tocaven-. Milà ens il·lumina. Eloi ara, l'herència del mestre. Vinificacions magistrals per vinyes honestes.

Salut

La maceració carbònica és una tècnica en la qual es fermenten els gotims de raïm sencers abans de premsar-los i, un cop premsats, tenen una criança curta en cups, antigament de ciment ara a voltes d'inoxidable. Dóna vins joves amb molt gust de raïm, que s'han de beure durant l'any. Era pràctica habitual a la Rioja però amb l'aparició dels "vinos finos" els claretes van anar de baixa, fins que als anys 80, cellers de prestigi com Artadi la van recuperar per obrir un nou segment al mercat dels vins de qualitat.

Des d'aquest bloc hem lloat i parlat força dels vins joves, sense bóta per tot allò que tenen de diferents únics i singulars. De l'Empordà fins a la Terra Alta, passant pel Penedès i el Montsant en trobem exemples notables. Precisament el Celller del Masroig, que elabora un vi jove potent com és el Solà Fred i un Bag-in-box Jove d'allò més llaminer, fa uns quants anys que treuen al mercat un altre jove elaborat amb maceració carbònica.

Avui parlarem d'aquest Les Sorts Jove 2009 Maceració Carbònica i d'una altra maceració carbònica més especial, la que em vaig trobar dins d'una bóta enfilada a dalt d'un muntacàrregues pels carrers de Banyuls, al costat d'unes taules muntades damunt cavallets i d'un gibrell ple de rocs d'esquist a punt de ser emplenat "d'escupitades".

Ara però anem al Montsant.

Vi: Les Sorts Jove 2009 Maceració Carbònica, Celler del Masroig

DO: Montsant

Raïm: 40% samsó, 30% syrah, 20% ull de llebre i 10% garnatxa negra

Elaboració: 100% maceració carbònica

Grau: 13.5º

Preu: 5,45 €

Tast: la fitxa del celler diu: "Vi molt fruitat, característic de la maceració carbònica. Destaquen la maduixa i els gerds sobre un fons làctic. En boca és rodó, fresc, molt suau i agradable" poc hi tinc a afegir, potser flors i violetes al nas i en boca li hauríem d'afegir unes notes minerals i un taní que ens recorda els vins no tan joves de la comarca. Un caramelet amb caràcter.

Glopets: les maceracions carbòniques ens queden lluny. Per sort, els cellers cooperatius inquiets els tenim a casa, d'aquí, Les Sorts.

Al Domaine de Mas Blanch, a Banyuls, feien la festa de la Verema, ens atengueren en català, el que parlaven el seu avi, el seu pare, el que parla ell, i el que ens conta llegendes del nord, de terrasses i ceps sobreviscuts a la fil·loxera, ceps recuperats, d'altres desestimats. De com l'avi s'estimava aquells closos de dalt de tot, més que els altres. I, entremig de glops de blancs -brutals-, de negres -ja sabeu què en penso- i de dolços -deliciosos-, li vam demanar què feia aquella bóta damunt un toro a 2 metres de terra i ens parlà d'un vi que fan per fer festa, el resultat de tancar raïms sencers dins la bóta. Un vi de festa, una altra maceració carbònica.

A la festa tastaven els vins pissarrosos, els vins de l'esquist, i el gibrell era ben ple de rocs d'esquist, preparats per "escupitar" el vi. El fruit dels ceps arrelats a l'esquist és abocat damunt les roques que l'han parit, quelcom màgic i tèl·luric. 

I, al vespre, dins del celler, taula llarga, amics i "boules de picolat", cançons i gresca. Festa.

Del resultat de la maceració carbònica de la bóta del toro, només us puc dir que els rocs d'esquist eren ben tacats de sang, el cercle tancat.

Tanqueu el cercle amb els vins del Celler del Masroig, comenceu pels joves, Solà fred, Maceració Carbònica o Bag-in-Box, continueu amb el Castell de les Pinyeres, no us perdeu Les Sorts Vinyes Velles, i remateu-ho amb l'Ètnic.

Salut 

  

Conec pocs enòlegs, segurament els puc comptar amb els dits d'una ma. D'aquests almenys tres han passat per Albet i Noya. Mai m'havia plantejat un celler com un viver d'enòlegs. Però aquí en tenim un exemple.

El mestratge ecològic del celler s'estén i millora les pràtiques en l'elaboració de vins arreu del principat i les illes. Personalment els vins ecològics no són la meva debilitat, acostumen a ser una mica més cars i en molts casos una mica menys bons. Només els defenso si m'han agradat- "...és que a més a més de bò és bio..."- .

Trobo més remarcable que arrel de l'èxit dels vins ecològics, els cellers incorporin tècniques menys intrusives i més respectuoses amb el terrer. El vins seran més agraïts i guanyaran en intensitat als nostres pal·ladars. A sottovoce els celleristes et diuen que si el fong no marxa, on no arriba el remei biodinàmic hi arriba la química. Dit d'una altre manera que gairebé ningú no es juga una collita per més principis que tingui.    

També cal diferenciar l'etiqueta Bio dels que són Biodinàmics. Pèrò escric un bloc i no una enciclopèdia, soc mestre però no pas d'això.

L'altre tasca important d'Albet i Noya és la recerca en la recuperació de raïms autòctons. Que mereix també un capítol a part i que ja ha donat resultats, vegeu el seu Belat.

Amb l'apunt penjo una foto d'en Josep Mª, ara enòleg a Albet i Noya i a qui vam conèixer durant la seva estada a Duart de Sió. Amb ell hem compartit sopars, dinars, ampolles i bones estones. El recordo amb la mateixa rialla de la foto- on rep un premi a Alemanya pels vins del celler-. Sempre que obro una ampolla del celler s'em dibuixa un somriure. Bons moments, bones èpoques, fortes ressaques.

Vi:La Milana, Celler Albet i Noya

DO: Penedés

Raïm: Cabernet Sauvignon, Merlot, Caladoc i Ull de Llebre 

Elaboració: fermentació de 8 dies a 25º i maceració de 18  pas per fusta de 13 mesos

Grau: 14º

Preu: 18€

Tast:lluminós, bona llàgrima;  fusta bóna i melmelada de fruits del bosc, violetes. En Pata em deia que al nas aquest vi està al límit de fusta, potser sí però en boca dóna molt més que no pas fusta; el pas de boca és extraordinari, ampli, rodó, persistent, golós, equilibrat i i potènt; és un vi de llarg recorregut en ampolla.

Glopets:ecològic o no, un gran vi de finca, potser el millor Penedés que he tastat.  És interessant la història del nom, La Milana ens remet a la dona del senyor Milà, encarregada de la finca al segle XIX, d'aquí el malnom de la Milana. L'altra història amagada és la del raïm Caladoc -un creuament de Garnatxa i Malbec- del qual a Albet i Noya en tenen 1 hectàrea i que de ben segur aporta quelcom d'imprescindible a aquest vi, tot i que jo no he sabut identificar què.
I encara ens deixem una altra història, que l'exitosa dèria ecològica del celler bé d'un encàrrec per elaborar vi pel mercat danès a començaments dels vuitanta.

Ara afegiex un raïm i un vi a la teva vida , cala-li doc o foc, incendia-la amb els ulls de la Milana, copa plena i nas clavat, olora fort, xarrupa llarg i riu com en Josep Mª.

Salut

Castell Perelada és potser el celler més gran i segurament el més conegut de l'Empordà. Segur que és el més ben distribuït, trobes vins seus a qualsevol supermercat. La gama de vins és molt àmplia i el seu ventall de qualitats també. Dels "bons" n'he tastat dos: el Gran Claustre i la Finca Malaveïna -aquest darrer  em va agradar força-. En Josep Roca diu meravelles del seu Finca Garbet, al preu que va ja el tastarem en l'altra vida o en somnis.

El fet és que posats a diversificar l'oferta Castell Perelada decideix posar un Priorat a la seva vida: la Casa Gran del Siurana. Planten vinya al 2000 i fa un parell d'anys que tenim referències del celler al mercat. Vins de gama mitja -Cruor 20€- i alta -Gran Cruor 40€-. Sort que també han pensat en els pobres de butxaca, que no d'esperit, i ens han regalat una drecera per tastar els seus vins: GR 174

Vi: GR 174, Celler Casa Gran del Siurana.

DO: Priorat

Raïm: Garnatxa 35% Carinyena 30% i Cabernet 35%

Elaboració: vi negre amb un 50% envellit 8 mesos en bóta de roure. No especifiquen quina varietat o percentatge de les varietats ha passat per fusta.

Grau: 14.5º

Preu: 8.50€. Molt correcte pel que et donen.

Tast: Té de tot bon color, lluminós i bona llàgrima; nas dolç i torrat amb notes minerals, intens; en boca és ple i reflecteix la vinificació, notes molt agradables i cremoses de raïm, cos i persistència de la criança. Tornen les notes minerals i melmelada de nabius. Directe, persistent i reeixit.

Aquest GR 174 que passa per la finca i dóna nom al vi és un sender prioratenc molt recomenable i assequible no us el perdeu, està molt ben marcat.

Salut

Vi:Pedradura 2004, Celler Can Camps Olivella ( Massís del Garraf)

Raïm: Marselan 100%

Grau:13.5º

Preu: 10€


Primer el raïm:

Marselan:  aquesta varietat és un creuament (híbrid) entre cabernet sauvignon i garnatxa creada pel INRA francès l'any 1961. Tot i que no està molt estesa, es cultiva molt a la zona francesa del Languedoc-Roussillon. Els raïms són de mida mitjana, allargats i de color negre violaci. Presenta un vigor moderat i una producció mitjana. És adequada per a la formació en espatllera i s'adapta bé tant a climes secs com humits. Molt robusta i resistent als àcars, al oïdi i a la botrytis. Els vins són perfumats i rics en tanins; presenten aromes de cacau, fruites madures, grosella i gerdó.   

Un cop presentada la varietat parlem del vi. Viníssim és un  punt de trobada per paladars curiosos i valents, si la butxaca ens ho permet. La meva història amb el Pedradura és una d'aquelles d'encís i decepció. Quan vaig descobrir el vi: una presentació elegant i impecable, un  monovarietal d'un raïm poc conegut, elaborat al Massís del Garraf pels de Can Ràfols dels Caus mitjantçant un projecte paral·lel vaig veure que aquest era un vi dels meus.

 Tasto la collita del 2003 i acabo dient-li en Pou al Club del Cep que aquell vi no estava en condicions òptimes. He hagut d'esperar que sortís la collita del 2004, per tastar-lo de nou. L'espera ha pagat la pena, aquesta volta hi he trobat molt més suc. Suc del bo.

És un vi especial. Color a part, del tot normal. La resta és sorprenent. Heu de pensar en una tarda en plena canícula estival. Pal planteu-vos enmig d'una pineda, tanqueu el ulls i concentreu-vos en aquella olor de pinassa seca, resina i pols. Això més algunes notes dolces del raïm és el que han  resumit en aquest vi. En boca presenta un atac molt mineral i salí -estem parlant d'un vi del Garraf, un semi-desert de roca blanca i matolls-; tornen les notes de pi, barrejades amb herbes aromàtiques, potser orenga, i sabors més dolços i propis de la  garnatxa. Final persistent i agradable.

Una vinificació poc corrent, no pas per la maceració- 31 dies- o el pas per fusta 11 mesos, sinó pel llarg afinament en ampolla: 30 mesos. Un 2004 que tot just acaba de sortir al mercat. 

Un vi que t'espera, una pedra amb la que val la pena ensopegar més d'una vegada. Sigues valent, fes-te el dur o la dura, trepitja el Garraf, cerca aquest Pedradura 2004, emplena la copa, tanca els ulls és ple estiu, olora fort, mastega la pineda, xarrupa llarg i deleix-te.

Salut

  

Vi: Mas Comtal 2007, Celler Mas Comtal

DO: Penedès

Raïm:50% Cabernet sauvignon,  45% Merlot i 5% Cabernet Franc.

Elaboració:vi negre amb una maceració de 15 dies i un  pas per fusta de 3 mesos "envellit en roure europeu i llarg sojorn en ampolla". Entre cometes la cita textual de la contraetiqueta. Remarcable el llarg afinament en ampolla.
Va sortir al mercat l'any passat.

Grau:13º

Preu: 7 €

Tast:  lluminós, mitja capa, color cirera amb reflexos teules; nas dolç i especiat; vi de mig cos suau a l'atac i molt ampli, persistent i ric en matisos, fresc -bona acidesa- i persistent, molt franc i llaminer. Deixeu-me ser sexista i dir-vos que és un vi deliciosament femení, afrancesat. Tot i que aquesta collita la trobo més mediterrània del que el recordava. A ma mare li agradarà, si el serveixo amb el decantador em dirà allò: Ai nen que aquest és de "Bordeaux"!

Glopets: un vi de Joan Milà per començar l'any, un vi suposadament menor-l'Antistana a 13 € n'és l'interessant germà mitjà i encara ens deixem el Petrea el germà gran 25€- que li passa la mà per la cara a molts notables. Estic esperant que les lleixes del Club del Cep es tornin a omplir després del saqueig nadalenc per endur-me'n una caixa a casa. Un regal de Reis per vosaltres. 

Aquest 2010 no perdeu el temps, els moments de plaer igual que la màgia de les Nits de Reis no són eterns. Saquegeu prestatges, assedegats obriu ampolles, empleneu les copes de Mas Comtal o de vins desitjats, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.

Salut i tortells

Els vins de Nadal d'enguany han estat un petit resum del bloc, amanit amb uns quants regals del meu llunyà aniversari. Els resultats han estat dispars. Quan obres una ampolla sovint tens sorpreses i quan n'obres mès d'una tres quarts del mateix.

Els vins negres entre Nadal i Sant Esteve han estat quatre, dos han guanyat i dos han quedat més enrere. Potser arribaren en un moment de l'apat que ja no estàvem per gaires orgues o potser els hem pres abans d'hora i els mancava arrodoniment en ampolla.

El vici de les presses, la golafreria de la set, les ganes eternes de passar-ho bé.

Vam tastar un Coca i Fito 2006 del Montsant, amb un cupatge de sirà, garnatxa, samsó i ull de llebre, que li mancava allò que li sobra al seu germà petit, el Jaspi: golositat. Estructurat, tànic i potent, però mancat de màgia.

L'altre vi que d'entrada no va tenir el seu millor moment va ser un Cérvoles2005, ull de llebre de Costers del Segre, un vi amb trajectòria i que havíem tastat altres vegades. Aquesta anyada ve més fresc i menys licorós, però menys rodó, la sensació és que li manca un punt de maduració. El cul d'ampolla que vam deixar l'he acabat al cap d'un parell de dies, i havia millorat. Sense contradir del tot el que havíem trobat d'entrada.

Allò que dèiem del moment de l'apat. De fet això d'anar obrint ampolles i tastant-les és una competició molt injusta. Cap vi no ha de ser comparat, el que mereix és ser valorat per les seves pròpies qualitats.

A la banda dels campions de Nadal, tenim un altre Costers un Geol 2006, un festival de fruita macerada i fusta ben integrada, contundent i espés com una bona escudella, estructurat i ric en matisos confitats i sabors terciaris.

El darrer vi que us vull comentar ens té el cor i l'ànima robats de fa temps, un AN Negra 2005, calllet 100%, quan l'olores ja te'l menges, és tant ric aromàticament que cada alenada és com un glop, als vins hi ha sabors retronasals i amb aquest han inventat els sabors nasals, olors xarrupades. No és conya, nas i boca plens de pell de taronja, te i regalèssia, perisitència a 30€ l'ampolla. Bevent vins com aquest entens de que serveix una taula de triatge, només amb el millor raïm pots obtenir tanta concentració. La suavitat del callet i el taní madur fan que els 14 graus s'et fonguin a la boca. Ens l'hauríem de beure de genolls. Disculpeu-me l'eufòria però de vins com aquest en bec molt  pocs, són cars.  Però era Nadal.

I vosaltres quins vins heu begut per Nadal?

Salut i bones festes