Adés que m'ha picat el virus de les varietats autòctones, benaurada sia la malaltia, em costa més beuré vins carregats de varietats franceses.

Sortosament hi ha prou teca, que dic teca, prou mam, elaborat amb garnatxes de tots colors i pelatges, carinyena, ull de llebre, trepat, sumoll, monastrell, callet, manto negro, boval, morenillo, picapoll, xarel·lo, macabeu, moscatell, parellada .... com per quedar estabornit.

La qual cosa no treu que es continuïn fent coses, més que interessants amb merlots, cabernets, siràs, pinots, marselans, chardonnays ... i un reguitzell més de raïms DJ-Residents amb els que compartim copa, per gust i per força.

Una de les premisses inicials de Viníssim era recomanar vins que sortissin bé i a bon marché.

Avui topem amb un parell de les sorpreses de la temporada: el Petit Bernat d'Oller del Mas  i el Mas Elena de Pares Baltà, dues DO's Bages i Penedès, que han excel·lit sempre en l'art d'apostar pel raïm de la Il·lustració.

Però vet aquí que en ambdòs vins ens trobem unes maduracions de fruita i pells excepcionals, que ens donen uns vins carregats d'anissats, pells de taronja, records de regalèssia, molt carnosos i un punt desequilibrats amb l'alcohol, fet que els fa deliciosament imperfectes. Són vins Viníssim.

Els Cellers a més han tingut el gest poc habitual de no ofegar-los en fusta, sigui per gasiveria -fent servir fustes amb vins diversos al damunt- o per delicadesa. L'Elena i en Bernat  hi han surtin guanyant, i si ells guanyen nosaltres també. Que de tant en tant ja ens toca.

Són vins Viníssim pel preu. El del Bages el pago a menys de 6€ i el de Pacs del Penedès a 8€. Per menys de catorze fas un festival.

De tant en tant va molt bé trobar vins directes i divertits que et facin oblidar fustots ressecs, olors de celler brut i quimicefes vàries.

Soc dit, aquí teniu les fitxes:




Vi: Petit Bernat 2010, Celler Oller del Mas/DO Pla del Bages/Merlot,Sirà, Cabernet/3 mesos en bóta/13.5º/5.95€. 




Vi: Mas Elena, Celler Pares Baltà/DO Penedès/Cabernet Sauvignon, Merlot, Cabernet Franc/8 mesos en bótes de 2n i 3r any/13.5º/8€. 

No perdeu el temps pel preu que en pagueu són vins d'aquells que es compren a caixes.

Piqueu l'ullet a l'Elena sense parar, i, no pareu de prendre copes amb en Bernat, i si us penseu que us parlen en francès no és perquè aneu ben galgats, pareu bé l'orella, tot i que tenen una mica d'accent però ells també són catalans.

Salut, i com que la sort demà no ens acompanyarà, almenys beveu vi català,

Josep Rofes, amic blocaire i viticultor artesà, elaborador del Montprior, és el meu contacte "secret" a la comarca del Priorat. Generós ens va regalar un parell d'ampolles d'Eneas Dido 2003, vi proscrit perquè la totpoderosa bodega Muga va considerar que li robaven el nom d'un dels seus clàssics. Les ampolles d'Eneas van ser retirades del mercat i etiquetades de nou.

Bevem doncs un vi apòcrif.

Un vi amb més versions que noms.

De noms jo ja en conec tres -Eneas, Eneas Dido i Dido-.

Pel que fa les versions em té desconcertat, en conec com a mínim tres i sort que em falla la memòria.

És un vi misteriós.

La Peñín del 2003 va aixecar la llebre d'un germà petit del Montsant que era millor que el primer vi del celler, el Venus. recordo també que em va costar moltíssim de trobar, i no va ser fins una primera excursió a la desapareguda Lavinia que el vaig fer meu.

El primer cop que el vaig tastar es deia Eneas i era un prodigi d'extracció, tanicitat i cabernetejava d'allò més. En posteriors ocasions vaig trobar un vi molt jove amb un perfil completament diferent, i això només ha fet que començar ...  

Vi: Eneas Dido 2003, Celler Venus la Universal

DO: Montsant

Raïm: garnatxa negra, sirà, cabernet, merlot

Elaboració: vi negre envellit en un 40% en dipòsits de ciment i la resta en bóta de roure durant 9 mesos.

Grau:13.5º Preu: 12.95€

Tast: força fosc; li costa molt obrir-se, d'entrada olors poc agradables, resclosit, una humitat alcohòlica gens plaent, després restes de sulfurós i al final un punt de fruita confitada, difícil; el pas per boca millor, cremós i amb un punt dolç, amb volum però un punt passat, no és un vi de guarda i el 2003 té casi 9 anys ... li toca aquesta agradable decadència.

Glopets: gratant en el record comparo aquest 2003 amb el primer Eneas que vaig tastar i no els reconec. Entenc que la diferència ve donada pel llarg envelliment que ha llimat qualsevol rugositat i fins i tot li ha passat el ribot a més d'alguna virtut, per alguna banda no ha deixat ni el barnís.

I vet aquí que per treure'ns la pluja del damunt ahir vespre vam decidir passar pel Club del Cep i compensar la voluptuositat de l'aigua amb l'encant d'algun vi. Feia dies que em mirava el Dido 2009, espectacular amb el seu lacrat de cera groc, impecable en la seva presentació. N'obrim una ampolla i no em trobo amb la càrrega de fruita i joventut que li recordava recentment i me'n vaig de cap a l'Eneas Dido 2003.

Desconcertats vam aprofitar que  la vinacoteca rebia la visita amiga d'una de les grans dames del vi i el cava català, no us en diré el nom però per la seva alçada, figura i blanca melena la reconeixereu amb facilitat. Tan elegant, com discreta i sabia, "..dels comptes del altres no en sé res, prou feina tinc amb els meus.." ens comentava arran de la nostra pregunta sobre els preus "al límit" d'alguns vins.  Li vam donar a tastar el vi, el seu judici coincidia amb el nostre "... aquesta olor és d'una reducció excessiva, en canvi en boca li notes fruita dolça, un vi modern amb un nas ..."  

No afegiré res més, però encara no sé quin Dido creure'm, si  el primer casi granític, el de la fruita, o aquest darrer més elegant però més desconcertant. De fet no si em puc  creure aquest vi per més punts que obtingui.

Aquestes diferències no poden venir totes d'anyades i climatologies diverses, aquí hi ha algun excés d'experiments.  

No sé si juguen amb el vi o amb mí.

Salut,

* I encara tenim una altre ampolla d'Eneas Dido 2003 per obrir, aquesta partida encara no s'ha acabat.

"Vinificar Sumoll és una lluita contra la mort" diuen els propietaris del Celler Pardas. Deixeu-me que us digui que vinificar sumoll és  celebrar la vida i lluitar per la supervivència d'una varietat, i de passada reivindicar-ne unes quantes més.

Aquesta i no una altre és la Collita Roja que volem a Viníssim. Salut, vins i vida.

Molta és la sang que corre per les pàgines de la novel·la "Red Harvest" de Dashiell Hammet i molt és el vi que ha corregut pel bloc des del seus inicis.

Estic sorprès, sorprès i content. A la vida  hi ha copes que no saps mai on et duran, i a base de clavar el nas, olorar fort, xarrupar llarg i delir-nos tots plegats
hem fet un tros de camí junts blob a blob, xarrup a xarrup ... Hey Babe! Take a walk on the wine side ...

De l'espetec de trets i morts de la novel·la ressucito dos personatges, la Dinah Brand  i el seu lacai en Dan Rolff, els quals em serveixen per parlar de la meva poca traça com a tastador-per la Dinah que després de jugar amb tothom acaba amb un punxo de gel clavat al pit- i la veneració que tinc pels vins - la d'en Dan per ella-.

Tot i que la meva ingenuïtat i la meva gasiveria m'han portat a beure moltes ampolles que només puc qualificar de vinagre i a posar la meva llengua i el meu paladar en més embolics dels viscutsper la Dinnah Grand a Poisonville, una fèmme fatale massa ingènua per no tenir un  final obvi, roman en això dels vins igual d'enamorat d'ells com Dan Rolff ho estava d'ella, sense esperances d'entendre massa res però gaudint de la suau, tendra i dolça addicció que Dan sentia per la seva companyia i jo sento pels nostres vins. 

I ara abans que la "Collita Roja" em pugi més al cap, us parlaré del vi que el senglar de Pardas i quatre "meravellosos franctiradors" van deixar que m'emportés d'Espiells a casa. 

Vi: Collita Roja 2008, Celler Pardas

DO: Penedès

Raïm: Sumoll 80%, Marselan 20%

Elaboració: vi negre quasi ecològic amb vinificacions separades pel sumoll provinent de tres finques diferents amb ceps de més de 50 anys, la fermentació en bocois de castanyer i malolàctica en inox, envelliment en bótes de roure seminoves -els ho agrairem eternament-, la marselan -ceps de 5 anys- fermentat en inox i després passat per roure francès.

Grau: 14º magnífics graus que no es noten per enlloc, no en sobre cap.

Preu: 20€

Tast: mitja capa i bona llàgrima; herbes aromàtiques, humitat i fruita vermella; un pas per boca sublim, àcid, potser resinós, ple i persistent, boca plena de vi lleuger,   amb un regust permeteu-me la llicència sanguinolent, carnós ; però sobretot aquesta fuetada àcida bona com la de les mandarines de l'hort de l'àvia, collides i menjades a peu d'arbre, mineralitat directe de la terra, sabors antics. Principi i final.

Glopets: és un vi que no agradarà a tothom, cap problema només hi ha 2.000 ampolles i escaig. No agradarà a tots, però crearà moltes adiccions, em moro de ganes de tornar-lo a tastar.

Especialment interessant el sentit comú amb que no l'han ofegat amb fusta nova, i tot i que la marselan m'és gairebé desconeguda, si comparem vins el Pedradura, per mí l'experiment més reeixit de Can Ràfols dels Caus-i mira que n'arriben a fer d'experiments en aquest celler-, me'l recorda bastant "... Heu de pensar en una tarda en plena canícula estival. Pal planteu-vos enmig d'una pineda, tanqueu el ulls i concentreu-vos en aquella olor de pinassa seca, resina i pols ..." m'atrevia a dir, però el "Collita Roja" té un plus de substància, la sang que us comentava abans, el que no tinc clar és si aquesta sang és del senglarde Pardas o dels morts de Dashiell Hammet.

No us atabalo més amb pistoles, ni metralletes carregades de bales de mala-escriptura i difícil lectura.

Tasteu el vi i meravelleu-vos. 

Mentrestant en record de la Dinah i el Dan ofegaré les meves penes d'addicte assedegat al "Collita Roja" com feien ells a base de ginebra, llimonada i sifó. Així passaré l'estona fins que la sang roja del sumoll torni a correr per la meva gola. 

Salut,

*El Tast&Casa ja rutlla, dissabte passat vam fer el primer servei de tast de vins a domicili. Aviat tindreu la crònica dels vins tasts, només us diré que el millor va ser un Brut Imperial. www.tastandcasa.cat 
 
 

Celebrem que Viníssim porta més de 155.000 visites i casi 150 apunts ...

Vi: Finca l'Argatà 2008 Màgnum, Celler Joan d'Anguera

Do: Montsant

Raïm: Garnatxa, Sirà -el més vell de tot l'estat-, Cabernet.

Elaboració:  vi negre casi ecològic, l'any que ve tindran el segell, maceració llarga 30-35 dies segons varietat, i dotze mesos en bótes noves de roure francès.

Grau:14.5º

Preu:35€ el Màgnum de 1.5l.

Tast:  roig fosc profund, t'avisa; nas farcit de fruita al forn, vainilles i un fons més mineral i especiat, més elegant del que el recordo; hem deixat enrere el caràcter més varietal i explosiu del Montsant, per fondre tot el que aquest vi té dins en un prodigi d'integració, una fusta que no es nota i queda submergida en un  impacte de primera per la intensitat i la suavitat, mai no havia trobat l'Argatà tan cremós. Així el voldré sempre.

Darrerament no sé que em passa amb els vins però m'enamoren les regalèssies, les olives negres i les mantegues, vull negres glicèrics com els bons blancs.

Glopets: no sé si és per l'anyada o per la mida de l'ampolla, els màgnums envelleixen millor el vi, sempre que el vi sigui bo,  és clar.

De Màgnums, no en vam obrir un, en vam petar-que diu en Jordi- dos, i ambdòs van sortir iguals. Amb vins com aquest, els d'Orto, o el Mas de les Moreres de Cingles Blaus, el Montsant aconsegueix donar-te quelcom que no trobes en els seus veïns de cims més alts. Quelcom més untuós en boca, un plus d'humitat i frescor, quelcom saborós sense una expressió excessiva, quelcom subjectiu que expresso sense cap mena de gràcia.

Us ho diré d'una manera més clara, vaig corrents al Club del Cep perquè m'enduré un parell de màgnums més de l'Argatà pel dia de Nadal. Ni ma mare rondinarà!  

I tot plegat per celebrar això de les 155.000 visites, de fet eren les 150.000 per el comptador no para. També es confirmen les 7.000 visites mensuals. La meva "imperfecció" cada cop em fa més respecte.I també us dic que si en sabés més diria menys disbarats.  Però com que "som gent valenta i no em girat mai la cara quan he sentit l'urpa de torbonada", us avanço que per celebrar l'apunt 150 del bloc, el proper,  aquest és el 149, Viníssim sortirà de l'ordinador ...?

Ara grata l'Argatà, desenfunda el Màgnum, apunta a la copa, sadollala i deixa-la plena, clava el nas i el canó, dispara la llengua i xarrupa llarg, Angueritzat i deleix-te.

Salut,  

* I si trobeu els Màgnums elitistes us recomano el Bag&Box del Celler del Masroig. Un Màgnum d'estar per casa amb fins a 3l de vi que fan el vi jove d'aquest celler millor del que l'haureu tast mai, a 8 € i escaig.

Vi: Punt i  Apart 2009, Celler la Vinyeta

DO: Empordà

Raïm: Cabernet Sauvignon i carinyena.


Elaboració: vi negre amb un envelliment de 13 mesos en una bóta de qualitats excessives. 

Grau: 14.5º

Preu:10.5€

Tast: color roig intens i cobert de capa, ja t'avisa; nas amb cacaus i torrats, i notes més dolces de fruita al forn; estructura, taní rodó, masses notes d'un bon roure, cafès i xocolata,  i una bona dosi de fruita. Per tant, bon raïm no del tot fet malbé. Un tros de vi, que podria haver estat molt més.  

Glopets: del Celler la Vinyeta m'agradava tot, el trobava un renovador i un innovador dins la DO Empordà. Els seus Heus, blanc i negre, el Llavors, vi valent i singular, la seva aposta per unes garnatxes i carinyenes velles. La seva original web, les etiquetes.

I mira que feia temps que li anava al darrera al Punt i Apart, Vi del Centenari de la Costa Brava fa un parell o tres d'anys. LA producció era tan curta que se'ls va acabar i em sembla que van anomenar Vi del Centenari un altre del Celler Arché Pagès.

Tot plegat, per trobar-me amb un vi carregat de cabernet -he llegit algunes declaracions un xic confuses del propietari del celler sobre quines són varietats amb les que cal treballar, veient alguns cupatges a voltes sembla aprofita tot el que planto- i una molt bona fusta excessiva.

El que és collonut és que el raïm és bo, i mira que trobar criances a l'Empordà amb notes  de fruita interessants, costa molt -Mas Estela, Terra Remota, i ...-

No sabia que el Punt i Apart volgués marca tantes diferències amb els seus companys de celler, el Llavors passa de la fusta allò més.

És un molt bon vi, fet a partir d'un concepte erroni. Deu ser que estic passant un moment conceptual. Però el disseny d'aquest vi com a cap de llista d'un celler de l'Empordà  no em val.

També us haig de dir que em moro de ganes de tastar el seu Mig i Mig, 50% Marselan i 50% Garnatxa Roja, deu ser pel bon record que tinc del Pedradura.

Per tant deixarem el Punt i Apart en un punt i seguit, emplenarem la copa, que el vi paga la pena, clavarem el nas, olorarem fort, xarruparem llarg i ens delirem.

Salut,

Vi: Indígena 2009, Celler Pares Baltà

DO: Penedés

Raïm: Garnatxa Negra 100%

Elaboració: vi negre ecològic amb un envelliment en bóta de roure francès de 2n any de 5 mesos

Grau:13.5

Preu: 8.5€

Tast: esplèndid color; un cop obert al nas algun record de la dolçor de les garnatxes menys minerals, aquell toffe, i una mica de fruita vermella; el pas per boca fàcil, fresc i cremós, làctic; potser aquesta n'és la millor virtut; lleuger i elegant, però just en sabors. Una aposta de futur. Cal farcir-la una mica més.

Glopets: feia temps que li anava al darrera. Una garnatxa negra del Penedés, un "rara avis". Un dels meus.

De nom "Indígena" una aposta clarament identitària, junt amb el "Calcari" -que és mereix un apunt per ell solet i que tindreu ben aviat-. Dos germans petits de presentació impecable. Ampolles, etiqueta ... m'agrada tot fins i tot el preu. Són vins d'aquells que els compres amb els ulls.

I a la copa una garnatxa de vinyes de 7 anys. Més ben vinificat, per les notetes balsàmiques, que treballat a la vinya, quelcom li queda un pel curt. Un producte molt rodonet que ens permet tastar la garnatxa des d'un punt de vista diferent, ni gens sobremadurat, ni marcadament mineral.  Una garnatxa sense prejudicis, entre innovadora i en procés de millora.   

La seva cremositat i elegància em fan pensar més en un "Indiano" vestit de lli i cotó amb barret de palla passejant sota la palmera de la finca que no pas amb un indígena tribal.

Un negre del Penedés molt diferent, i amb molt de futur. Mas Candí, Pardas, Heretat Mont-Rubí, Pares Baltà, Can Ramon ... fan la DO Penedés infinitament més seductora, ja tocava.

Ara amb barret o sense, no t'oblidis de posar l'Indígena a la copa, olora fort, busca la garnatxa, xarrupa llarg, gaudeix-ne l'untuositat, i deleix-te.

Salut,

Vi: Signes Sumoll-Garnatxa  2009, Celler Puiggròs

DO: Catalunya

Raïm: Sumoll, Garnatxa

Elaboració: vi negre elaborat amb raïm de vinyes de més de 60 anys, tossuderia de l'avi que no les va voler arrencar, amb un envelliment en bóta de roure de 12 mesos molt respectuosa.

Grau:14.5º

Preu: ? abans 19€, arran de les dificultats del mercat han rebaixat el preu de celler i potser el trobareu per 15€.

Tast: roig magnífic, la garnatxa li puja el color i la capa, el sumoll fa que li surtin els tons més vermellosos; nas amb un punt de fruiteta vermella, però sobretot especiat i unes esplèndides notes cítriques; el pas per boca plè i rodó, amb el sumoll manant per sobre la garnatxa; sabors elegants de te, figa, llima ... extraordinari.  

Glopets: els vins del Celler Puigròs són fantàstics, i les collites mínimes:  Garnatxa Negra 1.895 ampolles, Sumoll-Garnatxa, 2.195 Garnatxa Blanca 1.495.

Són també una mostra del que els vins catalans podrien ser i no són.

Si no haguèssim arrencat....

Si no haguèssim plantat allò que no toca ...

Si tothom tingués el criteri i la sensibilitat necessaris ...
 
Tindríem vins tant impressionants com el Sentits Blanc, una de les millors garnatxes blanques que podeu tastar.

Sumoll, trepat, mandó, picapoll negre, directe-jaqué són varietats considerades entre oblidades i de segona. Certament vinifiquen vins diferents, gràcies a Déu, baixos de color i amb un ventall de sabors, magnífics i sorprenents. Raïms plantats per fer vins joves, productius, vins més frescos, potser més àcids, per tirar el menjar gola avall. D'aquells que es venien a galet, beguts a cada hora d'àpat, i indefectiblement es picaven abans d'hora. Vins d'abans.

Ara esperem que ens puguin donar sorpreses com la callet, mantonegro i fogoneu a les terres de Mallorca. Esperem que els viticultors catalans siguin igual de tossuts que Grimalts, Olivers i Gelaberts i, que la feina dels germans Puiggròs no quedi en anècdota. Vins d'ara.

"De les 100 hectàrees de Sumoll que queden a Catalunya, 2 són meves" Diuen a aquests celler aixecant dos dits, no sé si com signe de victòria, o de derrota per l'escassedat d'aquest raïm i la seva minsa presència.

A Viníssim també aixequem els dits en signe de victòria, però perquè ens n'hem begut un bon xarrup d'aquestes dues hectàrees. Una part de la "Collita Roja" de la sessió de tast amb la Guia.

Salut i SUMOOOOOOOOOOOOOOOOOOLLLLLLLLLLLLLLLLL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'extrema amabilitat i generositat de l'Olga i Josep Rofes -company d'aventures enològiques i autor de vins- ens van portar a conèixer el Priorat i el Montsant de primera ma. Moltíssimes gràcies a tots dos.

Primera parada: Gratallops. 

Vi:l'òbila 2006, Celler Costers de  Ros

DOQ: Priorat

Raïm:Carinyena 70%, Garnatxa 20%, Cabernet 10% 

Elaboració:vi negre elaborat amb raïm de vinyes velles,  i un envelliment en bóta de nova de roure francès allier de 16 mesos.

Grau: 14.5º

Preu: 20€

Glopets:  l'òbila 2006 -òliba en gratallopenc-  té el Priorat al seu ADN i el seu elaborador, en Xavier Gràcia del Celler de Cal Ros, és una òliba descarada que sobrevola les vinyes de Gratallops. Damunt del seu 4x4, i amb un vol rasant et desvetlla part dels secrets, les misèries i la grandesa dels costers de licorella i les seves vinyes belles, algunes més velles que d'altres. 

Les vinyes de Gratallops són d'un exclusivitat molt, però molt compartida, diries que són terres comunals. I les diferències d'una vinya rauen en la manera de conduir el cep i l'ús més o menys freqüent de herbicides, si la licorella llueix com un collaret de pedres precioses ... malament, i és clar la feina portes endins "...tothom cull quan li sembla, però després tots fan bon vi...", miracles o jocs de màgia, segurament sabiesa. 

Des d'Arenys m'imaginava dels grans noms una singularitat, com ho diria, potser més isolada.

Durant el recorregut, un seguit de vinyes que es toquen unes amb les altres a banda i banda del camí. En Xavier ens anava il·lustrant les bones pràctiques de la majoria dels elaboradors i les particularitats de les vinyes. Històries d'èxits i baralles, fracassos de nous rics, vinyes que no paren de passar de ma en ma, o de com la permissivitat de la DO ha permés l'excessiva introducció de varietats forànees, i la proliferació de cellers. Hi ha qui somia amb l'arribada del seu cabernet a l'edat d'or de les vinyes per fer ves a saber quin disbarat.

La personalitat d'en Xavier és indestriable del seu vi, són dos rebels, dos rara avis dins l'exquisida uniformitat dels vins del Priorat. Allà on els altres posen fusta ell posa nervi  i mineralitat, el seu vi és més imperfecte, però té més veritat. Expressa més coses que molts d'aquells vins de gama alta, casi perfectes.

Mana la carinyena, posant l'accent a la frescor, tànic, balsàmic i persistent, oliva negre fortíssima. Ep, un Priorat fresc! I això no li resta ni complexitat ni potència. Un vi és per afinar en ampolla, no per ofegar-lo en els torrats de la bóta.

A Cal Ros també tenen aquest punt punki: "... Passo de guies, tastar un vi en un glop enmig 50 vins més és una  ...", " És la boca el que diu que un vi està a punt o él cupatge és correcte"..., " Utilitzem bótes de tots els torrats, cadascuna aporta un punt de complexitat diferent ...", "No em diguis que hi trobes al vi, digue'm si t'agrada i sobretot beute'l ..." 

En resum un Priorat distint, però que com molts d'altres va gairebé tot a l'exportació. "... El negoci no dona ni per fer regals a les vinacoteques, ni pagar comercials, a fora se'l queden perquè per ells el preu és competitiu ..."

Una visió particular de Priorat,la de l'Òbila i la d'en Xavier, una lectura diferent d'un territori excepcional.

Ara sigui de dia o de nit vola, cerca l'òbila, emplena la copa, clava el bec o el nas, olora fort, xarrupa llarg - compte amb la licorella no te l'empassis- i deleix-te.

Salut,

* Va per vosaltres Josep i Xavier.

Sovint els vins per valorar-los com cal necessites tastar més d'una ampolla, preferiblement no seguides. Això m'ha passat amb el Pardelasses, si afegiu que amb el Celler Aixalà  i Alcait tinc una relació D'ESTRANKIS i no em refereixo al seu segon vi, entendreu millor el meu comentari  si no us perdeu els Glopets d'avui.

Vi:Pardelasses 2008, Celller Aixalà i Alcait

DOQ: Priorat

Raïm:Garnatxa, Carinyena

Elaboració: vi negre amb vinyes de 25 anys, maceració de 21 dies, fermentació amb llevats autòctons i un pas per fusta de bótes de roure noves de 14 mesos.

Grau: 14.5º

Preu: 16€

Tast: al nas fruita vermella, caramel i pedra calenta; en boca és més mineral, però una bona barreja de tot plegat, mana la fruita, té un punt dolç i una fusta que tot i present no ofega, notes minerals, ampli i persistent.

Un Priorat molt llèpol, carregat de raïm i molt accessible. Ja era hora!

Glopets:un familiar del celler fa feina amb la meva dona, enmig d'una conversa de pati d'escola totes dues van comentar que feien vi, i decidiren intercanviar ampolles.  Així vaig tastar el meu primer Pardelasses, diria que era 2006 o 2007, em va semblar que aquest celler anava just un metre per davant de la Cooperativa del Serp.

Hi havia fruita, però la fusta anava al seu aire, no hi havia integració.

Tot plegat era el vi que feien els familiars d'una companya de feina, explicava que feia poc temps que havien decidit vinificar ells part del raïm que abans venien en la seva totalitat. Tampoc havia de ser res de l'altre mon.

Després han vingut els reconeixements pel celler, i el segon tast. Ara sí que he sabut copsar millor aquest vi, no crec que les sensacions de tast m'hagin traït. Ni que m'hagi influenciat la informacó que ara tinc dels vins d'aquest fantàstic celler tan petit i familiar. 

S'ha confirmat la regla: si un vi no t'acaba de fer el pes abans de posar-lo definitivament a la llista negra  tasta una altre collita. 

Em deixo el Destrankis 2008 i 2009 per un altre dia, en tinc mitja dotzena d'ampolles a cas per anar prenent apunts, per fer-vos dentetes.

Ara Pardelets meus empleneu la copa amb Pardelasses, claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg, Aixaleu molt i deliu-vos.

Salut

Vi: Oratori 2007, Celler Martí Fabra.

DO: Empordà

Raïm: garnatxa 50%, cabernet 30% carinyena 20%

Elaboració: vi negre amb la particularitat que ha estat envellit en dipòsits de ciment durant 12 mesos.

Grau: 14.5º

Preu: 7€

Tast: lluent i net, bona llàgrima; nas mineral, potent i dolç; en boca és untuós i elegant, i sobretot mana la regalèssia, molta, però molta regalèssia, boníssima i saborosa.

Glopets: la meva referència d'aquest celler era el Vinyes Velles Selecció, una de les garnatxes més sèries i rodones que havia tastat a l'Empordà. En Jaume Aiguadé del bloc Vins de Catalunya em va posar sobre la pista d'aquest vi. El fet que no portés fusta i l'envelliment fos en dipòsits de ciment em va cridar molt l'atenció. Ha pagat la pena i estic segur d'haver tastat un dels vins més originals del nostre panorama vitivinícola. Fora bo que més elaboradors ens donessin l'oportunitat de tastar el seu raïm amb vinificacions originals com aquesta.  

Ara no tinguis por del ciment, aplega les mans i resa aquest oració profana, emplena la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg, mastega la regalèssia i deleix-te.

Salut

Aquest Montsant no para, cada dos dies descobreixes un nou celler. És una DO viudinàmica, no m'he equivocat i tampoc  m'he tornat pre-fabrià, el Montsant és viu i és molt dinàmic.

Apareixen petits elaboradors on abans només hi havia raïm a vendre i aquest petits cellers aprofiten l'empenta de les cooperatives de la comarca que van com motos i dels cellers consolidats que s'ho miren des de d'alt. Bo pel panorama vinícola, millor pels consumidors.

En Josep Rofes company de vinificacions artesanes i veí de la comarca del Priorat, em recomenà molt els vins Solpost del celler Sant Rafel. Uns que un dia es llencen a fer vi i que les bones puntuacions els porten a plantar més vinya, sense estridències i amb senzillesa.

M'ha costat deu i ajuda trobar-los i arribar fins aquí. Ni per internet me'ls oferien, ni tampoc en trobava informació. Al final els he arreplegat en un lloc tant glamurós com el centre comercial de Glòries Barcelona. Deu ser que són vins per snobs. Sempre ho dic, soc un "Expensive Wino" un trinquis de tap de suro. 

I vet-aquí que ja li hem llevat el suro i el sol no s'ha post, llueix i fort.

Vi: Solpost Fresc 2007, Celler Sant Rafel

DO: Montsant

Raïm:80% garnatxa, 10% Cabernet i 10% Sirà

Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de roure de segon vi de 4 mesos

Grau: 14º

Preu: 7€

Tast: magnífic color i bona llàgrima; nas ple notes minerals, fruita vermella i un punt làctic; boca plena i cremosa, bona barreja de fruita, regalèssia, potència i notes de la criança, persistent i llèpol. I deixeu-me que ho digui més mediterrà que mineral, i aclareixo és un elogi.

Glopets: en Josep em foterà la cavalleria per sobre, però m'ha agradat més aquest Fresc 2007 que el Criança 2006. Hi ha més fruita i un pas per boca més sedós. Posat a trobar-li pegues al criança. Resumint aquest vins són dos dels molts Sols que té el Montsant. I nosaltres a xal·lar.

Us comentava que en Josep també elabora vi, i com que vol que el seu vi tingui gust de fruita i terrer i no fusta el posa en bótes de 4t any que treu del Celler de Capçanes. Quan el vaig tastar no sabia la història de les bótes, li vaig dir que el seu vi no tenia gust de Montsant i ell murri vinga riure.   

Vaig pensar molt en ell quan vaig descobrir que a Orto feien servir bótes amb uns quants vins al damunt per respectar la fruita pel seu vi més jove. I llavors comences a pensar en què són les modes? els vins en  fustes noves, o en bótes usades, que no velles?

Tots som prou grans per saber a qui em de creure.

Ara tot Sol, Post el vi a la copa, clava el nas, olora fort, la bóta nova i la vella, però sobretot el raïm, xarrupa llarg, amb ganes i deleix-te abans que el SolnohagiPost.

Salut

* l'altre dia quan li vaig comentar en Josep que preferia el Fresc i em renyava, s'apostava un altre vi ,aquest de Gratallops, que m'agradaria més el criança. Parlava de l'Òbila? Un altre vi per descobrir. El que deia és que no pareu.

Els dies de Nadal vaig fer un petit passeig per ampolles grans o grans ampolles. Obrir una ampolla d'aquestes carecterístiques enmig d'una taula llarga és una festa, una festa grossa. I tant que sí.

I ara els pecats. Vull parlar dels moment idonis per beure una ampolla de vi per xal·lar de veritat, del quan i del com. Als vins sovint no els fem justícia, cometem pecats capitals, petits i grans.

 No parlaré de copes i temperatures, massa trillat, però sí d'altres pecats que cal defugir.

Les Sorts Vinyes Velles 2005 Màgnum 1,5l./Celler del Masroig/DO Montsant/Carinyena 50%-Garnatxa 15%-Cabernet 15%/35€

La vam obrir el vespre del dia de Nadal a casa en Jordi i l'Helena n'hi havia que bevien cava, uns tiraven de gintònics i els altres insistíem amb el vi. Venia de prendre grans vins del dinar -Ferrer Bobet i Dosterras ambdos del 2007- i en encetar el màgnum vaig pensar que ens el beuríem per passió alcohòlica i poca cosa més, per secot i astringent i poc persistent. Però quan havíem buidat un terç d'ampolla el vi s'havia obert i el taní arrodonit, apareixia la fruita, la fiblada .... ens ho vam passar pipa i ens va quedar les dents com si haguèssim mastegat tabac. Tabac del bo.

Per gaudir de qualssevol ampolla cal tenir paciència i esperar que s'obri, un pecat capital que no sempre observem. Avariciosos, més que avariciosos.

Badaceli 2004 Jeroboam 3l./Celler Cal Grau/DOQC Priorat/Carinyena 55%-Garnatxa 35%-Cabernet 10%/75€

Per Cap d'Any la taula era llarga i èrem gairebé els mateixos, aquesta volta el combat era a casa d'en Robert i la Montse. Després de l'experiència del primer màgnum vam deixar que el jeroboam s'obrís amb tranquil·litat. Tastem el vi i trobem allò que esperes d'un Priorat la finor de carinyena filtrada per la licorella, la pedra calenta i la dolçor de la garnatxa, i tot embolcallat d'una suavitat encisadora i sorprenent. És aquesta suavitat la que ens explica que aquest vi no podia esperar més per ser begut, un altre any en ampolla i ens hauríem begut un vi que ja tombaria cap la seva decadència. 

En aquest cas gaudir el vi no va ser qüestió de paciència si no d'opurtunitat, els vins els has de beure quan són a dalt de tot -When we were kings- manen ells no tu. La supèrbia és un pecat capital que pagaràs car,molt car.

Via Edetana 2006 Màgnum/Celler Edetària/DO Terra Alta/Garnatxa Peluda 35%-Garnatxa Fina 35%- Carinyena 35%/26€

Màgnums de  Via Edetana en beguérem dues voltes aquest Nadal. Cal parlar de totes dues. La primera va ser per cap d'any just en acabar el jeroboam de Badaceli. Un desastre. No tenia cap mena de gràcia, poc saborós , pla i potser aspre. No ho entenia, per mí és un vi que entre a la categoria d'aposta segura.
La passió alcohòlica en va buidar dos.

Havíem comès el pitjor pecat capital: canviar de vi i haver-nos equivocat en l'ordre. No conec millor manera de menysprear un vi que beure'l a renglo seguit d'un altre que t'ha captivat. Gola o potser luxúria. Golafre o sàtir? 

Per sort el dinar de Reis tornàvem a tenir-lo a taula. Fragant, especiat, herbes aromàtiques i amb aquell punt balsàmic que ha tingut fins a la collita del 2007, on l'ha perdut per donar pas a major tipicitat de les varietats i el terrer, diferent però millor. 

De pecats capitals avui n'he comptat tres, m'en falten quatre. Caldrà obrir més màgnums i jeroboams per seguir pecant. Visca el pecat si en ell reconeixem la nostra felicitat, ni que sigui l'enològica.

Salut i pecat 

El dia de Nadal a casa vam començar els vins negres amb un Ferrer Bobet 2007, va agradar força, era una aposta segura: fi, amb volum, llaminer i amb fiblada de carinyena i licorella per esmolar els sentits.  Vam apujar el llistó abans de tastar el Dostrerras 2007. Quina putada pel vi. Serem cabrons.

El Dosterras el vaig descobrir al Tast dels 112, hi havia un xicot servint màgnums. El vi em va agradar molt, no podia ser d'altre manera oi? Però el que em va enganxar va ser : " aquest vi envelleix en bótes de de 2.500l, tenim la fruita molt bona i no volem que la fusta ofegui el vi".

Tothom té dèries, i a mi, més que cercar l'equilibri entre la fusta i el raïm, m'atrau el contrari, m'agraden els vins desequilibrats en els que guanya la fruita. Només així aconseguirem la màxima expresssió dels ceps i la diferenciació de terrers en els vins, i entendrem millor el que ens bevem. Serem o no serem? 

També haig de dir que en consultar el seu web parlen de bótes de mida normal, de 500l i i alguna de 1.500l, per tant encara me'n falten 1000 per arribar als 2.500l. Potser no ho vaig entendre bé, de fet tampoc recordo si era el quart vi que tastava o el cinquè , o el ...

El noi dels màgnums m'explicava que a la sala de bótes hi baixen per un forat de menys d'un metre de diàmetre i que el boter els munta les bótes-fudres dins el mateix clot. Si non é vero é ben trobato. Allà mateix vaig decidir que per Nadal volia un màgnum de Dosterras per acompanyar el galets de l'àvia. La realitat és tossuda i em vaig quedar sense màgnum, però amb ampolla. 

Vi: Dosterras 2007, Vertical Wines

DO: Montsant

Raïm: Garnatxa negra 100%

Elaboració: vi negre de vinyes centenàries, rendiment baixíssim 500gr per cep, totes les fermentacins, maceraciónsl i envelliments en bótes-fudres de 2.500 litres? durant 16 mesos

Grau: 14.5º

Preu: 20€

Tast: vam ser dolents, perquè abans havíem pres el Ferrer Bobet 2007D'entrada és un vi molt diferent, el nas ja t'ho anuncia, un xic de pòlvora i molta fruita vermella amb algun joc floral, de fet li vam donar poc temps per obrir-se; en boca combina taní un punt rugòs que és dilueix i es perdona entre un devessall de mores, cireres,  i un punt més cítric que arrodoneix el glop, llèpol molt llèpol. El postgust és llarg i fresc et convida a tornar-hi. Un excel·lent resum d'un dels Montsants possibles.  

Salut

La nit de Nadal vaig obrir el 4kilos 2007, feia un parell d'anys que el tenia per casa, la temptació era massa gran, i la carn és dèbil. Més cabernet i merlot que callet i fogoneu, tot és susceptible de millora, de fet el 2007 ja té més callet que el 2006 i menys que el 2008. La fruita increïble per suau i per intensa, la persistència calleteja d'allò més. Com he xalat! Fusta la justa i bona, integració igual a elegància, taní rodó i madur. Encar té un punt massa sofisticat per ser un prodigi de mediterraneïtat, però el camí és clar i ja està marcat.

Vi: 4kilos 2007, Celler 4kilos Vinícola

DO: Vi de la Terra de Mallorca

Raïm: 40% Callet i Fogoneu,10%Merlot i 50%Cabernet

Elaboració:vi negre amb fermentat un 80% en inox i la resta en bóta, malolàctica també mixta, envelliment en bótes de roure francès de torrat mig durant 14 mesos.

Grau: 14.5º

Preu: 27€

Glopets: De Grimalts i callets, 12 volts, calls vermells, ànimes etc... n'he parlat molt al bloc. No em repetiré, que ja en soc prou de pesat. Si en teniu ganes:

ÀN/2
Àn Negra
Binigrau
OM
Ses Ferritges 
12 Volts
Finca Binigual
Quíbia
Son Blanc
Gargollassa i giró

Soc  enamorat dels vins mallorquins, no hi puc fer més.

Beníssim, Biníssim, Viníssim.

Hi ha una cosa millor que haver tastat aquest vi, encara em queden quatre dits de vi a l'ampolla, mig kilet dels 4 inicials, demà per sopar, quan tingui les tragaderes recuperades, la festa continuarà.

Salut

L'etiqueta d'aquest Templari el qualifica de vi vermell, tota una declaració de principis. Tasta a Viníssim aquest Templari guardià de les essències de la Morenillo, i esperem que tingui més sort que l'ordre del qual pren el nom.

Vi:templari 2008, Celler Barbara Forés

DO: Terra Alta

Raïm:garnatxa negra 55% i morenillo 45%

Elaboració:vi vermell amb una fermentació en inox de 25 dies a 24º amb un envelliment en bóta de roure allier de 14 mesos.

Graduació: 14.5º

Preu: 11€

Tast:vi vermell de capa baix, força lluent; nas especiat amb records de mel i un fons lleugerament làctic, fruits secs, un punt de pinassa; lleuger... és que és vermell no negre!, mig cos, apropament fresc i àcid, notes balsàmiques fumades arrodonides per la carnositat i persistència del vi, sabors minerals barrejats amb records de cassís i un punt de figa seca, dit d'una  manera "trepaneja", suposo que per la morenillo. És un altre exemple de subtilitat ben entesa.

Glopets:tinc tota la sensació que he tastat un vi vermell 100 % típic de la Terra Alta o la Conca de Barberà. Conec força els trepats més vermells que negres de Carles Andreu i Josep Forester, i aquest vi tot i el seu cupatge diferent n'és cosí germà. Els guanya en potencia, però la seva lleugeresa els agermana. Entenc que aquestes notes minerals, la mel i la figa, la present i correcte acidesa són característiques dels vins negres d'aquestes contrades i dels seus ceps autòctons. El color i els registres també l'agermanen amb els vins del Celler Escoda Sanahuja. Hi ha una Terra Alta i una Conca de Barberà que reivindiquen el seu lloc al mapa dels vins catalans.  

Haig de dir que és el segon cop que tasto aquest vi. Arrel de la segona edició de la Guia de vins Catalans, i de tenir la primera notícia de sobre la "morenillo"no vaig parar fins que vaig trobar un Templari, llavors va ser un 2006. Em va decebre, era el que jo considero un vi massa "cuit", per sec i poc expressiu. En la collita del 2008, el vi es mostra molt més carnós i llèpol, ple de matisos, que el 2006 no tenia o no vaig trobar.

També és una bona notícia que el percentatge morenillo vagi incrmentant-se, ha passat d'un 30% al 2006 a un 45% el 2008.

He llegit al cupatges que hi ha una latre via a la Terra Alta amb morenillo: Gran Gotanya 2007. Per tant ja sé el que em toca, si en sabeu cosa feu-me un toc.

Ara mira't la pell, "morenillo", xuclat la sang vermella, tasta el vi, emplena la copa o el calze Templari, clava el nas o l'espasa, olora fort i fica't dins la Terra, xarrupa llarg i deleix-te.

Salut

Ens arriba el darrer vi del celler de Prenafeta a la Conca de Barberà. Un calaix de sastre que porta miquetes de totes les varietats negres del celler. Curiosa barreja de varietats autòctones i forànies, des de sumoll fins a pinot noir, un fet més cridaner encara en un celler que aposta fort i amb èxit pel vins biodinàmics i el terrer. De fet el repoker de varietats i el fet que el vi no passi per fusta, apuntant a un vi fet de retalls i rebuig, però... qui lo sà?

Som un país ple de contradiccions. Ple de futur, o tot per fer, oi?

Des del Club del Cep vam trucar al celler perquè ens expliquessin coses del vi, després de comentar-nos les varietats, ens contaren que l'important d'aquest vi era el fet que degut a les seves carecterístiques biodinàmiques la presència de sulfit era molt baixa i deixava parlar el raïm i el terrer amb més franquesa en aquest vi sense bóta. A Viníssim vam recollir el guant i li llevàrem el tap a la llebre de l'etiqueta.

I ara tastem un  dels vins inesperats. Inesperats perquè s'obren al seu aire i quan ho fan sorprenen. Ho dic per inexperiència, tot plegat he tastat una ampolla de Paradetes i una de Torre del Moro.

Vi: La Torre del Moro 2009, Celler Escoda Sanahuja.

DO: Conca de Barberà

Raïm: Merlot, Sumoll, Pinot Noir, Cabernet Franc, Samsó, Garnatxa, Merlot.

Elaboració: vi negre biodinàmic sense filtrar, fermentat i envellit en inox, amb sense sulfit. 

Grau: 13.5º

Preu: 8.95€

Tast: mitja capa, lluent; nas amb poca fruita, mineral, humitat i sorra; en boca és lleuger, líquid, la fruita apareix, però no el most, és una fruita fermentada, més seca, entre la pansa i la figa fresca, i les notes del terrer predominen, el conjunt és saborós, llèpol i inesperat per un vi sense  bóta; és llarg, perisitent i suau, pots sovintejar glops llargs i curts i gaudir-los per igual; un vi d'aquells de beure'n molt.

Glopets: els vins d'aquest celler són diferents, ja vaig comentar a l'apunt del Paradetes que dóna la sensació que la maduració del raïm i la fermentació va per una camí diferent del mainstream dels vins catalans. Segurament, els parametres de maduració, l'extracció i la premsa també treballen a un altre ritme. Subtilitat i no potència, suggeriments i no explosions al paladar. 

De fet diria que estem vivint una revolució tranquila, i que una nova generació de vins està sortint de l'armari. En parlarem en breu, però no pas en profunditat, no en sé prou.

Ara corre, la llebre ja s'ha escapolit del moro i surt de la torre, compte set raïms, guarda el sulfit de les butxaques, prepara la copa, emplena-la, clava el nas, olora fort moltes vegades que aquest té gràcia, xarrupa llarg i ves amb compte o t'acabaràs l'ampolla.

Salut

"Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi"

Vi: Vi Novell, Celler del Masroig

DO: Montsant

Raïm: Carinyena 40%, Garnatxa 40%, Ull de llebre 20%

Elaboració: vi novell vinificat amb maceració carbònica.

Grau: 13º

Preu: 5€ 

Glopets: Olors de violetes, cireretes i pegadolça de regalèssia, d'aquella que compràvem a Andorra o a Perpinyà, plana, lluent. En boca és suau, gens dens, però ampli i persistent. Té nervi, i passa molt bé. És un vi divertidíssim amb fruita i pegadolça. Tot i ser un maceració carbònica, no té tantes notes de iogurt com Les Sorts Jove, i tampoc té tant cos com el Solà Fred, els seus germans de celler, però en canvi és més fi, més elegant, més femení.

La idea és esplendida, treure un vi nou al mercat és per gent valenta, i empenta al Celler del msroig no n'hi falta. Tres vins joves, criances i reserves un vi per vinacoteques que participen del cupatge -l'Ètnic-, carinyenes per l'exportació amb deniminació de finca -Clos de Noi-, vins dolços. Garnatxes i carinyenes per un tubo. No hi ha qui els pari. L'etiqueta del vi és antologica, tradició i modernitat. Els en demanaré un poster. Festa, festa, que a Arenys de Munt és festa major.

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena, i els del Celler del Masroig ens han alegrat el Sant Martí i han quedat com uns senyors. Nosaltres disfrutarem com uns porcs.

Salut i bon Sant Martí!