Molt interessant, sens dubte. Tanmateix, estem amb la història de sempre. Vinga merlots i chardonnays i cupatges discutibles. Quan penso en Mallorca sempre recordo Sicília: un patrimoni varietal riquíssim en tots dos casos, conservat en el primer -per la misèria, si voleu, però conservat-, i gairebé arrasat en el segon. Tot just ara, després de tant temps, sembla que comença la recuperació. Però als mallorquins, si més no amb la majoria que he tractat, amb prou feines els preocupa, tot això. A ells ja els van bé, els merlots i els cabernets. Després, això sí, no paren d’invocar la terra i els ancestres. En fi, una mica trist, tot plegat. Salutacions i felicitats pel blog.
Viníssim
bloc de vins
Feia temps que tenia pendent un tast amb els amics de Torrelles del Llobregat, Atortas Tast. Tast&Casa va moure cels i terra per aconseguir referències de qualitat, les més estrictes novetats i algun raïm recuperat que ja havia tret el cap per Viníssim.
Ara us en comento el resultat, però us avanço la conclusió que en van treure els assistents: ” Mai ens hauríem pensat que hi havia tanta riquesa de vins a Mallorca…” I això que només en van tastar sis!
Anem pels vins:
*Totes les fotos gentilesa d’Atortas Tast
Fusió de Blancs 2009, Son Vives, Vi de la Terra de Mallorca. Un cupatge de Malvasia i Chardonnay amb pas per bóta. Vi blanc passat per bóta amb un groc daurat que anunciava intensitat i llaminadura, potent d’entrada amb notes dolces i postgust molt agradable. Marcava més la malvasia que el chardonnay. Un blanc amb personalitat elaborat a unes vinyes de Banyalbufar al cor de la Serra de Tramuntana. Tal com els dèia a taula: ” Aquest vi és l’única cosa que mancava al sopar de carrer de l’anunci de la Damm, rodat al mateix poble de Banyalbufar: un bon vi a taula!”
Nou Nat de Binigrau, vi de la Terra de Mallorca elaborat a Binialí, Premsal o Moll -la versió baleàrica del xarel·lo- i chardonnay. Vi blanc envellit en bóta, el groc en aquest vi molt més pàl·lid, fruita madura, prèssec, alguna fruita tropical, notes dolces, molt aromàtic i amb una fusta molt ben integrada. En boca molt volum, glicèric i persistent, és un vi d’aquells que guanya sempre, un trumfu segur als tasts. “D’aquest no en tens alguna ampolla per vendre?” 14.5º que no treuen cap punxa per enlloc, i es fonen amb el vi per donar-nos plaer. Cau es sol a s’hora baixa una tarda d’estiu mirant la mar ….
A la foto al costat del Nou Nat veiem un vi rosat. És el Rosat Ecol·lògic del mateix celler. Mantonegro i Merlot, guanya el primer, poc el color rosat una mica evolucionat, fragant al nas, entrada golosa i potent, acidesa interessantíssima i al final un record de merlot. “No me’l imaginava així, aquest rosat sí que m’agrada”.
Llavors va ser el tron de la Gorgollassa de Can Majoral. Havíem tastat la collita del 2005, divendres tocava la del 2010. Vi negre de raïm recuperat, mig acceptat pels consells reguladors després de 10 anys … A la copa, un vi de capa baixa, roig i lluent, amb notes herbàcies, però amb un taní molt suau, terrós, elegant una incògnita. el recordava diferent, potser han estat les proves en les vinificacións. en voldrem més de Gorgollassa i en voldrem més vins. Gràcies Can Majoral per l’atreviment i la constància!
*L’ampolla de gorgollassa és la que està sense etiquetar a la darrera foto.
Jaume Mesquida és un clàssic dels vins mallorquins, com a nissaga familiar no s’han estalviat maldecaps, i amb judicis i herències pel mig els seus fills han fet un celler nou: Mesquida Mora. Vins casi biodinàmics, molt modern de disseny i amb una presentació més que impecable, els haurem de seguir d’aprop. Vam tastar el seu Trispol.
Potser una de les etiquetes més boniques que hem vist en anys. Trispol, mot mallorquí utlitzat per denominar el terres enrajolats, i que en aquest vi vol transmetre el terrer. Molt opac en nas, en boca, el cupatge de raïms negres amb clar predomini de varietats franceses, se’ns ofereix rodó i llaminer, estructurat i subtil alhora, hi haurem de tornar a tastar aquest vi.
Gallines&Foques de Francesc GrimaltTocava un dels grans el , no us perdeu la web d’aquest projecte, solidari, reeixit i molt divertit . Una de les sorpreses de l’any …. passat. Mantonegro 70% i Sirà 30%, envelliemnt de 15 mesos, vi excepcional de llarg recorregut, encara està en procés d’integració i arrodoniment, al qual no li han robat gens de fruita, golós, molt golós i llarg, molt llarg … amb gallines o sense nosaltres també aplaudim al Mestre Grimalt un cop més …
Acabàvem el tast a Torrelles amb un Negre de Sa Colònia de Toni Gelabert, no és el primer cop que Sa Colònia de Sant Pere, ni el Mont Ferrutx treuen el cap per Viníssim . Callet de vinya vella, en un vi més clàssic que els anteriors però que ens remet directament al caràcter varietal i mediterrà d’aquesta varietat. Bona acidesa i profunditat en un vi que és un glop de tarda d’estiu, el sol enlluernant-nos i fent-nos concentrar en les humitats de la llengua, assaborint vi i vida ….
Em deixo per properes ocasions el Vi d’Auba, S’heretat i Son Àngel. Deixeu-me que us anuncïi que algun d’aquests vins té l’Ànima Negra … Oi que ja sabeu de què us parlo …
Salut,
* Gràcies un cop més David, sense tu aquest tast no hauria existit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!