vinissim |
Cava |
dimecres, 16 de maig de 2012 | 09:58h
Conca de Barberà i trepat són una mateixa cosa.
Trepat i Carles Andreu també.
Fa anys que gaudim de la meravella del seu negre de trepat "...Com ho fa?" em demano sempre.
Conec bé la varietat, fins i tot a la Cooperativa de la Serp fem el nostre Sargantana, un negre de trepat 100%, i ara que tenim un producte més que digne encara està a anys llum dels vins de Pira.
Sempre he dit que per la colla d'Arenys que fem vinificacions gamberres, estimem la terra i ens bevem el vi, Carles Andreu és el nostre gurú, el nostre bruixot particular.
Avui, però, toca fer el salt als vins, no pas en Carles. Porto tot l'hivern boig per un dels seus caves.
Observo els vins al boteller del menjador i un somriure maliciós, impur i infidel es dibuixa al meu rostre. Tinc un Brut Rosat en fresc, frego la llengua pels llavis i delerós, corro a prendre les copes i l'ampolla pel ganyot, la seducció rosa em crida un cop més ...
DO: Cava, cava si però de la Conca, conreat i elaborat a Pira.
Raïm: 100%Trepat
Elaboració: vi base amb maceració en fred prèvia una fermentació de 10 dies a 14º, segona fermentació en ampolla a 14º amb degorjat al cap de quinze mesos.
Grau: 11.5º
Preu:8.95€
Tast: color rosa perla preciós, un rosa nacarat, que em porta als pintaungles de les manicures de la perruqueria de ma mare, records de dones i pintallavis, laca i infantesa, primers despertars.
El que m'enamora d'aquest cava són les bombolles petites, intenses i suaus, gairebé resilents, un pecat molt agradable, un menage a trois entre el sabor, la bombolla i la llengua. Paraules, rialles, crits i plors al salon de coiffure més napolità que sinerenc, més Estellés que Espriu.
Amb aquest embolcall el gust de maduixa no gaire madura, gerds i crema, amb matisos més frescs, potser de mandarina és un regal o alguna cosa més ...
Glopets: imperfecte i furtiu,avuitambé infidel, acostumo a dir potser és en els caves rosats on el trepat s'expressa amb més força i llibertat. Aquest Rosat Brut n'és un bon exemple, si voleu més complexitat amareu-vos de la complexitat del Brut Reserva passat per bóta, un plaer més exclusiu, no per preu sinó per les poques ampolles que s'en fan.
Trepat i cava rosat, un maridatge perfecte que convida als winos de manual a la infidelitat, seguiu el rastre de les bombolles perquè elles us portaran directes al desig ...
Salut,
*Ep trepadictes no oblideu que el darrer cap de setmana de juny, teniu una cita al calendari: la Festa del Trepat a Barberà de la Conca.
Fa tres anys no havia sentit a parlar del Morenillo, va ser gràcies el Templari de Barbara Forés el que ens va posar a la copa per primer cop. La seducció d'una varietal entre antiga, nova i recuperada només havia fet que començar.
Disculpeu que us parli d'un vi que encara no ha sortit al mercat, però Joan Ramon Bada, un crac de la iphonografia, de Vins del Tros, un celler que contribueix i molt a renovar la DO Terra Alta, me'l va deixar tastar fa un quant temps i tot i que encara no el podem comprar, fa molts dies que no me'l trec del cap. Estava destemplat.
Vi:Morenillo 2011, Vins del Tros
DO: Terra Alta
Raïm: Morenillo 100%
Elaboració: vi negre de vinyes velles de 80 anys amb 8 mesos de bóta de roure francès.
Grau: 13º
Preu: entre 12€ i 14€ i sortirà al mercat a finals de maig o primers de juny.
Tast: roig que enamora; nas especiat i humit, amb un punt de mores; pas per boca ple vellut, fruita negra, fresc amb un punt balsàmic, més atlàntic que mediterrà, per dir una barrabassada; un vi que per la seva elegància et porta a la reflexió, és més Pinot que Carinyena, complex i original. A mí m'ha trencat l'esquema que m'havia fet al voltant d'aquesta varietat.
Glopets: del tast d'aquell dia hi havia més joies, per exemple una carinyena brutal, i les garnatxes de la Sra Carmen potents i elegants, ens van deixar bocabadats.
El millor de vins del Tros però és la tasca que fan amb l'Ay de mí i el 100x100, garnatxes negra i blanca respectivament que fa un parell d'anys que ens regalen Terra Alta de qualitat a dojo i a bon preu. Gràcies Joan Ramon.
De Morenillos en trobareu algun més el de Celler Pinyol, que passa dels 30€ i l'abans esmentat del Templari, on ronda el 50% del cupatge amb garnatxa negra, vins que es superen a cada collita. Lamento dir-vos que de moment a Barbara Forés descarten fer-ne un monovarietal. A veure si canvien d'opinió i ens fan un regal.
Dels Mandos, Trepats, Sumolls ... potser pel que he tastat la Morenillo és la més diferenciada. Millor més varietat pels nostres paladars. Quan surti al mercat no us el deixeu passar, enriquiu el vostre paladar.
Només ens falten unes poques setmanes per tenir-lo, quina salivera ...
De provatura a realitat i bandera d'una DO en menys de 10 anys ... potser menys de 7 i tot. Això és el que li ha passat al xarel·lo, varietat del cava que han es van treure del barret i del fons del celler a la DO Penedès per fer vins blancs de grandíssima qualitat, que en feien abans d'aquest raïm?
Un tast amb Set Magnífics, que podrien haver estat catorze mostres tranquilament, ens va permetre fer un recorregut ampli per l'heteregoneïtat i la versatilitat d'aquest raïm. D'entrada 3 monovarietals, dos cupatges a continuació i dos monovarietals més passats per bóta per acabar.
Anem pel primer:
Calcari 2010/Celler Pares Balta/DO Penedès/ ecològic/ groc palla, clar/ nas net i cítric/un cítric que torna en boca, un punt dur, rocallós, calcàric, àcid, poc persistent/9€
Nadal Xarel·lo 2011/Caves Nadal/DO Penedès/or pàlid/nas dolç, pinya natural, llima/pas per boca molt gras, llaminer, amb un final cítric típic de xarel·lo, espectacular, diria que amb un molt bon treball de llevats artificials/ 8€
Agustí Torelló Xarel·lo 2011/Agustí Torelló/DO Penedès/ecològic/tornem al groc palla/ nas molt discret , molt tancat/ en boca molt més expressiu, una versió millorada del Calcari, amb volum, més glicèric i persistent, continuem amb cítrics varietals, sorpenent i rodó/ 10€
Bouquet d'Alella 2010/Celler Bouquet d'Alella/DO Alella/Pansa Blanca i Garnatxa Blanca - encara la busco-/biodinàmic/ color or una mica més pujat/nas cítric i vegetal, més fresc/ atac àcid, final amargós, però amb un tram mig mineral i elèctric, original i descompensat; això sí, la garnatxa no l'hem vist per enlloc, entre el sauló i el foranell se l'han ben cruspida/ 13€.
Aloers 2011/Recaredo/DO Penedès/biodinàmic/un prodigi de suavitat i elegància tant en nas com en boca, molt equilibrat, notes de fruita blanca que ens condueixen cap al cítric xarel·lià; s'ha de tastar en solitari per copçar-lo millor/13€
QX 2010/Celler Mas Candí/DO Penedès/ ecològic, no certificat/Quatre Xarel·los, d'aquí el QX, de quatre finques diferents envellits vuit mesos en quatre bótes de fustes diferents, castanyer, acàcia, roure francès i roure americà de com deien a taula "Això és una altre categoria ..." nas madur que barreja les notes de fruita confitada i els torrats de la fusta, amb les notes més típiques de la varietat/ pas per boca molt untuós, amb volum, llaminer i al mateix temps molt llarg amb notes cítriques, va agradar molt; complex, és un dels grans/16€
Elèctio 2009/Pares Baltà/DO Penedès/ecològic/fermentat en bota i amb un envelliment en bóta nova de 4 mesos/ nas mantega i brioix sec, com els caves gran reserva passats per bóta, notes de manzanilla i xerès, " Conyac .." deien a taula, molt intens, una sorpresa/ en boca una gran integració de les notes de fusta anunciades al nas amb les notes del xarel·lo i per a mí un record molt viu dels sabors d'un Clos Nostre Senyor de Mestres que havia pres no fa gaire; un curiós equilibri entre acidesa i fusta, sec, molt persistent; original i extremat/20€
Faltaven a taula algun xarel·lo de Pardas o un dels vins de Can Ràfols dels Caus envellits amb castanyer, però la panoràmica ha estat significativa i és una demostració rotunda del que la varietat pot donar de sí. Destacaria per sobre de tot la gran varietat de registres que ofereix segons els elaboradors. Molts vins guanyadors a taula, tants com paladars al tast. Però us deixo dos noms Nadal i Qx, jo gairebé hi coincideixo, però tinc més de dos guanyadors, i vosaltres?
AV Bodeguers, una aventura familiar del s.XXI, plena de vinyes joves plantades al 2002, poc a poc, bona lletra i pocs litres, 10.000, discurs varietal coherent, manen les garnatxes -blanques i negres-, terra pissarrosa d'allà on s'enfilen els turons de Vilamaniscle, Alberes amunt. Ganes de fer-ho bé, sensibilitat, poca pressa, bótes controlades i ja tenim Suneus i Nereus a a la copa.
Són vins d'aquells que et reconcilien amb el futur d'una DO i et renoven les ganes de tastar vins de l'Empordà. Garnatxes goloses amb i sense bóta.
Ara que parlin els vins que tenen molt a dir:
Vins: Suneus 2009, Nereus Garnatxa 2009, AV Bodeguers
Elaboració: vi negre jove amb un afinament llarg en vidre i algun secret el Suneus, i 8 mesos de bótes seminoves pel Nereus. No necessita més fusta.
Grau: 14º
Preu: Suneus 7€, Nereus 11€
Tast: el Suneus té un nas ple de fruita i algunes notes de iogurt, molt llaminer, incita a beure'n; el pas per boca, molt ple, et regala tot el que et promet afegint notes de regalèssia d'aquelles de pells ben madures; un punt de complexitat que et porta més enllà del que esperes d'un vi "jove". No pararies de beure'n.
El Nereus és un altre mon; al nas notes més garnatxoses, xocolates i una mineralitat molt marcada, sorprenent perquè estem tastant la mateixa garnatxa i mateixa collita que al Suneus.Tot un regal aquest tast de la mateixa garnatxa en dues versions; en boca és estructurat, molt rodó, i amb una golositat molt fresca, sia per la mineralitat del sol pissarrós o per la joventut de la garnatxa, vinyes de 10 anys. Una de les garnatxes passades per bóta més interessants que podeu trobar a l'Empordà.
En volem més d'aquestes.
Glopets: enamorat d'un altre celler i això que encara no he tastat la seva garnatxa blanca.
Celler molt jove, i no només per l'edat dels ceps, els vins que hem tastat tot just eren la primera o la segona collita que surt al mercat. En Ferran i en Carles, amables i entusiastes, volen compartir els seus vins i la seva feina, i us obriran el celler sempre que els ho demaneu.
Trobar vins a l'Empordà que siguin companys de viatge dels Quindals i Martí Fabra a part de fer il·lusió ens emplena les copes de vins saborosos, i demostra que les coses es poden fer molt bé amb aquesta matèria prima que ja conexem bé després de beure els vins joves de la DO.
Ara imperfectes i furtius NereSunejarem una mica més amb copes plenes, hi clavarem el nas, l'olorarem fort, xarruparem llarg i ens delirem.
.... el Priorat que m'agrada és aquest de la porta petita, dels segons vins descarregats de fusta.
Aquest Priorat més assequible i en el qual els vins no s'assemblen tant.
El Priorat que em sorprèn amb registres nous i amb nous vins. Amb uns vins més crus i directes.
És Un Priorat més jove i més proper, menys exclusiu i que busca fer-se un lloc entre el paladars furtius i imperfectes del poble ras.
És el Priorat de Les 3 Creus ....
Vi: Les Tres Creus, Cia. de Vins la Creu Negra
DOQ: Priorat
Raïm: garnatxa, carinyena i sirà.
Elaboració: vi negre amb un pas curt per bóta usada, de 4 mesos.
Grau: 14º
Preu: 11.25€
Tast: més roig que negre, bona llàgrima; nas dolç, una mica de laca "mineral" de la perruqueria de la meva mare, fruita vermella i notes més confitades; en boca és una combinació divertidíssima de cireres i oliva negra, amb un pessigolleig mineral que si algú et diu que són traces de carbònic, potser t'ho creus; una llaminadura amb una fruita maduríssima, que manté una acidesa que fa que en beguis molt; un vi amb més pecat i vici que el promès a les tres creus del nom.
Glopets: Lo Jove i la darrera versió de l'Ònix Clàssic són companys de viatge i de copes d'aquest vi, tots ronden els 10€, per iniciar-te al Priorat i per gaudir-lo sense complexes no us en recomano cap dels seus germans grans- més cars i previsibles- quedeu-vos amb els petits. Xal·leu com infants, beveu-los amb glop llarg i sigueu feliços.
I si aquestes Tres Creus ens les deixessin més barates encara ens en compraríem una caixa ... o dues, o xxx?
Les mandarines i les taronges de l'Hort de Can Capdevila. Bé, el fruit dels pocs arbres que van sobreviure a la gelades del 53 i que havien plantat els meus besavis, Ifigènia i Mariano, amarats en l'enyor de les terres de Castelló d'on eren fills, al tros que els parents rics els havien regalat.
Són uns fruits una mica escarrencits que tenen una combinació d'àcid i dolç amb uns pics d'intensitat absolutament desmesurats, i tanmateix molt golosos.
Arbres vells amb sabors d'abans. La família sempre és intensa. La meva sempre feta un pet de crits, només pares l'orella - una mica de lluny, això sí- per saber si riuen o ploren, es mou entre una traca i un sopar napolità, sempre vius.
Els 10 sentits és un col·lectiu de 10 enòlegs amb una web on teniu moltíssima informació sobre els vins i l'ideari del grup. A part d'això sabem que hi ha en Joan Soler d'Abadal i ... poca cosa més. Tampoc cal, el que si cal és tenir en compte la seva feina.
Des de fa un parell d'anys es dediquen a rescatar alguna vinya perduda amb varietats entre oblidades i quasi mortes amb les quals fan tirades de vins, curtes, molt curtes, gairebé proscrites.
Vins apòcrifs. Vins nous amb sabors antics, rescatats. Més que salvats, descoberts, fa cent anys ningú feia vins amb els mètodes actuals, per tant els vins no eren com els tastem ara ni de bon tros. Mai els vins catalans han estat tan bons com en l'actualitat.
D'una manera fortuïta o intencionada els 10 Sentits han esdevingut la memòria històrica del vi català.
Han portat a les nostres copes varietats com el Sumoi blanc, el Trepat blanc o la sortosament, una mica més viva, Carinyena Blanca. Hi ho fan amb una sensibilitat especial que ens permet descobrir els sabors que tindria la vinya catalana si s'hagués estalviat el genocidi i l'oblit.
Els vins són massa complexos com perquè un paladar imperfecte i furtiu com el meu us els descrigui. Us deixo anar uns quants adjectius i vosaltres els poseu al vi que vulgueu: fruits secs, fonoll, orelllanes, mel, fonoll, tot tipus de cítrics, eucaliptus, prunes verdes i madures, herbes aromàtiques .....
Això és el que ens donen aquests vins dels 10 Sentits, "M'han agradat més al nas que a la boca" em dèia un company. "A mí sí que m'agraden" li contestava "Però que ens agradin o no, no compte, el que és important és recuperar aquest sabors. Gravar-los a la memòria".
Les mandarines i les taronges de l'hort tampoc agraden a tothom.
Més que impurs tenim el paladar pervertit, ja no reconeix allò que és genuí.
Ampolles petites, cadascuna amb el seu geni incorporat, elegant tap de vidre, exclusivitat assequible.
Trepat Blanc de Torroja, Carinyena blanca d'Espolla, Sumoi Blanc d'Òdena, una lletania dels vins perduts....
I aquest passat 2011 ens han regalat els sensacionals, divertits i més comercials Bens Rossos i Negres amb les potes canviades. Un creuament de pells i most entre garnatxa blanca i negre que ens han donat uns dels vins més creatius i amb la millor dosi de imaginació que hem trobat al conjunt dels vins catalans. Mira que n'hi ha poca d'imaginació.
A veure si els cellers catalans prenen nota i s'animen a fer cupatges més originals. Per quan trepat i carinyena, o sumoll i ull de llebre, o una garnatxa i picapoll -posa tu color als raïms-.
Amb els brebatges que hi ha el mercat, aquests almenys ens dibuixarien un somriure al paladar.
Ara deixeu-me que xarrupi les darreres gotes de sumoi, trepat i carinyena que encara regalimem per les copes.
Deixeu-me que tanqui els ulls i m'imagini compartint-les amb l'àvia Ifigènia, l'avi Mariano, l'avi Lluís o l'avia Joaquima. "...No ens atabalis fent-nos olorar els vins capsigrany; que no sents el perfum de la mimosa recent florida, això sí que és bo, el vi fa olor de vi i prou! No sabem que t'agafat amb els vins, en fan per tot Arenys i ja en bevem cada dia, treu el Calisay d'una vegada, que avui fem festa grossa..."
vinissim |
Cava |
dimecres, 22 de febrer de 2012 | 19:43h
Parlar de cava és parlar de tradició. És parlar de Macabeu, Xarel·lo i Parellada. La tendència en el mon del cava és la tradició i així ha de ser. El marge d'innovació és estret i no val fer trampes.
Que no ens vinguin amb chardonnays, i experiments amb pinotsqualsevols.
Podem jugar amb les varietats que tenim i de passada recuperar-ne alguna
Novetat interessant en cava blanc és l'Argil·la, monovarietal de Xarel·lo, excel.lent però exclusiu.
I una tendència més que una novetat és la línia ascendent al mercat de caves rosats, ascendents en qualitat i en presència.
Ho celebrem per l'aprofitament que s'està fent del trepat, que potser és en els vins amb bombolles on es sent més còmode. Monestrells i garnatxes també tenen la seva quota de perles roses.
Carles Andreu, Agustí Torelló, Portell, Roura, Llopart ... en tenim un munt de preus més que variats i qualitats tastades. Quina sort!
En caves rosats imaginació + tendència = rosats pal·lids. Rosats clars o blancs furtius, si així ho preferiu, tramposos i deliciosos.
Freixenet fa un parell d'anys que ens en regala, o el De Nit de Raventós i Blanc. De nous n'hi ha un parell que em tenen el cor robat: el de Castellroig per allò de recuperar el xarel·lo vermell i fer-ne un cava sensible i saboròs; i l'altre el Cupada nº5 de Pere Mata per honor i glòria del monestrell.
Som-hi que les bombolles ja són a la copa:
Vi: Pere Mata Cupada nº 5, Cava Mata Coloma
DO: Cava
Raïm: Monastrell 60% i Xarel·lo 40%
Elaboració: cava brut reserva fet amb most flor amb 24 mesos en rima, és a dir d'envelliment.
Grau: 13º
Preu: 7.5€
Tast: té un daurat trencat amb reflexos roses, força pàl·lids; nas molt llaminer, monastrelleja; en boca presenta una bombolla molt divertida, pessigolles suaus, presents i agradables, primer fresc i després més golós, com de taronja-cítric i dolç- , et deixa un postgust llarg i un punt amarg, per allò del monestrell, o potser això imperfecte i furtiu m'ho acabo d'inventar; desseguida en vols més, perillós, molt perillós ...
Glopets: Pere Mata el celler de la màgica cupada , el toc final que l'avi donava als caves en funció de l'estació, més frescos i secs a l'estiu, més llaminers a l'hivern. Una manera molt personal d'acabar els caves, nomenar-los i singularitzar-los. A preus més que temptadors.
Caves rosats realitat i tendència, rosats pàl·lids imaginació i innovació ben entesa.
Hi ha dies que creus en un mon millor, deuen ser les bombolles.
Roba aquest cava de la invisibilitat i posa'l a la teva copa, només et penediràs quan s'acabi l'última bombolla.
Felicitem-nos perquè la carinyena ha sortit al carrer aquest 2011. Els cellers han deixat de tenir-li por i mig amagar-la amb garnatxa i s'han decidit a fer-la visible. Ara deixen que els furtius la robem i ens la bevem. Cal que la begui més gent , però.
Dic una veritat a mitges. De carinyenes fa anys que en corren sobretot des del Priorat, tenim les dels Terroirs al Límit de preus ilimitats, Bobet Selecció o els Cims de Porrera, la de La Finca La Garriga de Castell de Pereleda, la de Parató al Penedès, o el Puresa de la Terra Alta, totes aquestes no són noves i van obrir camí.
Tancàvem el 2011 amb noves incorporacions La Carrerada d'Orto, Clivelles i Costers de l'Alzina, L'Heravi Selecció i les Mans de Samsó de Vinyes d'en Gabriel i en conjunt aquesta varietat ara té una presència i un discurs propi. I a preus "limitats", populars i aptes per paladars imperfectes i butxaques més buides que plenes.
L'aposta és clara i marca tendència, la cariyena deixa de ser aquell final llarg i esmolat en molts vins, per ser protagonista a copes i paladars.
Fuetades balsàmiques de romaní i ginebró, primer fresca i després golosa, final amargós ...
Els sabors de la carinyena és la baula perduda entre les varietats com mandó, trepat, picapoll negre, sumoll o morenillo ... i garnatxes, ulls de llebre i monastrells. Bevent carinyenes entendrem millor la vinya catalana.
La carinyena com a tendència és interessant també perquè ens obre les portes a explotar noves modes. Igual que el xarel·lo ens ha obert la porta del macabeu o la parellada, la carinyena ens portarà a més monovarietals de garnatxa, i mentrestant donarem temps a que raïms com el sumoll explotin i esdevinguin d'aquí uns anys els vins no ha tastar, sinó a beure.
La carinyena és una varietat que trobem arreu i en moltes cooperatives tant de l'Empordà, com de Tarragona, per tant podrem consumir-ne a bons preus. Un gran raïm en temps de crisi.
I ara imperfecte i furtiu, després de buidar el pap, deixeu-me que us parli d'una carinyena bastarda la de L'Heravi Selecció 2009.
Bastarda i imperfecte perquè el seu cupatge és 50% carinyena de 70 anys i 50% sirà de 15 anys. Us en parlo perquè el sirà no el trobes enlloc, en aquest cas només serveix perquè amb la mateixa quantitat de carinyena tinguem el doble de vi. Bona jugada, aquesta de Vinyes d'en Gabriel.
Vi: L'Heravi Selecció 2009, Vinyes d'en Gabriel
DO: Montsant
Raïm: Carinyena 50%, Sirà 50%
Elaboració: vi negre llunar -és a dir casi biodinàmic- amb vinificacions separades de les varietats, maceracións de 3 setmanes i pas per bóta de 8 mesos.
Grau: 14º
Preu: 9€
Tast: roig i lluent; nas mineral, vegetal i amb records de fruita vermella fresca; estructurat i voluminós, notes molt fresques de ginebró i puntes de gerds, llarg i esmolat, mineral; al sirà encara el busquen.
Glopets: ha estat la de vinyes d'en Gabriel, però podria haver estat qualsevol altre de les que hem esmentat. tenim sort de tenir Clivelles i Alzines, o Carrerades al nostre abast. L'altre dia vaig tastar-ne una de Vins del Tros que és a punt de sortir, boníssima.
Sobre el debat del desastre del nom Samsó us envio a l'apunt que vaig fer fa un temps, sobretot llegiu-vos les comentaris, va haver-hi un debat molt enriquidor.
Fa un parell d'anys que un Puresa 2007 em mira de reüll des d'un racó del menjador, un dia d'aquests farem una festa ... de carinyena és clar!
Salut,
* I un desig: a veure qui és el primer valent que fa un vi d'inoxidable de carinyena. Sí, sí està bé ja sé que Empordalia en té una però no es troba enlloc.
Obrim la segona ampolla de vi blanc i continuem parlant de tendències. Hem après que la tríada del cava -macabeu, xarel·lo i parellada- és una font de bones notícies i de vinyes velles.
Al Penedès la van clavar reiventant-se amb el xarel·lo, de nou una realitat ja tastada, grans vins i millors perspectives, i a més va obrir el camí.
La parellada ja camina sola, Carles Andreu, Molí dels Capellans, la Conca de Barberà es pronuncia ...
I el raïm blanc que amb més empenta s'ha reivindicat el passat 2011 ha estat el Macabeu. Immens Akyles de Vinyes d'Íthaca al Priorat, el Sàtirs Blanc, Saó Blanc, els ja clàssics Missenyora i Agaliu de L'Olivera, molts bons cupatges amb garnatxa blanca o parellada, o aquest mateix Camí de la Font que ens arriba de la ma d'un agitador de vins i cultura com és Oriol Pèrez de Tudela.
Ara caminem cap a la font de la ma del tiet i el macabeu:
Vi: Camí de la Font, Vinyes del Tiet Pere
DO: Vi de Taula sense DO
Raïm:Macabeu 100%
Elaboració: vi blanc de vinyes plantades el 1949 dels marges del riu Gaià a Vilabella, premsat sense desrapar amb fermentació en ínox i criat amb les mares durant 7 mesos.
Grau: 14º
Preu: 11€
Tast: groc palla amb reflexos daurats; nas intens barreja de pera madura, alguna nota més confitada, mantegues i notes més vegetals més fresques, potser fonoll; gras en boca, amb volum i molt persistent; un vi per tornar-hi i tornar-hi.
Glopets: a la prensentació de la Guia en Jordi Castells em va agafar pel braç i em va portar corrents a tastar un vi, quin? el de l'Oriol Perez de Tudela, el del bloc Perquè el vi Torni a la nostra Taula de Cada Dia -no cal afegir res més sobre les intencions de l'autor- dels Bag-in-Box d'ElviApunt -Sine,Qua, Non-, predica amb l'exemple, i el dels Diàlegs de la Felicitat Possible a l'Ars Santa Mònica, també volem anar més enllà,es va trobar amb una vinya familiar la del Tiet Pere molt poc productiva i es llença a fer un macabeu monovarietal, d'aquells de a veure que passa?.
Poda curta-"...que fas, ximple, no colliràs res ..", deien els pagesos veïns, "...aquell noi que poda curt..."-buscant qualitat i no kilos i el resultat a les ampolles que ja han fet el Camí de la Font a la vostre copa. Un cop més la màgia de les vinyes velles, l'encanteri de l'herència, la tradició i la viticultura sensible.
Un regal de l'Oriol. D'ampolles en queden poques, tampoc ni havia gaires, em sembla que menys d'un miler, però del vi en tindrem més, el de la nova anyada. Ja frisso pel 2011, Oriol.
Macabeu, més macabeu i no us perdeu l'Akyles.
Ara claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg, i deliu-vos.
L'altre dia vaig dir que dedicaria els primers apunts del 2012 a parlar una mica de les tendències dels vins catalans l'any passat. No m'han pujat els fums, els vins sí que em pugen, però els fums no.
Soc imperfecte i furtiu. Un trinquis de tap de suro, i poca cosa més.
La pujada de nivell dels vins blancs és un fet clar i tastat. Hores d'ara tenim molta cosa de primeríssima categoria, i és perquè en molts casos, els vins blancs han esdevingut un objectiu de molts cellers: Masia Carreres, Quintà, Orto, Edetària, QX ... Vinyes velles, o no, i millors vinificacions. No som al Loire ni el Roïne, però els tenim més a prop, i el que és millor amb un discurs propi.
La Garnatxa Blanca n'és un dels principals actors, no és novetat, és realitat. Eternes a la Terra Alta, tremendes a les dues DO's de la comarca del Priorat, la setmana que ve tasto les que ens arriben d'Alella, i les de l'Empordà que trepitgen fort.
Vosaltres voleu vins, i a mí m'agrada beure'ls. Prou xerrameca.
Vi: Cartèssius 2010, Celler Arché Pagès, el celler dels Sàtirs i els Bonfills, és en la contradicció que neix la personalitat
DO: Empordà
Raïm: Garnatxa Blanca 100%
Elaboració: vi blanc de vinya jove 6 anys, quin futur!, fermentat i envellit en bóta de roure de torrat suau durant 5 mesos.
Grau: 13.5º
Preu: 10€
Tast: or pàl·lid, lluent, bona llàgrima; nas ple de mantegues, fruita blanca madura i notes minerals més fresques; en boca rodó i potent, amb notes mentolades, làctiques que recorden un Edetària, o em porten molt lluny fins un Milmanda de fa molt d'anys; llarg i molt saborós, no és una garnatxa plena de mel i préssec té una altre opulència.
Glopets: la garnatxa blanca recorre el Principat i ens deixa regals arreu. El millor és que aquests regals tenen caràcters diferenciats. Per tradició li hauria tocat a una de la Terra Alta , és el seu patrimoni, per qualitat podia ser la d'Orto, i per novetat la de Quim Batlle. Però vet aquí que furtiu i Sàtir a Arché Pagès m'inspiro i me n'he cruspit una de l'Empordà.
Empordà present ens els dos primers apunts del bloc de l'any. Terra cooperativa, plena de cellers petits que comencen a caminar per la via de l'excel·lència, quins Olivardots, però que no tots per butxaca pensem seguir. Falta que les cooperatives facin un salt de qualitat i que alguns bojos meravellosos que ens vinifiquin amb sensibilitat les seves vinyes a preus més assequibles perquè aquesta DO ocupi el lloc que per història li pertoca. El Celler Martí Fabra, La vinyeta i Mas Estela ja han començat el relat ...
Voleu dir que farà el salt? Quan?
El temps com sempre ens donarà resposta i ens posarà a tots al nostre lloc.
The answer my friend is in the bottle and the grape The answer is growing in the vines .... and blowing in the winds, of course
Ara mediterrà mestís agafa el teu nas jueu i arab, gens cartesià, bonyegut, i prova de clavar-lo a la copa plena de garnatxa, si la copa és prou gran t'hi cabrà, olora fort, xarrupa llarg, i deleix-te Sàtir...
El primer vi del 2011 només pot ser un vi jove. Quin? Això tan era, per sort tenim molt on triar.
El que calia era reivindicar la força, la joventut i la immediatesa de les perles de l'inox per engegar l'any amb empenta.
La sort és dels valents.
Vi: Negre Jove 2011; Cooperativa d'Espolla
DO: Empordà
Raïm: Lledoner Negre 40%, Lledoner Roig 40% i Merlot 20%
Elaboració: vi negre vinificat i reposat només amb dipòsits d'inox.
Grau:13.5º
Preu: 3.7€
Tast: color viu i ribet violaci, jove com és no pot ser d'altra manera; nas intens on manen fruita i dolçor, hi ha lledoner-garnatxa, ergo; en boca és fresc i golós, llaminer i un punt robust, taní viu i sincer, és un jove casi novell; pot fer glops llargs o curts, depèn de la set que tinguis.
Glopets: a Viníssim sempre hem estat enamorats dels vins sense bóta i als tastos no paro mai de defensar-los.
Per qualitat són bons i en tenim a gairebé totes les DO's.
Per sinceritat, aquí no hi ha bóta mal entesa que ofegui res i el celler hi intervé poc.
Són didàctics, ens amplien el paladar i ens mostren la varietat de raïm amb una franquesa aclaparadora.
Són honestos, en la seva rusticitat no tenen perquè amagar defectes.
Són barats, vinificacions senzilles, bótes fora, i per preu caben a qualsevol cuina, barra de bar o taula de restaurant.
Pocs vins identifiquen d'una manera tan clara producte i territori.
El Negre Jove ha estat el de la Cooperativa d'Espolla, però podia haver estat qualsevol vi jove del Celler del MAsroig, i mira que en tenen per triar -però al bloc ja han sortit casi tots-, el de Joan d'Anguera, el de l'Heraví, qualsevol dels joves de Coop. de Garriguella, el tempranillo d'Albet i Noya, el Gandesola, els Ennaks de Jordi Miró, Celler de Capçanes, un Syrius si vols, el Bàsic 4 del Celler Cubells i Cubells, més Empordà amb Sínols i Suneus, Josep Foraster o algun de la Cooperativa de la Serp ...
Tots ells vins robats en la seva invisibilitat us faran feliços en el tast furtiu.
Sigueu valents, empleneu la copa i claveu el nas, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Un tastador furtiu és un d'aquells que tasta al marge dels canons, al marge de les normes, fora de la ortodòxia. És un tastador sense base, sense fomació.
Tastador sense futur, només li interessa el present.
Impacient, tasta vins abans d'hora, incapaç de envellir-los com cal, o, conservar-los en llocs adequats, sovint al menjador, li agrada tenir l'objecte del seu desig a prop. Desig furtiu, impur, golafre.
Si ets furtiu només observes unes normes mínimes i teves, copes primes, sovint brutes, mal rentades com els teus sentits.
Copes brutes de l'alè amb que escalfes vins massa freds. Vins de nevera, potser massa freds, però mai calents.
Tasta vins a llocs furtius, prohibits i inadequats com ell. Mentre cuina i tot al seu voltant fa el xupxup -Take a walk on the wine side- i les olors es barregen, el confonen i l'embriaguen. A cellers empodegats, amarats de suor. A llocs plens de fum i foc, veus i alegria.
Un tastador furtiu s'ho empassa tot no escup res, sovint beu massa i li agrada massa fer-ho.
Beu vins per passió i amb passió, i li agrada creure's allò que beu.
No caça els fantasmes del mon del vi, els ignora o els escup a la cara.
Un tastador furtiu és aquell que és incapaç de il·lusionar-se amb els grans vins, no sap quin gust tenen, no ho vol saber.
Tria ampolles compulsivament i s'encega en tot allò que és nou, defuig els clàssics, fins i tot els que li agraden.
Beu vinagre i sempre pensa que el proper glop serà millor, que la propera ampolla sí que l'encertarà.
És aquell que sap que la guerra perduda i en l'eterna retirada sovint obté minses victòries, petits glops de glòria.
Honor i glòria.
Tastador furtiu és aquell que se sap condemnat a viure amb les seves limitacions, nas gastat i llengua irritada, incapaç de processar tot allò que el vi i la vida li ofereix.
Un tastador furtiu és aquell que vol que prohibeixin els vins, que els converteixin en pecat, és aquell que cerca el plaer total de la trangresió.
Un tastador furtiu beu vins robats.
Vins robats són aquells que beus en la foscor, perquè són vins amagats, difícils de trobar.
Exclusius en la seva manca de visibilitat, desconeguts i menystinguts per prescriptors, someliers, paladars benestants i altres diVins.
Vins excèntrics. Colgats dins el forat negre de la distribució.
Són aquells vins que et recomanen en veu baixa.
Vins que no volen triomfar, existir és la seva raó de ser.
La imperfecció el seu estat natural i el principal altaveu de les seves gràcies.
Els vins robats són vins regalats, regals de ceps.
Vins de raïms que han sobreviscut l'oblit per deixadesa i per pobresa, robats al seu fatal destí tenen ara una vida furtiva.
Sobreviuen la nostres copes d'estrankis, i els fruïm amb delit. Són vins que han lluitat contra la mort d'una vinya i han vençut.
Són vins de rebuig igual que rebutjats són els seus tastadors. Fill de fustes gastades o tan pobres que no cremaven ni a l'infern.
Regals robats. Presents no desitjats, sorpreses plaents que ningú no esperava, ni els seus pares.
Vins plens de fruita, de pinyols i rapa i que malgrat tot en regalen la seva singularitat, la seva independència i la seva llibertat.
Llibertat sagnant que mor a les nostres boques imperfectes i brutes. Sacrifici ritual, complert, llengua eixugant llavis que regalimen.
... que el vi al qual li llevem el tap la nit de Nadal sigui un vi mallorquí. La carn és dèbil i el paladar més " ... La teva boca és la meva perdició i en ella vull perdre'm..."
Quan miro enrera la panoràmica és de traca i mocador: el 2010 un 4 kilos, el 2009 un 12 Volts, el 2008 un Ànima Negra i enguany podia triar entre un Gallinas&Focas i el calllet de vinya vella de Toni Gelabert amb raïm de Sa Colònia de Sant Pere, un dels paisatges mallorquins que em té el cor robat per la seva serena bellesa i per amistat.
Tot d'una us conto més coses de Sa Colònia, primer el vi triat:
Vi: Negre de Sa Colònia 2009, Vins de Toni Gelabert.
DO: Pla i Llevant, Vi de Manacor
Raïm: Callet 100%
Elaboració: vi negre de vinya vella arran de mar, maceració de 21 dies i un pas per fusta de roure francès i americà de 13 mesos.
Grau:14.5º
Preu: 18€
Tast: callet de mitja capa, roig i molt lluent; nas especiat, amb records de fruita vermella, i humitat de la bona; pas per boca d'aquells que jo en dic mediterrà pell de taronja, regalèssia i fonoll, te, notes minerals punyents, casi salades, el raïm creix vora la mar, i un final dolçament amargós; llarg, molt llarg "...la seva boca és la meva perdició..."
Glopets: a l'etiqueta hi ha estampada la paraula "Clàssic". Potser és el millor que li podem dir en aquest vi, és un callet clàssic, si entenem per clàssic un raïm feliçment recuperat i que presenta vinificacions tant rabiosament modernes com han estat les d'en Gelaberts, Olivers, Grimalt&Cia.
Un vi brillant com el sol de s'horabaixa reflectit a les parets del Montferrutx, roca insigne que plana damunt Sa Colònia. Fins fa molt poc quatre cases de pescadors que en la seva senzillesa i carrers mal asfaltats dignificaven un d'aquells paratges plens de bellesa, dignitat i serenor que encara queden "...Cau es sol de s'horabaixa ..."
Tenien un port petit, molt petit. Tan menut que la bocana tenia un barri de fusta, que tancaven a la nit.
Protegit per les muntanyes d'Artà, la imatge del poble, port, vinyes, oliveres i paret seca il·luminen aquest Negre de Sa Colònia i fan realitat el fet de beure's un paisatge.
Es darrer glop i la darrera fiblada de callet em regalen un desig: Tornar a Sa Colònia amb en David, na Marga i na Carme per la bellesa de l'amistat i perquè alguns vins que són la meva perdició...
Salut i que el 2012 sigui un any ple de pecat i felicitat!
La Guia de Vins Catalans Tastats a Cegues és la millor notícia que hi ha hagut en el mon del vi català dels darrers anys.
I dic la millor perquè gràcies a la guia moltes de les bones notícies en forma de vins que hi ha a Catalunya tenen un aparador i un altaveu de primera línia.
Abans de la Guia això no existia.
La Guia també és la revolta dels petits.
Per tenir una bona puntuació no necessites tenir un gran nom, només un bon vi.
Aquest fet a permès que els focus que il·luminen l'escenari del vi català incorporin nous actors.
Els consumidors catalans disposem d'un munt d'informació d'una muntanya de referències.
Sovint es critíca que no hi són tots, que hi falten grans noms. Deixeu-me que us digui que a Catalunya els grans noms es paguen a preus exorbitants.
A mí que no m'hi busquin.
A més si no hi són és perquè no volen.
Les guies són per descobrir petits tresors, i el llibre d'or del vi català té un munt de tresors NO amagats. Dic NO amagats perquè és molt fàcil interpretar-ne la informació.
El format de ranking en que es presenten els vins, et permet identificar amb molta facilitat quin són els millors i els que t'interessen pel preu que vols pagar.
En Jordi Alcover, la Silivia Naranjo, en Jordi Abellan i la Cristina Martínez són les persones que més vins catalans han tastat. I no un sinó quatre vegades. Per tant, si algú té una visió global del vins catalans són ells.
De la indepèndencia del seu criteri destacaria el fet que fins i tot els cellers amb bona puntuació no la reben en els vins que esperaven veure més ben puntuats.
Fins i tot a uns "gamberros" com el de la Cooperativa de la Serp ens ha passat, entre els "trinquis de tap de suro" el Terrer té més predicament que el Sargantana.
Per la deformació professional que es deriva del fet de tastar 2000 vins en menys de mig any, valoren els vins que els sorprenen per damunt de referències impecables, però més "clàssiques".
I ben fet que fan, així ens renoven el paladar.
Respecte els vins d'aquest any m'ha agradat molt veure puntuacions altes i que en general les diferències entre els millors de cada categoria eren molt ajustades.
La Festa ja va ser un espectacle l'any passat. I la d'enguany encara ha estat millor. L'espai, la Sala Roma del Camp Nou, va fer que els millors vins i caves tinguessin un escenari adient a la categoria que tenen.
Per part meva només un inconvenient. Només hi vaig poder ser un parell d'horetes.
Li vaig comentar en Jordi Alcover que la festa hauria de durar un parell de dies i una mica més i se'm desmaia.
I ara els vins que vaig tastar durant dues hores ben aprofitades. Cito de "memòria" per l'ordre que els vaig prendre:
Masia Carreres Blanc, Nivia, Un Be Negre amb Potes Rosses i un Be Ros amb Potes Negres, Edetana Blanc, Edetària Blanc, Akyles Macabeu, l'Heravi Rosat, Mans de Samsó, Gaintus, El Quintà, Palell, Tallades de Cal Nicolau, La Carrerada, Les Pujoles, Les Clivellles de Torroja, Pater, El Macabeu de l'Oriol Perez de Tudela, Cap Nord Blanc 2010, Cap Nord Blanc 2009, Cap Nord Carinyena, Argil·la, el Brut Reserva de Carles Andreu, més Orto, més Clivelles i Edetària Negre.
Després de fullejar la Guia casi ploro en veure les joies que no havia tastat.
L'any que ve hi arribaré més d'hora, molt molt d'hora i seré imparable.
Ara destacaré els que em van sorprendre: els dos Bens, però sobretot el Be Negre, lleuger cremós, deliciós, el millor d'un vi d'inox amb zero astringència; l'Akyles Macabeu, novedós i tremendo; el Quintà, quina garnatxa més ben envellida; els Caps Nord blancs potser la sorpresa més gran del tast, millor el 2009, picava com un formatge blau, i quina carinyena! L'Argil·la, elegant i llaminer; l'Heravi Rosat, absolutament increïble, un vi que va molt més enllà del seu color, quan l'any que ve tregui el Mans de garnatxa ens tornarem bojos; i per acabar el mestratge de Carles Andreu per redefinir els cava rosat amb el seu Reserva trepat.
Quins tres dies! Enguany ja han passat els reis. I la foto plena de patges: Joan Àngel, Josep Mª, Jordis, Sílvia, Cristina, Joan, Oriol, més Josep Mª's, Carles ... i sobretot en Jordi Castells i Guasch, conèixer després de gairebé quatre anys de Viníssim al que segurament va ser el meu primer lector i de ben segur el més fidel em va fer molt feliç.
Deixeu-me ara que acabi amb un desig pel Nadal:
Compartiu taula llarga, mengeu i beveu-ho tot, perquè és en la plenitud dels rostres que estimeu que reconeixereu la vostra felicitat!
Amb aquest tanquem la sèrie de tres apunt sobre el cap de setmana al Priorat.
Després d'haver gaudit del mestratge de Joan Assens i l'hospitalitat de Josep Mª Anguera, el diumenge matí ens tocava fer via des de la Torre de Fontaubella fins a Torrroja. "És una casa blanca al costat de la carretera, això si trobeu el poble, la boira ens ha colgat dins un núvol". Parlava en Jordi Aixalà.
El record que en tenia d'ell era de la Festa dels 112 de l'any passat. Entre tanta corbata i moqueta hi havia un paio amb una samarreta dels Diables de Torroja, a taula tenia un vi amb un dibuix molt Skatalític, amb una granota vestida amb gabardina que fugia corrents, que és el que semblava que li venia de gust en ell.
Nom del vi Destrankis, un passerell com jo que s'havia colat a la presentació de la guia d'estrankis, no vaig saber reconèixer que era el Priorat més ben puntuat, no ho sabíem ni jo ni el meu imperfecte paladar. Recordo, això sí, que quan el vaig tastar em va agradar força, portava molts vins que m'havien agradat molt, però no en puc dir més. El que em va quedar grabat va ser l'home de la Samarreta dels Diables.
Si Joan és el mestre, i Josep Maria el futur, en Jordi és el present i la festa del vi català.
Ha redefinit el que serien vins de garatge, els seus són vins de jardí!
A més el seu a l'estiu és desmuntable per exigència familiar. L'any que bé n'estrena un de nou. ens vam autoconvidar a la festa d'inauguració.
Veient-lo dins del celler, minúscul, enmig dels dipòsits, et vé el cap la imatge d'un cuiner de vaixell mercant enmig d'un batibull de cassoles enormes, un tabaler amb un decantador a la ma. Torna la imatge del Diable.
En Jordi és un mestre de cerimònis fantàstic. Oficia sempre amb un mig somriure o una rialla espaterrant, mentre tapa i destapa dipòsits clavant-los cops d'un decantador que surt del dipòsit regalimant suc de carinyena i garnatxa.
Sang de licorella.
Priorat reivindicat un cop més per un d'aquells que ha deixat de vendre tot el raïm, i se l'ha jugat de valent. I dic valent perquè no ha volgut que els seus vins fossin exclusius i excloents.
Jordi Aixalà és un d'aquells que ha posat el Priorat a les copes dels tastadors limitats de butxaca, per això se li acaben els vins, per això i perquè són bons, molt bons!
"Aquest vi neix d'una il·lusió i és el principi d'un somni" Contraetiqueta del Pardelasses.
I també perquè els vins del celler Aixalà Alcaït no s'ofeguen en bótes noves i cares, que després hem de pagar entre tots, o no?
Fustes amb uns quants vins, i bótes cada cop més grans, respecten el vins "de bodeguer" que enguany li han portat tants maldecaps. Fermentacions capricioses i desiguals. Dipòsits dansaires. Olles que han arrencat el bull quan els ha semblat, i a les que ha costat controlar-ne la cocció.
Prou cassoles, parlem de vins.
En arribar el celler ja hi havia l'Àstrid del Celler de Can Mata, ens havia costat deu i ajuda sortir de la boira i trobar el celler. "Veig que sou molts, vaig a casa a buscar més copes, mentrestant aneu-vos passant aquest vi dolç, és un experiment. Els meus amics s'ho beuen tot i em costen calers llargs bevent els dolços i les mistel·les de la competència. Aquest any no me la foteran, els donaré aquest. No estar acabat, després em dieu que us sembla?" Cal que us respongui?
Torna carregat de copes, tombem un dipòsit de plàstic per fer de taula improvisada i som-hi: comença la batucada.
Pardelasses 2009, Clivelles 2009, L'Alsina 2009, Destrankis 2010, Destrankis "familiar" 2010 -el que fa el nebot- directe del dipòsit , "i ara espereu que tastareu el que més o menys serà el Pardelasses 2010", més dipòsits, decantador dins i a les copes, i ara les Clivelles 2010, obrim dipòsit "Encara li falta, però tastem-lo" i L'Alsina 2010"També li falta ..." suquem decantador, clavem nas i ens delim un cop més ... "I ara una carinyena de la finca més tardana que anirà ..."
Carinyenes i més carinyenes. visca les Diableses.
Les copes boges de tant tast i tant cop de canell, ens havien deixat el cap i el paladar dansant al so del tabaler enmig d'una bateria de dipòsits, batucada al Priorat. Samba de carinyenes. Estàvem en mans del Diable de Torroja.
Mentrestant en Jordi el polític, políticament incorrecte,gràcies a deu, conta contes i rondalles de la comarca, algunes per celebrar i d'altres per amagar.
"Del passat d'un poble, de l'esforç de la seva gent i del fruit de la seva terra neixen Les Clivelles".
Relats de finques escampades i perdudes, cançons que ens expliquem de quina finca surt cadascuna de les varietats dels cupatges de cada vi. Molta informació, molta història. Avui també hauria d'haver portat la grabadora.
L'alsina que plantaren al coster quan van plantar la vinya, ha donat nom a la seva filla - ell també continua-i a la seva carinyena més preuada que no la més ben puntuada."Mira que puntuar-me millor un vi que només surt de tant en tant quan em sobra carinyena dels altres vins ..." L'any passat el mateix, guanyava el Destrankis davant del seu estimat Pardelasses.
El problema de fer bons vins, no un sinó molts. Batucada de Priorats.
- I no tens cap blanc. - Sí tinc un macabeu, però el venc a ....
Secret de sumari, tastant el vi blanc que elaboren amb part del raïm que ell ven potser que es plantegi de vinificar-lo ell.
- Nani marxem que són les dues tocades i tenim taula reservada a Reus.
Em van haver d'arrencar del celler, en Jordi ja tornava a destapar no sé què ... Casi ploro.
Encar somio amb el tabaler del decantador, el diable cuiner de Torroja i les seves bótes i dpòsits de cuiner PereBotero.
Gràcies jordi per convidar-nos a la teva festa.
* Dinar als Vermuts Rofes al bell mig de Reus. Antiga fàbrica de vermut rehabilitada amb sensibilitat i reconvertida en magnífic restaurant.
Taula llarga, festa per nens i adults. Menges elaborades i per clavar el nas i delir-nos vam demanar Solpost del celler Sant Rafel a tocar de la Torre de Fontaubella i Pradell, just on començava el nostre petit gran viatge pels vins de Priorat.
Tot té un principi i un final. El sol s'havia post, Solpost, però tornarà a sortir igual que tornarem nosaltres.
Enguany ja han passat el reis. Gràcies Joan, Josep Mª i Jordi*
És un suggeriment temàtic, de temporada, per tastar tots els vins que podem prendre en aquest àpat. Podem tastar vins i caves per acompanyar l'aperitiu, l'escudella, la carn d'olla, el rostit i les postres.
I un àpat esplèndid sense vi?
Perd la gràcia, ho veig complicat i amb Coca-Cola seria un pecat.
El brindis amb cava, no?
La festa va associada a aquest vi amb bombolles. Ara és un moment divertit del cava rosat. Es mira de remoure el mercat introduint nous raïms com el trepat i es deixa de fer còpies del xampany francès rosat. A més, l'avantatge és que el procés d'elaboració del cava és més ràpid i surt més assequible respecte als vins.
Els fidels al vi o al cava es deixen convèncer?
S'ha de lluitar per trencar aquest tabú. La clau és beure sovint i mirar de tastar coses diferents. Per entendre de vins el que es necessita és fer un exercici de memòria.
Recordar l'etiqueta, si era bo i el preu...
Exacte. Tothom és expert perquè sap què li agrada. El problema és que no se'n recorden. Jo recomano que s'ho apuntin i quan vagin a la botiga en demanin una de nova i així es van obrint camí a vins i denominacions.
La riojitis està superada?
Sí i no. En els tastos pregunten si ens podem comparar amb la Rioja o la Ribera del Duero. Per mi, a nivell de qualitat estem per sobre, però ells són grans productors i dominen el mercat. Ara la riquesa i la varietat dels nostres vins guanyen de golejada.
Què li agrada més, parlar de vins o beure'ls?
Les dues coses. M'agrada molt explicar les batalletes que hi ha darrere cada vi. Si saps una mica del vi que t'estàs prenent ho disfrutes més. És bastant senzill saber si t'agrada el vi de l'Empordà, del Montsant o de la Terra Alta i després interessar-te per les varietats de raïm que porten. També és una manera de fer territori.
I millor fer-ho a prop de casa.
Prenent un xarel·lo d'Alella tenim un gran vi i afavorim que es mantingui el paisatge. Així em vaig plantejar el bloc sobre vins dels Països Catalans. Tenim prop de nou mil visites mensuals, la majoria per consultar vins que recomano. Bons vins a preus interessants, aquesta és la gràcia.
Quin és el tast a domicili que més li demanen?
El tast en grup facilita això de treure's la mandra i la vergonya de tastar. També els surt més bé a l'hora de pagar. El tast a la vinya també té bona acceptació.
Quina és seva última recomanació?
Els vins de les Vinyes d'en Gabriel, a Darmós, a les terres del Montsant.
Darrera actualització ( Dissabte, 17 de desembre del 2011 14:09 )
Un home sol, humil i pacient espera una colla de desconeguts al parking del celler, és en Josep Mª Anguera. Somriures i benvinguda, "Pugeu als cotxes que encara tenim temps de veure alguna vinya".
Entre les pinedes del Montsant floreixen ceps per tot arreu, les Vinyes d'en Gabriel no en són una excepció. "Normalment les trobareu tapades per la boira de l'Ebre, som a 3 km" Lo riu és vida i per la vinya qualitat en forma de maduracions més lentes.
Trepitjant aquells ceps monumentals, catedrals de la natura, comença el relat."Mon pare va morir jove i els meus padrins em van cuidar la vinya fins que vaig ser gran i en vaig saber prou. Gràcies a la seva tossuderia, no van fer cas dels cants de sirena europeus per arrencar vinya i rebre subvencions, i ara tinc una vinya amb ceps de garnatxa i carinyena d'entre 70 i 80 anys. I mira que van tenir els papers al davant a punt per signar" . El somni d'un viticultor modern.
Deixeu-me que us digui que en Josep Mª no té ceps, té arbres, ciclopeïcs, samsonians. Les argil·les del sol del Montsant no són tan pobres com la licorella del Priorat, i les plantes hi creixen més. Donen un fruit menys filtrat i més cremòs.
"Tot ecol·lògic, són tan vells i estant tan adpatats que gairebé no els cal ni coure. De la borgonya vaig aprendre de fer la poda amb un carretó de ferro amb el qual vaig cremant els sarments, les cendres van caient entre les reixes, podo i adobo al mateix temps" Tradició ben entesa, i el carretó allà baix entre dues fil·leres. Tornàvem a tastar "carrolls" d'una de les millors vinyes del Montsant, hi ha dies que tens molta sort.
El sol s¡escolia per la Serra de Prades, feia fred, havíem de deixar que la natura treballés els ceps. Ens tocava visitar una altre cova d'Alí Babà, plena de tresors.
El celler senzill, ampli i modern té tot el que en Josep Mª necessita per treballar. "Els primers vins de vinyes d'en Gabriel van sortir el 2004, fins aleshores veníem tot el raïm" Algú el deu trobar a faltar i molt el seu raïm.
Dos cavallets i un taulò aguanten uns quants tresors.
L'Heraví Jove Garnatxa i Carinyena, molt més rodones i complexes del que toca a un vi jove, bona matèria prima.
L'Heravi Selecció Carinyena vella i part de sirà jove, manen els tocs de romaní de la carinyena, queda una mica diluït enmig del tast -dissabte ja portàvem molts vins- però quan l'he tornat a tastar a casa, enamora.
I el primer plat fort L'Heraví Criança vinya vella, la meitat de cada, ampolla borgonya lacrada, i un pecat de vi per 12€. Fusta justa i raïm elegant, vull donar les gràcies als padrins d'en Josep Mª pel regal que ens han fet conserven aquestes vinyes. Sort, molta sort.
El nostre amfitrió anava oficiant, explicant vins, posant-nos el nas i el paladar en la pista correcte. Parlàvem de guies i puntuacions, de la satisfacció d'estar allà aprop de Teixars i Ortos, i massa humil per dir-nos que els seus eren els més ben puntuats. Fins que és devia mig equivocar i ens ho va dir.
- Oi, que tens un vi nou que t'han puntuat molt bé, Mans de .....? - És diu Mans de Samsó i té un 9.78. -Caramb al 2011 les Pujoles tenia un 9.77.
Se li escapa mig somriure, només mig, l'havíem exampat.
Mans de Samsó a l'etiqueta una ma gravada en or. Mans de Samsó un homenatje a les mans gruixades de l'avi. Les mans clivellades, colrades que han treballat la terra. La ma petita d'en Josep, d'infant protegida per la ma del padrí. "Quan esmorzàvem a la vinya l padrí encenia les cigarretes aganfant els rostolls amb les mans".
Mans de samsó el millor vi de la Guia del 2012. Carinyena vella, un vi potent elegant i fi, llarg, ple de garriga, i fruita confitada. Prodigiós, potser més prioratí que no pas Montsant. Potser m'equivoco en la meva imperfecció. Però segur que no ho faig quan us asseguro que l'esforç de les mans del padrí ha pagat la pena.
Sort que abans de marejar-nos d'emoció en Josep Mª ens diu "Veniu a la sala de bótes que tinc un regal per vosaltres". Una bóta petita d'un dolç de sirà sobremadurat al ceps que té just a la porta del celler"Un veí cansat de veure com es pansien al cep es va oferir per veremar-lo ell". Amb la pipeta va emplenant copes, de dolçor metal·lica -per un moment m'en vaig als Rasims de l'Olivera- suau intens, groselles ...
"L'etiqueta del dolç és un dibuix de ma filla, el dissenyador el volia retocar, m'hi vaig haver de barallar" Amable i contundent. Sense voler ens acaba de regalar el final de l'apunt.
A l'etiqueta del top del celler les mans del padrí, a la del vi més jove i nou, el dolç, el dibuix de la filla. En Josep Mª, igual que els d'Orto:NOMÉS CONTINUA. Interpreta el llegat que els seus avantpassats, la terra i el temps han dipositat a les seves mans.
Nosaltres hem tingut la sort de creuar-nos en el seu camí. Aquell en el que un home sol esperava uns desconeguts sota la vesprada roja vora un camí que no sabem si era de l'Heraví, o del seu Padrí. La vesprada ha tornat fosca i ni la força de Samsó conseguirà esborrar el record hermós d'aquestes hores a Darmós.
En Josep Mª engega l'etiquetadora per escriure les ampolles que li hem robat.
Grácies Josep Mª Anguera per la teva sensibilitat,
* El dilluns següent a la festa vaig tastar el Rosat de garnatxa, encara no m'he recuperat. Hi ha Mans que tot ho poden.
*Un viatge que comença el vespre abans palplantats al carrer enmig de la Torre de Fontaubella tastant amb Josep Rofes la garnatxa del Montprior encara per pulir. Magnífic inici, més genuí impossible*
“Orto” correcte en grec, en llatí,el neixament d'un astre, el sol que surt per Orió . Moment idoni per fer tasques a la terra. El sol que surt a les etiquetes dels vins.
Un dels sols que il·lumina el Montsant: Joan Assens i els vins d'Orto.
-“Naltros no hem creat res. Només continuem!” Joan , Jordi i dos Josep Mº, quatre amics i tres famílies. Pagesos de no sé quantes generacions, hereus de l'herència familiar, estimen, valoren i treballen el seu llegat a parts iguals.
-“Has d’acceptar el que tens i el que et toca, i així et guanyes el seu repecte i el seu favor... Que plou poc abans de la verema, no passa res, el vi serà diferent i punt. que es pensen que és la vinya, un hivernacle? Els vins han de ser diferents cada any"
Vinyes velles, arrelades a la història del Montsant, del Masroig.
Vinyes vives amb intervencions mínimes, vinyes fortes, sofertes, estimades i generoses en la qualitat del seu fruit escadusser.
-"L’argil·la els dona vida aliment i aigua, i l’argil·la les ofegarà". Tot té un principi i un final.
Trepitjant la finca del Palell, gratant les fulles per trobar-hi el pel. En Joan ens fa un master de garnatxes –negra, roja, peluda, tintorera-. "L'aromàtica, l'elegant, la vermella, la que té estructura". El proper cop que torni porto gravadora, ho juro.
Clar en les exposicións, de verb nerviós, un remolí a les mans, sabi en el missatge, divertit en la paraula. Magistral.
“Carrolls” -quin privilegi tastar carrolls de Palell directes dels ceps, ara ja madurs, un viatge iniciàtic-, “Colgats”, vinyes dels rebesavis, alambics alts com campanars, amistat i vides paral·leles. Mitologia i novel·la.
I ara hiper-realitat: “Cada Singularitat ens dóna dues bótes” entre 500 i 600 ampolles, faves comptades, feu números.
- “Hem d’aprendre a viure amb el que tenim” Filosofia en temps de crisi.
- Diuen que és impossible fer un monovarietal de Picapoll Negre.
-“Hi ha cellers que fallen perquè no s’estimen el fill que han de tenir” és la seva manera d’explicar-nos que hi ha qui cerca un model de vi determinat independentment del raïm que té. I per fer això no escolta la terra, arranca, replanta, retoca i perd el nord, el sud i el que faci falta.
“Ens hem venut els morts” Contava Porcel de qui es venia les terres heretades.
“Aquestes terres no te les puc vendre. No són meves, mon padrí les va donar a mon pare i en ell el seu., i el que no has comprat no t’ho pots vendre. I si m’ho tornes a demanar no et vendre el raïm i et quedaràs sense vi.” Li espetacaven a un gran de la comarca a una finca de La Figuera. Un Espectacle de resposta.
“Amb tot raïm pots fer un vi, el que ell et dóna, no el que tu vols”. En Joan està imparable.
"Dies fruita, dies fulla, avui és un dia mineral ..." Lliçons de calendari biodinàmic, i nosaltres ens fem una pregunta com carai hem aconseguit sobreviure amb dignitat sense saber a quin dia vivim? Fil a l'agulla entre el 6 que erem, dos dies després, ja sumem 8 calendaris.
-“Passem per la meva Coma i después anirem a l’Iglú” Cares de poker, que fa cantant a Antònia Font?
Dins la Cooperativa del Molar, el Montsant plora llàgrimes d’or. Som dins d’un núvol d’oli del raig, i enmig de l’olor: plàstic. Som dins s’Iglú
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú tan descomunal, ple de calabruix, tanta llibertat, tanta magnitud.
Orto vins ocupen un espai dins la Cooperativa del Molar, tancat amb plàstics fins dalt la nau, “Iglú descomunal”, per crear i mantenir l’atmosfera i temperatura idònea per les seves vinificacions, “ses coses no són fàcils per ningú”.
Ple de dipòsits, bótes, aparells de refrigeració, premses a mig montar, copes decantadors i els seus vins. “Ple de calabruix”
En Joan continua oficiant, obre aixetes de l’ínox, emplena copes de blancs sense filtrar, tèrbols, immensos “Tanta llibertat, tanta magnitud”.
Entre els assistents, un convenciment:”Som d’Orto, ens hem fet d’Orto” Ens estant passant per l’adreçador i en volem més.
-“50% sis mesos en mares i l‘altre meitat 6 mesos en bóta. Un Montsant dels d’abans. Quan el vam presentar a la plaça del poble ens el treien de les mans”
- “I ara comencem amb el Palell. Trobeu el Ginebró?. Sentireu com puja pel clatell i s’us enrampa el cap, és elèctric. Lo nostre gintònic” Escarafalls de plaer, ulls closos, caps en moviment.
-“I ara el Picapoll. 170 anys d’història familiar amaren aquest vi ... t'agafa per la mandíbula i et puja cap amunt” Nassos clavats olorant fort, xarrups llargs, delit a les llengües ...electritzats.
Per un moment les parets de l’iglú tremolen. Som en un somni? I arriben els nens cansats de jugar, ens fan tocar de peus a terra. En Joan murri riu. “T’has d’estimar el fill que tens” .
I entremig alguns dels "secrets" d'Orto: fermentacions eternes capricioses, "No tenim pressa", ni peus de cuba, maceracions llargues que atemperen les extraccions, el mateix temps de fusta per cada singularitat per valor-ne l'envelliment i poder fer un seguiment, fustes amb tres o quatre vins ...
Mica en mica estirem el fil d'Ariadna que ens explica el com i el perquè, no sé si som prou llestos per copsar-ho tot, no cal, bevem i xal·lem.
Tastem la suavitat contundent.Tradició ben entesa, la innovació de ser fidels a uns principis ben entesa i sensibilitat.
-"Veremem durant dos mesos i mig, passem per les finques dues i fins i tot tres vegades. Vinifiquem bocoi a bocoi. Amb una galleda el raïm pel vi, a l'altre, les panses pels dolços. Aquí s'aprofita tot."
"Segons el dia de tast, una Singularitat guanya a les altres s'ho reparteixen, no sabem perquè, en un altre vida ho estudiarem"
Quatre socis, tres famílies, una Singularitat per soci, un vi monovarietal de cadasquna de les finques més especials. a par t de les ja esmentades tene La Carrerada -carinyena- i Les Pujoles -ull de llebre-. Tothom treu pit, tothom content: "Jo tinc la millor Carinyena", "El meu Picapoll és el millor", "L'Ull de Llebre és el meu", i "No trobareu cap Garnatxa Peluda com la meva".
Competitivitat sana, sostenible.
L'Iglú torna trontollar, els nens tenen gana. Cotxes i Cap el gamatzem del MAsroig. Ens firem una mica. "Companys, no hem tastat els dolços, emporteu-vos aquests ..."
El viatge pel País d'Orto s'acaba, en marxem tristos però més savis, si res més no, marxem amb part de la seva història dins unes ampolles.
Adés que m'ha picat el virus de les varietats autòctones, benaurada sia la malaltia, em costa més beuré vins carregats de varietats franceses.
Sortosament hi ha prou teca, que dic teca, prou mam, elaborat amb garnatxes de tots colors i pelatges, carinyena, ull de llebre, trepat, sumoll, monastrell, callet, manto negro, boval, morenillo, picapoll, xarel·lo, macabeu, moscatell, parellada .... com per quedar estabornit.
La qual cosa no treu que es continuïn fent coses, més que interessants amb merlots, cabernets, siràs, pinots, marselans, chardonnays ... i un reguitzell més de raïms DJ-Residents amb els que compartim copa, per gust i per força.
Una de les premisses inicials de Viníssim era recomanar vins que sortissin bé i a bon marché.
Avui topem amb un parell de les sorpreses de la temporada: el Petit Bernat d'Oller del Mas i el Mas Elena de Pares Baltà, dues DO's Bages i Penedès, que han excel·lit sempre en l'art d'apostar pel raïm de la Il·lustració.
Però vet aquí que en ambdòs vins ens trobem unes maduracions de fruita i pells excepcionals, que ens donen uns vins carregats d'anissats, pells de taronja, records de regalèssia, molt carnosos i un punt desequilibrats amb l'alcohol, fet que els fa deliciosament imperfectes. Són vins Viníssim.
Els Cellers a més han tingut el gest poc habitual de no ofegar-los en fusta, sigui per gasiveria -fent servir fustes amb vins diversos al damunt- o per delicadesa. L'Elena i en Bernat hi han surtin guanyant, i si ells guanyen nosaltres també. Que de tant en tant ja ens toca.
Són vins Viníssim pel preu. El del Bages el pago a menys de 6€ i el de Pacs del Penedès a 8€. Per menys de catorze fas un festival.
De tant en tant va molt bé trobar vins directes i divertits que et facin oblidar fustots ressecs, olors de celler brut i quimicefes vàries.
Soc dit, aquí teniu les fitxes:
Vi: Petit Bernat 2010, Celler Oller del Mas/DO Pla del Bages/Merlot,Sirà, Cabernet/3 mesos en bóta/13.5º/5.95€.
Vi: Mas Elena, Celler Pares Baltà/DO Penedès/Cabernet Sauvignon, Merlot, Cabernet Franc/8 mesos en bótes de 2n i 3r any/13.5º/8€.
No perdeu el temps pel preu que en pagueu són vins d'aquells que es compren a caixes.
Piqueu l'ullet a l'Elena sense parar, i, no pareu de prendre copes amb en Bernat, i si us penseu que us parlen en francès no és perquè aneu ben galgats, pareu bé l'orella, tot i que tenen una mica d'accent però ells també són catalans.
Salut, i com que la sort demà no ens acompanyarà, almenys beveu vi català,
vinissim |
Cava |
dilluns, 14 de novembre de 2011 | 14:35h
Vi: Reixach Baqués Brut Imperial
DO: Cava
Raïm: Parellada 40%, Macabeu 30%, Xarel·lo 30%
Elaboració: cava brut reserva amb 42 mesos d'envelliment i un 0.6 de sucre en el licor d'expedició
Grau: 11.5º
Preu: 7.85€ increïble!
Glopets: Quan et trobes un cava com aquest et reconcilies amb moltes coses. Probablement amb tu mateix.
M'agraden els caves amb envelliments llargs, els que han deixat enrera la bombolla coca-cola, pel temps d'envelliment o perquè estan ben fets.
En aquest Brut Imperial la bombolla, escassa i tranquil·la quan m'arriba a la llengua em trasllada directament a les pomes de Can clopes que menjàvem a Santa Coloma de Farners quan hi passàvem part del setembre amb els avis.
Les pomes de Can Clopes eren fruit de pomeres velles de la varietat Golden, de "Girona" en diem des d'Arenys, eren d'aquelles molt tacades, petites i amb clapes rugoses com paper de vidre -molt allunyades de les pomes bòtox que trobem ara-.
Àcides i dolces, la seva polpa et feia pessigolles petites a la llengua, suaus com les pessigolles del avis, i és aquí on es troben amb els bons caves, pessigolles àcides i dolces, rematades amb pastisseria de Can Tuyarro a Farners, i amb sabors de crema i pasta de full el cava.
Bombolles estantisses com la felicitat i la memòria.
Records de tardor, l'estació més curta, sovint no saps que hi ets i quan te n'adones, les fullles desapareixen tot d'una amb cops de vent i de fred, sort que ve Nadal.
I amb el gust i la persistència d'aquest cava torno a emplenar la copa i tanco els ulls, faig un glop i la llengua torna a riure i llavors sé que a la vida he tingut la sort de tastar les pomes de Can Clopes amb les persones que m'han estimat.
Tasteu aquest Brut Imperial amb la gent que estimeu i feu que la sort s'encomani.
Encetem el 2012 amb un seguit d'activitats programades fins el més de juny: Tasts a Cegues, Nits de Garnatxes, Tast de la Rosa per Sant Jordi, Volta a Catlunya per DO's, Tast de Vins Italians, Un Tomb per l'Alsàcia i així anar a sumant fins arribar a 16.
De moment ...
Obrim l'any amb novetats, tant en els serveis com a les tarifes. Estrenem el Tast&Biblioteca, un tast de vins entre llibres. I modifiquem les tarifes del Tast&Grup i el Tast&Feina per petició popular i fer-les més entenedores.
En breu també simplificarem el formulari de contacte pel mateix motiu.
De cara a l'estiu tenim dos projectes enllestits que ens fan molta il·lusió: Maridatge de Vins&Gelats i el Tast&Swing, maridatge de Cava&Jazz amb la música en directe de l'Arreu Band.
Us n'anirem informant de tot plegat.
