Conec pocs enòlegs, segurament els puc comptar amb els dits d'una ma. D'aquests almenys tres han passat per Albet i Noya. Mai m'havia plantejat un celler com un viver d'enòlegs. Però aquí en tenim un exemple.
El mestratge ecològic del celler s'estén i millora les pràtiques en l'elaboració de vins arreu del principat i les illes. Personalment els vins ecològics no són la meva debilitat, acostumen a ser una mica més cars i en molts casos una mica menys bons. Només els defenso si m'han agradat- "...és que a més a més de bò és bio..."- .
Trobo més remarcable que arrel de l'èxit dels vins ecològics, els cellers incorporin tècniques menys intrusives i més repsectuoses amb el terrer. El vins seran més agraïts i guanyaran en intensitat als nostres pal·ladars. A sottovoceels celleristes et diuen que si el fong no marxa, on no arriba el remei biodinàmic hi arriba la química. Dit d'una altre manera que gairebé ningú no es juga una collita per més principis que tingui.
També cal diferenciar l'etiqueta Bio dels que són Biodinàmics. Pèrò escric un bloc i no una enciclopèdia, soc mestre però no pas d'això.
L'altre tasca important d'Albet i Noya és la recerca en la recuperació de raïms autòctons. Que mereix també un capítol a part i que ja ha donat resultats, vegeu el seu Belat.
Amb l'apunt penjo una foto d'en Josep Mª, ara enòleg a Albet i Noya i a qui vam conèixer durant la seva estada a Duart de Sió. Amb ell hem compartit sopars, dinars, ampolles i bones estones. El recordo amb la mateixa rialla de la foto- on rep un premi a Alemanya pels vins del celler-. Sempre que obro una ampolla del celler s'em dibuixa un somriure. Bons moments, bones èpoques, fortes ressaques.
Vi:La Milana, Celler Albet i Noya
DO: Penedés
Raïm: Cabernet Sauvignon, Merlot, Caladoc i Ull de Llebre
Elaboració: fermentació de 8 dies a 25º i maceració de 18 pas per fusta de 13 mesos
Grau: 14º
Preu: 18€
Tast:lluminós, bona llàgrima; Fusta bóna i melmelada de fruits del bosc, violetes. En Pata em deia que al nas aquest vi està al límit de fusta, potser sí però en boca dóna molt més que no pas fusta; el pas de boca és extraordinari, ampli, rodó, persistent, golós, equilibrat i i potènt; és un vi de llarg recorregut en ampolla.
Glopets:ecològic o no, un gran vi de finca, potser el millor Penedés que he tastat. És interessant la història del nom, La Milana ens remet a la dona del senyor Milà, encarregada de la finca al segle XIX, d'aquí el malnom de la Milana. L'altra història amagada és la del raïm Caladoc -un creuament de Garnatxa i Malbec- del qual a Albet i Noya en tenen 1 hectàrea i que de ben segur aporta quelcom d'imprescindible a aquest vi, tot i que jo no he sabut identificar què. I encara ens deixem una altra història, que l'exitosa dèria ecològica del celler bé d'un encàrrec per elaborar vi pel mercat danès a començaments dels vuitanta.
Ara afegiex un raïm i un vi a la teva vida , cala-li doc o foc, incendia-la amb els ulls de la Milana, copa plena i nas clavat, olora fort, xarrupa llarg i riu com en Josep Mª.
Castell Perelada és potser el celler més gran i segurament el més conegut de l'Empordà. Segur que és el més ben distribuït, trobes vins seus a qualsevol supermercat. La gama de vins és molt àmplia i el seu ventall de qualitats també. Dels "bons" n'he tastat dos: el Gran Claustre i la Finca Malaveïna -aquest darrer em va agradar força-. En Josep Roca diu meravelles del seu Finca Garbet, al preu que va ja el tastarem en l'altra vida o en somnis.
El fet és que posats a diversificar l'oferta Castell Perelada decideix posar un Priorat a la seva vida: la Casa Gran del Siurana. Planten vinya al 2000 i fa un parell d'anys que tenim referències del celler al mercat. Vins de gama mitja -Cruor 20€- i alta -Gran Cruor 40€-. Sort que també han pensat en els pobres de butxaca, que no d'esperit, i ens han regalat una drecera per tastar els seus vins: GR 174
Vi: GR 174, Celler Casa Gran del Siurana.
DO: Priorat
Raïm: Garnatxa 35% Carinyena 30% i Cabernet 35%
Elaboració: vi negre amb un 50% envellit 8 mesos en bóta de roure. No especifiquen quina varietat o percentatge de les varietats ha passat per fusta.
Grau: 14.5º
Preu: 8.50€. Molt correcte pel que et donen.
Tast: Té de tot bon color, lluminós i bona llàgrima; nas dolç i torrat amb notes minerals, intens; en boca és ple i reflecteix la vinificació, notes molt agradables i cremoses de raïm, cos i persistència de la criança. Tornen les notes minerals i melmelada de nabius. Directe, persistent i reeixit.
Aquest GR 174 que passa per la finca i dóna nom al vi és un sender prioratenc molt recomenable i assequible no us el perdeu, està molt ben marcat.
Vi:Pedradura 2004, Celler Can Camps Olivella ( Massís del Garraf)
Raïm: Marselan 100%
Grau:13.5º
Preu: 10€
Primer el raïm:
Marselan:aquesta varietat és un creuament (híbrid) entre cabernet sauvignon i garnatxa creada pel INRA francès l'any 1961. Tot i que no està molt estesa, es cultiva molt a la zona francesa del Languedoc-Roussillon. Els raïms són de mida mitjana, allargats i de color negre violaci. Presenta un vigor moderat i una producció mitjana. És adequada per a la formació en espatllera i s'adapta bé tant a climes secs com humits. Molt robusta i resistent als àcars, al oïdi i a la botrytis. Els vins són perfumats i rics en tanins; presenten aromes de cacau, fruites madures, grosella i gerdó.
Un cop presentada la varietat parlem del vi. Viníssim és un punt de trobada per paladars curiosos i valents, si la butxaca ens ho permet. La meva història amb el Pedradura és una d'aquelles d'encís i decepció. Quan vaig descobrir el vi: una presentació elegant i impecable, un monovarietal d'un raïm poc conegut, elaborat al Massís del Garraf pels de Can Ràfols dels Caus mitjantçant un projecte paral·lel vaig veure que aquest era un vi dels meus.
Tasto la collita del 2003 i acabo dient-li en Pou al Club del Cep que aquell vi no estava en condicions òptimes. He hagut d'esperar que sortís la collita del 2004, per tastar-lo de nou. L'espera ha pagat la pena, aquesta volta hi he trobat molt més suc. Suc del bo.
És un vi especial. Color a part, del tot normal. La resta és sorprenent. Heu de pensar en una tarda en plena canícula estival. Pal planteu-vos enmig d'una pineda, tanqueu el ulls i concentreu-vos en aquella olor de pinassa seca, resina i pols. Això més algunes notes dolces del raïm és el que han resumit en aquest vi. En boca presenta un atac molt mineral i salí -estem parlant d'un vi del Garraf, un semi-desert de roca blanca i matolls-; tornen les notes de pi, barrejades amb herbes aromàtiques, potser orenga, i sabors més dolços i propis de la garnatxa. Final persistent i agradable.
Una vinificació poc corrent, no pas per la maceració- 31 dies- o el pas per fusta 11 mesos, sinó pel llarg afinament en ampolla: 30 mesos. Un 2004 que tot just acaba de sortir al mercat.
Un vi que t'espera, una pedra amb la que val la pena ensopegar més d'una vegada. Sigues valent, fes-te la dura, trepitja el Garraf, cerca aquest Pedradura 2004, emplena la copa, tanca els ulls és ple estiu, olora fort, mastega la pineda, xarrupa llarg i deleix-te.
Raïm:50% Cabernet sauvignon, 45% Merlot i 5% Cabernet Franc.
Elaboració:vi negre amb una maceració de 15 dies i un pas per fusta de 3 mesos "envellit en roure europeu i llarg sojorn en ampolla". Entre cometes la cita textual de la contraetiqueta. Remarcable el llarg afinament en ampolla. Va sortir al mercat l'any passat.
Grau:13º
Preu: 7 €
Tast: lluminós, mitja capa, color cirera amb reflexos teules; nas dolç i especiat; vi de mig cos suau a l'atac i molt ampli, persistent i ric en matisos, fresc -bona acidesa- i persistent, molt franc i llaminer. Deixeu-me ser sexista i dir-vos que és un vi deliciosament femení, afrancesat. Tot i que aquesta collita la trobo més mediterrània del que el recordava. A ma mare li agradarà, si el serveixo amb el decantador em dirà allò: Ai nen que aquest és de "Bordeaux"!
Glopets: un vi de Joan Milà per començar l'any, un vi suposadament menor-l'Antistana a 13 € n'és l'interessant germà mitjà i encara ens deixem el Petrea el germà gran 25€- que li passa la mà per la cara a molts notables. Estic esperant que les lleixes del Club del Cep es tornin a omplir després del saqueig nadalenc per endur-me'n una caixa a casa. Un regal de Reis per vosaltres.
Aquest 2010 no perdeu el temps, els moments de plaer igual que la màgia de les Nits de Reis no són eterns. Saquegeu prestatges, assedegats obriu ampolles, empleneu les copes de Mas Comtal o de vins desitjats, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Segurament una de les bones notícies pels aficionats al vi català d'enguany ha estat la creació del portal Vadeví. Un magnífic aparador del qual avui me n'aprofito per comentar unes declaracions d'en LLuís Llach sobre el Priorat i per penjar la foto del poeta en plan country.
D'en Llach sempre m'ha agradat més l'activista que el músic. Dels seus recitals el que recordo millor són els seus brillants i irònics comentaris entre cançó i cançó, poesia a part. Les seves declaracions són sempre punyents i lúcides a parts iguals.
Al bloc sovint comento que m'interessen les històries que hi ha amagades darrera dels vins. Per això trobo brutal el detall que, anys després, marcarà l'inici de l'aventura d'en Llach al Priorat: “el 1972 quan vaig fer el primer recital a l'Olympia de París, em van presentar el sommelier que havia guanyant el concurs internacional d'aquell any. Quan li vaig dir que la família de la meva mare era originària del Priorat, es va posar solemne i em va dir que al Priorat es feia el millor most d'Europa i segurament, del món"
I continua: "anys després vaig recordar aquella frase quan vam veure que el Priorat estava descapitalitzat i que només pagant un preu molt alt pel raïm podríem injectar nou capital i que els prioratins poguessin invertir i participar de l'èxit de la comarca”.
El temps ha confirmat que l'aposta ha tingut èxit socioeconòmic per la comarca i enològic perquè s'han confirmat les paraules d'aquell sommelier amb escreix. El prestigi de la DO és objectiu, evident i contrastat.
“Qualsevol que arribava i feia un bon vi, el posava a trenta euros". Aquest és el preu que nosaltres hem pagat. Perquè els 30 € han esdevingut 40, 50 o 60. I després ens acusen a nosaltres, bevedors fidels, de donar l'esquena al producte de casa -Jordi Alcover, a la interessant Guia de vins Catalans 2008-2009 de l'Incavi-. De totes les DO catalanes, el Priorat és la que en conec menys vins. Els de menys de 15 € pel que et donen són cars i justets i de menys de 10 € no n'hi cap. Davant les paraules d'en Llach em trec el barret, malgrat que els seus vins també són cars i només n'he tastat de la gama baixa que prefereixo no recordar.
"Estem subjectes a les lleis de mercat, que no tenen perquè ser justes, així que caurà gent que no ho mereix, però també molts que sí s'ho han buscat”.
El mercat mana. Enguany, l'Álvaro Palacios de l'Ermita i les Terrasses ha tret un nou vi: Camins del Priorat. Es veu que té un estoc de Terrasses a 24 € que no te l'acabes. La presentació del vi és impecable, el producte és un èxit de vendes i l'opinió dels meus celleristes de confiança coincideix amb la meva: correcte i punt, tirant a justet. A 13 € la fitxa al Montsant, la Terra Alta, Costers del Segre, Mallorca, Penedés, Castelló... et poses les botes.
"Darrere el vi del Priorat hi ha una aventura social i humana extraordinària. Ha estat una comarca que fins fa quinze anys estava en la misèria i que de cop i volta ha ressorgit amb una activitat que entronca amb la tradició".
M'agradaria estendre aquestes paraules d'en Llach a la resta del territori on elaboren vi. Segur que les ampolles vessen d'aventures socials i humanes extraordinàries que fan ressorgir la terra i entronquen amb la tradició, emplenant les copes de futur.
Salut i Bon Any Nou!
* no puc acomiadar-me sense dir-vos que jo també he pecat. M'encanta ser un pecador. Potser el millor vi que he begut enguany ha estat un Ferrer Bobet 2006, evidentment del Priorat. Era un regal, gràcies Cala i Elsa i René i Roger i Gilbert.
Els vins de Nadal d'enguany han estat un petit resum del bloc, amanit amb uns quants regals del meu llunyà aniversari. Els resultats han estat dispars. Quan obres una ampolla sovint tens sorpreses i quan n'obres mès d'una tres quarts del mateix.
Els vins negres entre Nadal i Sant Esteve han estat quatre, dos han guanyat i dos han quedat més enrere. Potser arribaren en un moment de l'apat que ja no estàvem per gaires orgues o potser els hem pres abans d'hora i els mancava arrodoniment en ampolla.
El vici de les presses, la golafreria de la set, les ganes eternes de passar-ho bé.
Vam tastar un Coca i Fito 2006 del Montsant, amb un cupatge de sirà, garnatxa, samsó i ull de llebre, que li mancava allò que li sobra al seu germà petit, el Jaspi: golositat. Estructurat, tànic i potent, però mancat de màgia.
L'altre vi que d'entrada no va tenir el seu millor moment va ser un Cérvoles2005, ull de llebre de Costers del Segre, un vi amb trajectòria i que havíem tastat altres vegades. Aquesta anyada ve més fresc i menys licorós, però menys rodó, la sensació és que li manca un punt de maduració. El cul d'ampolla que vam deixar l'he acabat al cap d'un parell de dies, i havia millorat. Sense contradir del tot el que havíem trobat d'entrada.
Allò que dèiem del moment de l'apat. De fet això d'anar obrint ampolles i tastant-les és una competició molt injusta. Cap vi no ha de ser comparat, el que mereix és ser valorat per les seves pròpies qualitats.
A la banda dels campions de Nadal, tenim un altre Costers un Geol 2006, un festival de fruita macerada i fusta ben integrada, contundent i espés com una bona escudella, estructurat i ric en matisos confitats i sabors terciaris.
El darrer vi que us vull comentar ens té el cor i l'ànima robats de fa temps, un AN Negra 2005, calllet 100%, quan l'olores ja te'l menges, és tant ric aromàticament que cada alenada és com un glop, als vins hi ha sabors retronasals i amb aquest han inventat els sabors nasals, olors xarrupades. No és conya, nas i boca plens de pell de taronja, te i regalèssia, perisitència a 30€ l'ampolla. Bevent vins com aquest entens de que serveix una taula de triatge, només amb el millor raïm pots obtenir tanta concentració. La suavitat del callet i el taní madur fan que els 14 graus s'et fonguin a la boca. Ens l'hauríem de beure de genolls. Disculpeu-me l'eufòria però de vins com aquest en bec molt pocs, són cars. Però era Nadal.
Sense Les cooperatives tarragonines i de l'Empordà el paisatge vitivinícola del país seria ben diferent. Nascudes de la necessitat post-filoxèrica, han permés que almenys una part del nostre patrimoni enològic s'hagi mantingut i tant el paisatge que disfrutem com els nostres pal·ladars ho agraeix moltíssim. Tanmateix la seva evolució d'elaboradors de vins de granel vers els vins de qualitat ha estat imparable, i lluny de seguir el camí de les grans marques n'han obert un de nou que ha arrossegat petits i nous productors cap a una revaloració del terrer i les varietats de raïm autòctones. Són les cooperatives que lluitant contra l'abandonament que patia el camp han fet bandera de la seva indepèndècia fins a liderar la producció de vins a les zones menys "glamoroses".
La història del celler de Capçanes és ben curiosa: és la d'una cooperativa local que esperonats per un encàrrec d'elaborar vi Kosher -vi apte pel consúm segons els preceptes jueus, la producció del qual és vigilada per un rabí- renoven instal·lacions, i les aprofiten per iniciar-se en la producció de vins de qualitat. Aquest és el seu inici i 15 anys més tard, ens trobem amb un celler cooperatiu que posa al mercat una de les games més variades- 15 vins entre secs i dolços- i amb millor relació qualitat preu de casa nostra.
Tastem doncs un dels seus vins de gama mitja el Mas Collet 2006
Vi: Mas Collet 2006, Celler de Capçanes
DO: Montsant
Raïm: Garntaxa 30%, Carinyena 30%, Cabernet Sauvignon 20% i Ull de Llebre 20%.
Elaboració: vi negre amb una fermentació de 15-20 dies i un pas per bóta de roure americà i francès de 8 mesos.
Grau:14º
Preu: 6.75€
Tast: color fosc tirant a pruna; nas de fruita vermella, compotes i torrats de la bóta. El pas de boca és estructurat i mineral , però amablement garnatxós, persistent.
Glopets: aquest Mas Collet, com tota la gama mitja dels de Capçanes, són vins que t'alegren el dia, la setmana o qualsevol apat. Treballen sobretot la garnatxa blanca i negre i estant ben elaborats, tenen una presentació moderna i preus correctes. M'agradaria que fos fàcil de trobar aquest vins o de similars arreu -botigues, supermercats i restaurants-, aleshores els vins catalans "els dels ulls tancats" del spot televisiu de Roger Viusà i l'Incavi ens farien la vida més agradable. Del seu vi gran,el Cabrida, ja en parlarem un altre dia.
No ho dubtis amb els ulls tancats o ben oberts agafa el Mas Collet pel coll, aboca'l a la copa, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Fa dos diumenges vam votar, ahir vam emplenar la bóta. Enguany la collita ha estat bona. N'hem tingut de força dolentes, quan el raïm estava en mal estat i, sovint, els ocells havien fet més feina que nosaltres, no n'havien deixat. Al país sovint li passa el mateix, és incapaç de veremar en condicions i també hi uns "pàjaros" que l'esquilmen.
La verema d'aquest any ha estat bona. La climatologia ens ha ajudat però també la feina l'hem feta bé i quan calia. A la Consulta d'Arenys els companys de la cooperativa eren a tot arreu. Han fet bona feina: bé, quan i on calia.
Degut a la dedicació i l'amor que hi hem posat, aquest any tenim prou vi i de prou qualitat per envellir-lo en fusta. La bóta és de roure, nova de trinca, perfumada, de fusta llisa i porosa, el ferro l'envolta, els claus que la reforcen llueixen. Aquest cap de setmana hi hem posat vi. És plena d'il·lusió.
Els vots del referèndum són el resultat de molts esforços i també són conseqüència d'un acte d'amor, de molts actes d'amor, moltes il·lusions. Són molts litres de bon vi, preparat per envellir, esperant el seu moment; trobaran la seva bóta i esperaran el millor moment per ser tastats. Si comparem el camí de la independència amb l'elaboració d'un vi. Podríem dir que ara els vots estant macerant i fent la primera fermentació. El llevat natural ja el tenen posat, acabaran la fermentació i envellirant tant temps com calgui. Però un dia brollaran amb força de les ampolles i vessaran les copes i les urnes. Potser els de la Cooperativa de la Serp no ho veurem, ja ho veuran els nostres fills, però sabem que unes llàgrimes del primer vi flor eren nostres. El futur és dels que vindran, la vida és present i hi ha dies que paga la pena viure'ls.
Ara ja tenim la bóta i els vots, fa un parell d'anys totes dues coses només eren un somni. I ara que som una mica grans tindrem paciència. Hem après que amb el vi cal molt d'esforç i fer les actuacions adequades amb la vinya i amb els vots. Diumenge toca arrencar els ceps morts -que n'hi ha, com a tot arreu-, deixar que la terra descansi i, passat Nadal, replantar-los i la poda. Després toca cavar els ceps, esbrollar, despampolar, embotellar, llevar taps i beure vi. Aquest és el procés i el farem tants cops com calgui. De votacions també en farem tantes com calgui i els de la Cooperativa de la Serp també hi serem, perquè en tenim molta de set.
La bóta ja és plena. Ja hem votat. L'any que ve comprarem una altra bóta, l'hem d'emplenar de vi i vots. Els teus vots que són els nostres.
Dos cellers, dos extrems. Dues visions del vi oposades i coincidents en el territori i els resultats, dos camins que ens porten al mateix i exitós punt d'arribada: bons vins.
Cubells i Cubells (2004)és un celler que cansats de vendre el raïm a altres elaboradors decideixen fer un celler "per desenvolupar el cicle complert que abarqués la producció del vi i la posada al mercat del vi",cito paraula per paraula el seu web. Celler senzill, idees clares, poca producció i un parell de vins. Els Batecs del terrer a la teva copa. Batecs 5 és el nom de la gama alta - porta Merlot, garnatxa i Cabernet Sauvignon amb 14 mesos de bóta- i Bàsic 4 el vi més senzill -un monovarietal de garnatxa amb 14 mesos d'inoxidable-. Van a 16 i 6 €, no hi ha color preu qualitat guanya el Bàsic 4. Una troballa del terrer.
Coca i Fitó (2006) també tenen les idees clares, també venen del sector, però no del terrer. Abans distribuïen vins i decidits a elaborar-los cerquen un lloc adeqüat i acaben al Montsant, el Priorat devia estar massa ple. La seva primera referència ja és de qualitat: el seu Coca i Fitó 2006 també té un preu qualitatiu 22€. Sirà, Garnatxa i Carinyena és el cupatge ecològic i 12 mesos de fusta bona fan la resta, el tinc mirant-me des de la lleixa del boteller. Enguany han tret el Jaspi: vi modern, cupatge semblant amb l'afegitó d'Ull de Llebre, tres mesos de bóta i llarg afinament en ampolla, és del 2007 i surt el 2009, ens dónen un vi singular amb notes del raïm molt maques, carnós i golós. Una troballa més sofisticada, però no tant cara com el seu germà gran, surt a 7.75€ la tirada. Quelcom em diu que en beure'm sovint.
Abans d'acabar una excel·lència més de Coca i Fitó el seu primer vi proposa a l'etiqueta -preciosa, per cert- d'un maridatge musical: Rhapsody on a theme of Paganini Op. 43: Variation 18 (Sergei Rachmaninov). Això és nivell, i la resta una colla de passerells, o no.
Un Montsant, dos extrems, bons vins arreu. Entre maridatges i batecs reivindiquem els bàsics. Som el que som, i bevem vi perquè ens ho passem de conya.
Gargollassa Raïm negre de gra gros, rodó i de dolç, de pell forta, cultivat a Mallorca, poc productiu, que dóna vins de 14 a 16 graus. Diccionari del vi i del beure de Joan Maria Romaní Olivé
Tot tafanejant pel Vadevivaig espetecar amb la notícia de la presentació de vins de Plai i Llevant que va tenir a l'Espai Mallorca, entre d'altres coses parlava de la presentació d'un vi elaborat a Can Majoralamb la varietat Gargollassa. I a mí les varietats recuperades i les novetats em fan anar de bòlit. Al web del celler no vaig trobar res sobre el nou vi però em van fer un regal: les imatges d'una vetllada estiuenca, una nit sembla que tan rodona com la lluna plena sota la qual va tenir lloc i, a la que tot i no ser-hi m'hi he trobat, hi he vist als meus amics i sobretot hi he vist reflectida una manera de ser i de passejar-te per la vida amb la que combrego totalment. És un possible resum de moltes nits dels estius que he viscut. Les converses i les copes, la pols i les rialles, la música i els cossos es barregen amb la música i esdevenen aquella pel·lícula que t'agrada viure. Una Festa Blanca.
Sobre la Gargollassa de Can Majoral ja hi tornarem un altre dia, ara toca somiar nits d'estiu Vermades en Lluna Plena, plenes de vida.
Les bones notícies són que he trobat Barranc de l'Infern 2007 i 4 Vents2008 a Barcelona. A la Via Laietana trobareu el celler Neyras, tenen vins molt interessants i no especialment bé de preu; ara bé hi trobareu vins d'aquells que només heu sentit parlar d'esquitllada i difícils de localitzar.
S'han acabat les bones notícies, segons la informació de la botiga el vins de Vinya Natura arriben carregats de fusta. El 4 Vents ara porta 8 mesos de bóta i pel gust que tenia entenc que el 2008 no ha estat un any excel·lent pels vins de Castelló. El Barranc de l'Infern versió 2007 ha passat de tenir un pas per roure de 3 mesos a 11. Les notes dolces i balsàmiques del vi flor es barregen amb els torrats de la fusta i perd aquella nitidesa al pal·ladar. El vi es torna menys original i més previsible. Correcte però sense provocar espasmes de plaer.
Dec ser jo, però pels que tenim un pal·ladar de mitja butxaca i les referències "excel·lents" ens queden lluny del pressupost, els vins que m'estant agradant més darrerament o porten criances curtes, o cap, però tots deixen que el raïm s'expressi nu i llaminer. El vi del darrer apunt n'es un bon exemple. La bona notícia és que els elaboradors estant treballant molt aquest tipus de vins perquè els abarateixen el stock del celler i allarguen la vida de les bótes permetent-los emprar-les amb molts més vins.
Binigrau és un celler mallorquí de Sencelles. Aquest celler neix, més ben dit, surt de rebot de la fusió d'un conegut elaborador illenc, Macià Batlle, amb un altre celler, Santa Caterina. El macro celler resultant el va comprar un grup d'inversors alemanys i el nebots dels antics propietaris de Macià Batlle, no volent saber res de la moguda, romangueren treballant amb els pagesos que tenien les vinyes més velles i iniciaren una nova i reeixida aventura: Binigrau, binitrobat, diria jo. Beníssim, biníssim, viníssim.
Aquest conte no és l'argument d'una telesèrie, tot i que podria ser-ho: IB3 té un serial ambientat en el món del vi mallorquí i filmat al celler de Macià Batlle, que es diu: "Llàgrima de Sang". Angela Channing i Chase Gioberty revisited. D'aquest serial us en contaré una de divertida al final de l'apunt.
Vi: Binigrau E, Celler Binigrau Vins i Vinyes Sat.
DO: Binissalem
Raïm: Manto Negro i Merlot
Elaboració: vi negre ecològic i biodinàmic elaborat amb el raïm dels ceps més vells de la finca de Can Grau. Macerat i fermentat en fred, amb un posterior pas per bóta de roure i gra fi de 6 mesos.
Grau: 14,5º
Preu: 8,5€
Tast: magnífic color cirera, lluent i no gaire cobert; nas espectacular garriga, fonoll i anís, molt mediterrani. En boca et dóna tot el que ha promès, ampli, càlid, fruita madura, regalèssia, gairebé 15 graus de suavitat i persistència. En beus i en beus, i cada cop en vols més.
Glopets: tinc debilitat pels vins mallorquins, però aquest vi queda fora de qualsevol sospita. Primer, vaig tenir notícia d'aquest celler per un Blanc, NouNat, que vaig tastar a Cala Ratjada, molt interessant i del qual en tinc una ampolla que em vigila des del boteller, caurà tard o d'hora; més tard, vaig trobar l'Obac, el seu vi negre de referència, a l'Espai Mallorca i ja en vaig quedar prendat i, aquest estiu, els he trobat tots tres més el seu Rosat Ecològic a la botiga Vínum de Ciutadella. Només puc que cantar-vos meravelles de tot plegat i desitjar-vos que tingueu sort i en trobeu algun. Xalareu de debò.
La conya que us anunciava a l'inici de l'apunt és que, aprofitant la tirada de la telenovel·la, Macià Batlle ha aprofitat per llançar al mercat un vi que és diu: Llàgrima de Sang. Això és màrketing i el demés punyetes.
Qui plorarà llàgrimes de sang quan em begui la darrera gota dels vins de Binigrau seré jo. Ni a la Península ni per internet tampoc no els trobo enlloc. Ara Nounat jo, assedegaré la meva set pel lloc més Obac que trobi i, Rosat o Negre, tornaré Ecològic amb la copa plena, el nas clavat, olorant fort, xarrupant llarg i delint-me.
Matisem, notícies d'un trosset de la Cataluntya Nord: la Costa Vermella.
El passat 23 d'octubre vam celebrar el Tast de vins del Correllengua a la Sala Noble del Calisay d'Arenys de Mar. Tal com vaig anunciar, tocaven vins de les AOC (DO) Cotlliure i Banyuls. Vins comprats directament al cellers de la zona durant una sortida inolvidable en la que descobrírem que les vinyes verdes vora el mar d'en Llach són una mica més... nord enllà, que diria l'Espriu. Paisatges que combinen penya-segats pissarrosos, platges grises i terrasses de vinya envoltant-ho tot plegat. Un territori reduït, un Cap de Creus vinificat.
Un món vínic proper: cellers de garatge al bell mig del poble entre el plàtans de l'antiga riera, a tocar de la platja. Uns a tocar dels altres. Les tines de Banyuls a la sala gran, la que dóna al carrer, les bótes del vi blanc a tocar del pati i les de negre, a l'eixida. Cellers populars, exposició i "vente"de vins, un "quin voleu tastar?" i un "comencem pels blancs i negres secs i després els dolços". No és marketing, són els cellers dels seus avis, pares i germans i també venen vi a granel. Fan vins bons i no tan bons, però són els seus vins i te'ls ensenyen com si fossis de la família. Saben que, a l'estat francès, són el cul del món, però s'estimem el seu terrer, en viuen i el viuen.
Pels blancs secs: Garnatxa Blanca i Garnatxa Grisa -raïm negre vinificat en blanc- i bóta. Vins voluminosos, untuosos i aromàtics, amb un records minerals de l'esquist del sòl i iodats pels esquitxos de les onades. Vaig pujar a la Costa Vermella a cercar vins negres i el gran descobriment foren els blancs. Esplèndids.
Pels negres secs: Garnatxa Negra i molta bóta de 16-18 mesos: marrons i olors i gustos de fusta passada de rosca. Em van fer enyorar les Garnatxes del Principat. També hi ha monastrells, però aquesta història la guardo per un altre apunt.
Pels Banyuls dolços: Moscatell i Garnatxa Grisa pels blancs, i Garnatxa Negra pels negres. Deliciosos i amb una varietat d'elaboracions i d'apagats -addició d'alcohol durant la fermentació del most, la pasta o gotim per aturar-la, causant la concentració de sucres- que mereixen els comentaris d'un expert.
Començàvem al tast i al tast acabarem: més de 50 persones, molta gresca, xivarri i xerinola. Vam xalar i unificar territoris. A l'espai-temps de la copa vam ser un territori lliure i, més que perdre el nord, el vam guanyar, fórem seus, va ser nostre.
Elaboració: vi negre ecològic sense etiqueta elaborat amb raïm de vinyes velles, la fermentació té lloc en inox i en tines de roure per afavorir el posterior envelliment 15 mesos en bóta i un mínim de 11 mesos en ampolla.
Grau: 15º
Preu: 24€. Snif, snif...!
Tast: cirera picota viu i molt polit; nas molt elegant especiat, cedres i confitures, final de fusta fíníssim, evoluciona molt i a mi em falta nas; en boca és un prodigi d'integració, fruita madura, fusta, notes balsàmiques, sabors dolços, una fresca acidesa, notes minerals, torradets, em torna a faltar paladar. Feia temps que no bevia un vi tan elegant i al mateix temps tan intens.
Glopets: no acostumo a beure vins de més de 20 €, aquest va ser un regal dels 40 anys. Hi ha excepcions que paguen la pena. Tampoc bec gaires priorats pels mateixos motius. Aquesta volta em trec el barret dues vegades. Prou bajanades, és un vi excepcional. No us el perdeu.
Aquest és un apunt dels que em fan una il·lusió especial. Vaig tenir notícia d'un vi blanc vinificat amb un cupatge de trepat, i el mateix celler m'ho confirmà via comentari al bloc. També em donaren explicacions dels seus altres vins i em van dir on els podia trobar. Això ja us ho avanço: a l'agrobotiga de Barberà de la Conca, evidentment comarca i DO Conca de Barberà.
El Celler Carlania té una història antiga i moderna alhora. És fruit d'un Viver de Celleristes, espai compartit i aprofitat per un seguit de petits productors, que no poden disposar de celler propi. Aquest Viver espai ocupa l'edifici de la primera cooperativa de l'estat: "LA Societat" creada al 1894 per superar la crisi filoxèrica de fa un parelll de segles. Els besavis dels productors n'eren socis i dues generacions després els seus besnets reviuen el seu esperit recuperant el trepat, el raïm autòcton de la comarca tot innovant amb els seus vins ecològics.
Jo ho entenc així, no és gens habitual aquesta varietat ens vins negres i encara menys en vins blancs. De la meva debilitat per aquest raïm els habituals del bloc fa temps que n'han pres nota i tothom sap d'on em ve la dèria.
Celler de Viveristes, petits productors. Com de petits? Carlania blanc 1.055 ampolles, Carlania Negre 2.026 i Carlania Rosat 363.
Petits, molt petits i exquisits.
El que deia, aquest és un apunt dels que fan il·lusió. I parlant de vins, de gràcia, no en tindria gota si els vins no paguessin la pena.
Hem tastat el Carlania Negre i el Blanc i el Rosat. Un rere l'altre i ara estem tristos perque els vins que em va portar l'Ignasi després d'un cap de setmana per la comarca ja s'han acabat.
Comentaré els vins per l'ordre amb que els vaig tastar:
Carlania Negre: un cupatge d'ull de llebre 60%, merlot 20% i trepat de vinyes velles 20%. pas per fusta de 8 mesos en roure francès. Si el comparem amb el trepat Negre de Carles Andreu, el Carlania guanya amb cos i estructura i calidesa on l'altre guanya amb matís i subtilitat, és sorprenent però com un percentatge tan petit de trepat li defineix el gust, allargant-lo amb notes cítriques que arrodoneixen el final lllarg i rodó. Tinc la sensació que és un vi que té marge de millora en l'afinament en ampolla.
Carlania Blanc: cupatge de macabeu i trepat vinificat en blanc, i tan blanc, us podria dir que el vi és gairebé transparent. En canvi és molt aromàtic, barrejant les notes més dolces del macabeu amb les olors més àcides del trepat. Un percentatge petit passa 4 mesos en bóta fet que li reforça l'untuositat i el volum -també és un blanc amb raïm negre- i la llimona del trepat torna a aparèixer definint el final llarg. És un bon ensamblatge de les dues varietats.
Carlania Rosat: el més típic, un rosat de trepat de la Conca de Barberà, i per a mí un trepat atípic. Evidentment no és un rosat piruleta, i el sabor del trepat surt, però el raïm dóna notes molt madures, aportant al vi un grau de complexitat gens comú en els altre rosats de la comarca. 363 ampolles dignes d'estudi.
Costen de trobar, però paguen l'esforç dels seus elaboradors i de la recerca de Sant Bevedor. Si voleu viure una experiència única amb el trepat -ningú més el vinifica en els tres tipus de vins-. Viatjeu a la Conca, cerque-los i quan els trobeu tant li fa el color que trieu, encertareu segur.
Carlaniajeu en blanc, negre o rosat, empleneu la copa, claveu-li el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Arriba la tardor i torna el tast anual que organitzem amb en Pata i en David al Calisay. Enguany tindrà lloc el proper divendres 23 d'octubre i estarà dedicat als vins de la Catalunya Nord, que agosarats que som! És molt difícil copsar en cinc o sis vins el que representa un territori gran i heterogeni com el Llenguadoc i el Rosselló. Fins i i tot uns passerells com nosaltres ens n'hem adonat d'això. La Catalunya Nord és potser la vinya més gran de l'estat francès. I també és coneguda la seva tendència a elaborar vins de taula, més aviat clarets, rosadets, d'aquells que venen en bidonets de plàstic imitant petites bótes de fusta, un maridatge de kitch i vinagre.
Els vins de més enllà dels Pirineus són això i molt més. Parlem de deliciosos muscats blancs, secs o dolços, vins negres ambiciosos i delícies dolces amb vinificacions molt variades.
Tot això és el que cercarem concentrant el nostre tast en dues AOC, denominacions d'origen, minúscules AOC Cotlliure i AOC Banyuls, que comparteixen territori -Cotlliure, Banyuls, Port Vendres i Cervera-. I, també comparteixen alguns raïms, però, tenen unes elaboracions totalment diferents. Som passerells però murris, més putes que bonics. Amb quatre pobles ho ventilem.
Dissabte farem l'excursió per preparar el tast sobre el terreny, tastar vins i comprar-los i a veure si cau alguna ostra que altra.
El divendres 23 d'octubre a les 20:00, us esperem a la Sala Noble del Calisay al bell mig de la Riera d'Arenys de Mar, més que un tast és una festa, hi sou tots convidats.
Cérvoles i Terrasses són dos vins de referència de la viticultura a casa nostra. Enguany, tant a Costers com al Priorat han tret un producte nou. Més o menys a meitat de preu dels que tenien al mercat. Sembla ser que que Álvaro Palacios té al celler moltes ampolles de les seves Terrasses i ha optat per treure al mercat un vi més assequible (10-13 € en funció del cellerista).
Millor per nosaltres, ara sabrem quin gust tenen els seus vins. Com molts "trinquis de tap de suro" he tastat les Terrasses diverses vegades i és un vi que sempre he trobat bo, del que m'ha agradat més la finor de la fusta que el raïm. Dels segons vins d'un celler, ja se sap, per 24 € el trobo car. Evidentment, de l'Ermita només n'he ensumat la foto.
De Cérvoles n'he begut més i m'ha agradat més també: molt potent, un pèl licorós però molt golós. Un primer vi. Potser val més gastar-te'ls en el primer vi d'un petit celler que no pas en un segon d'un gran celler. Els preus dels Estrats, també els trobo una mica estratosfèrics.
Camins i Colors més que una moda són una exigència del mercat que s'adiu força amb les nostres butxaques, no perquè estiguin en crisi -si així fóra compraríem digníssims bag-in-box, que n'hi ha- sinó perquè no volem deixar que al nostre paladar li posin preu. Per tant, determinats preus no els tastem.
Vi: Colors 2007, Celler Cérvoles
DO: Costers del Segre
Raïm: 40% ull de llebre, 25% cabernet sauvignon, 20% garnatxa, 10% merlot i 5% syrah
Elaboració: vi negre amb un pas de bóta de roure francès de gra fi i extra fi de vuit mesos.
Grau: 14º
Preu: 10 €
Tast: esplèndid color cirera, molt lluminós i no gaire cobert de cap; nas perfumat d'espècies i fruita vermella; en boca no és gaire equilibrat, presenta algunes arestes, tot i la seva untuositat, i dóna tocs herbacis. Dubto que tinguessin problemes de maduració, potser es van passar amb el premsat. No m'ha agradat.
Glopets: no m'ha agradat, curiosa manera d'acabar el comentari d'un tast d'un vi que has triat. Els vins que surten a Viníssim ho fan perquè m'han semblat interessants, per motius organolèptics o diversos. Dels que he triat per tastar, un percentatge no gaire elevat no arriben a les expectatives i no arriben a sortir al bloc. Però a Costers del Segre per 10 € hi trobareu vins molt més reeixits que aquest. Per tant aquest Colors és un dels vins que apareix al bloc per motius diversos, no per la seva excel·lència. Aquesta la guarden pel Cérvol de Cérvoles
Avui per sopar li donarem una altra oportunitat, ens queda més de mitja ampolla, a veure si hi ha més sort. I si no, demà per dinar ens l'acabarem i punt.
D'altra banda i tornant al títol de l'apunt, passarem de Colors i esperarem que els Camins no vinguin carregats de boira.
Raïm:Manto Negro, Callet, Merlot, Syrah i Cabernet Sauvignon.
Elaboració: vi negre elaborat a l'antiga possesió de Binicomprat sota la muntanya de Cura amb 12 mesos de roure americà i francés.
Grau: 14.5º
Preu: 10€
Tast:color cirera de mitja capa amb rivet més taronja; nas ple de fonoll, anís i fruita vermella, unes olors en evolució contínua; pas de boca subtil, especiat, tanins dolços amb notes fresques, potser mentolades. Equilibrat, llarg i golós. Un vi d'aquells de beure'n molt.
Glopets:Ens comentava en Miquel Àngel que té l'ànima negre com el carbó que una de les virtuds dels vins mediterranis són els tanins dolços i madurs que el nostre clima ja els dóna al cep. Aquests vins no necessiten de grans intervencions al celler, ni llarguíssimes estades en bóta, o eterns afinaments en ampolla, per estar madurs i golosos. Deia ell, que potser no seran vins per beure d'aquí 30 anys, però que en canvi arriben a un moment deliciós pel consum en poc temps, i això és un avantatge del que cal gaudir. Insistia que no ens cal competir amb Borgonyes i Bordeus per aquests grans i vells vins de "preus inassolibles", això ho afegeixo jo, però que ells aquest taní dolç i maduret només els ensumen per internet, això també és creació meva.
Vi Mediterrà de taní dolç i madur... així podria començar la meva història amb l'OM, podria dir-vos que els llumeneres l'Ànima m'havien parlat bé d'aquest vi, però hi ha cops en que la realitat és pitjor que la ficció.
Vi mediterrà de taní dolç, sonava bé, però el cert és que el vaig triar a De Vins Menorca perquè no el coneixia i el preu era assequible. I el que sí que és cert és que vaig gaudir-lo com un condemnat. De copes amb l'Oliver Moragues en vaig tornar a fer un parell de cops al restaurant Las Vegas d'Es Mercadal. Si els disculpeu el nom, hi sopareu correctament a unes taules que de nit i amb alevosia planten al bell mig del carrer i de la cruïlla d'asfalt de Sa Plaça, sovint no respecten ni els passos de vianants.
De l'OM 2006 el que em va agradar més és el record del callet de l'Ànima Negre que havia tastat al maig passat, o potser el manto negro que en aquest vi confón amb callet. Comprovar que també era un vi mediterrà de taní madur i dolç i com la teoria i la pràctica es barrejen i trepitgen les olors del vi mentre viatgen de la la copa al meu nas desentrenat.
Per tant si mai aneu De Vins per Mallorca o Menorca, us trobeu davant Las Vegas, feu cas al vi de Binicomprat, empleneu la copa amb l'Oliver Moragues, claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos amb el taní medterrà madur i dolç.
Salut
Ep! Si algú sap on trobar aquest vi a sa península m'ho digui prest
A la vida ens sobren complexitats i maldecaps. La vida hauria de ser senzilla i a voltes la compliquem, a voltes ens la compliquen. Aquests pensaments em vénen al cap després d'haver veremat amb els meus amics. Sí.
Cuidar una vinya requereix una organització mínima i un respecte pel calendari. Els ceps no són complicats amb les actuacions adequades. Sí.
Aquest any la climatologia ens ha ajudat. A dia d'avui, tenim fermentant uns 180 litres de moscat afganès -som així de xulos- i uns 700 kilos de trepat amb menys d'una tercera part de garnatxa estan fermentant i macerant. Cada matí, abans d'anar a banyar a la Tercera Platja, he pujat al celler amb les meves filles. Hem controlat temperatures, tampoc hi podem intervenir de cap altra manera, i hem trencat el barret de la pasta de pells de raïm per afavorir l'extracció. Trabucat damunt dels dipòsits, mentre em picàven els mosquits, he olorat el most i l'he escoltat bullir. I he pensat això: que la vida ha de ser senzilla i que nosaltres a voltes la compliquem, a voltes ens la compliquen. Sí.
Si ens mirem al mirall, veiem una única figura, per tant no som gaire més coses. Si ens preguntem pel nom ens en surt un. I si ens demanen d'on som, la resposta és ràpida, senzilla i aclaridora. Sí.
Els d'Arenys de Mar i els d'Arenys de Munt tenim un veïnatge molt fructífer, compartim Riera, turons, pa i peix, la Salseta i sovint sexe. Ens fem la guitza el mínim i entenc que ens tenim una admiració compartida, quan ells vénen a la platja o nosaltres passegem per la seva Riera o els camins que ens porten als Tres Turons i al Corredor. Sí.
Compartim el nom d'Arenys i sovint ells volen aclarir que el seu d'Arenys és el de Munt. Samarretes dixit. Jo, com a "sardineta", quan parlo d'Arenys a seques és el meu, el de Mar, i quan parlo del seu ho especifico i dic el nom sencer: Arenys de Munt. Sí
Les darreres setmanes he estat molt orgullós que compartíssim el nom d'Arenys, i tot el mèrit és d'ells. Dels d'Arenys de Munt. Sí.
Hi ha preguntes molt senzilles amb respostes simples, aclaparadores. Sí.
Vull tenir una vida senzilla i m'agrada que consultes com la d'Arenys de Munt me la simplifiquin. Sí.
De referèndum n'hi ha un i és a Arenys de Munt. Sí.
Sembla ser que després de molt perseguir el Punt i a Part d'aquest celler,Vi del Centenari de la Costa Brava, haurem de fer ídem i oblidar-nos d'ell una temporada, perquè s'ha exhaurit. Llavors l'opció que tenim és tastar aquest Llavors 2007. Un joc de paraules que juga amb els distints significats atribuïts als noms del vins del celler a la portada del web de la Vinyeta. Llavors tastem les Llavors del 2007, copa mig plena i sentits alerta.
Elaboració: vi negre amb una estada en bóta de 5 mesos en bótes noves de roure francès, hongarès i romanés.
Grau: 14.5º
Preu: 8.25€
Tast: color cirera picota de capa intensa. Nas intens que conserva les aromes de fruita madura, combinades amb notes de criança en bótes. Molt equilibrat en boca, tanins fins, molt integrats. El que predomina són notes molt pujades de cacau, d'aquelles de xocolata d'alt percentatge que li donen un punt metàl·lic, amarg i excepcional.
Glopets:el Celler la Vinyeta es mereixeria un premi de disseny per les seves etiquetes, si no fos perquè ja el tenen. Tot això seria una anècdota si els seus vins no paguessin la pena. Jo els trobo interessants i innovadors, no em recorden als vins de l'Empordà, un pel rústics i secs per poc golosos. Els de La Vinyeta són originals i porten una altre línia. He tastat l'Heus - el seu jove- i aquest Llavors -mitja criança- i ambdós casos el raïm s'expressa de manera franca i directe, sense cap recàrreg. Són dos vins de mig cos i textura sedosa, potents i ambiciosos, dels que deixen petja.
La Vinyeta un celler jove amb i llarg recorregut.
Sembra la teva copa amb Llavors del 2007, tingues paciència, deixe-les germinar, olora fort, que brotin, xarrupa llarg i llavors deleix-te.
Conec pocs enòlegs, segurament els puc comptar amb els dits d'una ma. D'aquests almenys tres han passat per Albet i Noya. Mai m'havia plantejat un celler com un viver d'enòlegs. Però aquí en tenim un exemple.
Castell Perelada és potser el celler més gran i segurament el més conegut de l'Empordà. Segur que és el més ben distribuït, trobes vins seus a qualsevol supermercat. La gama de vins és molt àmplia i el seu ventall de qualitats també. Dels "bons" n'he tastat dos: el Gran Claustre i la Finca Malaveïna -aquest darrer em va agradar força-. En Josep Roca diu meravelles del seu Finca Garbet, al preu que va ja el tastarem en l'altra vida o en somnis. 
Els vins de Nadal d'enguany han estat un petit resum del bloc, amanit amb uns quants regals del meu llunyà aniversari. Els resultats han estat dispars. Quan obres una ampolla sovint tens sorpreses i quan n'obres mès d'una tres quarts del mateix.
Sense Les cooperatives tarragonines i de l'Empordà el paisatge vitivinícola del país seria ben diferent. Nascudes de la necessitat post-filoxèrica, han permés que almenys una part del nostre patrimoni enològic s'hagi mantingut i tant el paisatge que disfrutem com els nostres pal·ladars ho agraeix moltíssim. Tanmateix la seva evolució d'elaboradors de vins de granel vers els vins de qualitat ha estat imparable, i lluny de seguir el camí de les grans marques n'han obert un de nou que ha arrossegat petits i nous productors cap a una revaloració del terrer i les varietats de raïm autòctones. Són les cooperatives que lluitant contra l'abandonament que patia el camp han fet bandera de la seva indepèndècia fins a liderar la producció de vins a les zones menys "glamoroses".
Fa dos diumenges vam votar, ahir vam emplenar la bóta. Enguany la collita ha estat bona. N'hem tingut de força dolentes, quan el raïm estava en mal estat i, sovint, els ocells havien fet més feina que nosaltres, no n'havien deixat. Al país sovint li passa el mateix, és incapaç de veremar en condicions i també hi uns "pàjaros" que l'esquilmen. 
Dos cellers, dos extrems. Dues visions del vi oposades i coincidents en el territori i els resultats, dos camins que ens porten al mateix i exitós punt d'arribada: bons vins.
Gargollassa Raïm negre de gra gros, rodó i de dolç, de pell forta, cultivat a Mallorca, poc productiu, que dóna vins de 14 a 16 graus. Diccionari del vi i del beure de Joan Maria Romaní Olivé
Binigrau és un celler mallorquí de Sencelles. Aquest celler neix, més ben dit, surt de rebot de la fusió d'un conegut elaborador illenc, Macià Batlle, amb un altre celler, Santa Caterina. El macro celler resultant el va comprar un grup d'inversors alemanys i el nebots dels antics propietaris de Macià Batlle, no volent saber res de la moguda, romangueren treballant amb els pagesos que tenien les vinyes més velles i iniciaren una nova i reeixida aventura: Binigrau, binitrobat, diria jo. Beníssim, biníssim, viníssim.
Matisem, notícies d'un trosset de la Cataluntya Nord: la Costa Vermella. 
Un regal dels bons
Aquest és un apunt dels que em fan una il·lusió especial. Vaig tenir notícia d'un vi blanc vinificat amb un cupatge de trepat, i el mateix celler m'ho confirmà via comentari al bloc. També em donaren explicacions dels seus altres vins i em van dir on els podia trobar. Això ja us ho avanço: a l'agrobotiga de Barberà de la Conca, evidentment comarca i DO Conca de Barberà. 
Arriba la tardor i torna el tast anual que organitzem amb en Pata i en David al Calisay. Enguany tindrà lloc el proper divendres 23 d'octubre i estarà dedicat als vins de la Catalunya Nord, que agosarats que som! És molt difícil copsar en cinc o sis vins el que representa un territori gran i heterogeni com el Llenguadoc i el Rosselló. Fins i i tot uns passerells com nosaltres ens n'hem adonat d'això. La Catalunya Nord és potser la vinya més gran de l'estat francès. I també és coneguda la seva tendència a elaborar vins de taula, més aviat clarets, rosadets, d'aquells que venen en bidonets de plàstic imitant petites bótes de fusta, un maridatge de kitch i vinagre. 
Cérvoles i Terrasses són dos vins de referència de la viticultura a casa nostra. Enguany, tant a Costers com al Priorat han tret un producte nou. Més o menys a meitat de preu dels que tenien al mercat. Sembla ser que que Álvaro Palacios té al celler moltes ampolles de les seves Terrasses i ha optat per treure al mercat un vi més assequible (10-13 € en funció del cellerista).
Sembla ser que després de molt perseguir el Punt i a Part d'aquest celler,Vi del Centenari de la Costa Brava, haurem de fer ídem i oblidar-nos d'ell una temporada, perquè s'ha exhaurit. Llavors l'opció que tenim és tastar aquest Llavors 2007. Un joc de paraules que juga amb els distints significats atribuïts als noms del vins del celler a la portada del web de la 
