Paulina Buxareu, All i salobre. Josep Maria de Sagarra.

Al sisè volum de les obres completes de Josep Maria de Sagarra es troben aquest dos relats totalment diferents un de l’altre. Al primer retrata la vida d’una tieta fadrina de la burgesia barcelonesa amb tots els personatges que hi han al voltant, familiars o no. El segon és una història d’un amor impossible entre un seminarista i un xicona del seu poble, on cap d’ells té una moral exemplar, envolats de personatges que tampoc són molt exemplaritzants. A cadascuna utilitza almenys amb la meua opinió, dos llenguatges totalment diferents, la primera és una llengua més culta i propera al barceloní, a la segona utilitza un vocabulari molt més empordanès i en alguna vegada fins i tot rossellonès (l’únic autor actual que s’atreveix a jugar així amb les paraules és el begurenc Adrià Pujol). Personalment em quede amb el segon relat ja que la zona de Port de la Selva la coneixia prou bé i m’agrada molt més que la part alta de Barcelona. A més, crec que la segona novel·la està més aconseguida que la primera.
Les descripcions de paisatges o les descripcions de personatges (tan exteriorment com interiorment) són més aconseguides al la narració empordanesa que a la barcelonina, i són la part més important d’ella ja que la història principal és una tòpic relat fulletonesc d’amor prohibits per la repressió religiosa del moment.
Sembla que l’autor va tenir problemes per la descripció que fa de Girona a la segona part d’All i salobre, però s’ha de tenir amb compte que en aquella època Girona distava molt de ser la ciutat neta i polida que és ara, Pla al llibre “Girona” també descriu una ciutat molt allunyada de l’actual.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*