Porrajmos. L’holocaust oblidat: Karel Holomek.

Amb l’annexió dels sudets i la partició de l’antiga Txecoslovàquia en dues parts, els nazis comencen a aplicar la seua política racial en el Protectorat de Bohèmia i Moràvia. Comencen al concentrar en camps al gitanos, jueus en camps per més tard ser deportats als camp d’extermini. Ahir varem tenir la sort de poder escoltar a València a un supervivent d’aquest extermini contra l’ètnia gitana a l’Europa central, el ciutadà txec Karel Holomek. Els gitanos de la zona d’Eslovàquia varen tenir un poc més de sort dins del règim nazi titella que allà manava, ja que varen voler deixar el “problema gitano” per quan acabaren amb el jueu i no els va donar temps a començar l’extermini en massa.
Karel va parlar sobre els esdeveniment anteriors a la guerra mundial donant a entendre que els nazis ja es varen trobar molta feina feta abans per la burgesia txeca que no veia un problema en aquest poble, malgrat la integració que molts d’ells havien fet a la societat txeca. Per exemple, son pare havia estudiat dret i era advocat. Aquesta feina de son pare, li va permetre fugir a Eslovàquia i poder sobreviure a l’extermini quasi total que es va produir a la part txeca. També això els va ajudar molt a sa mare i la resta de la família per poder amagar-se en pobles rurals, ja que son pare havia estat advocat de molts camperols i els havia ajudat en els sues problemes legals.
Després d’un repàs del principals fet ocorreguts durant la guerra: concentració i trasllat de molts a Auschwitz, es va referir al que va passar després. El regim comunista no li va interessar molt saber el que havia passat, inclòs va alliberar a vigilants txecs dels camps de concentració que col·laboraven amb els nazis. Només l’interessava en el sentit que eren resistent antifeixistes, però mai va admetre la part xenòfoba de l’extermini. Cap al 1968 es va iniciar la recuperació de la memòria històrica del poble gitano a l´antiga Txecoslovàquia, tot truncat per l’entrada dels tancs soviètics a Praga a la famosa primavera del Praga del 1968. Han d’esperar fins a la caiguda del poder soviètic i a un president com Václav Havel per començar a recuperar la memòria dels genocidi gitano a al república txeca. A la ciutat de Brno han dedicat un museu a la cultura romaní i en ell s’exposa el tema de l’extermini. Però no són tots flors i violes, com reconeix el mateix Karel, en un país on el 80% de la població declara que els gitanos són un problema. Sembla que els populismes de caire xenòfob i feixista triomfen al centre d’Europa i això no són bones noticies de cara al futur. Hauríem de reflexionar sobre els fets passat per intentar evitar les mateixes errades al present o al futur.

Aquesta entrada ha esta publicada en política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*