“Los cuatro jinetes del Apocalipsis”, de Vicent Blasco Ibañez.
“La República no es una cosa perfecta, amigos míos, pero representa algo mejor que vivir bajo un monarca irresponsable por la gracia de Dios”.
Feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de Blasco Ibañez i he triat aquesta novel·la que descriu els anys anteriors i inicis de la Gran Guerra. En ella es nota el republicanisme de Blasco i la seua opinió sobre la religió. Ara, en ella també és nota el seu clar suport als aliats en contra dels alemanys. És un aliadòfil convençut, però sembla oblidar que els francesos tampoc feren molt per evitat una guerra, quan ja feia anys que fomentaven el revengisme pel tema d’Alsàcia i Lorena. Té raó en part, l’imperi alemany té molt part de culpa de la guerra, però tampoc cal oblidar la responsabilitat dels altres: Rússia tsarista, Imperi austre-hongarès, la sacrosanta república francesa uniformitzadora i colonialista, o la ja decadent Anglaterra.
El llibre es va publicar en 1916, abans d’acabar la guerra, per tant no parla de com va acabar. Però al final fa un anàlisi de la intel·lectualitat alemanya, donant-li la culpa del militarisme i expansionisme alemany de principis de segle XX, al·legant que aquest eren més perillosos que el pobre soldat analfabet, carn de canó, que està a les trinxeres. Potser aquest paper no va ser tan clar a la Gran Guerra, però després i fins la II Guerra Mundial si que va ser molt decisiu.
El llibre va ser un best-seller de l’època i sobretot als països del bàndol aliat. Ara, personalment, m’esperava més, però tampoc deixa defraudat, val la pena el realisme i la cruesa de certs passatges per veure que és una guerra i tractar d’evitar-les. Hi han descripcions que m’ha transportat al film de Kubrick, “Paths of glory”, amb el gran Kirk Douglas. Les versions cinematogràfiques no les he vist.
