Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Nàufrags, de Prudenci Bertrana.

Aquest estiu vaig comprar dos llibres de Prudenci Bertrana al Museu d’Art de Girona, al costat de la catedral. El primer és aquesta novel·la que ens conta la relació entre un rector, la seua germana i la cosina d’ambdós germans. Una narració que sembla que no cau en el típic fulletó de trio amorós, sinó que pren altres rumbs. Destaquen sobretot les acurades descripcions de l’autor, sobretot les físiques (paisatges, balls, persones i les seues accions,…). Sembla que la seua experiència com a pintor li surt quan escriu:
“El llac dormia. Les altes muntanyes que de nord a ponent l’empresonaven, ferides de rellisquentes pel sol de primavera, es reflectien amb llurs tons de verd vellutat en el fons tranquil de l’aigua somorta. L’aigua d’aquest llac s’escorria pels reguerons i regava arbredes frondoses que ombrejaven els prats coberts d’herba fresca i flors boscanes. Enllà,vers sol ixent, els camps de blat s’estenien fins l’horitzó en una immensa plana onejant i majestuosa.”…..Banyoles?
“Del costat de migjorn la penya es decantava a l’abisme, dominant un pendent escarpat per on rodolaven els roquissars que les pluges i les glaçades desprenien. Les parets de la casa s’aixecaven al caire del penya-segant, produint una certa inquietud, com si l’ermita entera estigués destinada a estimbar-se al fons de la vall, a sobre un molí blanc i rioler, rodejat d’hortets verdejants i de feixes de conreu.”….Rocacorba?
CAM05103


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.