Matar ningú, de Florenci Salesas.
Fa uns dies vaig vore amb el meu fill la nova adaptació al cinema del personatge de Tarzan (lord Greystoke). En ella s’observava de fons la cruel colonització belga (o personal del rei Leopold II, rei dels belgues) del Congo. Dies més tard he llegit aquesta novel·la curta, però intensa, ambientada al Congo belga, però uns anys més tard, després de la segona guerra mundial. Racisme(al negre, al flamenc, a qualsevol que fora diferent), nacionalisme patriòtic del pitjor, integrisme religiós (catòlic), suren en les ratlles d’aquesta novel·la que vaig comprar a la llibreria 22 de Girona, seguint les recomanacions de Joan Daniel Bezsonoff. També té moments divertits:
“A classe cada vegada que els meus ulls ensopegaven amb el retrat del rei Balduí I, penjat a la pissarra al costat del santcrist, perdia la concentració. En venia al cap en Harold Lloyd, el comediant americà que, frec a frec amb Buster Keaton, més en feia riure. Com es pot prendre seriosament un paí amb un rei que retirava tant a un pallasso del cinema mut?”
O per amants de Tintin:
“-Per què tenim un cognom neerlandès si som valons, pare? No trobaries més normal tenir un cognom francès, com Dupond o Dupont, per exemple?
-No has escollit un exemple gaire engrescador, eh. I jo encara diria més: no has engrescat un escollit gaire exemplar?” (qui conega Titin ho entendrà)
