Entre el Túria i el Ridaura

Botiflers, d’Ignacio Blanco.
Mala llet! Mala llet és el que tens quan acabes de llegir aquest recull de les intervencions del diputat per EUPV a la darrera legislatura de les Corts Valencianes. Ràbia de vore com uns polítics nefastos han manat en aquest país durant tant de temps i comprovar que encara hi ha gent que els vote. Jo només veig dues raons, o no se n’assabenten de res o són com ells o ho volen ser.
També em fa ràbia l’actitud de certa premsa que diu que és neutral amb el govern d’ara, quan abans s’ha fet de tot el que es podia fer. Els governants d’ara han d’anar amb peus de plom, quan als d’abans, sembla que se’ls permetia tot o quasi tot.
El llibre està dividit en cinc parts temàtiques, agrupant d’aquesta manera els desset discursos escollits. No espereu cap joia literària, ja que aquests discursos són molt improvisats i recollits del diari de sessions, com em va dir l’autor a la presentació del llibre al Casal Jaume I de Llíria. Ara, molts l’haurien de llegir abans d’anar a votar, no per votar a EU, però sí per saber a qui no votar.
Una anècdota sobre el discurs “Botiflers! Cova de lladres!”, que és el més famós a les xarxes socials: molts diputats del PP no sabien el significat de la paraula Botiflers, que poc que coneixen la seua història els valencians!
Després de tota una legislatura fent oposició amb cinc diputats, el grup d’EUPV va quedar fora de les Corts gràcies a la injusta barrera del 5% que marca la llei electoral al País Valencià. Poc premi per tant feina feta. Això hauria de fer pensar en canvis en aquest sistema electoral i fer-lo molt més democràtic. Ara, no veig que cap dels actual polítics tinga ganes d’enfrontar-se amb aquesta feina. Sembla que per molt, la democràcia només és anar a votar cada quatre anys i donar el poder a la partitocràcia actual, quan no uns, altres; i el que és pitjor, el poble no es queixa i es conforma.