“Els papers àrabs”, d’Ivan Carbonell.
Les aventures a la recerca de tresors amagats d’un grup d’estudiants de Cocentaina continuen en aquesta novel·la juvenil d’Ivan Carbonell, però ara s’afegeixen un grup d’alumnes d’un institut de Riba-roja de Túria (els apitxats, com són anomenats per seus companys del Comtat, he he). Després d’un viatge conjunt cap a terres pirinenques on comencen les primeres amistats entre ells, els xics i xiques uneixen esforços, utilitzant els mitjans que tenen per intentar esbrinar quin és el misteri que hi ha darrere d’un dels seus professors, un professor mallorquí instal·lat a Benaguasil.
La trama es va articulant durant els darrers dies del curs, amb el rerefons del viatge de fi de curs, els exàmens finals i l’inici de l’estiu. Al mateix temps que van esbrinant els misteri del metge àrab del segle XIV, es van establint relacions entres els protagonistes, relacions que acaben (o no acaben? potser és l’excusa per una altra novel·la?) de diferents maneres i si les voleu saber, doncs ja sabeu, llegiu el llibre.
Com a l’altra novel·la anterior, “El secret del mas la pedra”, la muntanya és part important la trama, i en aquest cas, les muntanyes de les Rodanes de Vilamarxant, el barranc de Porxinos, i la Cartoixa de Porta-celi són els llocs on cal buscar el tresor amagat. Els que hem recorregut caminant tots aquests llocs tenim un al·licient més per llegir aquest relat i després tornar a passejar per ells amb una altra mirada.
