Entre el Túria i el Ridaura

“Els millors poemes d’amor s’escriuen des de l’absència perquè si s’està amb la persona estimada hi a altres prioritats.”

Una gran veritat que recorre tota la novel·la és aquesta frase que l’autor atribueix a Raimon. És quan el protagonista perd o està a punt de perdre la seva estimada que fa el que ella li ha demanat sempre, escriure la seva gran novel·la. Però com no pot deixar la poesia, intercala poemes entre el text, poemes que hauran de ser musicats per algun músic. Punt de contacte entre realitat i ficció?
M’ha encantat aquesta novel·la i m’ha mantingut enganxat a ella durant la darrera setmana. Els dies que van des de que vaig veure la presentació d’aquesta a la fira del llibre de València, on la varen presentar l’autor i els músics, Mireia Vives i Borja Penalba, que han posat notes als poemes del llibre. Tres persones protagonistes externs del llibre, autor i dos músics, com també són tres els protagonistes de la narració. Tres protagonistes que han de gestionar una relació poc convencional, fora de mapa com sembla indicar la metàfora del títol. Tres protagonistes externs que van presentant el llibre i intentant fer aplegar aquesta meravella a tots els públics. Crec que tenen raó, la poesia, musicada, corre més apresa, arriba a més gent. Molta gent no sabria qui és Ausiàs March sense la veu de Raimon, per posar un exemple que tinc recent.

……i tu em deies “Quixot meu” i jo t’amenaçava d’ensenyar-te el meu gegant, “Va, segur que només és un molinet.”
Compreu-lo, llegiu-lo i escolteu-lo. Gaudireu!
També cal felicitar a l’editorial. Darrerament, crec que està encertant prou amb els llibres que publica.