Rey Jesús, de Robert Graves.
Vaig trobar aquesta antiga novel·la de l’autor de Jo Claudi a la fira de Llíria i la vaig comprar per veure si gaudia tant d’ella com del seu “Jo, Claudi” i la seva segona part. La veritat és que en part ha estat a l’alçada del que esperava, però en altres no tant. Però la culpa potser és la meva ignorància de certs temes religiosos, en particular, la formació i evolució del judaisme al llarg del temps, del pas de ser religions ancestrals politeistes o les actuals monoteistes, i l’adaptació dels mites vells a elles. Graves continua explicant la seva teoria del pas d’uns mites matriarcals, per dir-ho d’alguna manera, als patriarcals; teoria que aplica tant als mites grecs i romans, com als jueus. En aquesta el personatge de Jesús ho resumeix amb un frase que diu “Yo he venido a matar a la hembra”.
La part més novel·lística del relat es basa en descriure a Jesús com un veritable rei d’Israel, fent que siga descendent d’Herodes, i evidentment deixant de banda la virginitat de sa mare. Però ell no vol ser un rei normal i això desencadena la tragèdia.
En altres apunts ja he parlat de dos anècdotes matemàtiques que m’he trobat en la lectura del llibre.
