Rey Jesús, de Robert Graves. Ara, les potències de 10!

“- Llegarà un dia en que cada vid tendrá diez mil ramas, y cada rama diez mil renuevos, y cada renuevo diez mil racimos, y cada racima diez mil uvas; y en que cada uva, apretada, rinda veinticinco medidas de vino.”

S’han parat a pensar el resultat d’aquesta operació? 10^4·10^4·10^4·10^4·25=25·10^16? Saben el que pot ocupar tant quantitat de vi? i d’una sola vinya! Tornem altra vegada al que comentava John Allen Paulus al seu llibre “El hombre anumérico”, en aquest cas amb la poca capacitat de molts en imaginar nombres grans, i com es deixen enlluernar o enganyar quan s’utilitzen aquests. En aquests cas, 2,5 cent mils de bilions. No sé que volien dir antigament amb una mesura de vi, però si són litres ocuparien 2,5·10^14 metres cúbics, algú pot imaginar tant quantitat de vi!
I a més, és reincident, unes línies més avall torna a multiplicar i li dona que una llavor de forment li dona 10^9 lliures de farina. Torna-li la trompà al xic! però un poc més suavitzada, he he.
Més matemàtiques i menys creure en en miracles, potser algun dia ens lliurarem del llast de les religions.
CAM03709

Aquesta entrada ha esta publicada en matemàtiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Rey Jesús, de Robert Graves. Ara, les potències de 10!

  1. JRRiudoms diu:

    És evident que les matemàtiques són útils. Però és ben cert, també, que cada dia hi han miracles.
    Parlant per a mi, si jo estic viu és gràcies a un miracle.
    I no és qüestió de creure o no creure: la qüestió és que els miracles -i per tant, el Déu que fa possibles aquests miracles- existeixen.

    I un altre “miracle” (aquest, encara més difícil de processar per la limitada ment humana): la Creació “del cel cel i la terra amb tot el que contenen” en sis dies (el setè dia, Déu el va beneir i santificar), tal i com ens explica el llibre de Gènesi. Jehovà és -també- el Déu dels impossibles…

    Vostè té tot el dret de deslliurar-se del que anomena llast de les religions. Ho té ben fàcil (tan sols depèn de voste, de ningú més).
    Jo tinc tot el dret, també, de deslliurar-me’n de la niciesa humana que es creu Déu, i triar el camí que cregui més convenient (com va dir Crist [Joan 8:22]: “Coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures”) tot escoltant i cantant “Ma liberté” d’en Georges Moustaki.

    Atentament, i bona setmana

    “Jehovà, Déu meu,
    a tu he clamat, i m’has donat remei”
    Salm, 30:2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*