El hombre que pudo ser rey, de Rudyard Kipling
Iremos a aquellas tierras y le preguntaremos al primer rey que encontremos: “¿Quieres derrotar a tus enemigos?”. Y le enseñaremos a entrenar hombres, porque de eso sabemos más que de ninguna otra cosa. Después subvertiremos a ses rey, nos apoderaremos del trono y fundaremos una dinastia.
Daniel Dravot i Peachey Carnahan ho veien així de senzill això de fer-se reis al Kafiristan. La creença en la seva superioritat europea els va no fer veure que als homes no se’ls poc enganyar a tots durant tot el temps, com diria Lincoln, i acabaren pagant-ho per no saber retirar-se a temps. Curt el seu pla, com curta és aquesta narració de Kipling que després adaptaria John Huston en una gran pel·lícula amb Sean Connery i Michael Caine als papers protagonistes. Ara, donada la brevetat de la narració, Huston va haver de completar-la un poc per poder fer un film de un poc més de dues hores. Un dels pocs exemples, en la meva opinió, en que la pel·lícula supera l’original.
