Entre el Túria i el Ridaura

Continuant amb les relectures juvenils d’aquest estiu, rellegisc aquest petit clàssic de l’autor escocès, que tantes vegades ha estat portat al cinema. Ara no he vist cap Mary Reilly en tota la novel·la, aquests del cinema sempre inventant per fer lluir a certes actrius, he he.
Totalment recomanable pels més jove, recorde haver-la llegir fent el BUP d’aquella època. En certa manera aquesta separació entre el be i el mal que porta tothom a dins em recorda la novel·la d’Oscar Wilde, “El retrat de Dòrian Gray”. Em una el mal s’independitza i sembla que cada vegada es va apoderant més del personatge i a l’altra el mal es del protagonista només es veu reflectit al seu retrat.