Guia sentimental de Perpinyà, de Joan Daniel Bezsonoff.
No recorde si va ser al diari Ara del passat dia 3 de juliol o del dia 4, però en ell vaig veure un anunci d’una agència de viatges, supose que barcelonina, on ens recomanava que amb el TGV podíem visitar la ciutat de Perpinyà, que ara la teníem ben a prop. Ho deia més o menys així: Vine a conèixer França, vine a Perpinyà amb l’alta velocitat. No m’ho podia creure, i més al diari Ara. Però és clar, els diners de la publicitat poden permetre qualsevol aberració.
El dilluns següent a Girona, cosa que ja tenia previst,vaig comprar la “Guia sentimental de Perpinyà” de Joan Daniel Bezsonoff a la llibreria 22 de la ciutat de d’Onyar. Potser hauria d’haver comprat dos exemplars? un per regalar als publicistes de l’agència de viatges.
Joan Daniel fa un recorregut personal per la seva ciutat natal i els pobles del voltant. Potser estareu d’acord amb ell en algunes coses i en altres amb desacord, però ja ho diu el títol, és una guia personal; literatura i no el thomas cook, o sant google, com diu ell. Parla de la situació lingüística i cultural al Rosselló i de les relacions nord-sud dels Pirineus. Recomana:
“Si us trobeu amb un catalanoparlant, recordeu que no sou al Principat, sinó en una altra terra catalana. Parleu a poc a poc. Articuleu i eviteu les castellanades de cada dia. Tracteu a la gent de vos i bandegeu el vostè.”
I amb bon criteri que ho recomana, ja que coneix les reaccions de molts principatins quan escolten un català diferent al d’ells. Quantes vegades catalans, de Barcelona sobretot, han canviat al castellà en escoltar el meu accent del Camp del Túria?
