Un matí a Girona.
Un matí per Girona.
Arribar a Girona i deixar el cotxe ràpidament, no té preu. Feia temps que no em passava. Potser l’haver triat un dilluns per anar a donar una volta per allà ha estat una bona elecció. Com moltes vegades he fet, he pujat al bar de l’Arc a fer-me un cafè; encara tenen la catedral al patí. He vist que al museu d’història tenen una exposició nova sobre la Girona dels segles XIX i XX, sembla que darrerament estan programades de manera cronològica amb el temps. Com el dilluns tanquen no l’he pogut veure. Sí que estava obert el Museu d’història dels jueus on hi havia una exposició sobre Walter Benjamin i l’exili. Allà, al llibre de signatures, un “no-nacionalista” ha deixat la seva queixa ja que l’exposició era bilingüe català-anglès , i sembla que no li ha agradat que no fóra en castellà. Les sales inicials del museu han millorat molt des de la darrera vegada que vaig entrar.
Avui m’han confós dues vegades amb ciutadà israelià. Una al museu i l’altra als banys àrabs. Això de portar la samarreta del Maccabi Tel Aviv FC té les seves coses, he he. M’ha trobat un seguidor de l’equip que dirigeix Jordi Cruyff i hem parlat un poc. Després visita a la llibreria 22 on m’esperava la Perpinyà de Bezsonoff , La senyora Arnoul , Sicília sense morts i he descobert un petit Arquimedes de Huxley.
Al museu del cinema he recordat la infància amb l’exposició sobre els inicis de cinema d’animació al país. Amb el cartell de la pel·lícula “Garbancito de la Mancha” es feia un recorregut pel cinema d’animació fet a Catalunya.
A Girona, sempre trobes alguna activitat cultural, esperem que amb el canvi de govern ací al sud del Sénia, la cosa millori i l’oferta cultura i d’oci siga alguna cosa més que bous al carrer i sopars de jubilats. He acabat amb una visita al banys àrabs, que degut a la calor ha estat agraït, i al jardins on està el memorial a Anna Frank. Quan ja començava a fer més calor, cap a casa a dinar.
