Quatro amigos, de David Trueba.
Com m’agraden molts les pel·lícules dirigides per ell, vaig decidir començar a llegir algun dels seus llibres, i he començat per aquest que crec que és el segon. És un llibre prou gamberro en la seva manera de narrar el viatge salvatge de quatre amics que no volen de deixar de ser adolescents. En alguns moments em semblava que estava llegint un monòleg de televisió, però del bons, no de la mediocritat que ara abunda. No és cap imitador dolent del Buenafuente. Però, la veritat, crec que el nivell de les seues pel·lícules és molt superior al del llibre. Potser els altres estan millor, no ho sé.
“Siempre he sospechado que la amistad está sobrevalorada. Como los estudios universitarios, la muerte o la pollas largas. Los seres humanos elevamos ciertos tópicos a las alturas para esquivar la poca importancia de nuestras vidas,”
“Yo a mis amigos no les cuento mis penas; que les divierta su puta madre.” (un tirado en una taberna)
Més endavant, buscaré el seu darrer llibre, potser en aquest nou llibre, el germà de Fernando, la parella d’Ariadna, o l’amic de Guardiola (com va dir ell a Sant Feliu de Guíxols), ha millorat la seva temàtica narrativa.
