La febre d’or, de Narcís Oller.
He llegit aquesta novel·la que retrata la burgesia emergent de la Barcelona de finals del segle XIX, i, salvant les distàncies, sembla que de “llops de Wall Street” ja hi havien abans de la invenció del cinema.
M’ha sorprès l’ús que fa de l’article salat. A mi m’ha semblat estrany, ja que pensava que aquest article és més típic de les Illes, de la costa brava o d’algun poblet del País Valencià, però no de Barcelona. Potser els lingüistes poden donar una raó del seu ús a la novel·la. Una altra qüestió pels filòlegs és l’ús de molts castellanismes al text (marcats en lletra cursiva). Quina és la raó? potser per donar versemblança, o potser perquè la nostra llengua en aquella època encara no estava del tot polida?
La novel·la està centrada en el món de la borsa i en els anys coneguts com els anys de la “febre d’or” en l’ambient borsari barceloní; i descriu l’ascensió i caiguda del protagonista i les seves relacions amb els personatges que l’envolten.