Oliver Twist, de Charles Dickens.
Oliver Twist, de Charles Dickens.
A l’any 1999, a Prada del Conflent, en un dels molt cursos que es fan, un dels professors, va dir que el Regne Unit era un país de pobres i no podia aguantar per molts anys més l’imperi que tenia. Això ho he recordat en llegir el clàssic de Dickens, Oliver Twist:
“El arroyo de la calle estaba lleno de agua estancada y sucia. En su pobredumbre las mismas ratas mostraban la espantosa huella del hambre y sus cadáveres yacían aquí y allá descomponiéndose.”
Es a dir, no hi havia menjar ni per les rates.
Seguint un poc els consells del Vicenç Pagès, estic llegint “clàssics” que no havia llegit de jove (o rellegint), i és una bona experiència, i crec que val més llegir aquests “vells” llibres que no molt del que veig anunciat pels llocs com a bets-sellers. Sempre havia pensat en aquesta novel·la com a comte per nens, però no, els primer càpitols destil·len un ironia i una mala llet sensacionals cap a la societat victoriana anglesa que res tenen a veure amb el que ara es coneix com a “literatura juvenil”. A la segona part del relat ja no es nota tant aquesta ironia, potser degut a que el protagonisme del relat passa del jove Oliver cap als altres personatges del narració, però continua mantenint l’atenció del lector fins a darrer moment.
En definitiva, una novel·la clàssica molt recomanable, de la qual les meves úniques referències eren el cinema i els còmics adaptats.