Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. Un bon estòmac.
Publicat el 25 de juliol de 2013 per vicent montesinos
El primer que cal per viatjar és un bon estòmac. Tenir un bon estòmac és al base de tots els ideals humans. Una persona que disposi d’un estòmac que no pugui resistir un canvi d’hàbits i de combinacions culinàries val més que no es mogui de casa. Si ho fa patirà indiciblement, no veurà res, esdevindrà un enemic aferrissat del país en què es troba, tornarà traient foc pels queixals. És infal·lible la cosa que perdre més fàcilement els estreps i l’objectivitat és el malestar estomacal. Viatjar, a tota persona normal, li ha de fer venir gana. Si no li fa venir gana, malament; malament per al viatger i malament per al país que té l’honor d’albergar-lo. En aquest cas, el millor consell que es pot donar al turista és el de refer les maletes i tornar-se’n a casa, si pot ésser volant.
Llegint aquest consell de Pla als lectors del seus llibre, he recordat el que ens deia l’encarregat i bon cuiner de l’alberg de Sant Martí d’Albera, en un parada noctura fent un travessa a la serra de les Alberes: els francesos quan viatgen volen que França viatge amb ells, volen que el menjar siga com a França, i això no pot ser. Potser exagerava aquest home, però hi ha gent que és així, i com diu Pla, o t’adaptes o tornes a casa. L’únic lloc on m’ha costat adaptar-me a la cuina va ser a Londres, vaig perdre 8 kg. en un mes. Ara potser vaig agafar una mala cuinera.
Publicat dins de menjar i beure | Deixa un comentari