Les amnèsies de Déu, de Joan Daniel Bezsonoff.
Publicat el 24 d'octubre de 2012 per vicent montesinos
Mossen Puig s’estimava molt les dones. Era raonable i tenia només una amant: l’Alexandrine Bouisse, vidua d’un funcionari colonial que havia mort a Madagascar en caure d’un cavall. ………..
Professor de llatí i de grec al Cours Maintenon, mossén Puig -malgrat la pregària, la lectura dels millors autors, la mortificació- no havia pogut “domar” el vell home. Un metre vuitanta, unes espatlles de gladiador, uns morros rojos com un budell d’una sobrassada. Així comença aquesta novel·la de Joan Daniel Bezsonoff que he tornat a llegir després del seu darrer llibre. En ella conta les vivències dels membres d’una família del nord del nostre país durant la II Guerra Mundial: la desfeta de l’exercit francès, el règim de Vichy i l’ocupació alemanya del Rossellò. Una famíla encapçalada per un mossèn un tant pecúliar, i en la que hi han de membres que actuen de diferent manera davant els fets. I tot això sense oblidar la seua passió per les llengües, trobant sempre un moment per parlar de lingüistica, o altres temes com la filosofia.
L’he gaudit més ara que quan el vaig llegir fa sis anys. Potser ara comprenc més a l’autor.
Professor de llatí i de grec al Cours Maintenon, mossén Puig -malgrat la pregària, la lectura dels millors autors, la mortificació- no havia pogut “domar” el vell home. Un metre vuitanta, unes espatlles de gladiador, uns morros rojos com un budell d’una sobrassada. Així comença aquesta novel·la de Joan Daniel Bezsonoff que he tornat a llegir després del seu darrer llibre. En ella conta les vivències dels membres d’una família del nord del nostre país durant la II Guerra Mundial: la desfeta de l’exercit francès, el règim de Vichy i l’ocupació alemanya del Rossellò. Una famíla encapçalada per un mossèn un tant pecúliar, i en la que hi han de membres que actuen de diferent manera davant els fets. I tot això sense oblidar la seua passió per les llengües, trobant sempre un moment per parlar de lingüistica, o altres temes com la filosofia.
L’he gaudit més ara que quan el vaig llegir fa sis anys. Potser ara comprenc més a l’autor.
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari