Entre el Túria i el Ridaura

Aquesta novel·la publicada en 1969 (no entenc encara com va passar la censura), per Club Editor (editorial dirigida per Joan Sales, que abans havia publicat la seva novel·la Incerta glòria), narra l’exili, la participació en la guerra civil, i els anys republicans de l’autor, en Ferran Planes. I, sí, ho dic amb l’ordre correcte, que és com està a la novel·la. L’autor no segueix l’ordre cronològic normal, ja que així, segons ell, es poden arribar a entendre les causes del que va passant a la narració. L’exili, com a conseqüència de la guerra perduda, i aquesta guerra, com a conseqüència de la no acceptació de la República pels grups conservadors del país.
L’autor li volia posar un altre titol, La conya, però la veritat, no m’agrada aquest títol, massa morts des de llavors fa que no compartisca la seva opinió en aquest aspecte.
Respecte a la guerra escriu:

No espereu, doncs, que us l’expliqui íntegrament, Fou com la lluna, de la qual sempre nomès podem veure mitja part. Us contaré nomès el meu fragment, el meu tros de guerra. La visió general encara no ha estat escrita. Huhg Thomas, Gabriel Jackson i altres ho ha intentat. Però jo crec que s’han quedat a mig camí; car la guerra civil espanyola, que va esclatar el mes de juliol de 1936 encara no s’ha acabat. Els vencedors ha fet d’administradors de la seva victòria, però no han sabut escampar la pau convinent i interna; la sola que val.

Jo, a més, diria que no han volgut escampar la pau i a més una reflexiò, ha acabat ja aquesta guerra que sembla que continua per alguns mitjans de comunicació? però ara, per sort, sense armes de foc.