Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Les rambles de Saigon, de Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Primera novel·la en la que apareixen els personatges de coronel Daniel Valls i el que sembla ser el seu alter-ego canalla, el cors Maurice Leccia. Ambientada en la desfeta francesa a l’Indoxina, que després continuarà a Argèlia. Valls, a part de fer la guerra contra els Viets, tambè intenta fer l’amor (tant físic com espiritual), però no sempre amb èxit, cosa que el seu alter-ego li critica sempre, des d’un punt de vista molt masclista (un dels mots defectes d’en Leccia). A més, quan creu que una dòna li pot durar, la perd…..
A la novel·la La presonera d’Alger tornen a eixir el mateixos personatge, En Valls, ha madurat més, és més tranquil…sexualment. En Leccia, no, aquest continua igual.
Bé, no sé si Joan-Daniel compartirà la meva opinió sobre aquests personatges seus, però supose que em farà arribar les seves discrepàncies.
A la novel·la tambè es veu la diversitat nacional francesa, catalans, corsos, provençals, bretons i alsacians, a més de les colònies. Pocs francesos estrictes hi surten.

– Ésa es natural condición de mujeres desdeñar a quien las quiere y amar a quien las aborrece.
– Que dius?
– Res..Una citació de Don Quixot…Saps aquesta llibre de Cervantes.
-El paio que atacava molins als temps dels romans?
– Exacte…
Se’n va anar per fi. Vaig poder continuar el meu estudi. En Dean Martin tenia una veu més bonica però li mancava el talent d’en Sinatra, el seu poder d’emocionar…Ràpid! Apuntem-ho al diari íntim perquè la humanitat beneficiï d’aquest descobriment


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.