Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. III

I mentre cantaven i avançaven, avançaven i cantaven, la multitud s’anava aplegant als carrers. Havien pres París. Cada un portava un estri que li servís d’arma. Els  crits eren unànims: “Visca l’École Polythecnique!”, ” Visca la Carta!”, “Visca la llibertat!”, “A baix el Borbó”.
…………………………………………………………………………………………………….

Els cants -populars, espirituals negres, com si es tractès d’un grup d’escoltes en la nit estelada de la muntanya, durant l’aplec- omplien el claustre de ciències de la Universitat. Tots estàvem asseguts a terra, compactes, tan junts que sentíem el batec dels cors del companys. Batecs de por, coratge, llibertat.
– Llibertat! llibertat sindical!- cridàvem entre cançò i cançò.

Amb aquest paral·lelisme l’autor conta dues històries, la convulsa vida del matemàtic Evariste Galois, al París de la restauració borbònica (Carles X) i la vida d’un professor de matemàtiques català, que participa a les protestes estudiantils durant la caputxinada de Sarrià.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.