Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Roger Mas i Refree

Podeu comparar amb l’original

Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n’hi fet més que un amic
una doça virtud
com una ombra m’és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se’m fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
i no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que jo reaccioni
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l’he rebutjat
Jamais elle ne désarme
s’ha quedat amb mi igualment
i encara que trobi l’amor
d’una altra cortesana
Ella serà al darrer moment
ma última companya
No, tot sol mai m’he quedat
jo tinc la soledat
No, tot sol mai m’he quedat
jo tinc la soledat

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.