Arxiu de la categoria: el meu país

L’Ebre, un riu que fa pujada, d’Arturo Gaya.

Arturo Gaya, més conegut com Quico el Cèlio, ens presenta el seu personal recorregut pel riu que el va vore nèixer a la ciutat de Tortosa. Des de la desembocadura fins a la ciutat de Fontibre, on presumptament naix el … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

València no s’acaba mai, de Vicent Baydal.

El món editorial en català a València sembla reviscolar. Aquesta nova editorial, llibres de la drassana, porta publicats alguns llibres interessants. Aquest llibre, escrit per Vicent Baydal, és un recull de històries vinculades amb la ciutat de València en diferents … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Els valencians, des de quan són valencians?, de Vicent Baydal

He tardat a llegir aquest llibre del que tant es parlava darrerament. El llibre està molt bé per apropar al gran públic el naixement del nostre país. Un llibre molt recomanable per a molts ignorants que corren per aquest país … Continua llegint

Publicat dins de el meu país, General | Deixa un comentari

Damnatio memoriae……acabar amb ella d’una vegada per totes.

“Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d’un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l’apoteosi (apotheosis).” Hui, per completar la jornada d’ahir tocava visitar les restes de la guerra civil distribuïdes pel … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Damnatio memoriae….segona part

“Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d’un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l’apoteosi (apotheosis).” El destí té coses estranyes. Dimecres vaig escoltar la damnatio memoriae aplicada a Marc Corneli Nigrí … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Damnatio memoriae,……encara vigent a Espanya.

“Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d’un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l’apoteosi (apotheosis).” Hui mentre un actor llegia un text sobre l’aspirant edetà a dirigir l’imperi romà, Marc Corneli … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Trinxeres al Túria. Riba-roja del Túria.

Sempre que passava en bicicleta pel parc natural del Túria, observava com a l’altre costat del riu, dalt d’un turó es veien les restes d’unes trinxeres de la guerra civil. Aquests formen part de la línia defensiva El Puig-Carasols, que … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

El capità Carleton, de Daniel Defoe. Malentesos a Montserrat.

“Tal com és costum del lloc (i que es considera una atenció singular envers el forasters), en acostar-nos a la Verge negra (que, us ho hauria d’haver dit, té als braços al seu Fill, tot i que, si aquest és … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

El capità Carleton, de Daniel Defoe. València

“València era una ciutat situada al centre del litoral espanyol, en un país ric i molt poblat, a només cinquanta llegües de Madrid. Hi abunden els cavalls i les mules gràcies a la gran fertilitat de les seves terres que, … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Puntal de Llops. Olocau guanya a Llíria de golejada.

Sembla que en promoció turística, sobretot en la promoció del patrimoni iber, el poble d’Olocau li guanya per golejada a la capital edetana, i de golejada. Potser és impressió meua, però cada vegada que visite el poblar iber del Puntal … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari