Arxiu de la categoria: el meu país

La Concòrdia a Meravelles llirianes.

Quan al poble se’l deixa treballar i fer coses sense cap lligadura o entrebanc ixen coses tan meravelloses com el projecte “Meravelles llirianes”. Hui hem participat a un acte en suport de la candidatura de La Concòrdia, la zona de … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

“El pacto de no intervención. Pobre República.” Memòries del milicià i brigadista internacional, Josep Almudéver..

El passat més d’octubre el brigadista internacional Josep Almudéver va baixar de la tarima on estaven ell i tots els premiats amb els premis 9 d’Octubre de la Generalitat Valenciana. La raó és obvia, comença a sonar l’himne espanyol que … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Josep Almudéver, el darrer brigadista valencià.

Ahir vaig tenir el plaer i la sort d’escoltar de primera mà a un dels, possiblement, darrers testimonis vius de la guerra civil espanyola, el brigadista internacional Josep Almudéver. El Josep va començar la guerra com a milicià en una … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

València sic transit, de Francesc Bayarri.

Amb la narració de la vida d’un personatge que conforme avancen el anys va perdent totes les seues il·lusions juvenils i caient en pous com la droga, l’alcohol, o el “tantsemenfot” el que fan els altres, l’autor ens descriu, des … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

València sic transit, de Francesc Bayarri. Tristesa pel carrers de la dictadura.

“Els adults que deambulaven pels carrers dels anys seixanta eren el resultat d’una aniquilació programada, que impregnava tota la seua estètica fins a l’extrem de fregar la brutalitat. Una condició que els havia apartat de tota esperança i possibilitat. I … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | 1 comentari

València sic transit, de Francesc Bayarri. Escoles privades.

“Els fills de les fortunes de la ciutat disposaven d’uns altres centres, també religiosos, on una mensualitat més elevada garantia que no hi hauria filtracions. La religió jugava el paper cordó sanitari que anys més tard hauria de jugar l’ensenyament … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

València sic transit, de Francesc Bayarri. La llengua perduda.

“Però al barri els adults sí que disposaven d’un vocabulari extens i ric per a designar amb tota precisió cada peça, per mínima que fóra, de les infinites que omplien els magatzems profunds dels seus comerços i els seus tallers. … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Diari Levante-Emv, de mal en pitjor.

No sé que pretén darrerament el diari Levante-Emv, semblar-se al pitjor “Las provincias”? atiar el fantasma de l’anticatalanisme? Mireu quins dos titulars que han publicat avui, a premsa escrita i la web: -El gobierno habla de perdonar deudas horas antes … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

La llengua a l’Albufera sembla oblidada.

El meu fill ha anat avui d’excursió a l’Albufera i malgrat que l’escola és PEV, li han donat una guia escolar en castellà. Aleshores de que val ser PEV?, de que valen les Trobades que comencem a fer d’ací un … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

L’Ebre, un riu que fa pujada, d’Arturo Gaya.

Arturo Gaya, més conegut com Quico el Cèlio, ens presenta el seu personal recorregut pel riu que el va vore nèixer a la ciutat de Tortosa. Des de la desembocadura fins a la ciutat de Fontibre, on presumptament naix el … Continua llegint

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari