Arxiu de la categoria: a ponent

Albaicín. Poeta en Granada, d’Ian Gibson.

“Pero primero un breve comentario sobre su nombre, que algunos, entre ellos Lorca, prefieren escribir Albayzín. Parece ser que procede de Baeza,por el hecho de haberse establecido aquí los moros que huían de aquella ciudad en el siglo XIII ante … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

El capità Carleton, de Daniel Defoe. Els toros i Felip V de Castella.

A San Clemente, el protagonista assisteix a una cursa de toros, la descriu i opina sobre el tema. Però comença amb una petita sorpresa: “Aquestes curses ja no són habituals com abans a Espanya perquè al rei Felip no li … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

La capital del món, d’Ernest Hemingway.

A vegades els arguments en contra de la tauromàquia els pots trobar on menys t’ho esperes i aquest petit relat d’un dels més famosos amant de la “Fiesta” a nivell internacional és un. La mort més absurda que un pot … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Aquell Madrid Tibetà………. Agustí Calvet, “Gaziel”

Quant jo arribava a les darreries del 1908, era un poble gran, crescut a l’ombra de la monarquia. Hi havia un palau enorme i mig buit, perquè la reialesa ja anava de baixa; uns quants palaus de l’aristocràcia més rància, … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Episodios Nacionales: Prim, de Benito Pérez Galdós.

Molts espanyols, des de Madrid, ens aconsellen als independentistes que llegir cura el nacionalisme. Doncs els he fet cas i he llegit un dels “Episodios Nacionales” de Benito Pérez Galdós. Tenien raó, cura el “nacionalisme espanyol”, si és que encara … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella.

Una molt bona novel·la sobre el que varen patir els republicans al camp de concentració de Mauthausen. Recomanable per a tots aquests que últimament tenen la paraula “nazi” preparada a la punta de llengua per insultar als que demanen poder … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | 1 comentari

Sembla que els temps no canvien, II.

El peligro de la polarización se expresa en la agudización de las posiciones de la Alianza Popular, que trata de reconstruir la base social del franquismo manipulando con los temores de la clase media y con un populismo demagógico. Fraga … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | 1 comentari

Quina ideologia tenia Franco?

Tras la fundación del partido del Estado, Franco empredió la tarea de consolidar su ideologia. Però no se debe pensar que para este fin formó un “grupo de estudio” o comisiones que asumieron el cometido de elaborar una línea ideológica … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. El barroc.

“El barroc és un forma de vida caracteritzada per la falta absoluta de fronteres entre la bondat i la maldat -per la facilitat amb què hom pot passar, frívolament, del caprici al fanatisme, del bé al mal, sense solució de … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

La segunda muerte de Ramón Mercader, de Jorge Semprún. Espanyol per estrangers.

– Qué coño ni qué niño muerto!(Quel con ni quel enfant mort!)– Pues eso digo, eso!(C’est ça que je dis, ça!)– Y la muy puta ¿qué?(Et la très pude, quoi?)-Pero vamos, ¿tiraste o no te la tiraste?(Mais allons, tu te … Continua llegint

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari