Un any més les comarques de l'Alcoià el Comtat hem celebrat la Trobada d'Escoles Valencianes. Enguany la XXIV. Quasi un quart de segle ininterrompudament celebrant la festa per la llengua, reivindicant que en català tot és possible. Denunciant i posant en evidència el menyspreu, la manca de suport i compromís i la deixadesa dels nostres governants envers la nostra llengua.La proposta que darrerament ha fet el Conseller Font de Mora d'eliminar les línies en valencià és una prova més que l'objectiu que tenen, des de ja fa anys, és liquidar la nostra llengua en benefici de l'espanyol i l'anglés.
No podem permetre aquesta involució, aquesta supèrbia popular que vol malmetre el treball de molts anys, l'esforç de molts mestres i de molta gent. El model d'ensenyament en català, recomanat per la mateixa Unió Europea, és l'únic model que acompleix que, en finalitzar els estudis obligatoris, l'alumnat domine al mateix nivell el català i l'espanyol, és l'únic model que ens garanteix el futur de la nostra llengua.
No hi ha cap dubte que l'aportació del treball de Josep Martínez ( i encara resta molt per investigar) marcarà un abans i un després en l'obra de Joan Baptista Pastor i Aicart. A partir d'ara els filòlegs i els estudiosos de la nostra llengua hauran d'incloure l'escriptor de Beneixama en el lloc que, ben merescudament, li correspon. I aquest no és altre que el d'un dels poetes més rellevants i premiats de la Renaixença, però a més a més el d'un escriptor molt prolífic, tant en valencià com en castellà.
Fa uns quants anys les fronteres dels estats de la Unió Europea (UE) es van obrir sense cap problema per donar entrada a milers i milers d’immigrants d’arreu del món. Europa, un continent envellit, necessitava imperiosament mà d’obra barata i ràpida d’aconseguir. Des de llavors centenars de persones, enlluernats per cercar una terra promesa, van perdent la vida en miserables pasteres. Altres tingueren més sort i aconseguiren, després de passar per un rosari de problemes, un treball que els ha donar una certa estabilitat.
Ara, quan la insadollable avarícia dels especuladors financers, dels bancs, de les multinacionals i del polítics corruptes, ens han portat a una crisi insostenible, els estats de la UE fan el possible i l’impossible perquè els immigrants retornen als seues països d’origen. Quan no els necessiten els donen un puntelló i bon vent i barca nova!!!
Al llarg del curs 2008-2009 vam celebrar el 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos. Aquell any de 1609 Felip III, aquell rei anomenat El Piadós signà el decret d'expulsió.Arreu dels pobles i viles del regne es pregonà el ban que els obligava a marxar.Els musulmans després de viure en aquestes terres des del segle VIII tenien tres dies, tres dies !! per arribar als ports on serien embarcats cap a Orà. Cases, terres, béns, records, amics, familiars…, tot ho hagueren de deixar, tot!!. El delit, ves per on, no era altre que practicar una religió diferent. Quantes neteges ètniques s'han feti se'n faran encara en nom dels déus?
L'any 2008, i per commemorar el 25 aniversari de la Lléi d'Ús i Ensenyament del valencià, vam elaborar una proposta de treball adreçada a l'alumnat d'I.Infantil, Primària i Secundària. Un dels materials, entre altres, era una auca, l'Auca de la LUEV.
El dia ha passat més de pressa del que volíem, però ha valgut la pena, ha estat una experiència interessant, significativa. Per a tots nosaltres el museu, la Llotja, les Corts i l'albufera ja són història. Des segur que a partir d'ara mirarem amb uns altres ulls la ciutat de València, el cap i casal de tots els valencians i valencianes.
El curs 2007-2008, i per participar en la XXI Trobada d'Escoles Valencianes, el taller Trobada de l'IES Pare Arques de Cocentaina, vam elaborar una auca sobre Jaume I per reparir-la en la Trobada que se celebrà a Castalla el 07-06-2008.
Joan Baptista Basset i Ramos(Alboraia, 1654 - Segòvia, 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip Val capdavant dels maulets. Va capitanejar la revolta valenciana contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, insurrecció a la qual se sumaven les reivindicacions dels camperols contra els nobles. Empresonat pels borbons, va ser traslladat a Alacant i des d’ací a diverses presons, con Hondarribia i, més tard (1719) a Segòvia on va morir miserablement. Per la seua lluita i fidelitat es mereix el nostre reconeixement i memòria.
Han estat tres dies de no parar en torreta. Hem aprés un fum: escoltant, llegint, tocant, experimentant, rient, fotografiant, compartint … i coneixent nous companys i companyes. Han estat tres dies inoblidables
